Detall del drap amb la franja. El teixit fa com un quadret que li dona més absorbència (és un bon drap aquest, es nota que és d'El Corte Inglés, eh?)
Després triem el dibuix que volem posar (aquesta feina pot ser complicada, perquè jo tinc centenars de revistes... i no és broma, aisss!) Finalment, com el drap era de color beige vaig triar uns cistellets perquè el color marró hi lligaria bé.
Vaig començar per aquest que no sé ben bé què era... llimones, pot ser? Per què les peres van al tercer...
I aquests són tots els fils que vaig necessitar (jo faig servir els de la casa DMC que, juntament amb els Anchor, son els que crec que son més bons... això aguanta la tira de rentades i no destenyes gens)
Aquí tot just acabava de començar la labor (el dit és meu)
I aquí el cistellet ja feia una mica de cara i ulls, oi?
Ai què bonic!! Em va fer il·lusió veure el primer acabadet...
I, tot seguit, vaig començar el segon (cada cistellet tenia una trama diferent)
Quan duia molt poquet del tercer, aquesta era l'apariència del drap:
I ja tenia el tercer acabat i perfilat!
Amb les taronges es va completar el conjunt :-)
El vaig fer per una amiga :-) Em va dir que li havia agradat molt, i és una noia molt sincera... El cert és que no es gens difícil, és una cosa bastant senzilleta, però queda bé :-)
I ara aprofitaré per ensenyar-ne dos més. Aquest de les teteres i els girasols està penjat aquest mateix moment a la cuina de casa:
I aquest de les síndries (que a la foto encara no estava acabat) el vaig fer per un amic que, per molt que sigui un home i els convencionalismes qualifiquin això com quelcom femení, viu sol i també n'ha de fer servir de draps de cuina (li va agradar molt!)... la foto és molt dolenta perquè la vaig fer amb el mòbil, però no en tinc cap més (es pot veure el desordre de la taula del menjador amb les capses plenes de fils)
Traducción al castellano
ResponEliminaCómo hacer un paño de cocina a punto de cruz:
Primero se compra el paño con la típica franja para bordar incluída, por supuesto, de otro modo deberíamos usar cañamazo y és muy pesado.
Primera y segunda fotos: El paño con la franja. El tejido forma como un cuadrito que le da mayor absorbencia (es un buen paño jeje... de El Corte Inglés -grandes almacenes-)
Después elegimos el dibujo que queremos poner (este trabajo puede ser complicado porque tengo centenares de revistas... y no es broma)
Finalmente, como el paño era de color beige, elegí unos cestitos porque combinaba bien con el marrón de los mismos.
Empecé por el que parece ser de limones, no?... Podrían ser peras, pero es que están en el tercer cesto :-)
Y también pongo foto de todos los hilos que necesité (yo uso de la casa DMC que, junto con los Anchor, creo que son los mejores... estos colores aguantan muchísimos lavados y no destiñen en absoluto.
Incluyo fotos del incio de la labor (el dedo que se ve es mío)
Y la siguiente ya se ve el cestito como va quedando.
¡Y qué ilusión cuando ya tuve el primero acabado!
Acto seguido empecé el segundo (cada cestito tenía una trama distinta)
Y pongo una foto del segundo cesto ya terminado y luego otra del aspecto que lucía el paño cuando recién empezaba el tercero.
Que luego se ve terminado y perfilado.
Y con las naranjas se completó el conjunto :-)
Lo bordé para una amiga y me dijo que le había gustado mucho... y es una persona muy sincera.
Lo cierto es que no es difícil en absoluto, es sencillo de realizar, pero queda bien :-)
Y aprovecharé para mostrar dos más.
El de las teteras y girasoles está colgado en este preciso instante en la cocina de mi casa y el de las sandías (que en la foto aún no estaba terminado) lo hice para un amigo que, por mucho que sea un hombre y los convencionalismos califiquen esto como algo “femenino”, vive solo y también los necesita jeje (¡le encantó!). La foto es muy mala porque la tomé con el celular, pero no tengo otra (puede observarse el desorden de la mesa del comedor con las cajas llenas de hilos)
Creu-me: ha de ser molt més difícil fer això que no pas aprendre l'alemany. Us admiro, als artistes! :-)
ResponEliminaQuina paciensia Assumpta, jo a vuité vaig fer un treball amb roba de sac decorat amb punt de creu, pero desde llavors no he fet res més.
