BARCELONA: ELS FANALS MODERNISTES DEL PASSEIG DE GRÀCIA
Per la seva bellesa, pel seu estil clarament modernista, les seves formes sinuoses i pels seus detalls amb trencadís molts pensen que els famosos fanals del passeig de Gràcia són obra d'Antoni Gaudí, però van errats.
Els va dissenyar el 1906 l'arquitecte municipal Pere Falqués i Urpí, un modernista poc conegut, i quan es van construir van ser molt criticats per la societat barcelonina de l'època. L'endemà d'una nit de fort vent, que havia fet caure molts arbres al passeig de Gràcia, una publicació transcrivia aquests versos: "Quina llàstima que amb el vent / no s'emportés també / els fanals d'en Falqués".
Ara segurament es posarien les mans al cap! I és que, a pesar que queden dissimulats per la gran quantitat de mobiliari urbà i senyalitzacions, els fanals continuen atraient les mirades dels passejants, sobretot les dels turistes.
Quan el passeig de Gràcia començava a atreure la burgesia barcelonina aparegueren els fanals d'en Falqués (1850-1916), dels quals es conserven tres tipologies, que encara avui es poden veure al mateix passeig, a l'avinguda de Gaudí i al passeig de Sant Joan (al costat de l'Arc de Triomf).
Tots tenen una base de pedra d'on surten braços de ferro forjat en forma de lletra ela invertida amb motius florals. Els del passeig de Gràcia, els més bells, tenen una petita silueta d'un ratpenat sobre l'escut de la ciutat amb la corona comtal. La base, a més, serveix de bancs per a dues persones, fet amb trencadís (fragments de ceràmica) blanc.
Traducción al castellano
ResponEliminaEn este caso, el texto de artículo no es mío, es tan sólo un resúmen de uno más amplio que aparece en la web del Ayuntamiento de Barcelona. Las fotos sí las tomé yo, los días 26 de julio y 2 de agosto :-)
Por su belleza, por su estilo claramente modernista, sus formas sinuosas y por sus detalles con trencadís muchos piensan que las famosas farolas del paseo de Gràcia son obra de Antoni Gaudí, pero se equivocan.
Las diseñó en 1906 el arquitecto municipal Pere Falqués i Urpí, un modernista poco conocido, y cuando se construyeron fueron muy criticadas por la sociedad barcelonesa de la época. El día siguiente de una noche de fuerte viento, que había provocado la caída de muchos árboles en el paseo de Gràcia, una publicación transcribía estos versos: "Qué lástima que con el viento / no se llevara también / las farolas de Falqués".
¡Ahora seguramente se llevarían las manos a la cabeza! Y es que, a pesar de que pasan desapercibidas por la gran cantidad de mobiliario urbano y señalizaciones, las farolas continúan atrayendo las miradas de los paseantes, sobre todo las de los turistas.
Historia y fisonomía de las farolas
Cuando el paseo de Gràcia empezaba a atraer a la burguesía barcelonesa aparecieron las farolas de Falqués (1850-1916), de las cuales se conservan tres tipologías, que todavía hoy se pueden ver en el mismo paseo, en la avenida de Gaudí y en el paseo de Sant Joan (al lado de Arc de Triomf).
Todas tienen una base de piedra de donde salen brazos de hierro forjado en forma de letra ele invertida con motivos florales. Las del paseo de Gràcia, las más bellas, tienen una pequeña silueta de un murciélago sobre el escudo de la ciudad con la corona condal. La base, además, sirve de banco para dos personas, construido con trencadís (fragmentos de cerámica) blanco.
En los años ochenta las farolas modernistas de toda la ciudad se rehabilitaron, sustituyendo los fragmentos dañados y el sistema eléctrico. Este año está previsto que vuelva a hacerse una rehabilitación global para paliar los efectos producidos por el vandalismo.
M'ha agradat molt l'escric, perquè és breu i explica coses que no sabia... no en tenia ni idea de qui els havia construït ni tan sols que havien estat críticats en la seva época... m'has fet recordar moltes coses passades... els meus besavis eren de Barcelona i pot ser els havien criticat o observat i jo passo molt temps a Barcelona... i mira fins on m'has portat a pensar eh! I les fotos, genials, si ja ets tota una experta tu eh! jeje una abraçada Assumpta!
ResponEliminaJo tampoc no en tenia ni idea, dels origens d'aquests fanals. Molt interessant.
ResponEliminaOstres no ho sabia !!!! gracies per la informaciò Asumpta, ets un pou de sorpreses!!!
ResponEliminaLes fotografies son molt maques, et vas patejar tot el passeig? jijiji
Una abraçada bonica, i un peteo molt gran.
Hola Cesc!!! Bé jajaja he de donar les gràcies a l'Ajuntament de Barcelona que, tan amablement -i sense saber-ho- m'han proporcionat el text :-)
ResponEliminaCaram, què curiós... els teus besavis eren de Barcelona! doncs sí, segur que van conèixer aquesta època!! Segur que van veure els fanals (potser NO els van criticar jeje) oh! quina època més maca aquesta del Modernisme!!
Eiiii, gràcies per piropejar les fotos!! :-))
Abraçades!!!
----------------------
Hola Joan!!... ejem... jo tampoc ho sabia fins un quart d'hora abans de posar l'article jajaja.
