"La cosina Phillis", d'Elizabeth Gaskell

Autor: Elizabeth Gaskell
Editorial, any: Edicions 1984, "La clàssica", 2012
Títol original, idioma, any: Cousin Phills, anglès, 1864
Traducció: Miquel Casacuberta.
Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 125
Llegit en: Català


Vaig saber de l'edició d'aquesta novel·la gràcies a un Tuit d'Edicions de 1984 que vaig veure per casualitat. La vida és així... Hagués pogut no veure'l i ara no estaria fent aquest post.

Però sí, la sort em va somriure i estava connectada el dia oportú, a l'hora oportuna. Em va cridar l'atenció el nom d'Elizabeth Gaskell, escriptora que he de reconèixer que fa uns quatre anys probablement no havia sentit a dir mai però que actualment, arran de la meva addicció a Dickens, ja conec més bé.

I és que Mrs. Gaskell (doncs era coneguda amb el seu cognom de casada) (29 de setembre 1810 – 12 de novembre 1865) va començar a escriure com a entreteniment, per superar la mort d'un fill, però sembla ser que ella mateixa no es "sentia" una "autèntica escriptora".

A Dickens li agradava el seu estil i més d'una vegada la convidava a escriure relats per la revista que editava i, fins i tot, van col·laborar en alguna obra "conjunta" com, per exemple, La Sra. Lirriper, en que els diferents capítols d'una novel·la, estan presentats com a relats diferents, l'autoria dels quals corresponia també a uns quants escriptors victorians de l'entorn de Dickens.

Anem a aquesta obra concreta. Quan vaig veure que anunciaven la seva imminent publicació (novembre 2012) i que, al cap de quatre dies -com qui diu- era el meu aniversari, ja vaig saber quin seria el regal que li demanaria a en Josep Lluís i, directament, el vaig encarregar a l'Abacus.

No tenia ni idea de amb què em trobaria. Si una obra llarga, curta, complicada, senzilla... res de res.

I el resultat ha estat força bo. En primer lloc he de dir que és una novel·la curta, o relat llarg i em va sorprendre perquè esperava un llibre extens i complicat... una mena de Jane Eyre (potser influïda per la relació que hi ha entre Gaskell i Charlotte Brontë, l'autora de Jane Eyre; i és que la primera va escriure la que està reconeguda com a millor biografia de la segona)

Això em va decebre una mica, ho reconec, em semblaven poques pàgines... Però vaig començar a llegir-lo i em va atrapar. La història té la llargada que ha de tenir i no en necessita més, ja que no hi ha "trames paral·leles" ni diversos arguments que es barregen.

Un noi jove, Paul Manning, de disset anys, entra a treballar com a ajudant d'un enginyer de la companyia de ferrocarril. Això li suposa deixar la casa dels pares per primera vegada i anar a viure sol a una altre ciutat.

Està molt il·lusionat per la nova vida, però aviat comença a sentir-se una mica sol, això fa que es decideixi a visitar uns parents de la seva mare, que viuen prop d'allí, però al camp, en un ambient absolutament diferent de tot l'entorn mogut, canviant, en transformació, de l'època de la construcció del ferrocarril.

Allí, al petit poble coneixerà la cosina de la seva mare, casada amb un pastor de l'església, un home valent, molt treballador tant com a eclesiàstic com, també, en les feines del camp, i la seva filla, Phillis. La noia, malgrat viure al poble, té una gran capacitat d'estudi, llegeix molt i sap de moltes coses, li agrada la literatura clàssica, els idiomes...

Entre els dos cosins naixerà una molt bona amistat, es tenen força confiança i s'aprecien com a germans. Això farà que en Paul visqui també de molt a prop certs fets que afectaran la vida de la seva cosina i que, evidentment, jo no explicaré...

En resum, un llibre molt ben escrit, d'una senzillesa que captiva, i el fa fàcil de llegir sense treure-li cap valor literari.

Una sort tenir-lo en català!!