ResponEliminaUna abraçada
Que bonito queda el punto cruz y cuantas cosas se pueden hacer con el me encanta!!!!Besitos tía Elsa.
ResponEliminaHolaaa Ferran!!!
ResponEliminaNooooooo jajaja creu-me!! T'ho asseguro que el punt de creu és el mètode de brodar més senzill que hi ha. Tota l'estona és igual i, a més, la roba (com es veu a la foto) està plena de foradets que indica on has de clavar l'agulla :-))
Ja voldria jo parlar alemany, uff!!
Em veig capaç d'ensenyar-te a brodar en UNA TARDA!! I jo en una tarda ja em diràs que sabria d'alemany!! jeje
Abraçades!!!
----------------------
Hola George!!
Mira,això sí jeje... paciència sí que s'ha de tenir, però habilitat no en cal pas massa, eh? :-))
Què xulo!! Punt de creu sobre roba de sac!! Suposo que ho guardes :-)
Abraçades!!!
----------------------
Holaa Elsa, guapa!!!
Sí, es cierto que se pueden hacer montones de cosas y que los resultados quedan bien por lo sencillo que es de ir haciendo :-))
Besoteeeees!!!
Assumpta, crec que li imprimiré a ma mare per si en té algun dubte :) moltes gràcies ets tota una senyora :) cuida't molt eh!
ResponEliminacony si que es interesant aixo,m´ho apunto tu,es pot fer amb l´escut del BARÇA???Es que si no esborro els appunts que he pres
ResponEliminaArtistaaaaaaaaa!!! jejeje.
ResponEliminaJo de petita n'havia fet de punt de creu, i jerseiets i peücs per mi. Les tovalloles les tinc brodades amb les inicials i algunes estovalles també, però no per mi, sinó per la meva tieta que és una crack amb això. Ara ella em demana quin color és el del fil, perquè li posen amb anglès i la pobre encara en sap menys que jo.
Petons!!!
ets una artista, compte no et punxis el dit aquest.
ResponEliminaHola bonicaaaa tu em dius artista a mii? I tu que ets? Tenim arts diferents, però som dues “peazo” d’artistes !!!!! jajajajajajaja
ResponEliminaNenaaaaaa que maco tot això que fas !!!! jo en vaig fer fa ja alguns anyets, jiji, penso que ho podria tornar a intentar, es com anar en bici, el que aprens de jove mai mes s’oblida, no obstant reconec que soc bastant vaga per aquestes coses, ja veus? uns tenim unes prioritats i altres d’altres.
Jo sempre he dit una cosa, i es que sort que tots som diferents i tenim gustos diferents, si no fos així el món seria molt avorrit, així que jo vull gaudir dels teus treballs igual que tu vols gaudir dels meus.
Ostres quin rollo t’he fotut avui !!!
Petonssssss i moltes abraçades.
T'han quedat molt xulos!
ResponEliminaEm fa gràcia lo endreçadets que tens els fils!! Jo tinc tots de fils liats en una capsa... sempre em passa i no sé ben bé perquè
Hola Assumpta, he llegado a tu blog a través de Vegeto. Me ha gustado mucho la presentación del trabajo que has hecho, joooo me han entrado ganas de ir a la merceria a comprar todo lo necesario y ponerme yo también. Yo aprendí de pequeña y me gustaba mucho tanto el punto de cruz como el bordado a mano o a máquina, luego uno se dedica a otras cosas y no tiene tiempo de manualidades,¡Qué lástima! Hace más de 20 años que no hago. Ahora que tengo tiempo y estoy intentando recobrar en mi vida las cosas que me gustan sería un buen momento de ver si aún me acuerdo. Te felicito por tu blog.
ResponEliminaEts un crak, jo fa anys que no faig coses d'aquestes, (brodava amb tambor!!!)
ResponEliminaEspero quan em jubili, no???
Petons!
guapaaaaaaaaaaa!!! jejejeje LA FOTO, XULÍSSIMA!!! no la treguis...
