diumenge, 17 d’agost de 2014

La destrucció dels cristians JOAN F. MIRA (EL TEMPS.CAT)

Avui copio un post. Així, tal qual ho dic. Copiat de principi a fi, (jo tan sols he marcat els ressaltats) perquè ja està bé de fer veure que no passa res. Aquest drama "no fa sortir al carrer manifestants solidaris", de fet, jo mateixa no he vist ni un sol post a la catosfera en que tan sols es mencioni aquesta massacre.

El blog es diu "Els Papers de Santa Maria de Nassiu", i és dels allotjats a VilaWeb.

Diu així:


La persecució universal dels cristians en terres de l’Islam, des de Nigèria fins al Pakistan o Malàisia, sembla un simple detall més d’aquesta violència que s’escampa i que tenim cada dia present en les notícies. Però no és un detall, ni un accident: en alguns llocs crucials ha esdevingut una catàstrofe total, un daltabaix històric. I jo no sabria expressar-ho millor, ni amb més contenció i més autoritat, que un article (El martiri de la indiferència) del P. Manuel Nin, monjo de Montserrat, orientalista, arximandrita i director del Pontifici Col·legi Grec a Roma, article que m’ha enviat amablement el P. Josep Miquel Bausset. Del qual reproduiré ací només alguns paràgrafs, sense comentaris, sense glosses, sense comparacions, sense res que no siguen els fets mateixos, de què tan rarament i tan mínimament informen les nostres televisions i els nostres diaris, com si es tractara d’anècdotes sense importància. Com aquest: “Mosul, ciutat custodi i podríem dir apòstol de la paraula de Déu, ha esdevingut avui custodi de la sang dels màrtirs. Cremades les cases, cremades les biblioteques, cremada i destruïda una tradició cristiana de quasi dos mil·lennis. Zones cristianes, tot l’Orient Pròxim, poblades per monjos i monges, per cristians de tantes confessions eclesials catòliques i ortodoxes…Germans nostres que últimament no sols pateixen persecució a causa del nom de Crist sinó que, en aquells mateixos llocs que són seus des de fa dos mil anys, han deixat d’existir… Aquests dies el patriarca siri catòlic Josep III Younan ha fet una forta denúncia dels fets que s’hi estan produint, en aquests termes: ‘No existeix absolutament cap raó per atacar cristians innocents i altres minories, a Mosul i en altres llocs. No hi ha una sola raó per destruir llocs de culte, esglésies, seus episcopals, parròquies, en nom d’una anomenada organització terrorista que no escolta la raó i no atén  a la consciència. Amb amargor, diem que el nostre arquebisbat a Mosul ha estat cremat totalment, amb els manuscrits i la biblioteca. I ja han amenaçat que, si no es converteixen a l’islam, tots els cristians seran morts. És terrible! És una vergonya per la comunitat internacional!” Però la “comunitat internacional” és només una etiqueta còmoda per als informatius i les declaracions: és un no res, una abstracció. I en qualsevol cas, aquella variant de “comunitat” formada pels assistents a manifestacions de solidaritat i pels firmants de condemnes diverses, no considera aquest cas entre els que mereixen atenció o indignació.




I continua: “Una nova massacre de cristians avui a l’Iraq, a Siria, en tot l’Orient Pròxim. Maalula i Saydnaia, fa pocs mesos, van perdre els seus tresors d’esglésies, monestirs, biblioteques, icones…i sobretot van perdre moltes de les verdaderes icones del Senyor que són els cristians. Avui a Mosul, i en tants altres llocs d’Iraq, les poblacions són espoliades, escarnides, deixades enmig del desert, el físic, àrid i sense aigua, com un eco del psalm, i l’espiritual, creat al seu voltant pel silenci, per la indiferència de tants i tants, cristians inclosos, que callen, que no poden o no gosen o no volen fer sentir la seua veu. De nou, a la vora del centenari del martiri de milions de cristians armenis, siríacs orientals i siríacs occidentals [[massacre sempre negada violentament per la Turquia “laica i modernitzada”...]], de nou la fe cristiana és posada a prova.” I el pobre patriarca siríac catòlic proclama encara, inútilment: “És una vergonya! Demanem a la comunitat internacional que siga fidel als principis dels drets humans, de la llibertat religiosa, de la llibertat de consciència. Nosaltres som a l’Iraq, a Síria i al Líban: nosaltres, els cristians, no hem sigut importats, som ací des de fa mil·lennis i, per  tant, tenim el dret de ser tractats com a éssers humans i ciutadans d’aquests països…” Dissortats patriarques, arquebisbes, monjos i fidels cristians: poden ser expulsats dels més antics llocs de la seua fe (llocs que ja eren cristians sis segles abans de l’Islam), poden ser massacrats, espoliats, perseguits, i poden ser arrasats i cremats els seus monestirs, biblioteques i esglésies, poden ser víctimes d’atrocitats metòdiques per tal de fer-los desaparèixer de la terra. Tant se val: la seua dissort històrica no fa moure un dit a ningú, no altera la digestió de la diplomàcia europea, no fa eixir al carrer manifestants solidaris, no provoca una simple condemnació moral, només una perfecta indiferència. Jo sé per què, i potser ho explicaré un altre dia.

