dilluns, 5 de març de 2012

Cabells blancs...

Als vint-i-pocs anys van començar a sortir-me cabells blancs. De fet, molts cosins meus per part de pare han tingut el cabell blanc força joves. Al principi em feia “metxes” però poc a poc em vaig acostumar a fer-me tot el color. Normalment em feia un to castany fosc, però també he portat castany més clar, metxes rosses quan fa anys estaven de moda, l’he dut vermell, una vegada gairebé tirant a grana... en fi, que m’ho he passat pipa canviant d’imatge.

Fa sis o set anys em va donar per dir que me’l deixava “gris”... Era l’estiu, me’l vaig tallar curtíssim i amb un parell de tallades ja tenia tot el cabell meu natural (em creix molt ràpid). No em desagradava. Aviat m’hi vaig acostumar i em feia gràcia com em quedava. Però va arribar un dia que, estant amb un grup, algú feia fotos i, en una d’aquestes fotos sortia jo d’esquena i... oh!, quan em vaig veure!... em va semblar que veia una velleta! Així que vaig decidir tornar a tenyir-lo. Vaig estar més o menys mig any portant-lo gris.

Però fa unes setmanes m’ha tornat a agafar el rampell... però aquesta vegada la cosa és més greu doncs, no tan sols me’l vull deixar “blanc” sinó que, a més, el vull portar llarg... així, ben bé com si fos una mena d’artista bohèmia... Veurem què dura l’atac. De moment, jo em miro aquestes fotos:

30 comentaris:

  1. No hi estem especialment acostumats, però no deixen de ser prejudicis com uns altres. Porta'l com et vingui de gust, però després ens hauràs d'ensenyar fotos de la teva cabellera blanca, no?

    ResponSuprimeix
  2. Doncs aniràs com la meva antiga professora de francès! El tenia molt llarg, sovint lligat en un monyo, i al natural, gris amb metxes blanques...

    Sí, sí, ens has d'ensenyar com et queda!

    ResponSuprimeix
  3. XEXU i YÁIZA.- Hehehe per poder-vos ensenyar com queda hauran de passar, com a mínim, dos anys... I llavors ja hauré decidit portar-lo lila, o verd ;-))
    De fet, si fos capaç d'aguantar m'agradaria provar-ho... Ara el porto llarguíssim (en comparació a com el duia darrerament). Em creix molt ràpid. I fa més de dos mesos que no me'l tenyeixo... imagineu la "ratlla" blanca... però com el color que duia no era massa fosc, queda com barrejat i es pot aguantar (i estalvio en perruqueria). La idea seria aguantar una mica més i començar a tallar... i després deixar-lo créixer. Un parell d'anys...
    Quedem aquí mateix? :-)

    ResponSuprimeix
  4. Lo bueno de esto es que es fácilmente remediable, y por probar que no quede.

    Petó

    ResponSuprimeix
  5. Seguiré el teu exemple i em deixaré els cabells al natural, és a dir, despentinats.

    ResponSuprimeix
  6. Suposo que això és com tot, de les fotos que portes n’hi ha que queden molt bé perquè tenen els cabells arreglats, el mateix passaria amb color marró, negre o pèl roig.

    No me tenyit mai el cabell, només vaig a la pelu per tallar-me’l curt, curt i, sempre he dit que no me’ls tenyiria. De moment, els quatre cabells blancs que tinc no es veuen i si els meus fills em diuen iaia els dic que si mai me’ls tenyeixo serà de color verd o lila.

    Ja t’ho diré si resisteixo, de moment ho tinc molt clar (no els cabells eh) no em penso tenyir.

    ResponSuprimeix
  7. Primer que tot dir-te que el cabell és teu, per tant has de fer el que més t'agradi a tu. Però tal com et dic això també et dic que, pel meu gust, és molt millor que te'l deixis blanc que no que te'l tenyeixis de verd o de lila. M'agraden les coses “al natural”. :-))
    PS: “Al natural” no vol dir deixat, es pot portar el cabell llarg, sense tenyir i, alhora, ben pentinat. :-)

    ResponSuprimeix
  8. Jo sóc dels del Mc, a mi m'agrada portar-lo natural. I també m'agrada que cadascú el porti com vulgui. Jo ara tinc un parell de metxes blanques... que cada dia es fan mes grans... de moment no penso tocar-les. A mi ja em van bé.

