I bé, ha arribat el moment que tots estàveu esperant, allò que teníeu tanta il•lusió per conèixer... Les meves sabates (d’estiu) noves!!
Sé que és un tema molt important i, per tant, faré una petita explicació resumida en uns punts bàsics:
- El meu nebot feia la seva Primera Comunió el dia 23 de maig al matí a una localitat del Maresme.
- Nosaltres vivim a Reus i no tenim cotxe, per tant havíem de marxar en tren.
- La meva mare i la meva germana viuen a Barcelona (oh, ciutat estimada!)
- Jo no tenia sabates d’estiu per anar a la Comunió (no, no és que fossin de l’any passat o que les que tenia no em combinessin bé, no... és que no en tenia i aquí a Reus les sabates d’estiu les venen el mes de febrer i ara quasi tot són sandàlies)
- Anar amb sabates d’hivern encara? (que eren les que estava portant perquè no en trobava) Doncs ja m’hi veia!!
Era evident que havíem de marxar cap a Barcelona el dia abans, dormir a ca la mare i la germana i, diumenge al matí, tots juntets agafar el tren cap al nostre destí final.
Idea!!... No marxar dissabte després de dinar sinó al migdia i, un cop allí (i després de dinar a ca la mare jeje), amb la col•laboració inestimable de la germana, buscar unes sabates per Barcelona.
El tema tampoc era massa complicat perquè la que escriu aquestes línies ja tenia previst anar a la Comunió amb texans i amb els texans combina gairebé tot.
I així ho varem fer... A la primera sabateria que varem entrar, Padeví del Portal de l’Àngel, ja les varem trobar... Pikolinos!! Però!! Oh!!... A mi m’agradaven unes i a ella unes altres... i, clar, les vaig comprar les dues!!... Si hagués estat una altre cosa no ho hagués fet, la veritat, però en tema de sabates (que per mi és quasi com si fos cosa de “salut”, doncs les necessito que no em carreguin els genolls i que siguin molt còmodes) no miro massa prim. Si ara tinc dues sabates noves, segur que l’any que ve encara estaran bé i no em passarà el mateix... I ja seria mala sort que es trenquessin els dos parells al mateix temps! :-))
Ja no us faig patir més (sí, ja sé que heu fet trampa i heu baixat directament a mirar les fotos, però jo faig com si no m’hagués adonat, eh?) Aquí les teniu!! Les que vaig portar per la Comunió són les que fan el reixat i les que li agradaven molt a la Mercè les vermelloses, que són les que estic portant aquests dies ;-)
1.- El dia de la Comunió al restaurant, una vella masia... M'encanta aquest terra! ;-)
2.- Còmodament asseguda al Viena.
3.- Visió lateral de les sabates
1.- Al carrer de Reus
2.- Còmodament asseguda al Viena
3.- Visió lateral de les sabates
I així, nens i nenes que llegiu aquesta història, s'acaba el conte... La princesa va poder anar a la Primera Comunió i a la festa familiar amb les sabatetes noves i va estar molt contenta!! ;-))
Trobar unes sabates que agradin, que no facin mal i que siguin maques és una molt bona raó perquè la princesa estigui contenta i el conte tingui un final feliç. :-D
ResponEliminaSi és que a Barcelona trobes de tot, home. Està molt clar, és la millor botiga del món!
ResponEliminaDoncs jo he estat bona nena i no he fet trampa :)Les reixades m'agraden molt i el terra de la masia m'ha cridat enseguida l'atenció, m'encanten aquests terres! :)
ResponEliminaQue trepitjis de gust!
Eiii, auxí que al final em van caure dues. Jo com ta germana, les vermelles "discretes", són molt xules!
ResponEliminaVeig que els terres de tots els Vienas són iguals, no hi vaig tant acom tu però deu n'hi do la d'esmorzars que hi faig
al Viena s'hi asseu vostè sempre còmodament, què ho deu fer?? jejejejeje
ResponEliminam'encanten les vermelles! les altres també m'agraden, però les vermelles més!!!
Princeseta... vigila que no en perdis cap, com la Ventafocs... a mi les vermelles també m'agraden molt!
ResponEliminaI sí, jo havia fet trampa, ho reconec!
molt bona compra!
ResponEliminafa uns dies vaig anar a mirar sabates (un calvari tb per mi) i a tres botigues vaig veure les pikolinos!!! i evidentment, vaig pensar en tu!
llàstima que o eren ben planes o amb molt de taló. I m'han prohibit les dues coses. Però ja n'he trobat unes de mida perfecta!
