diumenge, 20 de juliol de 2008

"El juego del ángel"

EL JUEGO DEL ÁNGEL

He de començar dient que aquest article potser em quedarà molt llarg. No sé.
Bé, vaig llegir “La sombra del Viento” i em va agradar. No diré que sigui un llibre meravellós literàriament parlant, però la història em va enganxar molt i li vaig posar “nota alta”. Llavors vaig voler llegir els altres llibres del mateix autor i ho vaig fer: me’ls he empassat tots:
Marina (1999), El Príncipe de la Niebla (1993), El Palacio de Medianoche (1994), Las luces de septiembre(1995)
Aquests quatre són de literatura juvenil (gènere al que, malgrat tenir ja quaranta-sis anyets, no li faig pas fàstics)
Marina em va agradar molt, moltíssim. Vaig veure en ell com un pas previ a “La Sombra...” moltes coses hi recordaven, però no em va molestar gens, al contrari.
Els altres tres (escrits primer) ja eren més fantasiosos, però també estaven bé.

He de dir també que, tot i que procuro llegir els llibres en la llengua original en que els ha escrit l’autor (en aquest cas el castellà) dos d’ells els vaig llegir en català perquè així els tenien a la biblioteca i ara penso que potser el traductor els va millorar (i ho dic seriosament, eh?)

Bé doncs, “El Juego del ángel m’ha semblat una presa de pel.

- Per començar tots els personatges parlen igual, siguin homes grans, nens o noies joves, tots utilitzen un llenguatge irònic que al final es fa pesat (tan se val si els estan acomiadant de la feina com amenaçant de mort)
- Després hi ha una sèrie de descripcions repetitives a més no poder d ‘“amaneceres rojizos” que sembla que tots els dies siguin iguals.
- Un abús d’escenaris de pel·lícules de por: cementiris, mansions tètriques, locals abandonats, cremats...
- Un nombre de morts i assassinats tan gran que sóc incapaç de recordar-los, molts dels quals absolutament “innecessaris” a la meva forma de veure-ho.
- Una gran quantitat de coses que queden inexplicades i el pitjor final que podia esperar.
- I el més "terrible" és que m’ha desvirtuat algunes de les coses que m’havien agradat de “La Sombra...”

No vull dir més coses perquè si no els heu llegit i potser teniu intenció de fer-ho, doncs tampoc es tracta de xafar-ho tot :-)


El més bonic del llibre és la portada jejeje... així que fa dues o tres setmanes en vaig fer la meva pròpia versió :-)

I ara veuré si he aprés a fer això dels enllaços o vincles provant a dirigir aquest article a la web de Ruiz Zafón

26 comentaris:

  1. Traducción al castellano

    Leí “La sombra del Viento” y me gustó. No diré que sea un libro maravilloso literariamente hablando, pero la historia me enganchó mucho y le puse “nota alta”. Entonces quise leer los demás libros del mismo autor, y lo hice: Me los he tragado todos:

    Marina (1999), El Príncipe de la Niebla (1993), El Palacio de Medianoche (1994), Las luces de septiembre (1995)

    Estos cuatro son de literatura juvenil (género al que, a pesar de tener ya cuarenta y seis añitos, no le hago ascos)
    Marina me gustó mucho, muchísimo. Vi en él como un esbozo para “La Sombra…” muchas cosas me lo recordaba, pero no me molestaba, al contrario.
    Los otros tres (escritos con anterioridad) eran más fantasiosos, pero estaban bien.

    Debo decir también que, a pesar de que procuro leer los libros en la lengua original del autor (en este caso el castellano) dos de ellos los leí en catalán porque así los tenían en la biblioteca y ahora pienso que quizás el traductor los mejoró (y lo digo muy seriamente)

    Bien pues, “El juego del ángel” me ha parecido una tomadura de pelo.
    Para empezar, todos los personajes hablan igual, ya sean hombres mayores, niños o jovencitas, todos utilizan un lenguaje irónico que llega a hacerse pesado (tanto da si les están despidiendo del trabajo como si les amenazan de muerte)
    Después, hay una serie de descripciones repetitivas a más no poder de “amaneceres rojizos” que parece que todos los días sean iguales.
    Un abuso de escenarios de película de miedo: cementerios, mansiones tétricas, locales abandonados, incendiados…
    Un número de muertos y asesinados tan grande que soy incapaz de recordarlos, muchos de los cuales absolutamente “innecesarios” a mi modo de verlo.
    Una gran cantidad de cosas inexplicadas y el peor final que podía esperar.

