Després de passejar per diverses zones de la ciutat, visitar el Museu Boijmans Van Beuningen en el qual, l’Antonio i en Josep Lluís quasi es carreguen una porta de vidre entre sala i sala (encara estic sorpresa de que no fessin saltar totes les alarmes i se’ns presentés la poli holandesa de com la van arribar a empènyer, moure, sacsejar...) quan jo vaig descobrir que hi havia un preciós botonet a la paret que, si el premies, la porta en qüestió es desbloquejava (”más vale maña que fuerza" m’encanta recordar aquesta anècdota jeje) i de passejar pel Port (el més important d’Europa)... l’Antonio va dir que podríem visitar les “casas-cubo”... Jo no tenia ni idea de què eren... però em va fer molta gràcia anar-hi!!
Les “cases cub” són un conjunt dissenyat per Piet Bloom l’any 1956 o sigui que quan les vàrem veure, era l’any del seu cinquantenari. No m’havia adonat fins ara :-)
Els apartaments, en forma de cub, necessiten un mobiliari especial per adaptar-se a les seves formes anguloses.
La veritat és que no semblen massa còmodes, però la seva originalitat crida profundament l’atenció.
Una de les cases era oberta a les visites del públic, però l’escala era tan empinada que em va semblar que els meus genolls no ho podrien resistir i no em vaig atrevir a pujar. Mentre Josep Lluís em feia companyia, vaig donar la meva càmera a l’Antonio que (amb bona forma física) va pujar i em va fer les fotos dels interiors. La càmera no era digital, així que no vaig poder veure les fotos fins a revelar-les i, la veritat... les cases són curioses, però jo no hi viuria...
.JPG)
Des de sota mateix de les cases-cub, entre els pilars que els hi serveixen de base, entre bloc i bloc, hi ha com uns miradors des dels que es poden veure punts singulars de la ciutat, per exemple, la Witte Huis (casa blanca) que, amb els seus deu pisos i 45 m. d’alçada va ser molt avançada al seu temps (és de l’any 1898).
També hi ha una fantàstica vista del Willemsbrug (un dels ponts més coneguts del port de Rotterdam)
En una altre direcció, el que veiem és l’estació de Metro de Blaak. L’edifici que s’alça al fons a la dreta (amb la part de dalt més blanca que la inferior) és Sint Laurenskerk (l’Església de Sant Llorenç)
Traducción al castellano
ResponElimina"ROTTERDAM.- KUBUSWONINGEN"
26 de agosto de 2006 (durante mis últimas vacaciones), bien abrigaditos, tal cual si fuese noviembre en Catalunya, salimos tempranito de Ámsterdam y Antonio de Amberes. El punto de encuentro era la estación de Rotterdam. Hacía dos años que no nos veíamos, pero Internet mantiene el contacto. Antonio conoce bastante bien muchas ciudades belgas y holandesas y lo pasamos genial.
Después de pasear por diversas zonas de la ciudad, visitar el Museo Boijmans Van Beuningen, en el cual Antonio y Josep Lluís casi se cargan una puerta de cristal entre sala y sala, (aún estoy sorprendida de que no hiciesen saltar todas las alarmas y se nos presentara la poli holandesa de cómo la llegaron a empujar, mover, sacudir…) cuando yo descubrí que había un precioso botoncito en la pared que, pulsándolo, la puerta en cuestión se desbloqueaba (”más vale maña que fuerza” me encanta recordar esta anécdota jeje) y de pasear por el puerto (el más importante de Europa) Antonio dijo que podríamos visitar las “casas-cubo”… Yo no tenía ni idea de qué eran… pero me gustó ir!!
Las “casas-cubo” son un conjunto diseñado por Piet Bloom el año 1956, o sea que cuando las vimos era el año de su cincuentenario. No me había dado cuenta de ello hasta ahora :-)
Los apartamentos, en forma de cubo, necesitan un mobiliario especial para adaptarse a sus formas angulosas.
La verdad es que no parecen demasiado cómodas, pero su originalidad llama profundamente la atención.