Felicitats per aconseguir les sabates d'estiu a l'estiu, però si vols comprar roba d'hivern o sabates, ja pots, que avui he vist en un aparador la roba per la propera temporada tardor-hivern. Veure per creure.
ResponEliminaMolt bona elecció. Els dos parells són macos.
ResponEliminaJo aquest tip de sabates m’agrada però no les puc dur.
Duc plantilles i no m’entrennnnnnnnnnnn A més el metge m’ha recomanat que sempre pugin una mica més del darrera.
Què xules! M'agraden les dos, però les roges són una passada!
ResponEliminaUn conte molt "xulo" felicitats per les sabates noves! i les fotos de revista de moda...vista lateral...asseguda còmodament al Viena....millor que a les revistes fashion!
ResponEliminaMoltes gràcies pels comentaris! Us vaig llegint i no puc parar de somriure... Em sortiran arrugues d’expressió (més encara, vull dir jajaja)
ResponEliminaLi he de dir a ma germana que us llegeixi perquè estarà molt contenta de veure que les vermelles -que varen ser la seva elecció- estan tenint tant d’èxit... Us he de confessar que, tot i que primer em van agradar més les altres, actualment també penso que les vermelles són molt xules... Ara bé les reixadetes són més ventilades, pel juliol i agost m’aniran millor... :-) .
McABEU.- La princesa està feliç amb les sabatetes noves... Va pel carrer caminant i les mira com són de flexibles, gira el peu i fa coses igual que una criatura ;-) (Ja ho diuen els castellans “como niño con zapatos nuevos”) :-DD
XEXU.- I tant!! En alguna cosa ha de tenir raó la propaganda institucional!! ;-))
AIGUA.- Et crec... ets bona nena ;-)
Què bé que t’agradin les reixades! La majoria vota per les vermelles...
Si haguessis estat allí amb la teva càmera hauries fet unes fotos fantàstiques de la masia, segur! ;-)
MIREIA.- Ai, caram!! Així que tots els terres dels Viena són iguals? Veus, això no ho sabia! ;-))
Tinc una bossa vermella de fa un parell d’anys... em sembla que la “rescataré”, la rentaré bé (se’m va rebentar un boli a la butxaqueta de dins) i la portaré amb aquestes sabates jeje
ELUR.- Sempre, sempre ben còmodament ;-))
Ja totes les cambreres em saluden i tot... Un dia una es pensava que tots els llibres que llegeixo allí eren per qüestió de feina... Quasi em va fer vergonya dir-li que era per pur hobby, elles que estan tota l’estona amb els carretons, buidant les safates, netejant les taules... però no, són molt simpàtiques, va riure i va dir que a ella també li agrada anar a alguna cafeteria per relaxar-se, però no al Viena, que allò és la seva feina :-DD
I van guanyant les vermelles, senyores i senyoooors!!
CARME.- Si les perdo ja vigilaré que el príncep estigui ben a prop per recollir-les jejeje
Caram, les vermelles van arrasant!! ;-)
Bé, jo he dit això de la trampa perquè és el que jo hauria fet jiji
RITS.- Doncs me n’alegro moltíssim que n’hagis trobat de la mida perfecta per a tu! ;-) Si ja és difícil trobar-ne de planes, amb una mica de taló crec que encara més... i quan és per qüestions de salut s’ha de mirar de portar el calçat ben adequat ;-))
Ja ho diu en McAbeu, ja... hauré de demanar comissió als Viena i als Pikolinos... i a l’editora de la Societat Literària :-DD
MPG.- Siiiiiii ;-)) Tens tota la raó!! Jo ja fa uns dies ho vaig veure! Comencen amb els “avanços de temporada” i ja es veu roba i sabates de tardor... No entenc aquesta política comercial tan poc pràctica pel client. Ells sabran ;-)
M. VICTÒRIA.- M’alegro que t’agradin!! ;-)
Jo, si em poso una miqueta de taló, els genolls em comencen a fer mal de seguida, se m’inflen i ja hi som!
I mira que de joveneta me’n posava! Per les noces d’argent dels meus pares, que jo tenia 20 anys, en vaig dur unes que crec que tenien 13 cm. de tacó.. i sense gens de plataforma ni res, com les fan actualment... eren maquíssimes, feien una cama més bonica jeje
KWEILAN.- Jejeje... ara cada vegada que me les posi aniré més contenta!! ;-))
A veure si al final sí que em creuré que sóc una princeseta ;-))
ELVIRA FR.- Moltíssimes gràcies!! ;-))
Primer només havia fet les fotos amb perspectiva “aèria”... però després vaig pensar en mostrar-les des d’altres angles ;-))
Molt maques les dues i dóna la sensació que són molt còmodes, i si a sobre no et van fer mal?...Jo li temo d'estrenar sabates, perquè gairebé sempre em fan butllofes als peus.