ResponEliminaHolaaa Cesc!! :-)
ResponEliminaBé, abans d'imprimir-ho potser que li ensenyis... igual ella vol fer una altre cosa jeje... Tinc gràfics a centenars :-))
Abraçades!!!
----------------------
Holaaa Ddriver!!!
No esborris els apunts, no!!! jajaja si que es pot fer l'escut del Barça! I tant!! Només hauries de trobar el gràfic per seguir el dibuix :-)
Jo una vegada en vaig trobar un i el volia fer per el meu nebot... però era un gràfic una miqueta "xato", l'Escut quedava com "xafat" i no em va agradar... hauriem de veure si trobem un gràfic ben fet (però segur que existeix, eh?)
Queden 19 hores i 20 minuts...
Abraçades!!!
----------------------
Instints, guapíssima!!! jajaja
Si tens les tovalloles brodades i tot és que ets ja una experta, eh? :-))
Ai, sí, hi ha moltes revistes amb les instruccions en anglès. A la meva germana també li passa (ella va estudiar francés)... així la teva tieta té traductora i tot jeje
Abraçades!!!
----------------------
Holaaa Estrip!!!
Nooooooo jajaja aquestes agulles quasi no punxen :-)) tenen la punta bastant "roma" jeje
Abraçades!!!
----------------------
Holaaa M.Teresa!!!
Siiii i tant que ets una artista jejeje
Ah!! I si en sabies fer, segur que encara et tornaria a sortir, eh? Segur!! Com tú dius, és com anar en bici... però amb l'aventatge que si t'equivoques no et peles els genolls jeje
Petonassos!!!
----------------------
Jejeje Rits!! He rigut a llegir això dels fins endreçats, perquè jo no en sóc gens d'endreçada, però en els fils si!! :-) (ja em diràs jajaja)
A més, els tinc TOTS (sí, sí, ja sé que són més de 400) tinc 5 capses classificadores de plàstic jaja. Un dia encara els hi dedicaré un article al blog :-)
Abraçades!!!
----------------------
Bienvenida Raquel!!!
Sí, yo siempre visito el blog de Vegetto, me gustan sus fotos!! :-))
Pues ya sabes, a retomar este hobby que, además de entretenido, te quedas luego con cosas bonitas: toallas, cuadros, etc. :-)
Abrazos!!!
----------------------
Holaaaa Zel!!!
Ostres, amb tambor em sembla que queda més perfecte, eh? Tú ets de la bona escola jeje... Tinc una amiga que fa maravelles i també ho fa amb tambor :-))
No esperis a quan et jubilis dona!! Anima't ja veuras com recobres l'afició :-))
Abraçades!!!
Jajajaja Instints... No sé què fer... Bé, de fet, la foto no és pas actual... una foto en blanc i negre típica de fa anys (ai, ai...) Mira, de moment la deixo jejeje
ResponEliminaPetonassos!!!
Quina feinada i quina paciència que tens, jo seria incapaç de fer aquests treballs. Jo em considero molt doneta,.. jejeje... però això de la costura i el punt de creu, mai ha estat el meu fort, sort de la gent com tu que manteniu aquest art.
ResponEliminaPer cert.... M'ha agradat molt el post d'en John Constable. A mi també em diuen molt els nuvolós.
Una abraçada
Aixó es el millor manauel que he vist per fer punt de creu, diuent que es una bona técnica per l'estrés, potser algun utilitzaré aquesta clase magistral.
ResponEliminaSalut.
PD. San Sebastián t'espera amb els braços oberts. T'agradà.
Ai, Praxis!!! M'has fet riure!! :-)) Així interpreto que et defenses bé cuinant, planxant (ufff, quina calor, només pensar en planxar ara!)
ResponEliminaDoncs, ja saps, a tots els Certàmens de Punt de Creu hi ha diverses categories de premis i una és la masculina i hi ha homes que hi tenen una trassa enorme!! De fet, mentre tinguin mans, ho poden fer igual que una dona jeje.
El meu marit, un dia que ens veia a ma germana i a mi totes enfeinades brodant, ens va demanar un trosset de roba i un gràfic senzillet (en un sol color) i li varem donar un abecedari fàcilet... li varem dir com es feia... i em va brodar una "A"!! jajaja la "A" d'Assumpta!!! encara la guardo!! :-))
Abraçades!!!