    Les fotos que has posat fan molt de goig... vaja, jo trobo que sí!

    ResponSuprimeix
  9. quan em varen començar a sortir cabells blancs em deien que feia interessant....a hores d'ara haig de ser interresantiiiiiiiiiiiiiiisim!!!!!

    Prova-ho segur que et queda bé...i si no t'agrada la solució és fàcil.

    ResponSuprimeix
  10. Assumpta, de qual se vol manera tu seràs l'Assumpta. No et preocupis pes teus cabells, la bellesa està en l'anima i tots sabem de la teva bondat. Refot!...quina floreta m'ha sortit...

    ResponSuprimeix
  11. Tan és com es porti, l'important és sentir-s'hi a gust.
    Si tu hi estàs bé, endavant!
    a mi també m'agraden els cabells llargs.

    ResponSuprimeix
  12. Què t'haig de dir jo ara si ja ho vas poder veure :-))
    Com tu, també he portat metxes rosses i m'he fet banys de color, però ja fa una anys que vaig decidir deixar-los tranquils i penso seguir així; i a qui no li agradi, que no miri, que a mi sí que m'agrada lluir cabells blancs.

    ResponSuprimeix
  13. SUSANA.- En esto tienes toda la razón! ;-)) Supongo que es por ese motivo que nunca me ha dado demasiado miedo hacer experimentos “capilares”. Además, como me crece rápido, puedo correr riesgos ;-)


    JPMERCH.- Ens posaràs una foto, Jotapé? Si us plaaaau!! ;-))


    QUADERN DE MOTS.- Sí, això és cert, si es porta ben arregladet ja es té molt de guanyat. De fet, jo només tinc una mania amb el cabell i és que l’he de portar sempre súper net, me’l rento cada dia. Clar, quan el porto curt i és l’estiu va genial, perquè ni me l’asseco ni res, però si el porto una mica llarg i és l’hivern, hi he de passar una mica d’assecador... però sí, sí, cada dia la seva passadeta de xampú ;-)
    En quant a la mida, jo també l’he portat curtíssim (però molt), llarg, mitja melena igualada, escalada... en fi hehehe faig molts canvis.
    Ja ens explicaràs si t’acabes passant al verd o lila!! :-DDD


    McABEU.- Caram!! Ara que a la QUADERN li agradava això del verd o el lila, resulta que sembla que tu no n’ets partidari! :-P
    Fa poc vaig veure un noi pel carrer amb el cabell verd, però verd-verd i duia unes bambes del mateix color. Immediatament cridava l’atenció veure que tenia verd al cap i als peus hehehe
    Sí, sí, clar, “al natural” però net i polit ;-) El problema és el temps que hauria d’esperar perquè suposo que, mentre creix, em vindran temptacions de fer-lo vermell o així (vermell sí que li he portat, ho confesso) :-DD


    CARME.- A mi també em sembla que estan força maques les de les fotos ;-))
    Ah!! Però tu tens el cabell d’un color molt bonic, castany, i jo tinc moltííííííííííssimes més canes que tu, tu en tens poquetes. A més, el meu cabell “original” és bastant fosc i es veu molta diferència entre el blanc i el negre. Però bé, em fa gràcia provar-ho :-))


    JOAN GASULL.- Hahahaha quina gràcia el teu comentari!! :-DD
    Sí, segur que sí! ;-) Un home amb un somriure agradable i una mirada sincera està interessant amb cabell blanc o sense cabell :-)


    CARLES CASANOVAS.- Eeeeeeei!! Quin comentari, CARLES!! ;-)) Si algun dia estic desanimada tornaré a llegir-lo!! Gràcies!! (Ai, m’has fet posar vermella, eh?) ;-))


    JOMATEIXA.- Sí, això és veritat :-) De moment em fa gràcia... però em conec i sé que tinc poca paciència en matèria de cabell. Tot i així (i espero que això no ho llegeixi la perruquera) seria un estalvi genial que, en aquests temps, tot s’ha de tenir en compte :-DD


    LLUÏSA.- Ah! però tu, com la CARME, o com la meva germana, teniu un avantatge sobre mi i és que el vostre color natural és més claret. Tu tens un color de cabell molt maco, i algunes canes semblen com metxes... Et queda molt bé! ;-) Jo el tinc bastant fosc el que em queda de natural, així que la diferència és molt patent... Però s’han de córrer riscs en aquesta vida ;-)))