8 comentaris:

  1. i a Egipte els coptes, que són cristians ja fa anys que viuen en barris infectes i pateixen també de l'exclusió social , cap persona ni col·lectiu ha de ser perseguit per raó d'ideologia ni de creença ....ja saps que jo no se´si crec o no, diguem que sóc una agnòstica cristiana dubitativa i respecto de manera absoluta totes i cadascunes de les creences i religions que existeixen , en això dels cristians m'imagino que deuen haver interessos polítics com sempre , és un tema molt complexe per fer-ne simplificacions ....els cristians no deuen ser objecte i subjecte de publicitat per part del mitjans informatius ( informatius?) per exemple no té a veure amb la religió però i Haití, qui en parla ara? i em consta que els milers i milers de famílies que ho van perdre tot segueixen malvivint en condicions infrahumanes per què no és noticia?
    Mentrestant el papa Francesc, em cau bé , va donar exemple rentat els peus d'homes i dones que eren a la presó i a més eren de diferents religions .....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una "agnòstica-cristiana-dubitativa" ;-)) Clar, perquè ets la reina del "Dubte metòdic"...

      Jo no entenc els criteris que es segueixen per saber què és notícia i què no ho és... qui necessita ajut i qui no... on és necessària una intervenció externa i on no... però em dóna la sensació que és com si hi haguessin coses que no importessin. Els informatius és com si es repetissin calcats d'un dia per l'altre (avui els corruptes són uns, avui uns altres) i, en el món, hi ha coses que no interessen.

      L'altre dia sentia un metge que parlava per la ràdio dient que ara tothom parla de l'èbola... quan, any rere any, en el món moren milions de persones per la malària: que té cura fàcil!!! Explicava que és una medicació de TRES dies i curats. A més, que es podrien evitar moltíssims casos si aquella gent tinguessin accés a quelcom tan senzill com.... LLEIXIU!!!... I què fan les potències mundials? Com és que encara no s'ha eradicat la malària??

      I en això de les guerres i tota mena de conflictes... sembla que només es parla de dues o tres coses i l'extermini que estan patint els cristians a mans d'aquests bèsties gihadistes no surt enlloc... Fa molt de temps que dura i tan sols la darrera setmana ha començat a mencionar-se una mica (potser com a Gaza estan de treva, havien d'omplir el "forat")...

      Ai, si el món fes cas del Papa Francesc! Quantes coses millorarien molt, moltíssim! :-)

      Elimina
    2. bé sempre he estat partidària del dubte metòdic.....l'has clavat Assumpta hi ha algú o alguns que manipulen i seleccionen les informacions.....el que no apareix no existeix i sospito que deuen ser de la mateixa colla que especulen en borsa amb coses tant vitals per la vida com el pa , l'arros i fin i tot les medicaments .....per exemple el que menciones de la malària, saps que hi ha una vacuna? i que si bé no és segura al cent per cent , quina vacuna ho és? salvaria a milers de criatures i d'adults .....fa massa temps que vivim en un món absolutament absurd i cruel , no deu interessar segons què ....absolutament lamentable , trist i decebedor, sovint penso que la humanitat s'està deshumanitzant

      En quan a casa nostra això de la corrupció i tota la pesca ara només tiren llenya contra els casos d'aquí sembla que els casos del pepè no existeixin, i el de l' Urdagarins i infantes i el Junca desaparegut i aforadissim

      respecte al papa Francesc espero que se'n surti de fer neteja a la cúria romana

      Elimina
    3. Mira que especular amb coses que són vitals!!... Els amos dels diners, dels mitjans, de tot deuen veure la gent dels països pobres com uns números, totalment lluny de la dignitat humana... :-(

      On és ara en Juan Carlos???

      L'altre dia el Papa Francesc va carregar contra els religiosos que viuen com a rics... a més d'un tot això li deu fer molt poca gràcia...

      Elimina
  2. Tens tota la raó del món. No s'enten aquest silenci, ni entre els cristians. Sembla que passem de nosaltres mateixos. No ho puc entendre. El tiet d'un company de feina d'un amic va ser segrestat fa ja més de dos mesos a Síria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí senyora, tens tota la raó!... No sé a quin diari vaig llegir l'altre dia una columna que també el seu autor s'estranyava que els propis cristians estiguessin tan calladets davant de les bestieses que estan fent. Per agències de notícies internacionals he vist cada fotografia!! Imatges autènticament esgarrifoses que no vull ni descriure.

      Ostres, com deu estar la família d'aquest company de feina del teu amic, pobre gent, quin patir... Fem com diu el Sant Pare, preguem perquè tot això s'acabi... Des d'aquí és tot el que podem fer (i no és poc)...

      Elimina
  3. És difícil entendre perquè d'uns morts se'n parla dia sí dia també i, en canvi, d'altres només mereixin una breu citació i, de vegades ni això. A quins interessos pot convenir que no se sàpiga segons què?. Quan es posa el focus en una desgràcia i no en una altra, sembla que es digui que n'hi ha que cal salvar i n'hi ha d'altres que no passa res per que els massacrin i això no s'hauria de permetre. Hi ha tantes desgràcies al món que sembla que n'acabem immunitzats i que ja no ens afecten... i això és molt trist.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és el que jo "sento", és com si hi hagués gent a la qual es pogués fer mal sense que passés res, sense que gairebé se'n parli... morts que no interessen!!!... No ens podem immunitzar... però a vegades sembla que és justament això el que passa...
      És tot tan complicat...

      Elimina

...i moltes gràcies per la visita!!