Però com em va agafar la dèria per aquests fanals, doncs he pensat que abans de posar les fotos "al tun tun millor documentar-ho una miqueta :-))
Abraçades!!
----------------------
Ai M.Teresa si ho sabéssis jajajaja travessant d'un cantó a l'altre... ara m'aturo que passa un taxi, ara m'he de posar al mig del carrer que l'agafo millor jajaja... i el meu marit controlant que no m'atropellés un autobús :-)))
Això sí, ho vaig passar pipa... i per la tarde més, però llavors la pallissa ja no la va aguantar el meu marit si no ma germana... i axí dos dissabtes seguits :-))
Abraçades, guapíssima!!!
Eiiii Assumpta!!! bon treball. Estas feta una periodista, recopilant tanta informació. A mi també m'ha cridat sempre l'atenció l'arquitectura del Passeig de Gracia i sobretot els fanals i bancs que hi ha, de fet tinc alguna foto al meu blog, el que no sabia es tot el que expliques.
ResponEliminaBon treball tambè per les fotos, ilustren molt be el que dius...
Una abraçada
Hermosas las farolas y su historia. Pensar que las criticaban, besitos Tia Elsa.
ResponEliminaMai no m'he plantejat de qui podien ser aquestes faroles, prò sempre m'han semblat molt boniques. (quan he vist el títol del post, he entrat de seguida al bloc!! hihihi) Trobo que hi queden molt bé, al passeig de Gràcia, amagades entre els arbres.
ResponEliminaLes fotos també són molt maques!
Una pregunta: per què un ratpenat??
Ostres! La quantitat de coses que he aprés en només cinc minuts, jejeje!
ResponEliminaUnes fotos precioses.
T'afegeixo a la meva llista de blogs preferits, si et sembla bé.
carai, ets una bona guia turística!! Mira que hi vaig sovint a barcelona, i no ho sabia. No són pas lletjos perquè el vent se'ls emporti!!
ResponEliminaAix aquests barcelonins!!!
Que hermosas farolas.
ResponEliminaHermosa arquitectura.
Los trabajos con hierro forjado es una maravilla .Solo en manos de artistas.
un beso enorme
jo tampoc sabia de qui eren, però sempre m'han agradat molt. Un escrit molt interessant (ara si els guiris em pregunten, no ficaré la pota :-S). Les fotos són molt maques. Ara quan els torni a veure, m'hi fixaré especialment.
ResponEliminaUna abraçada! :-)
Holaaaaa Praxis!!
ResponEliminaTambé tens els fanals al teu blog? :-)) Això no m'ho perdo!! He d'anar a veure-ho!! Aposto el que sigui a que són boníssimes!! ;-))
Bé, el que explico és tot copiat, eh? jejeje
---------------------
Gracias Elsa guapa!!! Sí fíjate... si también criticaban alguno de los edificios más bonitos de Gaudí!!
Siempre hay gente a la que asustan las novedades jajaja
Besotes!!!
---------------------
Holaaaaa Nur!!!
He d'admetre que em va venir la curiositat per aquests fanals amb la portada del llibre de Ruiz Zafón... llibre que vaig deixar verd en un altre post, per cert jajaja pero la portada era xula i quan agafo l'obsessió per alguna cosa, sóc terrible :-)
Per què un rat penat? Ni idea... potser l'arquitecte era seguidor del València (es bromaaaaaa... o potser no jaja)
Abraçades!!!
---------------------
Moltes gràcies Mafalda!! Oh, i tant que em pots afegir jejeje jo també t'afegeixo :-))
Abraçades!!!
---------------------
Hola Instints!!
Saps que hi havia gent que a La Pedrera la van posar verda?? :-)
Menys mal que no els hi feien cas!!
Fins i tot van sortir caricatures als diaris on ridicultzaven l'edifici... un dia miraré si les trobo i en faré un article :-D
Abraçades!!!
--------------------
Tienes razón Marisa!! A mi también me encantan los trabajos en hierro forjado :-)))
Gracias, guapa! Besazos!!
Holaaaaa robadestiu!!!
ResponEliminaEstavem escrivint al mateix temps jejeje
Ai, sí, jo una vegada vaig memoritzar els noms correctes i els arquitectes de les tres cases de la "manzana de la discòrdia" per poder ser bona guia turística jeje
M'encanta enseyar Barcelona als amics que venen de fora :-))
Petonassos!!
Caram, caram, ves si n'he passat, de vegades, pel costat i no m'hi he aturat mai... I quan els veus en fotografia... No res, ara sí que m'hi fixaré quan hi torni a passar!
ResponEliminaJajaja p-cfacsbc2v!!! Així m'agrada que ara t'hi fixis bé quan hi passis :-)
ResponEliminaTenim tantes coses boniques a l'entorn i que, a força de veure-les ni ens n'adonem, oi? :-))
Abraçades!!
Dons jo he de dir que els trobo ben macus.
ResponEliminana abraçada
Hola George!!
ResponEliminaT'imagines un tros de fanal fotografiat d'aprop com tú fas? :-)))
Ves a saber com sortiria ;-)
Muy interesante (gracias por la traducción, me hubiera enterado de la mitad justa).
ResponEliminaY preciosas las fotos, eres una artista.
ResponElimina