    Pero lo peor de todo es que me ha desvirtuado algunas de las cosas que me habían gustado de “La Sombra…”

    No quiero decir más porque si alguien no lo ha leído y tiene intención de hacerlo, tampoco se trata de “chafárselo”

    Y como lo mejor del libro es la portada, pues aquí dejo mi particular versión de la misma en foto tomada hace dos o tres semanas.

    (Parece ser que no he logrado hacer lo del vínculo jejejeje)

    ResponSuprimeix
  2. Ara sí que funciona l'enllaç!! iupiiii!!!

    Ho havia fet bé, però es veu que s'havia des-seleccionat abans que posés la web a la finestreta :-))

    Gràcies Zel!!

    ResponSuprimeix
  3. Ja n'he sentit a parlar d'aquest llibre i la seva crítica no és massa bona... esperem que pròximament faci una gran obra...

    ResponSuprimeix
  4. Pobre home, no sé si li quedaran massa ganes de fer el tercer llibre jeje (ell va dir que seria una tetralogia, o sigui quatre, veurem...)

    Per cert, buscant per Google he trobat una crítica que sembla la meva jeje:

    http://disfrutasilencio.wordpress.com/2008/06/12/el-juego-del-angel-a-la-sobra-de-la-sombra/

    ResponSuprimeix
  5. Ostres quina ràbia fa quan et passa això oi???? Passes hores i hores llegint quelcom que no t’acaba d’omplir però que esperes que millori però res de res, arribes al final i et queda un dessabor com el que expliques. Aisssssssss
    Saps que? m’agrada mes la teva versió fotogràfica que la del Sr. Zafón....jijii
    Un petonassssssss

    ResponSuprimeix
  6. M.Teresa m'agraden els teus posts sempre plens de simpatia... i que una fotògrafa com tú digui això de la meva "versió" ja és el no va más

    Sí, noia, un xasco de llibre... però bé, al menys ara el puc comentar jejeje

    Abraçades!!!

    ResponSuprimeix
  7. Jo no he llegit res del Ruiz Zafón però segons expliques en el teu post tu t'has empassat tota la seva obra, i ara per un llibre, pel que dius, has perdut la confiança en ell, inclús t'ha desvirtuat coses que havies llegit d'ell a la sombra del viento... Saps que penso?, doncs que això és "como la vida misma" com diuen els castellans, i és que a una persona, no dic que sigui el teu cas ehhh, la pots tenir en un pedestal i en un segon, pot estar mes a vall de sota terra.
    Llegir el teu post m'ha fet pensar en això. Els éssers humans no tenim mai de baixar la guàrdia i lluitar per a ser cada dia millors, tot i així es difícil, perquè si per res la cagues, tot el que havies aconseguit s'envà en orris.
    Aissss perdona, avui estic una mica filosòfic...

    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  8. Caram praxis el teu post m'ha fet pensar molt...

    Potser sí que he donat aquesta impressió i, en part, és cert. Esperava molt d'aquest llibre i m'ha decebut completament.

    A veure si ho sé explicar bé :-)

    Jo tampoc és que tingués Riuz Zafón en un pedestal. El primer que vaig dir és que no considerava que La sombra del viento fos una meravella literaria (tampoc sóc ningú per fer una crítica a aquest nivell, doncs no tinc els coneixements necessaris i el fet es que llegeixo per pur entreteniment) però em va agradar molt la seva imaginació, la capacitat d'inventar una història que -tot i que vaig endevinar ràpidament qui era qui- em va enganxar i vaig arribar al final amb un desenllaç que em va deixar un gust molt agradable :-))

    Llavors vaig llegir Marina i encara em va agradar més!! jaja
    Conscient que era a l'àmbit de la literatura juvenil (que m'encanta) el llibre en la meva opinió és molt bo.

    Els altres tres (que fa pocs mesos Planeta va publicar tots junts com una trilogia, aprofitant el boom per guanyar calerons suposo jeje) també em van agradar però ja no em van enganxar tant.

    En la meva opinió, el millor de Ruiz Zafón és, sens dubte, Marina

    En un moment donat, l'escriptor passa a literatura per adults i crec (opinió personal meva) que molts trets, idees, personatges de Marina li serveixen per a La sombra del viento cosa que em sembla molt bé.

    Ara crec que el que ha fet és agafar trets, idees i personatges de El príncipe de la niebla per escriure El juego del ángel i no m'ha agradat. El llibre es fa pesadissim, repetitiu, moltes coses no s'entenen (o jo no entenc com les he d'interpretar), la forma de parlar similar de tots els personatges...

