Jo sóc d'aquelles a qui els agrada que Sant Jordi sigui dia laborable... Potser serà perquè no treballo fora de casa?... No, bromes a part, trobo que aquesta diada nostra té molta més vitalitat quan cau entre setmana que no pas si és dissabte o diumenge. Els diferents horaris de la gent fa que tot el dia hi hagi moviment, fins i tot a l'hora de dinar -que és l'únic moment que molts es poden escapar una mica-.
El mossèn de la meva Parròquia (que és molt bloguero) ha fet un breu post per avui i diu unes paraules que li copiaré, entre altres coses perquè jo (i segur que molts) també les pensem:
«Un poble que per felicitar-se el dia del seu patró es regala un llibre i una rosa, no és un poble qualsevol»
Aquí us ensenyo la meva preciosa rosa i els dos llibres que ens hem regalat (sempre els triem junts, anem "sobre segur") tenint, com a condició prèvia, l'única característica que fossin en català.
En Josep Lluís s'ha decantat per una novel·la de l'escriptor valencià Martí Domínguez (és la seva quarta novel·la i, de moment, no n'havíem llegit cap, i està centrada en Cézanne, tot i que no és una novel·la històrica)
Jo, amb la meva dèria victoriana, he anat cap a Wilkie Collins (de fet, no tenia una opció única... anava cap a un autor d'aquestes característiques, que l'obra fos traduida al català i que no costés una animalada)
Mira que bé, ja has firat i em sembla qe tot al teu gust!! :)
ResponEliminaLa frase és molt bona i certa.
Felicitats i bona tarda!!
Aferradetes.
Absolutament tot al meu gust! ;-))
EliminaEm fa gràcia aquesta frase perquè justament jo li comentava a en Josep Lluís... quina tradició tan maca aquesta, intercanvi de llibres i roses... festa, amor, cultura... i en dia laborable! ;-))
M'agrada la frase del teu mossen. T'agradarà la pedra Llunar, jo el vaig llegir fa segles però em va agradar molt.
ResponEliminaBon Sant Jordi.
Apaaaaaa!! He contestat aquest comentari i ha desaparegut la resposta!!
EliminaEeeeeeh! Blogger!! Què jo sóc la mestressa d'aquesta casa!! (a veure si ara encara es pensarà que JO sóc spam!!)
Deia que estic contenta que t'agradés la Pedra Llunar! Pel que he llegit a la contracoberta sembla que pot ser molt interessant! ;-))
En quant a la frase... jo crec que tots portem una mica aquest sentiment al cor, de com n'és de bonica la nostra festa ;-))
Una bona collita, i a veure si aprofitant la tirada de Sant Jordi t'animes a llegir una mica més! Ja sé que tens feina, però mira, se'm fa estrany que no llegeixis.
ResponEliminaMolt bona la frase, per cert.
Ai, XEXU... m'ha arribat al cor això que em dius... Sí, és una situació estranya, noto aquest buit, però em falta ànim... Però amb la festa d'avui m'he anat animant bastant! Segur que tornaré a arrancar ben aviat! ;-)))
EliminaSempre es un dia molt especial Sant Jordi, i sempre es un bon dia per comprar un llibre! Bon Sant Jordi Assumpta!
ResponEliminaAigua!! Quina il·lusió m'ha fet veure't per aquí de nou! :-)
EliminaQuina tradició tan maca tenim els catalans... me'n fa sentir orgullosa hehehe
La rosa és una preciositat i els llibres tenen molt bona pinta. Wilkie Collins és un clàssic, del altre no he llegit res, encara.
ResponEliminaAixò de llegir -o d'escriure- té èpoques. Segur que aviat, sense esforçar-te, agafaràs altre cop bon ritme.
BONA DIADA!
Moltes gràcies, guapíssima!! :-))
EliminaCrec que aquest llibre d'en Wilkie Collins el començaré aviat... segur que m'anima a reprendre "el vici" ;-))
M'agrada molt la frase que has posat!!!
ResponEliminaI el teu Sant Jordi, doncs, immillorable! Té tot el que ha de tenir un bon Sant Jordi
Oi que és bonica?... És quelcom tan especial, tan "nostre"... dia de l'amor, la cultura, de passejar, de gaudir amb quelcom tan pacífic com tot això... Emociona ;-)
EliminaAixí m'agrada complint estrictament amb la tradició
ResponEliminaEeeeeei, PONS!! ;-)) Sabia que estaries orgullós de mi! hehehe
EliminaFa molt de goig aquest post i la foto que l'acompanya, la Diada de Sant Jordi en estat pur. :-)
ResponEliminaM'ha cridat l'atenció el llibre que has triat. Un autor victorià però en una col·lecció de novel·la negra, així que he investigat una mica. He llegit que se la considera "la primera novel·la de detectius d'Anglaterra" i resulta que va ser escrita fins i tot abans que aquella que vam llegir protagonitzada pel gran Joseph Rouletabille. Doncs mira. m'han vingut ganes de llegir-la. :-)))
Sí, la veritat és que la foto em va sortir xula, eh?
EliminaSi explico el "making of" us quedaríeu parats... La foto està feta a la cuina... val... la rosa és dins d'un gerro de vidre que no és més que un pot de Nescafé dels grans, buit i ben net, clar (dels millors gerros que he tingut mai... i no és broma!) i els llibres són damunt del microones, perquè quedessin a l'alçada de la rosa. Però, clar, el de darrera és damunt una capseta de fusta, de te, que em va portar la meva amiga Vero d'Argentina... Així, amb tot aquest muntatge vaig fer la foto ;-))
En quant a la novel·la, doncs sí, sí, potser sense pretendre escriure una novel·la de detectius, perquè el gènere així anomenat segur que no existia, sembla ser que en Collins va escriure la que seria la primera ;-))
Aquesta també la llegirem, eh? ;-)))
una rosa molt xula.
ResponEliminaSuposo que ja ens explicaras que tal els llibres, a veure si cal posar-los a la llista.
Gràcies, guapa!! :-)
EliminaAviat començaré amb el d'en Wilkie Collins... d'aquí una setmaneta més o menys ;-))
Un gran sant jordi!!!
ResponEliminaLa veritat és que estic contenta de com va anar!! :-))
EliminaNo sé si expressament o no, però en els regals dels llibres heu seguit la meva màxima inamovible per Sant Jordi, que estableix aquest ordre de prioritats en els llibres a regalar:
ResponElimina1.- Literatura catalana
2.- Literatura en català
I ja està, no hi entra cap més altra prioritat, doncs per això Sant Jordi és el patró de la nostra nació catalana (i pròximament lliure).
Jo no sé si som un poble més o menys qualsevol que cap altre, però sí sé que la de Sant Jordi és una festivitat que, de no existir, l'hauriem d'inventar. Enguany la vaig poder viure altre cop a Catalunya, després de 4 anys, i la il.lusió que em va fer tot aquell ambient increïble... no tinc paraules per definir-lo. Visca Sant Jordi!
ResponEliminaai Assumpta jo de sant Jordi ni passeig, ni llibre .....coses de l'horari laboral....celebro que tu si t'hagis firat!
ResponEliminaNosaltres també anem junts a buscar el llibre. Sempre ho hem fet. I si en trio uns quants i no m'acabo de decidir, és el Pere qui el tria.
ResponEliminaD'acord amb el que diu el mossèn. Llàstima que de fronteres enllà vulguin diluir aquesta festa dient que celebrem el dia en què van morir el Cervantes i el Shakespeare. I segons tinc entès ni l'un ni l'altre van morir el dia 23!!!!