diumenge, 7 de desembre de 2014

"Martells" (Relats Conjunts)

- Ho pregunto per darrera vegada. Si ningú em diu la veritat, ja sabeu com les arreglo jo aquestes coses.

(Silenci)

La dona, d’uns cinquanta anys, està seriosa però no crida. Parla poc a poc, marcant bé cada paraula. Fa una petita pausa. Mira al seu voltant i continua parlant:
- Així doncs, qui ha fet la pintada a la porta de la Sala de Professors?

(Més silenci)

Els adolescents, alguns drets, altres asseguts a les cadires o recolzats a les taules, tenen el cap cot. La raó més probable no és que estiguin molt penedits sinó que coneixen la Magda, la seva tutora des de fa dos anys, i creuen que sap llegir-los el pensament, per tant, és molt millor que les seves mirades no es creuin.

- Ningú en sap res? D’acord, doncs. Càstig “dels meus”, col·lectiu. Si ningú és prou valent com per parlar, en faig responsable a tot el grup.

(Lleugers moviments entre els alumnes, però ningú obre la boca)

- Ja podeu seure, ja... A veure... –obre un llibre, comença a mirar, tira fulles endavant, enrere... somriu- Ja ho tinc!

(expectació)

La professora obre el llibre per la pàgina que ha triat, l’aixeca i mostra la imatge als alumnes.


- Què és això? No es veu bé... –per fi un dels nanos ha obert la boca.
- No patiu, ara passo taula per taula i us ho ensenyo –respon la Magda.

El llibre obert mostra una foto raríssima d’una sèrie de martells amb el mànec vermell i negre, posats com en una mena de formació militar. Es veu que es tracta d’una imatge de la pel•lícula The Wall de Gerald Scarfe.

- Au, per demà tots una redacció d’entre quatre-centes i cinc-centes paraules inspirada en aquesta foto. I, com ja sabeu, la nota comptarà per l’avaluació, és clar.

El silenci ha desaparegut totalment. Ara es senten queixes i protestes. La delegada del grup s’aixeca i pren la paraula:

- Magda, de veritat, aquesta vegada és molt difícil. A mi aquesta imatge no em diu res. És un càstig molt...

- Ja sabeu com va això. Si cada vegada que un de vosaltres fa una bretolada el grup el protegeix i no se’n pot treure l’aigua clara, el càstig és comunitari...

- Però aquesta imatge és...

Del fons de la classe en Martí Valls s’aixeca i diu:

- Magda, vaig ser jo... Estava enfadat perquè ens havíeu posat tres exàmens el mateix dia... Però està fet amb retolador de velleda... ho puc netejar. Amb una mica d’alcohol marxa... de veritat. –s’atura un moment, respira i afegeix- Ho sento. Em vaig equivocar. No tornarà a passar... però, si us plau, aixeca’ns aquest càstig, perquè... sobre aquesta imatge, no hi ha qui escrigui dues línies mitjanament decents.

- D’acord. Ves a secretaria, que et donin un drap i alcohol i ja ho pots deixar ben net. Si marxa, ho deixem així. Si no marxa ja veurem com ho arreglem.

(Sospirs generals)


Escrit seguint la proposta de RELATS CONJUNTS

18 comentaris:

  1. Un aplaudiment. Fer el relat a partir de la idea que d'aquesta imatge no pot sortir cap idea per fer un relat és, com diem els catalans, "arrissar el rínxol". Molt bo, de veritat. :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et prometo que he estat a punt de posar un asterisc amb una noteta que digués: "És evident que en Martí Valls no coneixia en McAbeu o no dubtaria de la possibilitat de fer un gran relat amb aquesta imatge" però he pensat que, com encara no els he llegit tots, potser semblaria poc objectiva :-DDD

      Elimina
  2. Ha, ha, ha!!! Una genial idea! Jo també el trobo molt bo!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, CARME! :-)))
      El cert és que aquesta colla de martells no em diuen res de res... i m'ha fet gràcia que, quan ho he anat a apuntar al Blog de Relats Conjunts, he vist el teu comentari dient que, també, ho trobaves ben poc inspirador :-)))

      Elimina
  3. Respostes
    1. En realitat he de reconèixer que la imatge no em deia res de res... Tan sols em feia pensar en quelcom militar o així, però sense cap idea per fer un relat... Un autèntic càstig d'imatge :-))

      Elimina
  4. Has tingut una bona pensada, l'escenari està molt ben pensat. Més enllà de dir que aquesta foto no inspira, donar-li tractament de càstig està molt bé, i la narració de la situació també. No et queixaràs, doncs del relat que t'ha sortit, sort que no inspirava!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que la imatge... ufff... és bastant horrible, eh?... Sembla una mena d'exèrcit de martells desfilant i, després... què?... Doncs, au, un relat d'aquells de "sortir-se per la tangent" :-))

      Elimina
  5. ha ha ha molt bona la teva proposta! deu n'hi do el castig oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si a mi em fan fer un relat sobre "això" i em diuen que posarà "nota" em rebel·lo!! :-))
      En fi, suposo que els amics de Relats Conjunts tenien el dia una mica sàdic! :-DDD

      Elimina
  6. Hola, ja tinc l'entrada del dia 9 preparada. Està dins el blogguer del calendari d'advent. Que haig de fer?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si ja ho tens tot fet, al costat veuràs que hi ha per posar dia i hora, tu li poses el dia 9 a les 0:01 i, llavors li dones a PUBLICAR, sense por :-) Quedarà "programat" i es publicarà just quan tu hagis decidit ;-)

      Em fa molta il·lusió que participeu!! :-)))

      Elimina
  7. Perfecte així ho farem. Estem molt contentes, espero que us agradi. Petons

    ResponElimina
  8. ha ha ha, que dura la profe!!!!!!!! Molt bon relat si senyora ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, és que si no es posa ben ferma, ja veus que li surten trapelles, eh? :-DD

      Elimina
  9. Coi, que sembla que la mestra sigui la metàfora de l'equip de RC... i nosaltres, els alumnes... snifff

    Bo, bo i bo!


    d.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que a vegades els de RC són "dolentots" :-)))

      Elimina

...i moltes gràcies per la visita!!