ResponEliminaQue et portin a molts bon llocs!!
Una abraçada.
Jo he fet una mica de trampa, però com que em pensava que només te n'havies comprat un parell, he parat a les primeres i no havia vist les vermelles, així que, al final, també he tingut sorpresa!
ResponEliminaDesprés d'aquesta breu introducció deixa'm dir-te una cosa molt important que em deia ma mare (és auxiliar de clínica i ha treballat amb molts metges): va bé tenir com a mínim dos parells de sabates per a poder-los anar canviant cada dia i no anar sempre amb les mateixes. No sé ben bé quina n'és la justificació, però ho he sentit des de petita, així que ho has fet de conya!! :D
A mi les vermelles també m'agraden, com a molta gent, però les trobo un punt... "tancades". Em semblen molt més fresquetes les de la reixeta! Jo tinc unes sabates d'aquest tipus i, sí, combinen amb tot! Llueix-les molt, bunika!!
A la princesa lo que el que necessite faltaria mes i sobre tot les sabates.Un plaer el tornar per açi
ResponEliminaDones i sabates......bon cocktail.
ResponEliminaM'agraden totes dues, i el què m'agrada més és que es veuen molt còmodes, i això és el més important.
ResponEliminaFelicitats, jo ha has aconseguit.
ResponEliminaMaca la història, vigila no te la furti algun guionista de la Disney!
*Sànset*
Assumpta!! No et mentiré si et dic que estàs totalment incorporada a les nostres vides!
ResponEliminaDimecres Sànset i jo vam anar al Viena. Efectivament vam parlar de tu :P (per cert,Sànset va tenir una experiència estranya amb un entrepa (sense pa) que es diu Boisà)
Ahir vam fer un tomb per Salou i ens vam aturar en un aparador de sabates. En veure la marca Pikolinos dic "Mira, les que buscava l'Assumpta!". I avui em trobo aquest post! No sé què farem si un dia tanques el bloc!
Per cert, jo no he fet trampa i m'he esperat a llegir tot el text per veure les fotos... :)
Utnoa
... no sabria dir-te quines m'agraden més!
ResponEliminaOstres! Què ràpida!! La la primera! Quina alegria per a tu i, també per tota la gent que t'acompanya!
ResponEliminaMe alegro amiga que hayas conseguido no uno sino dos pares a tu gusto. Espero que la comunión haya estado linda. Besotes tía Elsa.
ResponEliminaJo no vull dir talons alts, no en puc dur.
ResponEliminaVull dir les de plataforma sencera que el darrera són més altes. En va dir que pel genolls i l’esquena és millor així.
Princesa de Reus: ets una crack explicant històries "sabatils". Disfruta molt amb les teves sabates! Nosaltres ho fem amb els teus reportatges.
ResponEliminaMONTSE.- Sí, si és que a mi em passa quelcom semblant... és molt fàcil que unes sabates em facin mal a algun lloc, o, com a tu, que em facin butllofes...
ResponEliminaPer tant, quan trobo unes de còmodes i que hi camino bé, estic contentíssima!! ;-))
NUR.- Jejeje m'ha fet gràcia la teva introducció ;-) Així, quan has vist les segones, doncs la sorpresa ha estat total ;-)
A mi em passava el mateix, les vermelles em semblaven massa tancades, però de moment em van magníficament... i, ja que em dones aquest bon consell, demà em posaré les altres! ;-))
TONI BRA.- Jejeje moltíssimes gràcies! ;-))
M'alegra tornar-te a veure! ;-)
GARBI 24.- Això ma germana! ;-)
Ella, si tingués calers, seria com la Imelda Marcos... A mi el que em preocupa és anar-hi còmoda :-DD
_MeiA_.- Iupiiii!! Un vot per cada parell ;-)
Quan era més joveneta m'agradava més tenir-ne de diferents tipus, més planes o amb una mica de tacó, però actualment si són còmodes ja estic contenta :-))
SÀNSET.- Eeeei, el que estaria bé seria que me la "comprés" un guionista de la Disney ;-))
UTNOA.- Ets maquíssima! ;-))
A mi coses tan dolces no me les diguis perquè m'emociono de seguida i començo a pensar "ai que és maca, ai que és maca" ;-))
Sí, sí, conec els "Boisà" no són els meus preferits... què li va passar? ;-)) Si vol menjar quelcom vegetarià, que demani un "Vals", és bonííííííssim :-DD
Et crec, sé que si ho dius és que no has fet trampa de veritat (jo n'hagués fet jiji)... Petonassos!