    El problema és que Ruiz Zafón va dir que volia fer una tetralogia:
    - La sombra del viento.
    - El juego del ángel
    - i dos més

    per tant, hi ha llocs i personatges que surten en ambdós llibres (i sortiràn en els altres dos) doncs bé, aquests llocs i personatges eren molt més ben descrits, més creíbles, més agradables a La sombra del viento per això vaig dir que aquest nou llibre fins i tot m'havia desvirtuat algunes coses bones del primer.

    No sé com seran els altres dos :-)

    Però jo no he "partit peres" amb l'autor jajaja.

    Si Ruiz Zafon fos amic meu li recomanaria que tornés a la literatura juvenil, gènere que no és pas gens fàcil i en el que es desenvolupava molt bé i oblidés aquesta tetralogia.


    Per altre part, praxis, vull dir-te que, sincerament, crec que tens tota la raó en el fons de la teva reflexió: Per això m'has fet pensar tant... i t'ho agraixo moltíssm :-)) el que passa és que no és el mateix fer-ho amb les persones que en el comentari d'uns llibres, però el missatge del teu post és molt cert.

    Una abraçada molt forta!

    ResponSuprimeix
  9. ei, jo l'únic que m'he llegit a part de la sombra del viento é marina, i també em va agradar molt, totalment d'acord amb lo que dius que sembla com una pre-sombra...
    no sé, aquest nou, igual com que hi ha hagut tant de boom mediàtic, de moment no em ve gaire de gust, i amb lo què expliques...
    de moment és la primera opinió que m'arriba, a veure que diuen les altres quan vagin arribant...
    vingali!!

    ResponSuprimeix
  10. per cert, felicitats per la versió de la portada...

    ResponSuprimeix
  11. Ep moi quina ilu trobar un altre lector que li hagi agradat Marina!!!

    El "problema" és que conec gent que primer va llegir La Sombra... i després Marina i no els hi va agradar perquè diuen que els hi recorda massa quan jo, en canvi, vaig sentir-me com si l'autor em donés el "privilegi" de poder llegir l'obra en la que s'havia inspirat per el seu primer llibre no-juvenil.

    Ara bé, que això ho faci una vegada amb Marina i li surti bé, no vol dir que ara ho hagi d'anar fent amb els altres, perquè em temo que si ha dit que farà una tetralogia, els dos que falten seran "còpies" El palacio de Medianoche i Las luces de septiembre... i si li queden "lograts" doncs encara, però com li passi com aquest...

    ResponSuprimeix
  12. Ai, gràcies pel comentari de la foto jajaja :-))

    ResponSuprimeix
  13. Hola Assumpta,

    N'he llegit dos, Marina i La sombra...

    Marina el vaig trobar curiós, em va sorprendre. Després vaig llegir la Sombra i he de dir que em va captivar.

    Saps que es el que no m'agrada. Que hi ha massa diners per entre mig. Això fa tornar papanates a molta gent.

    Et pot agradar molt una cosa, però no ha d'agradar-te precisament el seu autor.

    Mai he estat mitomana, en res, i crec que això m'ha allunyat de moltes coses.

    No tinc cap interes, de moment en llegir el llibre mediatic que ha escrit nou.

    Quan una cosa es surt de mare, perd tot interés

    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  14. Hola horabaixa :-)
    Així vas llegir primer Marina i després La Sombra... de fet, és l'ordre lògic.

    Sempre he pensat en si m'haguessin agradat més o menys en el cas que els hagués llegit en l'ordre correcte. Jo ho vaig fer completament a l'inrevés!!

    Crec que això que dius dels diners i llibre mediàtic tens raó... Crec que Ruiz Zafón escrivia millor quan no havia tingut el boom tan gran, i és una llàstima.

    Potser també és la pressió de saber que la gent espera de tú que et superis cada vegada, i això no sempre pot ser.

    ResponSuprimeix
  15. Es muy interesante comentar acerca de libros que uno ha leido, realmente a los que nos gusta leer nos ayuda a elegir autores que no conocemos, un placer leerte, con afecto Tia Elsa

    ResponSuprimeix
  16. Paso a dejarte un beso y desearte linda semana.

    ResponSuprimeix
  17. Besotes Tia Elsa y Jorgelina!!

    Buena semana para las dos :-)

    --------------

    Alguien ha votado en la encuesta que el Barça lo ganará TODO... jeje ¿habrá sido alguna de vosotras? :-))

    ResponSuprimeix
  18. Tal com Zel em va ensenyar, he posat enllaços nous ;-)

    Clicant sobre el nom de Marina anirem a una opinió que he trobat i amb la qual em sento totalment identificada.

