dimarts, 12 d’agost de 2014

Relats de la Carme (substitució estiuenca)

Fotografia de màvb, Barbollaire

Dreta, donant l’esquena a la seva pròpia creació, la famosa fotògrafa catalana resident a Edimburg, coneguda amb el nom artístic de Karen McDonald, atenia amablement als mitjans de comunicació.

Es trobaven a la darrera sala de les quatre que formaven l’exposició; allí hi havia les fotos més recents, totes en color. En elles que es barrejaven elements de la natura amb objectes quotidians i elements tèxtils. Les tres imatges més grans eren d’una mateixa composició enfocada des de tres angles diferents: unes mantes de cotó embolicaven uns arbres en el que tant podria ser un jardí com un parc. Set fotografies petites d’unes deu per deu polzades mostraven uns agafadors de cuina i unes culleretes de cafè curosament col•locats damunt d’uns parterres de flors.

La Tresa (ella ho escrivia així), periodista, fundadora, directora i una de les dues redactores del diari digital En aquest moment, no entenia quin era el missatge que volien expressar però les trobava boniques.

Just quan la Karen es disposava a respondre en castellà gairebé les mateixes preguntes que li acabaven de fer en català, es va sentir un soroll molt fort i un fum negre va entrar per la porta. Entre tot l’enrenou un noi amb aspecte asiàtic va despenjar una fotografia i va fugir corrents.

Ningú va reaccionar prou ràpidament per poder-lo aturar. El pot de fum havia estat llençat just davant d’on els dos guàrdies de seguretat vigilaven i, quan se’n van voler adonar ja havia passat tot. La gent tossia, a molts els ploraven els ulls, una senyora gran s’havia marejat una mica.

El quadre robat representava unes bales de palla embolicades amb uns draps de vius colors, formant com uns seients que, malgrat ser alegres i colorits, segur que eren incomodíssims. Al damunt hi havia tres copes de vidre amb restes de vi.

Ha passat gairebé un mes i, a hores d’ara, ningú sap on és el quadre i per què justament aquell va ser el furtat. Cap pista. Res de res.

A casa seva en Joan Chang mira feliç la foto que –segons ell- va “agafar”... Sempre havia volgut un quadre de l’artista Carme Rosanas, però com ella no es decidia a exposar la seva obra, va robar la foto perquè ella l’havia posat al seu blog. No l’havia fet ella, és cert, però ella l’havia triat com a inspiradora d’un llibre de relats.

6 comentaris:

  1. que bo el relat! amb suspense.....l'artista Carme i tant! i tu també ests una artista!

    ResponElimina
  2. Ha, ha, ha, Assumpta, ets un cas!!!

    Digues-li al Joan Chang, que li regalaré un dibuix precisament d'aquesta foto robada... I que la torni, home, que la torni... No crec que em surti gaire bé perquè és difícil, però per intentar-ho que no quedi...

    Gràcies per participar i més d'aquesta manera que ho has fet.. Aviat, aviat, serà dia 15 de nou...

    ResponElimina
  3. Molt bo!!. :-))
    M'han encantat els detalls com que la Tresa no acaba d'entendre el missatge de les fotografies (que no acaba de veure-hi el concepte, vaja) o que els seients de palla han de ser incomodíssims (ja em pensava que només m'ho semblava a mi :-DD), però el que és excel·lent és el final. I és que els fans de les grans artistes són capaços de qualsevol cosa... :-))

    ResponElimina
  4. Ja li està bé a la tal McDonald que li robin obres, què és això de contestar en castellà les preguntes en català? Doncs ara que es foti. Total, les fotos són boniques, però que no les vengui com més del que són, la Tresa té raó. I el pobre Chang hauria de saber que si vol un Carme Rosanas autèntic només l'ha de demanar, si és que l'autora segur que li'n dedica un encantada.

    ResponElimina
  5. M'ha encantat la barreja que has fet, el final apoteòsic. ;)
    Un bell homenatge a la Carme i als seus relats d'estiu, si senyora!!

    Aferradetes!!

    ResponElimina
  6. Gràcies a tots pels vostres comentaris! He de reconèixer que la imatge, que en sí mateixa m'agradava molt pels colors que tenia, a l'hora de muntar una història, no em deia res de res... Finalment, va sortir aquest relat ;-)

    XEXU.- Noooooooo... primer li han fet les preguntes en català -i ha contestat en català- i, després, entren els periodistes en castellà, com a les rodes de premsa de la Generalitat :-DDD

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!