diumenge, 1 de novembre del 2009

Els millors panellets del món



Encara no els he provat, així que no sé quin gust tenen, però el que sí sé és que, per mi, aquests són els millors panellets del món, perquè són un regal... i un regal d’uns nens genials!!

Avui a la meva Parròquia estàvem de festa. El nostre Mossèn celebrava el seu vint-i-cinquè aniversari d’ordenació i l’església era plena a vessar.

En acabar la Missa, li han llegit unes paraules, han parlat persones de diverses Parròquies on havia estat i de llocs que el coneixen i li han fet uns obsequis en record del dia.

A la dreta de tot hi havia una jove família. Uns pares amb tres fills. Nen i nena bessons, de nou anys, i la germana més petita, de set. Els tres germanets venen al meu grup de catequesi.

Mentre les diferents persones parlaven i emocionaven al nostre Mossèn, que anava donant les gràcies i rient davant tota la sorpresa que se li havia organitzat, s’ha apropat al banc on jo estava asseguda el jove pare dels tres nens i la meva sorpresa ha estat majúscula quan m’ha dit que els nens havien fet panellets i n’havien preparat tres per a mi i tres pel Mossèn i que volien saber quan els hi podrien donar...

Detalls com aquest em deixen amb cara de felicitat, mig emocionada i sense saber què dir...

He sortit disparada del banc (en Josep Lluís ja està acostumat a que faci coses així) i, sense fixar-me que passava per davant de tothom, he anat a l’altre banda de l’església on hi havia la coordinadora de tot i li he explicat.

Tal com esperava, li ha fet molta gràcia que, entre tant de parlament i tant obsequi "seriós" (un àlbum de fotos amb records de tots els llocs on ha estat, un quadre amb una imatge, etc.) hi hagués uns infants que pugessin a regalar tres panellets.

Han pujat les dues nenes, la M. i la N. perquè en J. ha tingut un moment de timidesa i no s’ha atrevit. El Mossèn ha estat tan encantat amb el seu regal que, a part de donar-los-hi el més gran somriure, les ha fet seure a dalt el Presbiteri, i allí han estat ben satisfetes, la N. (la petita) més feliç que un gínjol i la M. (la gran) amb aspecte de gran responsabilitat, fins que tot ha acabat. Com a fi de tota la celebració hem cantat el Virolai... i ha estat genial veure com tant la M. com la N. es sabien perfectament la lletra i el cantaven també!! :-))

En marxar, m’han donat un paquetet amb tres panellets per mi. Els que han regalat al Mossèn anaven embolicats amb paper fi de color blau i els meus de color rosa!!



Gràcies M. J. i N!! Gràcies per venir, gràcies per ser tan macos i carinyosos, gràcies perquè vosaltres i tots els nens i nenes feu que ser catequista sigui quelcom tan especial, gràcies perquè nosaltres també aprenem de vosaltres!

Per cert, el petit individual sobre el qual he posat els panellets per fer la foto és un regal de la meva amiga Vero ;-)

38 comentaris:

  1. Hola Assumpta!
    Segur que tindran un bon gust...el sabor de una feina feta des de l´estima.
    Salutacions
    sílvia

    ResponElimina
  2. Boníssim seran! amb tant d'amor que hi han posat no poden ser de cap més manera. Felicitats per tenir amiguets així!

    ResponElimina
  3. aquestes coses sempre fan una il·lusió especial

    ResponElimina
  4. mmmm, segur que estan boníssims!!!!

    saps que uns dies et deia que no trobava a faltar certes coses? doncs la festa d'avui si. Cada any féiem panellets, uns cracks de fer panellets. Ens pringàvem, enfadavem, se'ns cremaven o no es coïen. Els petits no sé què feien amb el sucre però sempre quedava una massa massa líquida. Tenien formes estrambòtiques, però cada any eren els millor panellets del món, com els del teu post.

    ResponElimina
  5. SÍLVIA.- Doncs estaven boníssims!! Però molt, molt bons ;-))
    Els han fet ells però aquí s'hi veia la mà d'algú que en sap més... Ja imagino tota la família a la cuina jejeje
    Petons!!


    CARME.- Molt, molt bons!! :-)
    Els hem partit per la meitat i n'hem menjat mig cada u jeje però eren grossos!
    Un tenia un suau gust de llimona, l'altre absolutament tradicional però amb ametlla enlloc de pinyons i el de xocolata deliciós! ;-))
    Ai, Carme... són tan macos!! :-)
    Petons!!


