UNA TASSETA DE XOCOLATA?
Fa dos o tres setmanes la mare va anar a passar uns dies a Montserrat amb alguns dels seus germans. Lloguen una cel·la i s'ho passen d'allò més bé. Quan va tornar, per telèfon em va dir que m'havia portat una coseta. Jo no tenia ni idea del què podia ser... i va ser xocolata per desfer!! mmmmm què bona la xocolata!
Avui n'he preparat dues tasses i ens les hem pres com dues criatures llamineres.
Per cert, les tasses tan xules i tan adequades, son regal dels sogres, ens les van portar fa un parell d'anys. M'encanten!! ;-)
Aprofito l'article per ensenyar-vos com va el meu jersei d'estiu Temporada 2010 (al pas que vaig jeje)
Traducción al castellano
ResponEliminaHace dos o tres semanas mi madre estuvo unos días en Montserrat con algunos de sus hermanos. Alquilan una celda y se lo pasan estupendamente. A su regreso me comentó por teléfono que me había traído una cosita. Yo no tenía ni idea de qué podría ser... ¡y era chocolate para prepararlo a la taza! ¡Mmmmmmmm qué rico el chocolate!
Hoy he preparado dos tazas y nos las hemos tomado como dos chiquillos golosos.
Por cierto, las tazas tan chulas y tan adecuadas son regalo de mis suegros. Nos las trajeron hace un par de años. ¡Me encantan! ;-)
Aprovecho el artículo para enseñaros como va mi jersey de verano Temporada 2010 (al paso que voy jejeje)
.
Mmmhhhhh, quina gana de menjar una bona tassa de xocolata que m'has fet venir... Tant que m'agrada!
ResponEliminaPetons!
Ara em fa enveja i tot! les tasses són guapes :)
ResponEliminala xocolata sempre en tasses petites i d'altra banda sé de bones tintes que aquest punt ja no serà moda el 2010 ;)
ResponEliminaAy, Zel quin vici la xocolataaaaaa mmmm jajaja. Jo he de confessar una cosa: Sóc una "fan" de Harry Potter i em feia uns tips de xocolata quan sortien els dementooooors jajaja
ResponEliminaDoncs vinga una tasseta també per a tú!!
I una altre tassa per en Cesc que m'ha quedat molt bona i vull que la tastis ;-))
Jordi!! jajajaja aquest punt és un clàssic no passa mai de moda!! jajaja
Molt bé doncs, per a tú en tassa petita... a la Zel i en Cesc una tassa d'aquestes grosses que posa Montserrat :-))
carai amb els sogres, quins regals que et fan!!! A mi no m'agrada gaire la xocolata, ja sé que deu sonar estrany, però prefereixo l'embotit... jejeje.
ResponEliminaGràcies pels teus comentaris!!! Ens veiem!!!
Eppp!!! Jo les tinc aquestes tasses!!! Això vol dir alguna cosa, les tasses, el té... Qui sap quina coincidencia més hi haurà?
ResponEliminaA ver hija que no me aclaro, espero estar escribiendo ésto en el sitio correcto que es tan fácil enterarse en catalán, a pesar de lo listísima que soy yo, jajajja
ResponEliminaMira que casualidad lo del chocolate, porque justo ayer nos han puesto en el trabajo, por fin, la maquinita esa que da café y chocolate, y hoy la he estrenado sacándome un chocolatito con extra de azúcar, jajajja, y encima una compañera había traido galletas de vainilla y chocolate. Total que guardamos la dieta en el cajón y hemos merendado como dios manda.
Un beso. Tendré que firmar para que sepas quien soy no, aunque seguro que no hace ni falta, ya te lo habrás imaginado
Por si las moscas
Marina
Es la tercera vez que intento escribir aquí. Si no me sale ahora lo dejo por imposible, primero me pide la cuenta, luego me lo borra todo, a ver que es ahora, grrrrr. parece mentira porque con lo listísima que soy yo, no entiendo porque no me sale a la primera, pero entre que no me entero de naaaaaaa con el catalán y que en mi vida he escrito nada en un blog.
