Ja hi son tots? Molt bé. Continuem doncs la nostra visita a les instal·lacions de NAPEPLESI.
A la dreta poden veure la nova maquinària que fabrica els acabats dels moderns transportadors espaitemporals. A l’esquerra en Charlie, un dels nostres millors operaris, ajustant les rodes de l’engranatge del braç dissenyador.
En Charlie –saluda, Charlie- (en Charlie fa un gran somriure) pot fer la seva feina entre les peces dentades de la BRDI sense cap perill, degut al material amb que està fet el protector transparent que porta damunt la seva roba de treball. El nou poliuteraoxiferon, suau i lleuger però d'una resistencia absoluta, evita totalment que els nostres empleats puguin patir cap mena de lesió.
Ara, amb ordre, anem al final de la sala, passarem per la zona de proves i, finalment, per la gran porta de la dreta, arribarem al menjador on es servirà un piscolabis. Esperem que la visita hagi estat del seu gust. Ja saben Naus Personals Plegables Societat Illimitada, sempre al seu servei.
Escrit seguint la proposta de Relats Conjunts.
Això sí que són temps moderns! I tan moderns, com que són futuristes! Original proposta, portar a futur una imatge que per nosaltres pertany totalment al passat.
ResponEliminaJo crec que aquest relat el podies haver presentat al festival de Sitges!
ResponEliminaSe'l veu content a en Charlie, es nota que el poliuteraoxiferon es ben eficaç. Clar que aquesta feina que fa sembla força esclava, no?. Bé, és igual, que hi ha de piscolabis?... ;-D
ResponEliminaUn bon relat del futur, però que té detalls ben de present! :-)
Però aquestes proteccions de poliuteraoxiferon de vegades fallen, crec que és aleshores quan fan piscolabis.;-D
ResponEliminaNo m'agrada sentir-me part d'un engranatge, com el pobre Charlie per més poliuteraoxiferon que porti!
ResponEliminaNo seràs tu una jove emprenedora d'aquestes? ara després del piscolabis mirarem si fem negoci
ResponEliminaPerdona, m'he perdut! On diu que és, el piscolabis...? És que se m'ha obert una mica la gana!
ResponEliminaBon relat, Assumpta! I molt futurista! Ara, els de Medicina del Treball agrairien la reducció de les lesions laborals que aquest material suposaria...
Quina idea més bona! T'ha quedat un relat ben maco i original!
ResponEliminaOh, transportadors espai temporals...va, va, triem a quina època ens agradaria anar i fem una visita, però després tornem eh!!
ResponEliminaMai se m'hagués acudit relacionar aquesta imatge amb el futur! Moltes felicitats per l'originalitat!
Un petonet!
Això de fer Naus Personals Plegables amb engranatges dels anys trenta sí que és originalitat!
ResponEliminaEnccara hi sóc a temps per a l'aperitiu?? Es que veig que no queda res...
ResponEliminaMira que la foto d'aquest mes és complicada eh!
Tens una imaginació desbordant Assumpta! m'ha agradat molt aquest to futurista i el nom ....quin gran nom!
ResponEliminaEm fa llàstima el pobre Charlie! Em sembla que s'ho deu passar ben malament. En canvi els del piscolabis, posant-se les botes (de menjar i beure). Aquest relat també es podria dir "Temps actuals".
ResponEliminacarai!! què original!
ResponEliminaun material que no deixa que es faci mal el personal!!
Una visita turística al futur.
ResponEliminaMolt original
Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris!!
ResponEliminaLa veritat és que, en principi, les idees que m'inspirava la imatge no eren massa positives, així que em vaig haver d'esforçar una mica per imaginar un final que no fos massa dramàtic i llavors vaig pensar en la idea de fer una barreja passat-futur en la que el pobre treballador, per molt incòmode que aparegui, està molt protegit i no li pot passar res.
No patiu per en Charlie, de veritat, té un sou de primera categoria i està encantat amb la seva feina :-))
Ho sento pels que us heu quedat sense piscolabis. Si voleu una mica de llom amb melmelada d'albercoc i tomàquet amanit podeu dirigir-vos al post següent ;-))
Història de temps moderníssims. Durant les proves el coordinador de riscos laborals se li va girar feina.
ResponEliminaPer cert, el piscolabis no seria una píndola de pa amb tomàquet i una càpsula de cava?
Felicitats, per aquest relat futurista.
ResponEliminaEm fa por aquest relat. Deu ser perquè penso que els temps moderns sempre hi són.
ResponEliminaÉs el primer que llegeixo i trobo que la idea és molt bona i en va plena de coses "molt teves" ^0^