La CARME ROSANAS dibuixa sempre que pot, ja sigui amb l'ordinador, amb paper i llàpis, amb aquarel·la... i ara resulta que també ho sap fer amb una aplicació del seu mòbil!! (?) El fet és que amb l'invent en qüestió va crear uns quants personatges, els va posar dins d'un vagó de tren, metro o autobús... i ens els va oferir per fer una petita història. Aquest és el meu:
Un parell de quilets menys i ja estarà, hauré aconseguit l’índex de massa corporal que em van dir. No em trobo massa bé, però suposo que és perquè estava acostumada a menjar massa. Quan el cos s’habituï a la nova dieta, ja no em costarà gens seguir-la, serà com una rutina.
I si no em donen la feina?... Sí... Em van dir que 48 era pes correcte, que no tingués por. A més, no sóc massa alta.
Clar... si l’anunci fos d'una altre cosa... però és de iogurts desnatats, no puc sortir tan gorda com estava.
Dos quilets més i ja estarà. El meu pes ideal!...
- Ei!! Ajudeu-me!! Aquesta noia!! S’ha desmaiat!!
Aix... aquests règims excessius!!! Ai! aquestes noies anorèxiques!!!
ResponElimina:) Gràcies, Assumpta, pel regalet, al final del dia, el darrer, suposo!
Em sento com en una familieta (que deia la Guspira) cuidada i estimada. Gràcies. Vaig a posar els enllaços de les noves aportacions:
Una abraçada.
Massa realista, em temo. Segur que hi ha molts casos així. El que sigui per una feina? Bé, els publicistes ja ni ho haurien de demanar, és de bojos.
ResponEliminaLa llàstima és que s'ha convençut a ella mateixa que fa el que ha de fer i potser no veu que hi perd més del que pot arribar a guanyar. Com diu en XEXU, és de bojos que la societat actual ens porti a aquests extrems. :-(
ResponEliminaÉs trist, molt trist arribar a aquests extrems per "sobreviure" i a altres que potser desconeixem. :(
ResponEliminaUn relat molt real, malauradament.
Aferrades i bon dia!
Mareta meva, sí que pinta una mica esprimatxada aquesta noieta. Que no faci el ruc i es mengi un bon bistec, dona!
ResponEliminaJo tinc dues filles i aquestes coses em fan molta por.
ResponEliminaPobreta! Millor que busqui feina per anunciar patés o sobrassades.
ResponEliminaGràcies a tots pels vostres comentaris!
ResponEliminaTot i tractar-se d'un relat, idees així m'han vingut moltes vegades al cap quan he vist noietes exageradament primes, xiquetes que, per poder baixar una talla més, que no els hi fa cap falta, es juguen la salut.
Una reflexió trista... Tant de bo ben aviat poguéssim deixar de parlar d'aquests tipus de malalties perquè la gent sabés valorar el que és més important per a ser feliç