ResponEliminabueno, te decía (o lo intentaba) que me ha hecho gracia lo del chocolate, porque justo ayer nos han puesto en el trabajo una maquinita de café. Y hoy la he estrenado sacándome un chocolatito que estaba buenísimo, además una compañera había traido unas galletas de vainilla y chocolate y nos hemos organizado una merienda como dios manda. Y ahora vengo por aquí y veo que tú también has merendado chocolate, jajajja
Si ahora no sale el comentario, desisto y me largo a ver OT
jajajajja, si ha salido dos veces. ainssssssssssssssssssss
ResponEliminaMarinaaaaa!! ¡¡Mi cántabra favorita!! Jajaja no te preocupes, yo también soy especialista en poner posts repetidos en los blogs que visito, pero lo tuyo es más original, eh? jajaja porque son posts distintos.
ResponElimina¡¡Pues has escrito en el sitio correcto!! ¡¡Y me ha encantado verte aquí!! (y no hablemos de dieta shhhhhhhhhhhh jejeje)
Besotes!!!
Hola Assumpta,
ResponEliminaEntre el xocolata i la foto del pa, estic fent la boca aigua. Adeu operació bikini.
Bon profit !!!!!!
jajajajaa, a veure si la propera vegada et marques un detall ehhhhhh??? que això és molt cruel, no m´ho esperava de tu!!!!!
ResponEliminaaissssssssssssss
escolta vols dir que el 2010 es durà aquest color??
un petonas bonica!!!!
Ufffff ... que bona que es la xocolata negre a la tassa. Que vols fer-nos dentetes?.... Mira ara vaig corrent a menjar-ne una que tinc al armari...
ResponEliminaPer cert... això del jersei es un gran tema ehhhh pel que veig tens assegurats posts fins el 2010, jejeje
Una abraçada
Instints Jo m'estimo molt els meus sogres i ells a mi, sóc la seva "nena mimada" :-))
ResponEliminaAgafa la teva tassa de xocolata ;-)
----------------
Montse les mateixes tasses i els mateixos gustos jeje... un altre dia enlloc de xocolata posaré un té... ja veuras, ens el prendrem com dues autèntiques "ladies" britàniques jeje
-----------------
Ai, horabaixa saps que de petita quan la mare feia xocolata ens hi sucavem pa? Sí, sí, pa tou. Llescavem pa, el feiem a tires i el sucavem a la tassa. Quina cosa tan bona!! :-))
Et poso una tassa també per a tú!!
---------------
m.teresa jajajaja no pateixis aquesta xocolata no s'acaba mai, també n'hi ha per a tú jejeje...
Per cert, més val que es porti aquest color el 2010, perquè jo me'l penso posar jajajaja
------------------
Praxis No cal que vagis a l'armari a buscar-ne, home, jo en tinc per a tots ;-)))
Aissssssss jajaja m'has fet riure amb això del "Tema fins al 2010" :-)
**********************
Abraçades generalitzades i enxocolatades
.
Ànim per el tema del jersei. El mon diuen que es va fer en set dies per que ningú vatenir la idea de fer ganxet! Si s’hagués fet encara estaríem a la edat de pedra.
ResponEliminaI parlant de pedra, imagino que la xocolata es d’aquestes. Bona pinta i bons records.
Una abraçada.
Ens seguirem veient.
Uoooooooo....si vinc a casa teu me convidaràs a un Got de Xocolata Calenta?? és un dels petits i ocults plaers que tinc...xDDD
ResponEliminaSalut
Per cert...la foto t'ha quedat genial
Un petò
Jajajaja què bó Jan fer el món a ganxet! :-))
ResponEliminaI tant que estariem a l'edat de pedra (i això que imagino un ganxet no passa prim)
Sí, la xocolata és d'aquestes que ni diuen "de pedra" (que si la vols tastar mossegant corres el risc de quedar-te sense dents :-))
------------------
Bufö Si vens a casa és més fàcil que et pugui convidar a un te, que d'això sempre en tinc... aquesta xocolata va ser un "extra" :-)))
(Vaig fer unes 1.300 fotos abans que una em quedés una mica bé jaja)
Hola Assumpta,
ResponEliminaA casa de petits també hi sucavem pa, per això t'ho he dit en el meu comentari.
Et volia dir que m'has fet un comentari preciós al meu post d'avui. Moltes gràcies.
Ai sí que n'era de bó!! :-)
ResponEliminaI el comentari m'ha sortit de ben endins, t'ho ben asseguro, perquè el teu escrit m'ha arribat al cor.