dilluns, 15 de setembre de 2014

De tot cor demano a Déu...


Aquesta tarda, a les 18 h, Can Jonch. Centre de Cultura per la Pau de Granollers ha inaugurat l'exposició Manuel Carrasco i Formiguera. Una vida per la llibertat. La imatge és una de les que s'exposa. Diu:

"De tot cor demano a Déu que accepti el sacrifici d'aquest dia i d'aquesta nit, els més pesarosos, sens dubte, del meu captiveri, i vulgui permetre que sigui profitosos per a la independència de Catalunya, el meu suprem ideal d'aquest món"


Què puc dir d'aquest home al qual admiro amb tot el cor des de que, fa ja molts anys, vaig llegir un llarguíssim article sobre la seva vida a una revista d'història? M'emociono quan penso que, a punt de morir afusellat per catalanista, les seves darreres paraules van ser pel seu país, Catalunya, i el nom de Jesús, demostrant la fortalesa de la seva fe fins al darrer alè.

Us copio part de l'article de "NacióGranollers.Cat"

"L'exposició s'aproxima de forma divulgativa i detallada a la vida i la trajectòria política de Carrasco i Formiguera, una de les figures polítiques més significatives de la Catalunya de la primera meitat del segle XX. Advocat de formació, Carrasco i Formiguera va dedicar la vida al recobrament dels drets nacionals de Catalunya i a la salvaguarda dels valors cristians, de justícia social i de democràcia. A través d'objectes, fotografies i filmacions particulars, la mostra donarà a conèixer la dimensió humana i personal del polític, posant en valor la importància de la seva dona i la seva família al llarg de la seva convulsa vida. Destaca de la mostra el recull dels entreteniments a la presó i els fulls de signatures de condol fets a París i signats per tots els exiliats.



Carrasco i Formiguera va néixer a Barcelona el 3 d'abril de 1890 i va dedicar la seva vida a l'objectiu del recobrament absolut dels drets nacionals de Catalunya, després de llicenciar-se en Dret i Filosofia i Lletres. De fortes conviccions democràtiques i liberals, Carrasco i Formiguera va casar-se amb Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa, amb la que va tenir vuit fills. Sempre va esforçar-se per conciliar els ideals republicans amb els valors cristians i un cop instaurada la II República i la Generalitat va ser nomenat conseller en el govern del president Macià. Més endavant, va ingressar a Unió Democràtica de Catalunya, la formació política democratacristiana on esdevingué un dels seus màxims líders.

La lluita pels grans ideals de pàtria, llibertat i fe li va causar tres consells de guerra, dues denúncies militars, una sanció governativa i una sentència a mort. Carrasco i Formiguera va morir als 48 anys d'edat quan, fugint de les amenaces anarquistes durant la guerra civil, va ser detingut per l'exèrcit franquista i executat per catalanista l'any 1938 al penal de Burgos."

I, tot i que volia que aquest post fos tan sols d'homenatge, de record de l'exemple d'una persona magnífica, no puc deixar de llençar aquesta demanda: Duran, si us plau, dimiteix!! 

5 comentaris:

  1. De Manuel Carrasco en poden fer una exposició que porti per subtítol "Una vida per la llibertat", d'altres polítics només en sortiria "Una vida per la cadira"... I després s'estranyen que la gent n'estiguem farts i que passi el que passa.

    ResponSuprimeix
  2. Maleït blogger que se m'ha menjat el comentari!! I era llarguet! Res, em ficava amb en Duran, cap novetat. I deia finalment que no conec com tu la història de Carrasco i Formiguera, però que si aixequés el cap, veient què se n'ha fet del seu partit, el tornaria a amagar a la caixa per no veure en Duran.

    ResponSuprimeix
  3. un gran home i gran patriota ! jo també demano el mateix de tot cor que siguem independents.....i si dimiteix el Duran millor......dels peperos val més no dir res

    ResponSuprimeix
  4. A mi també se m'ha menjat el comentari... Bé, deia que jo m'afegeixo a l'homenatge a Carrasco i Formiguera i també a la demanda de dimissió a Duran. Que no veu que no està en el seu lloc?

    ResponSuprimeix

...i moltes gràcies per la visita!!