Fer el que més t'agradi...

Pels matins, quan estic sola per casa, mentre vaig fent coses -o perdo el temps miserablement- solc tenir posada Catalunya Informació per anar-me assabentant de què passa pel món.

Entre notícies i notícies, intercalen mini-espais, un d'aquests es diu "Blog de pares" i és força interessant. Trobo que el títol se li queda petit doncs moltes vegades dóna consells o explica coses que no tan sols poden fer servei als pares sinó a tot bitxo vivent (com, per exemple, la que escriu aquestes línies)

Fa tres o quatre dies estava jo distreta (perquè, de fet, tampoc és que escolti al cent per cent la pobre ràdio ja que el meu cervell no para mai quiet i és impossible concentrar-se en res quan tens una matèria gris dins el cap que no deixa de xerrar constantment) doncs, el que deia, que estava distreta quan una frase captada "al vol" va atraure la meva atenció. La frase en qüestió deia : "La gent creu que t'has de dedicar a allò pel que tens talent. Qui ho ha dit això? T'has de dedicar a allò que t'agrada, a allò que et fa feliç, a allò que et fa sentir realitzat..."

La frase em va agradar moltíssim. Encara no sabia de què anava i, en mitja centèsima de segon la meva imaginació ho va aplicar a coses com les meves pors habituals a dibuixar i pintar. Tant que m'agrada! Tants colors, llapis, retoladors, papers, llibretes que tinc!... Però no en sé... M'agrada moltíssim. Molt, molt... però si ho faig el resultat no serà res de qualitat. No valdrà "res".

L'entrevistat seguia parlant... "T'has de dedicar a allò que t'agrada, a allò que et fa feliç, a allò que et fa sentir realitzat...Home, si a sobre és per allò que tens talent, oli en un llum, perfecte, però no sóc gens partidari que triï el talent.
- De què tens talent?
- Per jugar a bàsquet... ja, però a mi m'agrada el tennis taula.
- Doncs juga a tennis taula, per més talent que tinguis per jugar a bàsquet..."

La teoria en qüestió, que em va semblar fantàstica, ideal per a ser feliç és d'en Pep Marí, cap del departament de psicologia de l'esport del CAR, el Centre d'Alt Rendiment, de Sant Cugat del Vallès. El Mini-espai, dins la programació de Catalunya Informació dura quatre o cinc minuts però sempre, quan s'acaba, diuen que a la web en pots trobar una versió més llarga. I jo l'he buscat. Són vint-i-cinc minuts del que considero una filosofia excel·lent. Està aplicat al món de l'esport, evidentment, però pot valdre per moltes altres coses.

Pep Marí. Psicòleg de l'esport

Si sou pares, o mestres, o treballeu amb criatures o joves... o res de tot això, però sou persones, segur que us agradarà. Aquí us ho deixo (que sí que hi és... potser tardi uns segons a sortir, però hi és) ;-)