    MIREIA.- Ai quina gràcia!! jejeje mentre jo era a casa teva mirant endavant i endarrere les teves fotos de panellets i admirant-me de la presentació final tan maquíssima tu eres aquí! :-))
    Molta il·lusió! :-)
    Petons!!


    RITS.- I tant que els vostres també eren els millors del món!! ;-)
    Oh! I tu tenies la feina d'ajudar-los a fer-los jeje que jo només me'ls he menjat ;-)
    Bons, bons de veritat!!
    Potser algun dia, en algun lloc tornaràs a fer panellets amb nens :-))
    Petons!!

    ResponElimina
  6. I fan pinta de ser boníssims! els regals tendres i dolços que no s'esperen sempre són els millors regals i ja tens raó en dir que aquests són els millors panellets del món!!! bon profit! eh i la mistela?

    ResponElimina
  7. Un regal fet amb amor és el millor regal.

    ResponElimina
  8. Doncs que aprofitin els millors panellets del món!

    ResponElimina
  9. Què bonic Assumpta, no et queixaràs dels xiquets tan simpàtics :) Ja en diran com de bons estaven ;)

    Una abraçada!

    ResponElimina
  10. Quina passada de panellets!
    Espero que estiguessin molt bons!!

    ResponElimina
  11. Segur que aquests panellets són màgics.Si! la inocencia els fà meravellosos

    ResponElimina
  12. De segur que estan bonisims, no fa gaire a la parroquia vem celebrar els 80 anys del mossen va ser molt emocionant eh s'olorva alguna cosa pero no ho esperava.

    ResponElimina
  13. A hores d'ara ja els deus haver provat no?
    Segur que eren boníssims.

    M'ha agradat el calendari del Barça.
    Adéu!

    ResponElimina
  14. Quin detall mes maco dels nens. Tu et mereixis aquests detalls i com que sempre els agraexis de tot cor i els gaudeixis molt, els seguiras rebent.

    Enhorabona!!

    ResponElimina
  15. oooooooooooooh i se'ls ha menjat!!!!!!!! Assumpta! que els havies de guardar dona!!! jajajajajaj

    Petonassos!!!

    ResponElimina
  16. ELVIRA FR.- Què maco això que has dit "regals tendres i dolços", perquè és ben bé així :-))
    La mistela l'hem pres a casa els sogres jeje ;-)
    Petons!!


    P-CFACSBC2V.- I tant que sí!! :-))
    La sola mirada seva, amb aquella il·lusió que hi han posat, és un tresor ;-)
    Abraçades!!


    JORDI.- Jejeje ja estan menjats! Mmmmmmm boníssims ;-))
    Abraçades!!


    TONI.- Noooo jajaja mai em queixaria! És una sort tenir-los a tots tres al grup perquè es porten força bé... El xiquet és més mogut però te molt bon cor, la petita és la simpatia feta nena i la gran és molt dolça i intel·ligent :-)
    Bonissims estaven, boníssims! :-))
    Abraçades!!


    AIGUA_CLARA.- Sí que ho estaven sí!! Tots tres eren diferents però tots molt bons :-)
    Petons!!


    WIZARD.- I màgica també la mirada dels petits cuiners, i el seu somriure... tens raó, tota la màgia dels petits ha anat dins els panellets i els ha fet molt, molt especials!! :-))
    Abraçades!!


    STRIPER.- Caram!! 80 anys! això sí que deu fer goig de celebrar!
    El nostre Mossèn potser també s'olorava alguna cosa, però el que no esperava és que es trobaria l'església plena de gom a gom i que hi hauria gent de tants llocs i que tots li dedicarien unes paraules... S'ha quedat tan sorprés!! :-))
    Els panellets deliciosos :-)
    Abraçades!!


    ALBERT.- A hores d'ara ja estan menjats :-))
    Bons de veritat!! :-))
    Ah!! ja suposava que a tu t'agradaria el calendari jejeje
    Abraçades!!


    VERO.- Ai!! que em fas posar vermella fins i tot aquí davant la pantalla jajaja
    Tu, que ets bona persona i em veus amb bons ulls jejeje
    Petons!!


    ELUR.- Jajajaja m'has fet pensar en un llibre que estic llegint ara que hi ha una que s'havia de casar i com el nuvi la deixa plantada el mateix dia, fa anys que guarda el pastís de noces (cobert de teranyines i bitxos... ecccs) jajaa :-)))
    Petons!!