Una de las casas estaba abierta a las visitas del público, pero la escalera para subir era tan empinada que me dio la sensación de que mis rodillas no lo podrían resistir y no me atreví a subir. Mientras Josep Lluís me hacía compañía, di mi cámara a Antonio que (en buena forma física) subió e hizo las fotos de los interiores. La cámara no era digital, así que no las pude ver hasta que las llevé a revelar y, la verdad… las casas son curiosas, pero yo no viviría en una de ellas…
Desde debajo de las casas cubo (entre los pilares que les sirven de base), entre bloque y bloque, hay como unos miradores desde los que se pueden ver puntos singulares de la ciudad, por ejemplo la Witte Huis (casa blanca) que, con sus diez pisos y sus 45 m. de altura, fue muy avanzada a su tiempo (es del año 1898)
También hay una fantástica vista del Willemsbrug (uno de los puentes más conocidos del puerto de Rotterdam).
Y en otra dirección, lo que vemos es la estación de Metro de Blaak. El edificio que aparece al fondo a la derecha (con la parte superior más clara que la inferior) es Sint Laurenskerk (la Iglesia de San Lorenzo)
Caram amb Rotterdam, jo que la tenia per una ciutat portuaria molt lletja, veig que estava equivocat. A més, aquestes cases són espectaculars, no sé si per viure, però no es pot negar l'originalitat del disseny.
ResponEliminaEi, que en Messi ha empatat fa un moment. Guanyarem, oi?
Doncs ja el tens, de Messi, el seu segon, i el 5000 de l'equip. Encara algú dubta que hi ha messidependència??
ResponEliminaXEXU Ostres!!! Estem celebrant els gols del Barça entre Rotterdam i Edinburgh!! jajaja
ResponEliminaRotterdam va ser massacrada durant la Segona Guerra Mundial... va ser quelcom cruel perquè la van bombardejar quan ja estaven negociant la pau i la van deixar en runes... però van resorgir de les cendres i van construir una ciutat moderna que, si bé no té l'encant d'altres ciutats, sí és molt interessant :-)
Concretametn a Roterdam no hi he estat, però m'agraden les cases cub i les fotos que n'has tret, tens amics per tot el món? Visca el Barça!
ResponEliminaUf! quines cases! Jo tampoc no sé si hi viuria, però ha de se r interessant veure-les.
ResponEliminaVisca el Barça!
quin mal de cap, viure aqui dins, mare mevaaaaa!!!!!! tal i com magraden les formes arrodonides a mi, em posaria dels nervis, alla dins... ufffffffffffff
ResponEliminaNo hay duda que son curiosas y pintorescas arquitectonicamente hablando, pero para vivir jajaja! definitivamente no! Hermosas las fotos y las vistas, sin duda un lindo paseo, besos tía Elsa.
ResponEliminaCaramba, com treus la pols als records, per cert que per mi visitar Holanda també va ser una cosa totalment novedosa, l'entrada per Maastrich ja et diu que aquell es un pais totalment diferent, i aixi ès.
ResponEliminaTot aixó que ens ensenyes, s'em va passar, niidea de que exisitis, ara ja ho sabré per si hi torno.
Una abraçada.
PD. aquest Barça dona gust de veure, els culès haureu de fer regim aquest any, cada diumenge us podeu engreixar d'alegría i me'n alegro molt. En Pep no sé pas que els dóna peró o fa de co........
Quines cases més rares. No sembla que siguin del tot incòmodes, però.
ResponEliminaSón originals, tot i que força lletges pel meu gust.
Salutacions!
Sí, pot ser que aquestes actualitzacions que m'has dit al meu blog siguin a causa dels canvis que he fet últimament. És que el que faig és que quan creo un post, li canvio la data perquè sinó se'm posa el primer de tots (a l'inici del blog) i jo no vull que apareixi allà, sinó dins la secció de fotos, per exemple. No sé si m'he explicat...
ResponEliminaOstres, molt de compte a la comprovació de paraules: comenta!!! Te'l passo per e-mail si vols.
Adéu!
CESC Holanda és un país d'aquells que dóna gust visitar (bé, és que nosaltres ens planifiquem molt bé jeje) i en una setmaneta varem veure moltes, moltes coses... i les fotos ajuden a fixar els records :-)
ResponEliminaJo no tenia ni idea de l'existència d'aquestes cases, però el meu amic (andalús resident a Bèlgica fa uns nou anys) no sé com s'ho fa però ho sap tot jeje.
La veritat és que conec gent a molts llocs :-))
Visca el Barça!!
Abraçades!!!
CARME Jajaja penso el mateix, eh? Però la gent hi viu... jo no podria, tindria tota l'estona la sensació que les parets em cauen a sobre jaja :-))
Visca el Barça!!!