    ResponSuprimeix
  14. M'has fet pensar que quan era petita (6-7 anys) la meva mare em va preguntar que volia ser quan sigues gran i sense cap dubte li vaig dir que volia ser una bruixa, volar i tenir el cabell llarg blanc. Personalment m'agrada molt el cabell blanc/gris curtet, tu mateixa ja ho saps sempre es pot canviar! Feliç setmana

    ResponSuprimeix
  15. Ui... quin tema has tocat :)

    Jo tinc 33 anys, tinc cabells blancs des dels 15 i ara en deu fer ben bé 6 que no em poso cap producte per al color als cabells. Mentre van ser curts no es veien gaire, però ara que són llargs i moltes s'acumulen al serrell...
    Hi ha dies que penso que em deuen envellir... però com que les arrugues tot just ara comencen a fer acte de presència, potser no deu ser tan greu.
    Tinc una certa aversió a les perruqueries, i tenyir-se a casa és massa merder per al meu gust.

    Al natural!

    ResponSuprimeix
  16. Això dels cabells és una cosa molt personal! A més, ara ja pràcticament és possible portar-ho tot sense que ja ningú et miri com un "bitxo raro".

    Per tant, Assumpta, porta'ls com més et plagui, llargs, curts, de colors, blancs... però que t'hi sentis ben guapa i ben a gust!

    ResponSuprimeix
  17. Assumpta, mentre el tall de cabell sigui perfecte, els cabells blancs et poden donar un aire molt interessant. Algú em va dir que en aclarir-se suavitzen les faccions de manera natural, com si la mateixa naturalesa regulés el pas del temps. A mi m'agradaria tenir-ne, però contràriament, tot i els 50, gairebé no me n'han sortit.
    I sí, quan canviïs d'opinió la solució és senzillíssima.
    Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  18. Doncs jo crec que no hi ha res om el color natural! A mi m'hauria agradat tenir-lo ros (el tinc de color castany clar), però no me'l vaig tenyir mai. M'he aguantat tota la vida! També m'hauria agradat arribar al 170 i no va poder ser. I no per això vaig amb talons!
    Quan vaig fer els 25 anys em va donar per tallar-me'l i fer-me rínxols, però em va caure tant el cabell que no ho fet mai més!!!!!
    Ara tinc algun cabell blanc, poquets (el que té l'edat: aviat en faré 52), però sempre dic que no me'l tenyiré perquè no vull posar-me productes que em puguin fer malbé el cabell. Els meus fills diuen que semblaré una iaia, però.... és que potser ja ho seré!!! La meva mare ha sigut molt rossa, i ara que té més de 80 anys té menys cabells blancs que jo! En canvi el meu pare als 30 ja en tenia un munt!!!
    Les "noies" que has posat són guapíssimes i els queda molt bé el cabell blanc. Potser si el portessin verd estarien igual de guapes, però no m'agradarien tant. Ara les veiem naturals, i això és un punt al seu favor!
    Així que ja estic esperant veure la teva imatge al costat d'aquestes que has penjat!!!

    Petons

    (Ah, moníssima la Júlia!!!!! Quines mans que tens!!!!) A mi les coses en miniatura em costen una mica. Serà perquè tinc unes bones manasses?????

    ResponSuprimeix
  19. Color natural, molt bé. Però llarg... Mmm... No semblaràs el Lucius Malfoy de les pelis? Hahaha

    ResponSuprimeix
  20. Una vegada vas explicar que t'agada molt canviar de pentinat. Ets molt valenta!! és clar que si, si ara et ve de gust canviar i mirar de deixar-te'ls llargs i blancs, doncs a provar-ho. I si després no et convenç, el canvi és fàcil, oi?

    ResponSuprimeix
  21. Jo sóc de l'opinió que el natural sempre és millor ;)

    Tot i que el Marcel té raó, potser amb el cabell llarg podries semblar en Lucius Malfoy...