    ResponElimina
  17. Tenen molt bona pinta.
    Un detall molt maco.
    Una abraçada

    ResponElimina
  18. Mare meva quins nens! més que genials i després d'un acte tant emotiu, nyam! per mi no n'hi ha cap?

    ResponElimina
  19. Regals tan dolços nomès poden ser per a una persona que segur que es fa estimar. Els nens sempre diuen el ue pensen i fan les coses de cor.

    Ja saps que vol di aixó, i el teu agraïment aquei en aquest blog també els omplirà de satisfacció.

    Una forta abraçada.

    Quina bona pinta que tenen, ummmmmm, ja hi donaria una mossegadeta

    ResponElimina
  20. Un tovalló, si us plau, porteu un tovalló, i un fregall també! D'alguna manera haurem de recollir aquest escampall de baves que ha deixat anar l'Assumpta avui! Entre el detall dels nens, i la salivera pels panellets... au va, avui beu molta aigua per la deshidratació, eh?

    ResponElimina
  21. GEORGE.- Tenien bona pinta i també eren boníssims però de veritat... Ara bé, el detall en sí ja és un gran regal :-))
    Abraçades!!


    CESC.- Jejeje són els meus nens, són tan macos, tan carinyosos que no sé si me'ls menjaria directament a ells o els panellets :-))
    Ui!! Em sap greu! Ens els hem menjat els tres (els tres panellets vull dir) jeje... Si vols demà te'n compro UN a la pastisseria, que van cars ;-))
    Abraçades!!


    JOAN CANAL.- A vegades em quedo parada de l'amor que saben transmetre, t'ho asseguro :-)
    M'agrada pensar en això, que són sincers, que expressen de veritat el que senten :-))
    Si ho arribo a saber dic unes paraules màgiques i converteixo els tres panellets en trenta o més... i els reparteixo entre tots els blogàries jejeje
    Abraçades!!


    XEXU.- Jajajaja sembla que m'hagis vist per un foradet!! :-))
    Quan ha acabat tota la celebració i les petites han baixat de dalt el presbiteri, han vingut directes cap a mi (perquè anar cap els seus pares haguessin hagut d'anar en contra direcció d'on anava tothom) i la M. (la gran, de 9 anys) m'ha fet una abraçada que llavors sí que necessitava pitet, si :-))
    Són tan macos!! :-)
    Ja beuré aigua, si... ostres, en general en bec poca i hauria de veure més i avui estic en situació de risc amb tantes emocions :-))
    Abraçades!!

    ResponElimina
  22. bé si és per això accepto que són els millors del món...

    ResponElimina
  23. Segur que ho són, els millors del món, i també ho sé sense tasta-los perquè aquests detalls que surten del cor i sembla que no tenen importància, són sempre els més importants del tot.

    ResponElimina
  24. El Sr. Bloogger segueix atacant, on diu "tasta-los" jo he escrit "tastar-los".
    Em creieu no? :-DDD
    Abraçades!!

    ResponElimina
  25. uoooo!!! Quina enveja!!!! Jo aquest any no n'he tastat, de panellets... :_( De totes maneres, i com que ara ja sóc al pis nou, amb un SUPERFORN!, i m'han passat la recepta, intentaré de fer-ne aquesta setmana! :) Suposo que no hi ha cap mal a fer panellets fora de «termini», no?? ;)

    ResponElimina
  26. mmmm, panellets, quina bona pinta. Vaig a buscar la ratafia.

    ResponElimina
  27. JORDI CASANOVAS.- Els panellets eren veritablement molt, molt bons, ara bé, la qualificació de "millors del món" es pot donar a qualsevol panellet que s'hagi elaborat amb participació infantil :-))
    Abraçades!!


    McABEU.- Jejeje penso com tu i, com he dit a en Jordi Casanovas (eps!! que el seu blog està de festa, que fa cinc anys que el va obrir!!) allí on participen xiquets les coses resulten molt més bones!! ;-)
    A Blogger hi ha una mena de follets entremaliats que es diverteixen fent que apareguin errades que nosaltres no hem escrit!! Veig que han tornat!! :-))
    I tant que et crec, a mi també m'ho fan! :-)
    Abraçades!!


    NÚR.- Jajajaja què bo "panellets fora de termini" :-)
    Dona, mal no n'hi ha cap, però posats a esperar, espera uns dies més encara a que faci més fred i llavors serà ideal :-))
    Jo aquest any n'he menjat quatre i mig (de veritat, eh? jaja)
    Petons!!


    ESTRIP.- Molt bé, ves a buscar-la que farem un encantament perquè aquests tres panellets allarguin per a tots :-))
    Abraçades!!