Petons!!!
MONTSE A mi m'agraden les cases "tradicionals" jaja... Imagina't penjar un quadre a una paret que fa un angle cap a tu... ufff :-))
Petons!!!
TÍA ELSA ¿Verdad que no? jajaja
Estamos de acuerdo :-)) Paredes rectas "como toda la vida" jeje pero eso sí, curiosas los son mucho!!
Sí, fue un dia estupendo y muy completo :-))
Besos!!!
JOAN Ai, Joan!! :-)) he de treure la pols als records per força :-)) la meva economia no em permet anar de vacances (i aquesta setmana tampoc m'ha tocat la travessa ufff)
A mi em va encantar tot el pais (bé, tot el que vaig poder veure en una setmana!! jeje)
Si, noi... jo no sé què els hi dóna en Pep, però sigui el que sigui, funciona :-))
Abraçades!!!
ALBERT Doncs saps el que és incòmode? Pujar-hi!! :-))
Per cada "base" de maons que subjecta cada cub, hi ha una escala tan empinada que sembla de les pelis americanes de les "sortides d'emergència"... i jo que m'esperava un ascensor!! jeje
No tinc força als genolls i no em vaig atrevir a pujar quan ho vaig veure. No m'imagino a una persona gran, tornant del mercat, amb les bosses, pujant allí :-)) però tampoc és que siguin tan lletges, home :-))
Abraçades!!!
Ah!! Doncs segur que són aquests canvis que dius el que es veu en les actualitzacions :-)
T'ha sortit "COMENTA" a la verificació de paraules? Jaja és boníssima!! :-)) A veure si puc fer-te arribar el mail (és que no el tinc públic... espera que he tingut una idea)
Los viatges d'Assumpta :)
ResponEliminaOsti no m'hi veig vivint a una casa així, m'estresso només de vore-les :S
Ostres, quina cosa més curiosa; no les havia vistes mai. Jo tampoc no hi viuria, però certament són curioses de veure.
ResponEliminaBona setmana!
Unes cases estrambòtiques i divertides.
ResponEliminaDe Rotterdam no era l'Erasmus?
I frases com aquestes va dir:
"La veritable amistat arriba quan els silenci entre els dos esdevé amè" o "Millor prevenir que curar"
però no deia res sobre les cases, ja li val!
Vaig estar a Rotterdam fa uns anys...les teues fotos m'han agradat més que la ciutat en sí.
ResponEliminaBAJOQUETA Ai la meva mongeteta que sempre em fa somriure jejeje
ResponEliminaSi t'hi fixes, tinc diversos articles parlant de viatges de vacances... ejem, ejem... tots són el mateix viatge, xiqueta :-) tot és una setmaneta a Holanda (menys el del Museu del Còmic de Brussel·les)... però, a que li sé treure "suc"? :-)
Si tot és qüestió de posar-s'hi i treure mil històries diferents d'unes quantes fotos :-) (aquest de Rotterdam, Alkmaar i el seu mercat de formatge, Marken i les seves cases construides començant pel pis de dalt, el Begijnhof d'Amsterdam, unes fotos de Volendam en un relat, La Haia i el Tribunal Internacional de Justícia...) i espera, eh? espera, que pot sortir mooooolt més :-))
Jo tampoc podria viure en unes cases així jeje
Petons!!!
FERRAN Saps que a primer cop de vista em vaig pensar que "veritablement" no hi podia viure ningú? :-))
Però, caram!! I tant que hi viu gent!! Jo no podria, però ells ja s'hi deuen haver acostumat :-)
Seria interessant saber quin tipus de persona hi viu, com és la vida allí...
Bona setmana també per a tu! :-))
Abraçades!!!
ESTRIP Sí, i tant, per això se'l coneix precisament com "Erasmus de Rotterdam" jeje
Per cert, que no tenia ni idea d'aquestes frases (ets un pou de ciència, cada dia em sorpréns més) però aquesta sobre l'amistat (que jo traslladaria també a l'amor) és preciosa :-) Quan estimes a una persona, no necessites estar xerrant tota l'estona, saber que la tens a prop és suficient :-)
He buscat a Wikipedia i n'he trobat un munt jejeje resulta que va escriure tot un llibre d'adagis. Un altre ben conegut seria aquell "al pais dels cecs, el borni és rei :-)
No, no deia res sobre les cases... el do de predir el futur no crec que el tingués, eh? jajaja
Abraçades!!!
