diumenge, 26 de febrer de 2017

Relats Conjunts: "Vieja friendo huevos"

Diego Velázquez, 1618, Vieja friendo huevos

- Mama, maaaaama, corre vine, que continuen!!
- Ja s’han acabat els anuncis? Ja era hora!!... No hi ha dret, que demà hem de matinar! Menys mal que mentrestant he deixat tota la roba llesta... Ja està bé aquests programes que...
- Calla, calla, mami, va... que ja parlen!!

Les dues callen i se sent la veu d’un dels jurats:
- Después de un buen rato deliberando, Samantha, Jordi y yo hemos decidido que los treinta mil euros, el curso en el Basque Culinary Center y el trofeo Master Chef 2017 és para Doña Vieja Friendo Huevos!!!

El públic aplaudeix sonorament mentre les càmeres enfoquen als altres concursants que tenen una expressió barreja de decepció i de “ja m’ho temia, aquests ous ferrats tenen una pinta fantàstica”.

En Pepe segueix parlant:
- ¡Y aquí llega su nieto!... –un nen amb expressió tímida s’apropa a la flamant guanyadora d’un dels programes més seguits de la televisió estatal… -Dale un beso a la abuela…

- Caram! Així ha guanyat l’àvia! Quina sort trenta mil euros!... Vols dir que anirà al curs, tan gran, aquesta senyora?
- Ni idea, mama, però estic contenta que hagi guanyat. Des del primer moment que es veia que era la millor...
- Va, tanca i anem a dormir, que demà hem de treballar nosaltres...



Escrit a proposta de RELATS CONJUNTS

12 comentaris:

  1. Així que finalment han guanyat!!!! Bravo! Jo també estic contenta que hagi guanyat.

    Gràcies, Assumpta per informar-nos del veredicte del jurat!!! Visca la iaia!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, suposo que ho dius pel relat d'en XEXU... De veritat que quan he escrit el meu no havia llegit el seu!! Això em passa per no haver-lo escrit ràpidament. Ja fa dos o tres dies que tenia la idea pel cap...

      Elimina
  2. Molt bo. Saps que aquests programes (el Master Chef i/o el Top Chef) són els únics "realitys" de la tele que em miro de tant en tant. No els segueixo al 100% perquè comparteixo la queixa de les teves protagonistes (certament s'acaben massa tard) però em diverteixen força, sobretot les proves d'exteriors. Així que m'he imaginat perfectamnent la situació del teu relat. :-))
    Ah!, i aprofito per felicitar la velleta... segur que els seus ous ferrats són de cine (si els comparem amb el "león-come-gambas", per exemple). :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no sóc gaire de realitys i, com més es fiquen en la vida personal menys... No suporto Gran Hermano (del qual presumeixo amb orgull que no he vist MAI ni UN capítol sencer, tan sols algun petit trosset en resums o fent zapping i perquè crec que seria impossible no haver-m'hi topat mai), tampoc aguanto aquells que els fiquen en una illa a "sobreviure"... En canvi vaig seguir els tres primers OT (El primer començat perquè creia que era un GH, però em van dir que no, que els feien treballar, assajar, que cantaven bé i vaig començar a mirar-ho)...

      Amb Master Chef em va passar una cosa: No el mirava perquè en els petits trossos de les promocions sempre es veia als tres jutges dient coses dolentes, molt durs... i no m'agradava allò que veia. Un dia vaig veure que farien el programa però amb nens i vaig pensar "Amb nens segur que seran més bona gent, no els pressionaran tant, ni seran tan durs amb les paraules", així que ho vaig començar a mirar i em va agradar. Em resultava al·lucinant, divertit i simpàtic veure infants de 8 a 12 anys sabent tallar un pollastre, fent un arròs... Em feia molta, molta gràcia, així que, quan van tornar a fer el MasterChef normal, m'ho vaig mirar: Va resultar que era la tercera temporada ja (la primera es veu que m'havia passat absolutament desapercebuda) i ja ho vaig seguir amb regularitat fins ara :-DD

      En quant a Top Chef, no ho havia mirat mai i aquest any he començat. Però com no estic massa fina, m'adormo i no veig mai com acaba... ai!!... Demà (avui quan ho llegeixis) toca capítol. A veure si el puc seguir sencer! :-DD

      El noi del León-come-gamba va ser un dels primers capítols que vaig veure!! Hehehe corresponia a aquella tercera edició que, per mi, va ser la primera que veia :-DD

      Elimina
  3. Doncs dius que hem coincidit en parlar d'un concurs, però has de saber que hauríem coincidit més! La meva primera opció era fer un master chef, precisament! I mira que el programa no l'he vist mai més enllà dels zappings. Encara sort que vaig desestimar la idea i vaig tirar una mica cap a un altre veral, que si no sí que hauria estat un relat molt semblant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic al·lucinant!! :-DDD
      Si arribes a fer un Master Chef m'hagués quedat paradíssima! Ho trobo curiós i interessant que tots dos hi pensessim. Potser si en lloc d'haver-ho vist només pels zappings en fossis un seguidor més o menys habitual si que hauries tirat per allí i ens hauríem trobat amb dos relats iguals!! :-DD

      Elimina
  4. No és estrany que guanyin: uns ous ferrats ben fets és una de les millors menges que existeixen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una vegada al Master Chef de veritat els van fer fer un ou passat per aigua, una truita i un ou ferrat... I no creguis que a tots els hi sortís molt bé, eh? Alguns massa cuits, altres poc... I és que, com tu dius, quan son ben fets són quelcom excel·lent :-DD

      Elimina
  5. Almenys hi ha concursos de la tele que provoquen bones influències.
    Molt bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest concurs a mi sempre em fa venir molta gana... No sé si això és bo o dolent :-DD

      Elimina

...i moltes gràcies per la visita!!