Els jugadors de cartes (Relats Conjunts)

Paul Cézanne, Els jugadors de cartes, 1892

He començat a no fer cas del que em diuen els meus sentits. Quan els ulls em diuen que veuen quelcom o les orelles que han sentit alguna cosa, no ho dono immediatament per cert, perquè pot ser que estigui dormint.

Les meves nits són curts períodes de son, alternats amb freqüents minuts de vigília. Els meus dies són períodes de vigília alternats amb atacs de son que, moltes vegades –sobre tot per la tarda- em poden deixar KO ja sigui al sofà, davant de l’ordinador o a mig llegir.

La conclusió és que les nits i els dies s’assemblen força, tan sols variant la duració de les etapes i això m’està portant a certa confusió mental que fa que, en alguns moments comenci a dubtar de si tal o qual cosa l’he viscut desperta o l’he somiat.

Ara mateix sóc a una cafeteria; al fons, cap a la dreta, hi ha dos homes asseguts a una taula petita, davant per davant, jugant a cartes damunt una mena d'estovalles d'un color marron torrat. Un d'ells sembla més ric i l’altre més humil. És que tots dos porten barret i un es veu que és més car. El que diria que té més diners fuma en pipa i l’altre seu amb les espatlles més carregades.

Tinc la sensació que s’està preparant alguna cosa que no m’agradarà. Pressento, o intueixo, gairebé amb una seguretat absoluta, que l’home del barret senzill està perdent més del que es pot permetre i alguna cosa em diu que tot acabarà molt malament.

Estic nerviosa. No sé què fer. He d'avisar a algú? Clar que, i per què m’hauria de complicar la vida? No dic que ja no sé mai què és realitat o somni a la meva vida? Això deu ser somni. A mi mai em passen coses rares. No crec que em vegi implicada ara en una baralla, ja sigui a cops de puny o a trets o ganivetades...

El proper dia que vagi a veure al Doctor li he d'explicar. Aquesta barreja de conscient i inconscient no pot ser bona. Fins i tot podria ser un efecte secundari de la medicació... Ara mateix sento crits.


Escrit seguint la proposta de Relats Conjunts