KWEILAN Ara mateix em poso en contacte amb el Consulat holandés a Barcelona perquè em contractin per promocionar el país :-))
Caram... gràcies!! :-) Que això que has dit és un "piropo" molt gran per les fotos!! :-))
Petons!!!
Si n'hi ha, de llocs bonics pel món!
ResponEliminaQue xules, les cases cub! i fetes als anys 50!!!
ResponEliminaNo hi he estat mai a Holanda, xò amb les teves fotos és com viatjar-hi virtualment.
P-CFACSBC2V I tant que sí :-)) I tantes i tantes que ens falten per veure :-)
ResponEliminaAbraçades!!!
RITS Sí, fetes als anys 50 :-) Són molt xules de veure en directe, la veritat, perquè són moltes, eh? Ara, per viure-hi... res de res, eh? Només pensar en aquella escala!! Mare meva!! :-))
Jo quan viatjo sóc com una japonesa amb la càmera jeje... Bé, de fet sóc com una japonesa sempre, perquè no sé sortir de casa sense la càmera!!
Petonets!!!
L'avi diu que "val més traça que carabassa" (curiosament el mateix que el refranyer...)
ResponEliminaUnes fotos molt ben fetes, eh?
(Parlant de fotos: L'altre dia vaig anar a recollir unes d'un rodet a la botiga i hi havia unes fotos de quan els meus pares festejaven! :-))
Molt originals aquestes cases, però jo no hi viuria per una qüestió d'estrés, digue'm clàssic, també...
(L'avi Gres s'ha marejat de veure-les, ho sento, t'haig de deixar)
Ostres! És veritat que hi ha un esperit a la primera foto! Jo crec que, encara que no m'ho haguessis dit, també l'hauria vist, eh?!
ResponEliminaUnes cases ben curioses...
Vaig estar aquest estiu també. Rotterdam no és una ciutat amb gaire encant (es nota tot recosntruïda pels bomabrdeigs); però les cases cúbiques són suggerents. Vaig ser a un bar ben curiós: The Pij
ResponEliminaAssumpta fa tres anys vam anar de vacances a Holanda, i vam estar molt bé, recordem sobre tot Amsterdam, encara que a Rotterdam hi vam passar també.
ResponEliminaperò bàsicament recordem Eftenling que es un parc d'atraccions tipus Port Aventura on es molt famós per tots els autòmats.
Veritablement el viatge va valer la pena, i recordem la casa d’Anna Frank,
El viatge però se’ns va fer llarg amb la caravana, vam fer nit a França, després de Bèlgica i ja per fi Holanda, i clar de tornada a l’inrevés.
Els dos darrers viatges Itàlia fa dos anys, i Alemagna (Selva negre) el darrer estiu vaig fer sengles referències al meu bloc, d’Holanda no perquè encara no tenia el blog.
SERGI M. No m'estranya que l'avi s'hagi marejat... a mi em van agafar tots els mals només de veure l'escala per pujar.
ResponEliminaQuè maco!! Trobar fotos dels pares quan festejaven!! :-)) I els carrets no s'havien fet malbé, quina sort!!
Va, ves amb l'avi, pobret, potser porta-li una miqueta d'aigua :-)
Abraçades a tots dos!!!
MAFALDA Jejeje oi que en sabem de fer "esperits"? :-)) La veritat és que mentre el feia m'estava recordant del teu i no he pogut evitar deixar-te el comentari :-)))
El meu esperit és ratllat, per mirar de "colar-lo" amb les escales :-))
Curioses sí, eh? Molt!! Però no sé si massa pràctiques :-)
Petonets!!!
EL VEÍ DE DALT Tens raó, a Rotterdam li falta tot l'encant dels edificis antics i amb història... Però és que jo sóc una sentimental i quan vaig imaginar que l'aviació alemanya l'havia arrassat i ho havien hagut de fer pràcticament tot nou, ja m'ho mirava amb carinyo, amb admiració, perquè la veritat és que amb molt pocs anys van haver de fer una ciutat nova :-))
Abraçades!!!
