UNES FOTOS ESPECIALS
No vull dir que siguin res de l'altre món, però per a mí són molt especials :-)
Es tracta del Tribunal Internacional de Justícia de La Haia.
El meu marit i jo haviem anat sis dies de vacances a Holanda (set, si contem els d'anada i tornada) i la veritat és que ens ho varem organitzar d'allò més bé. Allotjats a Amsterdam, i viatjant sempre en tren (res a veure amb la Renfe, és clar) varem poder conèixer també altres ciutats. Una d'elles La Haia (Den Haag)
Després de patejar-nos la zona antiga (preciosa) de la ciutat, jo ja tenia previst que volia visitar el T.I.J. i hi vàrem anar a peu (no hi ha res que no es pugui fer amb un bon plànol i jo gaudeixo quasi tant preparant les coses com fent-les, així que la ruta ja la duia preparada)
Us diré una cosa curiosa però ben certa: Tinc artritis des dels 29 anys i els genolls una mica fotudets. Caminant per aquí aguanto poc, em canso molt aviat... però, miraculosament, a Holanda vaig caminar, caminar, caminar... i els genolls aguantaven com si res (a vegades penso que la il·lusió pot més que res)
Bé vàrem arribar davant del TIJ i jo, és clar, volia fer fotos!! però tenia el sol de cara i estava col·locat de tal manera que feia un contrallum que no deixava veure res més que la silueta.
Uns nuvolets preciosos es movien a poc a poc... i varem esperar prop de mitja hora a que tapessin suficientment el sol per a poder fer una foto més o menys digna :-)
Jo pensava que el meu marit es cansaria d'esperar, però es veu que em va veure amb tantes ganes de poder fer la foto que no va dir res :-)
Mentre esperàvem vam donar una mica la volta a l'edifici i, passant la càmara entremig dels barrots de protecció que envoltava tot el recinte, vaig fer aquesta altre... oi que sembla un castell de conte de fades?
Jo pensava que si algú de seguretat em veia passant la càmara enmig dels barrots i traient fotos potser hagues quedat una mica... estrany.
Traducción al castellano
ResponEliminaNo quiero decir que sean nada del otro mundo, pero para mí son muy especiales :-)
Se trata del Tribunal Internacional de Justicia de la Haya.
Mi marido y yo habíamos ido seis días de vacaciones a Holanda (siete si contamos los de ida y vuelta) y la verdad es que lo organizamos estupendamente. Alojados en Amsterdam y viajando siempre en tren (nada que ver con la Renfe, claro) pudimos conocer también otras ciudades. Una de ellas La Haya (Den Haag)
Después de patearnos la zona antigua (preciosa) de la ciudad, yo ya tenía previsto visitar el T.I.J. y fuimos a pie (no hay nada que no se pueda hacer con un buen plano, y yo disfruto casi tanto preparando las cosas como haciéndolas, así que la ruta ya la tenía hecha)
Diré una cosa curiosa pero absolutamente cierta: Tengo artritis desde los 29 años y las rodillas un poco fastidiadas. Caminando por aquí aguanto poco, me canso pronto... pero, milagrosamente, en Holanda caminé, caminé y caminé... y las rodillas aguantaban como si nada (a veces creo que la ilusión es lo que más puede)
Bien, llegamos ante el T.I.J y yo, claro, ¡¡quería tomar fotos!! pero tenía el sol de cara y estaba colocado de tal manera que provocaba un contraluz que no dejaba ver más que la silueta.
Unas nubecillas preciosas se movían lentamente... y esperamos cerca de media hora para que tapasen suficientemente el sol y poder tomar una foto más o menos digna :-)
Yo creía que mi marido se cansaría de esperar, pero parece que me vio con tantas ganas de tomar la foto que no dijo nada :-)
Mientras esperábamos, paseamos alrededor del edificio y, pasando la cámara entre los barrotes de protección que rodeaban todo el recinto, tome la otra foto... ¿verdad que parece un castillo de cuento de hadas?
Yo pensaba que si alguien de seguridad me veía pasando la cámara entre los barrotes y sacando fotos tal vez hubiese quedado un poco... extraño
.
Oh és com si hi hagués estat, és impressionant i sembla no sé si de fades però per viure-hi una història diferent del que la vida ens porta... tu i el teu marit no pareu eh!
ResponEliminaAi Cesc i pensar que és un Tribunal, eh? jo hi posaria aquí prínceps i princeses amb cavalls blancs :-)
ResponElimina(De fet, l'edifici no és massa antic, eh? és de principis del segle XX però es van inspirar en l'arquitectura flamenca de segles anteriors, per això té aquest aire tant especial)
Nooooo jajaja això va ser l'estiu de 2006, des de llavors no hem pogut anar enlloc. Mai hem pogut fer dos anys seguits vacances (jo ja faig primitives i 6/49 i durant la temporada travesses però res de res :-)
Hola Assumpta. Les fotos t'han quedat de conya, sobretot amb aquests cels ennuvolats... Tens un marit encantador, ja cal que el cuidis ehhh!!!
