Aquell fenomen...

Sincerament, no sé a què era degut aquell fenomen però el cert és que totes les dones de la taula del meu davant s'havien fet petites. No, no parlo d'edat, parlo de mida.

Semblava una reunió. No sé pas de què parlaven. Un moment que la seva xerrameca em va distreure, vaig aixecar el cap i vaig veure que una tenia unes fotocòpies, una altra passava unes fotografies i una tercera ensenyava el que em va semblar una cartolina de color lila. Per quatre paraules soltes que em van arribar a l'oïda mentre intentava -inútilment- concentrar-me en la lectura de la darrera novel·la de la Mary Sue Grafton-Jones, podria arribar a deduir que eren l'equip de redacció d'una revista o, potser, un grup d'amigues que preparaven un àlbum sorpresa per a alguna altra.

El que s'escapava de forma absoluta del meu enteniment era el motiu per el qual, des de que havien arribat fins al moment en que van marxar, totes elles havien perdut uns quaranta centímetres d'alçada.

Imatge trobada a Google

Vaig sospirar i, com que m'havia perdut, vaig començar de nou el capítol disset del llibre. Quan havia llegit dues pàgines, de la taula que hi havia a la meva esquena em va arribar una rialla escandalosa i enrogallada, al cap de quinze segons una altre vegada. Semblava una gallina ronca a punt de posar un ou. Em vaig tombar i vaig veure com dues parelles feien broma mentre prenien uns cafès.

No hi havia forma que em pogués concentrar. Aquell riure desagradable em va fer perdre el fil per tercera vegada. Em vaig girar i els vaig mirar amb una expressió gens amistosa. Al moment, tots quatre van perdre alçada.

Nota: M'agrada molt la proposta de la Gemma de fer relats, poemes, dibuixos... ambientats en el Zurich. M'hi he apuntat!... Però aquest relat no és el que he fet per participar. Aquest és sobre una cosa que m'ha passat de veritat aquesta tarda... Sí, que m'ha passat!!