QUIM AMORÓS Amb caravana? Deuria ser cansat, eh? :-)
Nosaltres agafem sempre un punt base, en aquest cas Amsterdam i cada dia anavem a dormir al mateix hotel. Ens llevavem molt aviat, feiem un esmorzar pantagruèlic a l'hotel i cap a l'Estació Central de tren (allí els trens funcionen bé) que la teniem molt a prop de l'hotel. I un dia a Rotterdam, un altre dia La Haia i així, anar fent.
Quan varem anar a Bèlgica igual: Camp base a Brussel·les, i cada nit al mateix hotel i d'allí Bruges, Anvers i Gant.
No haver de canviar d'hotels, no anar-nos movent si no fent excursions, és el que més m'agrada a mi :-))
Abraçades!!!
Ben curioses aquestes construccions!! Crec que no m'agradaria per viure...
ResponEliminaSalut!
No m'havia fixat que als altres pots parlaves d'Holanda jajaja. Per mi ha colat. Dic mira-la ella com volta pel món :)
ResponEliminaFormatge? ai si si ja me'n recordo. Ja me'n portaràs un quan tornes ;)
Ha estat molt bé aquest passeig que ens has donat pel Kubuswoningen.És molt curiosa aquesta arquitectura, però tal com tu també dius, no sé fins a quin punt poden ser cómodes d'habitar aquestes cases.
ResponEliminaHa estat molt interessant, no ho coneixia!!... Gràcies.
Una abraçada.
Alguna de las fotos de dentro de la casa me marea, creo que no podria vivir alli! Habia escuchado hablar de ellas pero nunca las habia visto.
ResponEliminaUn beso
Vero
Ostres! quin mareig de cases! m'agraden les coses originals però això és massa! :)crec que no sabria si coc al dret o cap per avall!
ResponEliminahi vaig ser fa anys, feia un efecte estrany veure-les des de fora
ResponEliminatant que hi havia anat...recordo pobles sencers que nomes eren poligons com moerdijk,tambe parava molt a Dordrecht
ResponEliminaI Rotterdam tenia algo,no se el que,que el feia especial,sempre estava a gust alla,encara que estigues per feina
CONSUELO A mi em va fer molta gràcia poder-les veure, però mai hi viuria, ufff quina sensació més rara :-))
ResponEliminaPetons!!!
BAJOQUETA Veus? jejeje si és que qui no es conforma és perquè no vol :-)) i, entre fotos i anècdotes podria fer uns mil cinc-cents articles més jeje ;-))
Tu em dius quins formatges pots menjar i jo et porto un d'aquests però holandés de veritat :-))
Petons!!!
MONTSE Jo crec que és una d'aquells atacs de "modernitat" que, de tant en tant, agafa a algú i ho fa :-))
De fet, és el que tu dius, són molt interessants de veure... Ah! i no vaig posar cap foto que sortís però segons com es veia que, entre cub i cub, hi havia unes baranetes amb plantes i tot ;-))
Jo m'estimo més viure a un piset de parets rectes ;-))
Petons!!!
VERO Oi que dona la sensació que t'han de caure les parets a sobre? :-))
Si a mi a vegades ja em volta el cap en una casa normal, imagina't allí :-))
Petons!!!
AIGUA Jajajaja m'has fet riure amb l'expressió aquesta de "això és massa" Ara haurien de fer unes de rodones jeje :-))
Petons!!!
JORDI CASANOVAS Veritat que quan les veus des de fora fa una sensació com si allí dins no s'hi pogués viure? :-)
Siii!!! Recordo per algun altre article "holandès" meu que haviem estat en els mateixos llocs jeje
Abraçades!!!
DDRIVER Holaaaaa :-))
Potser tu ets tan sentimental com jo i li vas agafar carinyo a aquesta ciutat massacrada i obligada a refer-se quasi des de zero :-))
Vàrem patir, eh ahir? ufff ;-)
Abraçades!!!
Por fin!! he logrado ingresar...la vez que lo intentaba mi pc se pegaba y debía reiniciar (eso veces anteriores...hoy fue sin problemas).
ResponEliminaNada más exquisito que recordar las vacaciones, no existe placer más grande que viajar y conocer lugares tan encantadores como los de tus fotografías.
Dejo saludos.
Un abrazo gigante.
Hola Assumpta!
ResponEliminaCom posem els mobles?
Salutacions
sílvia
Holanda país que tinc pendent en la meva llista de viatges predilectes. No conec Rotterdam ara bé aquestes cases cub m'agraden., m'agradaria viure dins d'una casa així però la llogaria amb opció a compra., si m'agrada i tinc els calers la compro i si no adeuu molt bones...saludus campeona!!!!