MARIA ESCALAS.- Doncs aquest comentari ja m'agrada!! ;-))
ALBERT B. i R..- I encara varem tardar una mica més perquè ma germana li encanta mirar (i comprar, si pot) sabates i, quan jo ja tenia les meves, va fer una repassada per tota la botiga (que és molt gran) ;-))
TÍA ELSA.- Sí, creo que hice bien comprando las dos... siempre es mejor poder ir alternando y si unas se estropean te quedan las otras :-)
La Primera Comunión estuvo muy, muy bien ;-))
M.VICTÒRIA.- Sí, així mateix ho havia entès, però segur que de joveneta també t'havies animat algun dia amb uns "súper-tacons" ;-))
MONTSERRATQP.- Uaaaau, moltíssimes gràcies, guapíssima, petonassos ;-))
No sóc gens ni gota presumit i se'm fa una muntanya quan he d'anar a comprar-me roba, però les sabates... Ah, noia! Això ja són figues d'un altre paner! Necessito anar ben calçat, i tant me fa que siguin més o menys maques: Vull que siguin còmodes, i si bé per una camisa em sap greu gastar-me massa diners, quan compro unes sabates no miro tan prim.
ResponEliminaLes que et va aconsellar de comprar la teva germana fan pinta de ser comodíssimes, tot i que les altres sembla que vesteixin més, oi? (Ja et dic que això de la vestimenta no és pas "lo" meu.)
L'enhorabona per saber fer d'una petita anècdota familiar un post tan agradable de llegir.
I segur que vas trionfar molt i molt, amb les teves sabates noves de comunió, Assumpta! Cofoïa que devies estar, tan maca i "estrenosa"! :))
ResponEliminaMolt bon cap de setmana!
ASSUR.- Estic absoluta i totalment d'acord amb el que has dit ;-))
ResponEliminaA mi em passa el mateix! A l'hora de comprar roba sóc de les que mira el preu i tracta d'estalviar. Si la roba de l'any passat està bé, m'és absolutament indiferent no estrenar res... Ara bé, en matèria de sabates no miro el preu, miro que no em facin mal, que siguin bones, flexibles... Per a mi és un tema pràcticament de salut :-)
Les dues són molt còmodes, però quasi que guanyen les vermelles, eh? :-))
Gràcies a tu per passar ;-))
FERRAN.- Jejeje m'agrada la paraula que has inventat... "estrenosa" ;-))
Sí que ho varem passar bé, si :-))
Bon cap de setmana per a tu també ;-)
Tu ets de les que de petita demanaves dos Petit Suïsse enlloc d'un, no? jeje.
ResponEliminaHe vist les fotos i estic segur que no se't trencaran, i menys els dos parells alhora.
Adéu!
Ves que potser m'agraden més les vermelles… El més important, però, és que siguin còmodes.
ResponEliminaMolt bona compra,jo tinc las segonas.
ResponEliminaSoc de Barcelona i com diu Xexu la millor botiga del món.
ALBERT.- Jejeje home, em sembla que quan jo era petita no existien els Petit Suisse :-))
ResponEliminaEspero que no es trenquin! Quan se'm va trencar (veus que porten com un cosit que sembla a mà, com si fos de mocassins de les "pelis d'indis"?) una del parell de fa dos anys, el cordonet del repunt, em va saber un greu!! Fins i tot la vaig tornar a cosir, amb una agulla de cosir llana i un fil semblant, però llavors es va trencar l'altre i ja vaig "abandonar" ;-)
P-CFACSBC2V.- Ma germana està contentíssima amb la majoria guanyadora de la seva tria :-))
A més, ara que no ens sent ningú... les dues són molt còmodes però potser una miiiiiqueeeta més encara les vermelles :-DD
PAKIBA.- Hola! ;-)
Doncs caram, aquest model ha fet furor aquest any, el dissenyador deu estar content jeje
Jo també sóc de Barcelona, però el meu marit em va segrestar fa uns anys i em va portar a viure a Reus :-))
Ah no!! yo me porté bien y no miré las fotos de los zapatitos hasta no terminar de leer todo...
ResponEliminaAssumpta , tanto los zapatos que elejiste vos y los que hizo tu hermana están bellísimos...Y se ven bien cómodos.
El año que viene de seguro no te pasará lo mismo.
Un beso y ahora a caminar se ha dicho niña!