------------------
Siiiiiii Joan!! És molt entretingut!! Val la pena provar-ho :-))
M'encantaria anar-hi!!!
(De totes maneres aquesta setmana no podrà ser: ja en fallo dues a la travessa, el València i el Girona... aisssss)
Abraçades!!!
Molt mono, jo també n'he fet moltes vegades de punt de creu! Tinc germanes molt més grans que jo, i quan es van emancipar els vaig fer draps, i quan van tenir nens quadres pels nens! :)
ResponEliminaHola Finestreta!!!
ResponEliminaQuadres per a nens petits!! M'agraden moltíssim!! Jo en vaig fer un pel meu nebot gran amb números i animalets: números de l'1 al 10 i al costat la quantitat d'animalets equivalent... clar que l'1 era un elefant i el 10 eren 10 papallones jeje (ara no recordo els bitxos en concret, però més o menys) :-))
Abraçades!!!
Nena, m'encanten! El punt de creu sempre m'ha agradat veure'l, prò no és de les arts que més m'agradi practicar! Ma mare n'era una experta i trobo que queden unes coses ben buniketes, sobretot per a fer regals!
ResponEliminaEls cistells de fruita m'han encantat! :D
Que hermoso Asumpta.
ResponEliminaEste es mi trabajo.Soy bordadora a parte de coleccionista jajaja.Es una agradeable terapia-
La marca DMC tiene gran variedad yo nntro y quiero salir con todos los hilados.
besos
què xulos tots! a mi m'encantaria fer coses amb les mans, pintar, dibuixar, saber fer jerseis... però tinc un problema amb la falta de paciència i com vull acabar ràpid, mai em queda res bé.
ResponEliminaEs genial quan et regalen coses fetes a mà per la persona que et fa el regal. Són dels més especials.
Una abraçada!!
Holaaa Núr!!
ResponEliminaSí, la veritat és que per fer regalets queda la mar de bé!! :-))
M'alegro que t'agradin els cistellets! vaig tardar hores en decidir-me què posar-hi!! jajaja
Petons!!!
-----------------------
Holaaa Marisa!!!
Bueeeeeeeno jejeje apuesto a que más de algún Topo Gigio habrás bordado, eh? :-)))
Besotes!!!
-----------------------
Holaaa Robadestiu!!!
Saps què? Molta gent diu que el punt de creu és molt relaxant... però jo crec com tu, que si no tens una mica de paciència fins i tot t'hi pots arribar a posar nerviós jajaja
Ara bé, m'agrada tant fer-ho i trobo que, amb lo senzill que és, quan veus els resultats fa molta ilu :-))
Petons!!!
-----------------------
Pero que preciositat!!
ResponEliminaA veure si m'anime un dia i faig alguns, que em faria il·lusió tindré algun d'aquestos tan macos (-^o^-)
Aviam, Assumpta,
ResponEliminaa que no endevines qui tb fa punt de creu????
és difícil, eh??? ;D
No sé qué edad tendrás tú,pero yo,con 53 años,fui obligada en la Primaria a las Labores del hogar:zurcidos,festones,punto de cruz,de todo, teníamos que presentar un álbum con las labores pegaditas en cada página y todo muy decorado,seguro que aún están en la casa del pueblo,con aquel frío bajo cero de Salamanca,aún más frío en mi pueblo coser,bordar y todo eso era una tortura para los dedos helados,la exigencia de calidad,en fin,acabé aborreciéndolas cuando mis abuelas y mi madre han sido unas bordadoras y tejedoras maravillosas.Para más inri en el Bahcillerato tuve que hacer el Servicio Social o no podría seguir estudiando y también entraba la ejecución de una canastilla en papel de seda.Me gustan mucho verlas hechas y comprarlas,pero hacerlas no.Abrazos
ResponEliminaTERE Hola!!!
ResponEliminaPues yo tengo 46 :-)
En el cole también nos hacían hacer algo de labores, aunque parece ser que no eran tan estrictos, además, en Barcelona (de donde yo soy) no hace tanto frío :-))
De todos modos, entiendo perfectamente que cuando algo lo tienes que hacer por obligación, por muy hermoso que sea, acabas aborreciéndolo :-))
Besos, guapa!!!