    Clicant sobre el nom de El juego del ángel anirem a la web pròpia del llibre.

    ResponSuprimeix
  19. Hola Assumpta, sóc la xica que va escriure l'opinió al blog que nomenes al 4º comentari. M'ha fet "ilu" veure'm aquí :)

    Pareix que tots els que han llegit aquest llibre opinen el mateix que "mosatros". Crec que ens han pres el pèl, així de clar.

    No obstant, llegiré el tercer llibre d'aquesta tetralogia. Pense que el propi autor s'ha adonat dels nombrosos errors que té el llibre i que intentarà tornar als inicis de "la sombra del viento" a les pròximes entregues.

    Res més, només espere no haver fet moltes faltes d'ortografia, el valencians per desgràcia no sabem cuidar la llengua i a l'escola no vaig aprendre quasi a escriure. I la cosa no pareix que vaja a millorar, més bé al contrari...

    ResponSuprimeix
  20. hola!! bé, no he donat la meva opinió al blog, però està clar que l'ombra del vent li dóna mil patades, i jo també em vaig emportar una desil·lusió.. cert és el que dius que tot és en el mateix ambient, cementiris,morts.. et donc tota la raó assumpta!
    Anna

    ResponSuprimeix
  21. Estoy totalmente de acuerdo con tu opinión sobre este libro y como no me podía acabar de creer que hubieran llegado tan lejos en vender como gran obra lo que no es,entonces busqué por muchos lugares opiniones sobre ella e incluso hicimos un foro para contrastar e intentar atar todos los cabos sueltos y las incoherencias de la trama y no hay remedio,ha sido un fiasco,seguramente que en el cuarto libro cerrará el círculo de la historia,pero cuando leí una entrevista en la revista QUÉ LEER a Ruíz Zafón y decía que ni se documentaba para escribir,que la había escrito en los ratos libres que tenía mientras promocionaba el inusitado e imprevisto éxito de La Sombra del Viento,eso y otro tipo de cosas me demostró que parece aspirar a escribir sólo para adolescentes.No me gustó.Abrazos

    ResponSuprimeix
  22. IRAE Ostreeeees!!! jajajaja quina gràcia!! :-)))
    Ja veus que coincidim molt!
    I espero que l'autor retorni una mica a la Sombra i s'obilidi d'aquest últim desastre :-))
    Has escrit genial! Totes les variants de la nostra llengua són ben rebudes aquí!!
    Besets!!!


    ANNA I LLUIS Em sap greu perquè quan vareu escriure la vostra opinió, tan vosaltres com Irae jo encara no m'havia habilitat l'opció de que m'avisés quan tenia comentaris nous i mireu, tardo quasi TRES mesos en respondre :-)
    Veig que també coincidim :-) Esperarem a veure com és el tercer llibre :-))
    Abraçades!!!


    TERE Pues, a pesar de las opiniones generalizadas conozco a gente que les ha gustado... y te aseguro que no lo entiendo. A mi me decepcionó total y absolutamente. El próximo no me lo compro... aunque sí trataré de leerlo jajaja para poder opinar, pero lo pediré en bibliotecas o como sea, pero en él no me gasto el dinero :-))
    Besos!!!

    ResponSuprimeix
  23. Opinions diferents per un mateix llibre. Reconec que no és una gran meravella, però a mi me va enganxar moltíssim.
    Sense entrar a criticar als personatges ni los "amaneceres rojizos", m'ha semblat una història que atrapa i que tens ganes de continuar.

    La meua opinió

    ResponSuprimeix
  24. BAJOQUETA Tu és que tens bon cor i et fa llàstima en Ruiz Zafón jejejeje

    ResponSuprimeix
  25. Pos deu ser això jajaja. Me fa pena però quan penso en la pasta que té acaba fent-me ràbia grrrr, i jo amb lo meu mísero sou de l'atur. Hauré de buscar algú que me patrocine los meus blogs de cuina jajaja.
    Tota la culpa tampoc és seua, perquè tot lo que se guanya del llibre no s'ho emporta tot ell. Però encara així deu estar forrat, no?? ràbia molt ràbia :)

    ResponSuprimeix
  26. ja m'ho pensaré si ho llegeixo o no.
    Però la veritat es que abans de res em llegiré "Marina".

    Espero que en Ruiz Zafón escrigui un llibre diferent a tots els que ha escrit fins ara.

    ResponSuprimeix

...i moltes gràcies per la visita!!