ResponEliminaPATRICIA Caramba, el otro día otra persona también me dijo que le costaba mucho entrar en mi blog, qué raro... ¡Pues aún te agradezco más que lo hayas seguido intentando hasta conseguirlo! :-))
ResponEliminaSí, una de las cosas hermosas de las fotografías es que te ayudan a recordar buenos momentos!! :-))
Un besazo!!!
SÍLVIA jejeje no hi ha més remei que fer mobles especials, a mida, acord amb aquestes parets inclinades :-))
Petons!!!
NOCTAS Holanda t'agradarà molt, molt!! :-)
Crec que ets el primer que dius que s'atreviria a viure en una d'aquestes cases!! :-))
De fet, la teva idea és molt bona jeje primer la llogues i després, si et convenç, la compres ;-)
Abraçades!!!
Força curiosa la distribució d'aquestes edificacions. El que ja no sé, és si m'hi trobaria gaire a gust.
ResponEliminaA Rotterdam, nomès hi he estat un parell de dies, i no recordo haver-ho vist. Conec més Amsterdam. I en general tot el país m'encanta !
Un petonet. ;)
Assumpta...
ResponEliminaMorí de la fascinación...Con las casas cubo..¡¡quiero una así!!!
Uh que hubiese pasado si cargaban con esa puerta cristal jajajaj.
Besos.Me eantó este paseo
caram, sempre aprenc coses interessants i curioses en el teu bloc. Mai havia sentit parlar de les cases cub, i m'han fet pensar en allò de que "para presumir hay que sufrir"..... pq uix.... no semblen pas gaire còmodes, i maregen una mica, oi?. De totes formes, cal reconèixer que són molt originals.
ResponEliminaUna abraçada :-))
Que bonitas fotos, yo tengo muchas ganas de conocer Holanda. Un beso
ResponElimina¡Qué bien!saca todas las fotos que tengas por ahí de tus viajes.
ResponEliminaNo conocía yo todo esto tan interesante. Patry estuvo en Holanda en un viaje de estudios a los dieciseis años y la pobre lo pasó fatal por tantas horas de autobús y una gastroenteritis.¡Cosas de los viajes! Seguro que algún día podrá volver y planificar su viaje sin la supervisión de profesores.
Abrazos
-ASSUMPTA- Sí, són maques i curioses per veure, però jo no hi podria pas viure jeje
ResponEliminaTotalment d'acord, el pais és una meravella :-))
Petons!!!
MARISA, el rincón de mi niñez Jajaja vale, si me toca la lotería te compro una ;-))
Pues no sé qué habría pasado si se cargan la puerta jaja... Era una puerta muy grande, de cristal, de doble hoja, y estaba cerrada. Habíamos visitado una planta del museo y, subiendo por las escaleras, llegamos a otra planta y, para acceder a la sala había esa puerta. Lo lógico hubiese sido que sólo empujando se hubiese abierto... pero ellos empujaron y no se abrió y entonces, en lugar de buscar el método, siguieron empujando y la llegaron a mover!! y yo pensando "se la van a cargar" jajajaja... me muero de la risa!!
Imagínate que les saltan las alarmas!! Madre mía!!
Entonces yo vi un botón en la pared, pulsé... se escuchó un "rrrrrrr" y dije "empujad ahora" y se abrió como si nada :-))
Me encanta recordarles ese momento de ingenio femenino :-)))
Besos!!!
BRUIXOLETA La veritat és que jo tampoc n'havia sentit a parlar mai :-)) Si el nostre amic no ho arriba a dir, no les haguessim pogut visitar... i sí, tens rao, jo em marejaria si hagués de viure allí!! :-))
Petons!!!
ISABEL Pues si ya tienes Holanda entre tus destinos para ir, anímate, que vale la pena :-))
Seguro que te gusta!!
Besos!!!
TERE Caramba, pobre Patry! Espero que no le quedase mal recuerdo en general del país y se anime a volver porque tiene mucha cosa por conocer :-))
Mil gracias por tus palabras, guapa!!
Besos!!!
mai no és tard si la ditxa és bona :) (perdó pel retard!) i, especialment, si és per redescobrir un rotterdam del que sols recordava un port gegant com una mala cosa i el feyenord, clar. ¿on eren aquestes llars-cub?
