divendres, 27 d’abril de 2012

Post amb xocolata un divendres per la tarda

Vas al Mercadona i... què compres? Una safata de talls de llom, espinacs congelats, uns pots de llegum, paper higiènic, formatge, aigua, iogurts, pa, llet...

I, de cop, una paraula et crida l’atenció: “Nocilla”. No és pas a la secció on està normalment aquesta deliciosa crema de xocolata. Secció que coneixes molt bé però on mai t’atures.

I això?... Què és? Unes galetetes farcides de Nocilla?

I, de cop, recordes que et vas prometre a tu mateixa, quan feies la dieta, que si aconseguies perdre dotze quilos et compraries un pot de Nocilla... i saps perfectament que els vas perdre i que, finalment, no et vas concedir el capritxet... També saps que no has recuperat pas pes... Que, si seguissis apuntant-ho al blog, ahir, dijous, dia en que sempre ho miraves, hauries pogut anotar ben orgullosa que has perdut 12,900!! I que, des de primers d’any que vas oscil·lant entre els 13,500 i els 12,500...

I doncs? Et concedeixes ara una llaminadura? Quan val? Menys de 2 Eurus... Va... ho compro? Ho podria comprar i fer un “post de divendres per la tarda”, quan la CARME es passeja per la catosfera buscant nous posts per llegir... i, també, dedicar-lo al PORQUET, que és fins i tot més fanàtic de la Nocilla que jo...

Aquesta és la capsa vista per fora (damunt la meva famosa “reixeta” del microones)



Quan obres el paquet de cartró hi ha cinc bossetes com aquesta:



I les bossetes, un cop obertes, mostren aquestes galetones que porten cereals i Nocilla.



I, és cert! Dins hi ha Nocilla!!


Bé, no estan gens malament! Tot i que, m’agrada més un bon sandvitx impressionantment farcit de Nocilla, però això està força bé!
La part negativa de tot això és que duren poquíssim!!

24 comentaris:

  1. Gràcies, un cop més pel post de divendres a la tarda! :)

    És tot un detall per part teva...

    Tenen bona pinta, eh?

    Tot i que jo he de reconèixer que sóc molt més fanàtica de la xocolata de pastilla que no pas de la Nocilla, no et faria cap despreci...

    S'acaben de seguida?
    Ei! Que jo encara en veig, eh? Com que aquí tot és permès, te n'agafo un parell...

    (i a sobre sense haver fet bondat ni haver perdut cap quilo)

    Petons de Nocilla!

    ResponElimina
  2. Hehehe, que estrany, la Carme ja ha passat! És la caçadora dels divendres a la tarda.

    He tastat una altra modalitat d'aquestes galetes i recordo la sensació de menjar-ne una i després no poder parar fins acabar el paquet. Són increïblement bones, i això que les que jo comprava (durant molt poc temps perquè era demencial!) no estaven farcides de nocilla! Ja no aniré més al súper...

    ResponElimina
  3. CARME.- Em fa gràcia, si tinc alguna idea de post, guardar-la per un divendres per la tarda :-)
    A mi la xocolata m'agrada de totes formes... Bé, a mi m'agrada gairebé tot: dolç, salat... Sempre tinc gana! No és que em mori de gana, però sempre picaria alguna cosa ;-))
    Agafa, agafa les que vulguis!!
    Petons de galetes Núries hehehe


    XEXU.- Sí!! :-))
    És que és molt trist quan un té temps i veure que l'han deixat sol a la catosfera! hehe
    Així que, si hi penso, doncs faig un post i així sé que ella el trobarà :-)
    Calla, calla, no em parlis d'aquesta sensació de "no poder parar fins acabar el paquet"... A mi ja no me'n queden!! Jo m'he menjat quatre bossetes i mitja (de les cinc que van al paquet) (les vaig comprar ahir per la tarda, les fotos són d'ahir) i en Josep Lluís mitja (o menys) ;-))
    No en compraré més, eh? No, no... ui, seria la ruïna material i la ruïna de la meva tasca "aprimadora" :-))

    ResponElimina
  4. mmmmm... m'has d'explicar aquesta dieta tan bona, m'agrada molt el premi que té!!! (i no parlo només de les galetes sino dels kilos perduts, eh ;) )

    ResponElimina
  5. Vinc a berenar!!!!!!!!