    ResponSuprimeix
  22. Jo fa temps que li dono voltes a tirar pel dret...a tallar-me'l curtet curtet i deixar que "salga el sol por Antequera" i de color blanc.
    Però com que em resisteixo encara a tallar-me'l vaig tirant amb tintures i reflexos...
    Ai...que encara m'ho faràs tornar a rumiar!
    Segur que et queda fantàstic i, sinó, tot (menys una cosa) té solució!
    Una abraçada, Assumpta!

    ResponSuprimeix
  23. MARTA.- Hehehe també hi vaig pensar jo que, segons com, podria semblar una bruixeta... Això sí, una bruixa bona, eh? ;-))
    He vist a vegades dones ben joves amb el cabell gris curtet així com tu dius i els hi queda força bé!
    Feliç setmana també per a tu, guapa!!


    TU, JO I L’OTIS.- Caram, des dels 15, llavors em guanyes... però segur que ara et guanyo jo de molt... Clar que també et porto molts anys :-)
    Als 33 jo em posava un tiny que era suau. Més fort que un bany de color però no tan fort com un tiny normal, crec que ni deien “Tono sobre tono” hehe però llavors ja en tenia moltes ;-)
    Actualment el que em passa és que les tinc molt mal repartides, pel costat en tinc menys, però per dalt i pel serrell, en tinc més de blancs que de negres... En fi, que ara m’ha agafat aquesta dèria, a veure què faig.
    Jo he intentat alguna vegada tenyir-me a casa i és un desastre, la veritat.
    Crec que tu fas bé, si no te’l tenyeixes ara, ja poc a poc t’hi vas acostumant, però en el meu cas serà un canvi radical... Però sí, crec que ho vull provar! ;-))


    EL PORQUET.- Tens tota la raó, avui en dia tothom va com vol i ja no ens estranya veure algú amb el cabell rosa, amb el cap rapat a trossos, rastes de colors ;-)
    Fa uns dies vàrem veure un noi amb el cabell verd, però un verd ben verd, a joc amb les bambes, quedava ben original ;-)
    Ara bé, si a més aconsegueixo veure’m guapa, això ja seria una passada!! ;-))


    GALIONAR.- Això dels cabells és molt divertit perquè tinc observat que mai ningú no està content ;-) La meva mare el té arrissat, no molt... potser seria més correcte dir ondulat. Preciós: i el volia llis. Jo el tinc bastant llis i m’hagués agradat ondulat... Ara bé, encara no havia conegut mai ningú que digués que voldria tenir canes!! ;-)) Donaaaaaaa jo en tinc perquè no em queda més remei hehe però si pogués triar, no en tindria ni una... ara, ja que en tinc, vull mirar a veure si m’agrado... Això sí, el cert és que si no m’agrada la solució és fàcil!! ;-)
    Una abraçada també per a tu, guapa! ;-)


    MARGARIDA.- De veritat t’hauria agradar fer 1,70? :-) Jo faig 1,60 i gràcies... sí que m’hauria agradat ser una mica més alta, però amb 1,65 ja hauria estat contenta... ;-)
    A una amiga meva també li va passar que, en fer-se una permanent, li va caure moltíssim el cabell... És que aquests líquids són molt agressius. Jo me’n vaig fer una als quinze anys hehe (la meva mare no volia ni sentir-ne parlar, però li vaig demanar a mon pare i em va dir que si!! quina gràcia!)... i un moldejat als 28, però me’n cansava ràpid.
    Bé, és que aquestes “noies” que he posat són maques de per sí... no sé com quedaré jo, a veure si tindré prou paciència. Ara bé, si “aguanto”, de veritat que posaré foto!! ;-))
    Gràcies per les paraules boniques a la Nina-Júlia! S’ha posat molt contenta... i m’ha dit que et digui que li agraden molt els teus pastissos!! ;-)

    ResponSuprimeix
  24. MBOSCH.- Home, vols dir que en Lucius Malfoy el tenia blanc? A mi sempre m’ha semblat que era un ros d’aquells tan rossos, molt clars, però... ai, espera, que ho vaig a buscar... Ja ho tinc aquí ;-)
    Doncs, veritablement, no sé pas definir si és ros o blanc... però als llibres diu que és ros, no? En tot cas, és un home molt atractiu... quan jo el tingui blanc i llarg semblarem germans (seré la “tieta bona” d’en Draco... a més, com semblaré una bruixa, doncs tot lligarà) :-DD