ResponEliminaexplicació possible per l'amnèsia: els dies previs els havia passat a amsterdam.
JOSÉ SELLÉS Es una cita? :-)
ResponEliminaÒSCAR Ui, ui... alguna cosa em diu que has pasat per cal Jordi jajaja :-))
Molt bé, et perdono però ves estudiant pel campionat de Trivial, eh?
Doncs aquestes cases eren molt a prop del port jejeje allí al costat de l'estació de Metro de Blaak ;-))
Siiiii el Feyenoord!! Ostres, saps que d'adolescent jo aprenia geografia amb els equips de futbol? De veritat, eh? En podria fer un article jeje
Abraçades!!!
¡Qué nervios,Assumpta!Mañana se va Patry a Pattaya(Tailandia)pasando por Alemania,no estaré a gusto ni tranquila hasta que esté allí,me paso la vida cortando el cordón umbilical.Abrazos
ResponEliminaTERE No sufras, mujer :-))
ResponEliminaCon lo acostumbrada que está ella a viajar. Ya verás que todo irá como tiene que ir y apenas te darás cuenta ya te estará llamando desde ahí para decirte que ha llegado bien :-))
¡¡Y piensa en las fotos para tu blog!! :-))
Smuaaaaaaaaaaaac
Amiga mía,sí que me ha llamado Patry,pero a las nueve desde el aeropuerto de Palma diciéndome que tres chicas en el aseo le habían robado todo el dinero que llevaba,el dinero tailandés y algunos euros,menos mal que tengo Banca On Line y he podido hacerle una transferencia,de todas maneras no sé cómo conseguirá los baths en Alemania o en el aeropuerto de allí.Somos unas pupas,nos pasa de todo,nos han atracado tantas veces que ya perdí la cuenta.
ResponEliminaDisculpa estos rollos,necesitaba decirlo a alguien,¡mi niña querida! siempre tiene que hacer doble esfuerzo para conseguir algo.
Un abrazo
M'encanten aquestes cases! Les trobo divertidíssimes! El problema de viure-hi, més que les escales, per a mi serien les finestres: Com coi s'ho fan per a netejar-ne els vidres????? :)
ResponEliminaLes fotos, precioses!
TERE Ufff ¡qué mala suerte! La verdad es que jamás hubiese pensado en que pudiese haber gente atracando en los baños de los aeropuertos, pobrecita.
ResponEliminaBueno, mira... lo peor el susto.
Y hay que hacer un esfuerzo para tratar de mirar siempre lo más positivamente posible... y en este caso pensar que no le han hecho daño. Aunque el disgusto ese sí lo tiene.
En mi familia también somos víctimas habituales de atracos, Tere, y es que hay muchas malas personas... pero afortunadamente muchas más de buenas :-)
A mi madre una de las veces que la han atracado, la tiraron por el suelo al tratar de arrancarle el bolso (que se le quedó enganchado en la manga de la chaqueta) y la arrastraron (ellos iban en moto)... ya ves, una señora mayor!!
Pues al final de la calle, un chico que iba en bici y que lo había visto todo, adelantó a los de la moto, les quitó el bolso de mi madre y a toda velocidad se fue hacia ella, la ayudó a levantarse y se lo devolvió... Parece de película pero fue cierto :-) (ella decía que el chico de la bici era un ángel jeje) la pobre llegó a casa con la chaqueta rota y llena de golpes por la caída. Pero feliz de haber encontrado un buen chico que la ayudó.
Piensa que Patry ha tenido la mala suerte de cruzarse con estas tres malas personas... pero la suerte de que sólo ha sido daño material.
No quiero verte triste, eh? :-))
Ella es joven, seguro que se anima en seguida, mujer!!!
Un beso muy fuerte!!!!
NÚR Jejeje la veritat és que no hi havia pensat en rentar els vidres!! :-))
- Vaig a rentar els vidres.
- Molt bé.
- Primer faré la part de foraaaaaaaaaaaaaaaa
POOOUMM!!
- Carinyo?
- Aquiiiiii, al carreeeeeer aaaaiii
Petonets!!!
Quines cases més xules!! M'ho apuntaré per si mai visito Rotterdam. M'han agradat molt, no sé com seria viure en una....
ResponEliminaANA Originals sí que són :-)) Però viure en una potser marejaria una miqueta jeje
ResponEliminaSón més maques les teves casetes victorianes :-))
Petons!!!