    Jo sóc xocolatera, xocolatera, donem xocolata de totes les formes i colors i... me l’acabo en un plis, per gust i per vici.

    Aquestes galetes no les he provat i, encara que fan bona pinta, prefereixo pa amb nocilla.

    ResponElimina
  6. Quina bona pinta que faaaaaan! Jo al Mercadona hi vaig els dissabtes a primera hora de la tarda; segur, segur que ja sé què compraré. Pots demanar comissió per la propaganda!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  7. VERO.- Si tu no necessites perdre pes! ;-))
    Però bé, la dieta consistia bàsicament en passar gana, sobre tot a l'hora de sopar... Durant el dia menjava més o menys normal procurant menjar poc pa, pocs dolços i no picar entre hores... però el sopar, això era més dur... A vegades tan sols fruita, o fruita un iogur... i apa, ja està... La gràcia és que ara menjo més i no estic recuperant! ;-))


    QUADERN.- La VERO, que ha escrit just abans que tu també és xocolatera, xocolatera!! ;-))
    El pa amb Nocilla és un dels millors invents del món hehehe ooooh! ara m'ho estic imaginant i ja em sembla sentir el gust i tot... Però les galetones estan força bé! ;-)


    GALIONAR.- Tu creus que em donarien comissió? ;-)) Perquè jo sempre faig molta propaganda aquí, que si el Viena, que si la "ensaladilla" Hacendado... hehehehe
    A veure si les trobes i ja em diràs que t'han semblat!! ;-)
    Abraçades!!

    ResponElimina
  8. justament que avui faig un post diabètic tu ens portes unes galetes de nocilla? quina poca sensibilitat!

    ResponElimina
  9. Quan dius que duren poquíssim, vols dir que t'has fotut tota la capsa? I no l'has deixat cap bosseta a en Josep Lluís? Ni tan sols una galeta?
    Aiaiai... Assumpta!, que això duu moltes "es"! ;)

    ResponElimina
  10. PONS007.- Ostres, perdona! Ja saps que jo de sensibilitat amb els diabètics en tinc moltíssima, que tinc el meu nebot de setze anys que ja en fa uns quants que es punxa insulina tres vegades al dia :-)
    Ja buscaré algunes galetones per diabètics ;-))


    JPMERCH.- Mmmmm... més o menys... Però si mires els comentaris anteriors veuràs que li he dit a en XEXU que en JOSEP LLUÍS s'ha menjat gairebé mitja bosseta!... Bé, d'acord... Només s'ha menjat TRES galetones... i jo les altres quatre bosses i molt... Però ell m'estima igual :-DDD

    ResponElimina
  11. El que no m'he adonat de dir-te abans és que m'agrada molt la xocolata pero no el pa amb Nocilla (prefereixo pa amb "dulce de leche") pero aquestes galetes son temptadores....

    ResponElimina
  12. VERO.- Quina cosa tan bona el "Dulce de leche"!!
    Recordo una amiga argentina que me'n va portar i estava deliciós! I llavors un dia, a casa teva (un dels nostres dies "harrypotterians" hehe) que vas posar alfajores per berenar, però alfajores de veritat, dels argentins, amb dulce de leche!! Deliciosos!! :-))

    ResponElimina
  13. Ostres noia!Quina bona pinta que tenen...buf.

    ResponElimina
  14. amb el tard que és ja he sopat i tot....quin regal que t'has fet més dolç....ostres canvio de tema ...sort que s'ha quedat en Tito ...quina pena que se'n va Guardiola! Bona nit!