ResponEliminaPer cert, sort amb la loteria. jejeje, encara que jo no hi crec gaire. El que no puguis guanyar currant, no serveix de gaire, però no em facis cas, tu a la teva.
Una abraçada!!!
Ass, curs bíblic? Que has estat fent la DEI a Tarragona?
ResponEliminaQue paciencia tu marido jajaja! pero lograste sacar la foto que deseabas, muy lindas y te felicito por el deseo de viajar, conocer y resistir con tus rodillas, besitos Tia Elsa
ResponEliminaun bon país Holanda i estic d'acord amb tu centre a Amsterdam i amunt i avall amb tren.
ResponEliminaDoncs ja veus, la paciència té la seva recompensa, t´han quedat genials.
ResponEliminaA mi m´agrada el cel amb núvols, trobo que li dóna un aspecte com més ple, els núvols els trobo capritxosos.
T´han quedat de justícia !!!!!!
un petonas bonica !!!
Hola praxis que tú trobis boniques les fotos és quasi com si m'haguessin donat un premi de fotografia :-D
ResponEliminaJa tens raó, ja... ja el cuido (i ell a mí) :-)
En quant a la loteria, tristament ja ho diu el refrany castellà la mejor lotería es el trabajo y la economía pero jo sempre penso "oi que a algú li deu tocar? per què no a mí?" jajaja
-------------------------
Montse guapa!! No sé què és el DEI aisssss... on jo vaig anar son uns cursos de l'Associació Bíblica de Catalunya que fan cada any dins la primera quinzena de juliol al Seminari de Tarragona i que són una passada d'interessants. Aquest any al matí anava sobre els Salms i per la tarde las cartes de Sant Pau, però jo només podia anar pel matí.
L'any que bé -si puc- m'agradaria quedar-m'hi a dormir i tot :-)
--------------------
¡Hola Tia Elsa! Aí, jajaja ganas de viajar no me faltan, si no lo hago más es porque el bolsillo no me da para mucho jajaja.
¡Gracias por tus palabras! :-)
--------------------
Si Jordi és l'aventatge que tenen els països petits, que amb pocs dies et pots fer una idea.. i quina enveja els trens d'allí... oh! jo que sóc usuària quasi setmanal de Renfe... bé, callo, callo que m'enfilo jajajaja ;-))
Hola M.Teresa quina gràcia, estàvem escrivint al mateix moment jejeje... Oleeeeeeeee una altre fotògrafa que em piropeja unes fotos. La veritat que em fa molta il·lusió que les trobeu boniques!! Gràcies de veritat!
ResponEliminaPetonassos també per a tú :-))
Hola Assumpta, m'agradaria també anar a Holanda!!!!
ResponEliminaPasso per dir-te això dels enllaços. Saps quan escrius el post que tens a dal del cos del text els símbols de negreta, cursiva, la foto...? Hi ha un signe que és com un nus d'una cadena. Quan vols enllaçar a un altre lloc, marques la paraula amb el botó dret del ratoli, i llavors cliques al llaç, se t'obre un finestreta per posar-hi l'adreça del lloc, diari, blog, el que sigui. L'escriu o el copies, li dius acceptar i ja està! Jo també vaig tardar a descobrir-ho!!!!
Mil milions de gràcies, Zel !!!
ResponEliminaEl dia que sigui rica et pago un viatge a Holanda :-))
I a Cesc i a Asco de Pavo també jajaja que també m'han ensenyat altres coses.
Recoi, aquest món blogger és molt solidari :-)
Petonassos!!
Donss me'n alegro de que et trovessis tan be, Holanda es molt bonica i s'ha de patejar, potser el clima et va beneficiar, de qualsevol manera, me'n alegro i et felicito per les fotos, i la paciencia, està clar.
ResponEliminaSaluttt
Gràcies Joan !!
ResponEliminaSaps? Jo també sempre he pensat que el clima m'ajuda molt. No té res a veure pensar en la calor que fa aquí, amb aquella temperatura suau d'allà.
I a tú que t'agrada anar amb bici, tenim uns amics que fa anys varen anar a Holanda i després feien rutes amb bici per diversos poblets de l'entorn. Van tornar encantats.
Una abraçada!!
Hola Assumpta,
ResponEliminaJo també guardo un record molt maco del meu viatge a Amsterdam.
Vaig anar-hi l'estiu passat. Una ciutat encisadora. I la seva gent .....
Sí, horabaixa és una ciutat magnífica.
ResponEliminaDe llavors em ve també la meva passió per Vincent Van Gogh, del qual coneixia poc més que el que s'apren quan estudies i ja està :-)
Després de visitar el seu Museu vaig voler aprendre molt més d'ell i l'estiu passat (que tampoc varem tenir vacances jeje) vaig aprofitar per llegir-me dues biografies d'ell, i el meu marit -pel meu sant- em va regalar el llibre de les Cartes a Theo i un altre en que es comenten tots els seus quadres.
Així que l'estiu del 2006 varem anar a Holanda i el del 2007 vaig estudiar Van Gogh jeje