    RITS.- Si, jo sóc molt atrevida amb el meu cabell, no em fa res tallar-lo diminut o deixar-lo créixer, canviar-li el color... El problema és que tinc poca paciència per aquestes coses i no sé si aguantaré el temps necessari per portar-lo llarg. De fet, estic escrivint i rient, perquè ho veig difícil que l’arribi a portar així ;-))


    EGAARA.- Clar, tu ets súper jove i el deus tenir molt maco ;-))
    En MARCEL m’ha fet riure amb això d’en Lucius Malfoy... jo creia que era ros molt clar, però ros... però ara ja em feu dubtar. Als llibres no diu que és ros? I a les fotos de les pel•lícules no ho acabo de veure clar ;-)


    FANAL BLAU.- De fet, a mi m’ha agafat el rampell no fa gaire. Fa cosa d’un mes, quan ja tocava anar a la perruqueria, vaig agafar un refredat fortísim i ho vaig anar aplaçant... i encara no hi he anat... Porto una ratlla impresentable, tot i que ara ja comença a quedar mig dissimulada a força d’anar-se destenyint el tiny... en fi, una llàstima de cabell... però com sóc molt maniàtica que sempre ha d’estar súper net i me’l rento cada dia i tal, encara vaig tirant.
    Ara ja he pensat aguantar una mica més (ja no ve d’aquí) a més, que la meva economia mega-retallada m’ho agraeix moltíssim, i, llavors, anar a tallar-lo curtet curtet, com tu dius i anar a Antequera, a veure sortir el sol ;-)) Abraçades també per a tu, maca!! ;-)

    ResponSuprimeix
  25. Jo ja fa molt de temps que vaig fer el pensament de deixar-me el cabells blancs i no saps com em sento de tranquil.la per no haver de pensar en el tint!!...Això sí, penso que és una decisió de la que has d'estar molt convençuda!!...Ara quan veig fotos meves amb el cabell tenyit, havent passat, com tu, per tots els estils (metxes i tint de diferents tonalitats)no m'agrado, em sento més jo tal com vaig.Això sí el cabell llarg blanc el veig molt extremat en d'altres dones, com a les imatges que ens mostres, però per a mi, penso que no em sabria veure.
    Facis el que facis, ja ens ensenyaràs una foto perquè et pugem veure.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  26. Ostres ostres, mira que haurem de tornar a quedar; vull veure la nova Assumpta!

    Una amiga (no, perdó: dues amigues) van optar fa un temps per deixar-se el cabell blanc, tal qual raja. Ostres, tú, estaven la mar de guapes!

    ResponSuprimeix
  27. MONTSE.- De fet, haver d'estar sempre pendent del tiny és molt pesat i a tu et queda genial!! Ja voldria jo que em quedés així... però jo el tinc molt desigual: pel que seria el serrell i per dalt en tinc molts més de blancs que de negres, en canvi per darrera no en tinc tants... Espero que m'agradi, perquè, a més, serà un estalvi i, en aquests temps, tot s'ha de tenir en compte :-))
    Així, entre nosaltres, i ara que això ja no ho llegirà ningú, que ja hi ha un altre post, no crec que aguanti per deixar-me'l llarg... però no es pot dir mai :-))


    FERRAN.- La nostra primera quedada anàvem tan justos de temps que ni deus recordar com tenia el cabell!! :-DD
    Però bé, des de llavors (i era 1 de gener) no he tornat a passar per la perruqueria... ehem... t'ho pots imaginar ;-))
    A veure si em passa com a les teves amigues i també em queda bé ;-))

    ResponSuprimeix
  28. Assumpta, això està fet! D'aquí dos anys et volem veure amb melena blanca. Pots programar un post al Petit Blog per fer-te memòria! ;)

    ResponSuprimeix
  29. Yo creo que las canas envejecen mucho, además que crecen como más duras, en fin será cuestión que pruebes. Besos tía Elsa.

    ResponSuprimeix
  30. Ohh que valenta que ets amb el cabell...jo també penso com tothom, que si a tu et fa il·lusió i et ve de gust deixar-te'l així, endavant!!

    A mi la veritat és que m'encanta el cabell llarg. Quan vola amb el vent, pentinar-se, que te'l toquin...mmm...m'encanta!

    ResponSuprimeix

...i moltes gràcies per la visita!!