    ResponElimina
  15. Ui quina gana!!!....i que be que va tenir un capritxet d'aquests de tant en tant :)

    ResponElimina
  16. mmm, ara em temptes un dissabte nit jeje

    ResponElimina
  17. Doncs jo dex ser diferent a tothom però... miro aquestes agletes i em vénen ganes de tot excepte de tastar-les!!!
    La veritat és que mai havia menjat Nocilla, però no m'agradava. En tenia prtou amb sentir l'olor de l'entrepà del meu germà Jordi, que untava el pa amb una bona quantitat de Nocilla!!!
    I gairebé 40 anys més tard.... ja em veus comprant Nocilla perquè el Pere es prepari uns bons entrepans quan surt amb la bici!!!! Diu que li dóna energia!
    I jo segueixo sense tastar-la.... Si encara tindran raó els meus fills quan diuen que sóc rara...
    Però saps? encara penso que la seva olor em resulta desagradable!
    M'estimo més menjar-me un bon tros de pa sol!!!
    Petons, i bon pont (si el fas!)
    Margarida

    ResponElimina
  18. Mmmm... nyam! Dona, jo crec que ben bé que t'ho has guanyat, poder tenir aquest caprici. Has perdut un munt de pes i a sobre et mantens! En aquest país on sóc jo són molt més de nutella. Vaig resistir molt mesos sense comprar-ne, però finalment el mes passat vaig caure, i ja vaig pel segon pot... snif!

    ResponElimina
  19. MARIA.- Són molt "vicioses" hehehe com són petitones, en vas agafant... ara una altra, ara una altra ;-))


    ELFRI.- Quan vaig sentir que marxava en Pep, em va venir molta tristesa i, quan vaig sentir que el seu lloc l'ocuparia en Tito va ser el millor consol que podia tenir el meu cor blaugrana ferit ;-)
    Crec que no hi podia haver millor solució. Si el PEP necessita recuperar energies no el podem pas obligar a quedar-se... però es queda la seva mà dreta, el seu amic i company, el seu còmplice...
    Ens mengem unes galetones a la seva salut? ;-)


    AIGUA.- Sí, això sí... ha de ser només "de tant en tant" perquè sinó :-)))


    KHALINA.- Agafa, agafa les que vulguis que aquestes no s'acaben mai!! :-))


    MARGARIDA.- Ui!! A veure si faràs com els meus nebots, que diuen que les coses no els agraden sense haver-les provat!! Imagina que un dia la proves i t'agrada! I la d'anys de menjar-ne que t'hauràs perdut? :-)))


    YÁIZA.- Sí, de fet, això dels pocs capricis més aviat és qüestió de butxaca que de pes :-))
    Ah, també m'agrada la Nutella, eh? De fet, sóc mega-súper-fan dels Ferrero Rocher :-DD
    N'has de menjar que porta molta energia i t'anirà bé pels exàmens ;-))

    ResponElimina
  20. Els vaig tastar no fa gaire, un nano en va portar a una excursió. Son unes galetes ben curioses i petitones!!

    És clar que està bé donar-se un capritxet!!!!

    ResponElimina
  21. RITS.- Ei, quina gràcia que les hagis tastat!! ;-)
    El seu perill és justament aquest, que són tan petitones que penses "n'agafo una més i prou"... però no pares!! :-DDD

    ResponElimina
  22. Ui Assumpta, fent una revolada ràpida pels teus posts que tinc pendents he vist aquest... faré com tu i me'l guardo per a poder-me'l llegir amb calma que això té pinta de ser un festival de la dolçor!

    Torno després!

    ResponElimina
  23. Ja torno a ser aquí!!!! My god de tots els sants! Però què és aquesta obra mestra pecaminosa nocillosa??? I jo que no me n'he adonat cap dels dies que he anat al súper??? Ohohohoooooo, noooo, Assumpta, això no m'ho pots fer... ara ja les estaré buscant com un boig el proper dia que vagi a comprar!

    Ara, com bé dius, intueixo que el biquini de nocilla és incomparable... sempre serà el millor, únic i inigualable.

    Saps que a cada excursió m'enduc un biquini de Nocilla? I que bé que se'm posa menjat des d'un cim!

    ResponElimina
  24. PORQUET.- Hehehehe atenció, atenció!! Que la veritat és que el sandvitx normal tradicional de Nocilla és insuperable, eh? Això està bé per provar-ho, fa gràcia, porta els cereals i vas picant com si res... Està força bé... però entre el sandvitx i les galetes, em quedo amb el sandvitx! ;-)
    Ara bé, quan ho vaig veure vaig pensar en tu ràpidament!! :-))

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!