divendres, 24 d’octubre de 2014

Aquell fenomen...

Sincerament, no sé a què era degut aquell fenomen però el cert és que totes les dones de la taula del meu davant s'havien fet petites. No, no parlo d'edat, parlo de mida.

Semblava una reunió. No sé pas de què parlaven. Un moment que la seva xerrameca em va distreure, vaig aixecar el cap i vaig veure que una tenia unes fotocòpies, una altra passava unes fotografies i una tercera ensenyava el que em va semblar una cartolina de color lila. Per quatre paraules soltes que em van arribar a l'oïda mentre intentava -inútilment- concentrar-me en la lectura de la darrera novel·la de la Mary Sue Grafton-Jones, podria arribar a deduir que eren l'equip de redacció d'una revista o, potser, un grup d'amigues que preparaven un àlbum sorpresa per a alguna altra.

El que s'escapava de forma absoluta del meu enteniment era el motiu per el qual, des de que havien arribat fins al moment en que van marxar, totes elles havien perdut uns quaranta centímetres d'alçada.


Imatge trobada a Google

Vaig sospirar i, com que m'havia perdut, vaig començar de nou el capítol disset del llibre. Quan havia llegit dues pàgines, de la taula que hi havia a la meva esquena em va arribar una rialla escandalosa i enrogallada, al cap de quinze segons una altre vegada. Semblava una gallina ronca a punt de posar un ou. Em vaig tombar i vaig veure com dues parelles feien broma mentre prenien uns cafès.

No hi havia forma que em pogués concentrar. Aquell riure desagradable em va fer perdre el fil per tercera vegada. Em vaig girar i els vaig mirar amb una expressió gens amistosa. Al moment, tots quatre van perdre alçada.

Nota: M'agrada molt la proposta de la Gemma de fer relats, poemes, dibuixos... ambientats en el Zurich. M'hi he apuntat!... Però aquest relat no és el que he fet per participar. Aquest és sobre una cosa que m'ha passat de veritat aquesta tarda... Sí, que m'ha passat!!

12 comentaris:

  1. Si això fos veritat, pel mont correria gent molt, molt baixeta. Els últims, uns que m'he trobat al tren aquesta nit passada tornant a casa. Les mirades que els feia perquè em distreien de la lectura els haurien reduït a la mida de bacteris. Amb els lectors no es juga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahaha no havia pensat en aquest resultat "a la llarga" el món ple de gent molt baixeta!! :-))
      Les de la primera taula, amb 40 cm. era suficient, pobres. Eren sis o set i, clar, tampoc es pot demanar miracles... però la del riure escandalós de la segona taula semblava ben bé que volgués cridar l'atenció... què pesada i desagradable!: Mida bactèria!!

      Elimina
  2. Hi ha mirades que maten, n'hi ha que encongeixen ;DD
    Jo també n'encongiria uns quants de vegades...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí!! hahahaha millor encongir que matar... i és que hi ha gent moooolt pesada... Colla d'escandalosos!! :-DD

      Elimina
  3. si mai et veig llegir procuraré estar calladeta ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et vols encongir, BRUIXETA? :-DD
      Clar que a tu, pels teus poders, potser et "rebotaria" el sortilegi!! hahaha

      Elimina
  4. Ets una mica perillosa, tu, eh? Vigilaré a quina taula m'assec... sobretot perquè si m'assec a la taula del costat... em queden dues opcions o estar-me calladeta o... venir directament a la teva taula a donar-te la tabarra i a distreure't del tot de la lectura!!! ;DDD

    Jo llegeixo poc en llocs públics, al tren a vegades, però el meu viatge habitual és tan curt que gairebé no val la pena de posar-m'hi. Quan algun dia vaig a la Plaça Catalunya que ja és mitja horeta, aleshores sí... però he de reconèixer que aquella capacitat de concentració que tenia abans quan llegia que encara que s'ensorrés el món al meu costat jo no em deixava molestar, ara no la tinc tant i el xivarri també em desconcentra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que has donat amb la millor solució per a no ser "reduït"... seure directament a la MEVA taula i donar-me conversa!! :-DDD

      Jo depen molt del dia... hi ha dies que no em distreu res i hi ha dies que em distreu el vol d'una mosca...

      Oi que hi ha persones que, a les cafeteries, riuen fort (exageradament fort) per cridar l'atenció? :-DD

      Elimina
  5. És difícil aïllar-se en un lloc públic però quan hi trobes gent que es comporta com si estiguessin al menjador de casa sense pensar ni importar-lis el fet que no estan sols, aleshores ja és impossible. ;-.P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si la gent anés tota amb el seu llibre i s'estessin ben callats, no passarien aquestes coses... Després es troben baixets i s'estranyen!! :-DDD

      Elimina
  6. Podries anar al vestidor d'un equip de bàsquet (si pot ser del Madrid). I encongir-los una mica. A aquells no els ve d'un pam.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahaha ostres, quina bona pensada!!! :-DDD

      Elimina

...i moltes gràcies per la visita!!