    ResponElimina
  28. Olá amiga!
    Passei para rever seu cantinho e as novidades...
    Seu trabalho está maravilhoso e inspirador...
    Uma ótima semana!
    Beijinhos.
    Itabira
    Brasil

    ResponElimina
  29. sóc més de castanyes, i pocs panellets, però és que aquests fan molt bona pinta, no sé si m'hi podria resistir. Ja ho diuen, que quan fas les coses amb amor (sobretot el menjar) tenen moolt més bon gust!!!

    Enhorabona!! Petnets

    ResponElimina
  30. Bona tarda a tothom!
    Tinc un bloc poc visitat i m'agradaria revertir aquesta tendència. Tenint en compte que l'economia mundial està pel terra, desitjaria que el meu estimat (i humil) bloc, no ho estigués. Assumpta, si pogués afegir-me a la seva llista de blocs seguits, ho agraïria molt. Aprofito l'avinentesa per a engrescar els lectors a passar pel meu bloc. Aquí el teniu:

    http://elmeumonpetit.blogspot.com/

    Gràcies!

    ResponElimina
  31. Els panellets fan molt bona pinta, aquest any ens hem engrescat a fer-ne a casa amb els nens i haig de dir que l'experiència és genial!

    Veig que el tema colors, malgrat les campanyes, està definit en la canalla, o potser és cosa dels pares? hihihi...

    Ep! I amb el teu permís:
    Volem agrair el senyor Joseph Blonde per les visites que ens pugui revertir al PiT la seva publicitat "enganyosa" sense malícia, evidentment. Esperem que modifiqui la seva estratègia pel seu bé, doncs d'aquesta manera el seu blog continuarà essent tan poc visitat com fins ara... segons afirma.
    Hi hi hi...

    ResponElimina
  32. Que bonito gesto de parte de los niños, llega al corazón por su sencillez e inocencia. Besos y felicitaciones al padre, tía Elsa.

    ResponElimina
  33. Aquesta explicació arriba carregada de molt d'amor entre vosaltres!!...i com a prova de tot aquest intercanvi hi ha la imatge d'aquests panellets que ho simbolitzen...Segur que han estat per tu,la menja més bona que has fet mai!!
    Enhorabona per tot el que t'envolta!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  34. MAGIA DA INÊS.- Obrigado por sua visita
    Beijos!


    INSTINTS.- Aquests segur que portaven molt d'amor perquè estaven boníssims jejeje
    Ai, filla, jo sóc de castanyes, panellets, moniatos... m'agrada tot! ;-))
    Petons!!


    JOSEPH BLONDE.- Doncs em sembla que s'ha equivocat vosté al enllaçar el seu propi blog.
    Ja he preguntat al seu real propietari si eren la mateixa persona i m'ha dit que no :-)
    Abraçades!!


    KWEILAN.- Nooooo :-) En el món virtual mai es fa tard :-)
    Moltes gràcies!
    Petons!!


    ELS DEL PiT.- Apa què bé: això de fer panellets a casa, a part de tenir-los boníssims i molt més bé de preu, és passar una bona estona :-)
    Si, avi, sí... Les tradicions són les tradicions ;-))
    Jajaja ai, ai, ja veieu que en Joseph Blonde us fa bona propaganda, eh? :-))
    Abraçades x 2 !!


    TÍA ELSA.- Jejeje yo creía que esos detalles ya no se tenían hoy en día, pero ya ves que sorpresa tan grande :-) ¡Y bien buenos que estaban! :-))
    Besos!!


    PARTÍCULA ELEMENTAL.- Holaaa! :-)
    Moltes gràcies! ;-) Doncs més fàcils de digerir que els de la pastisseria :-))
    Petons!!


    MONTSE.- Aquests tres germanets són maquíssims en tots els aspectes i els panellets estaven deliciosos :-))
    I gràcies una vegada més pels teus comentaris tan macos, que sempre em saben transmetre una corrent ben positiva :-))
    Petons!!

    ResponElimina
  35. hola Assumpta!! déu n'hi do, quant de temps... ja no et deus recordar ni de mi!! :P estic molt ocupada...
    ja veig que a tu et va molt bé com sempre!! m'agrada tant aquesta il·lusió que poses quan expliques coses que t'han passat!!! és molt encomanadíssa!!! per això m'agrada molt escriure't aquí, sembla com si et conegués de tota la vida... i fa mesos que no parlava amb tu!!! deus pensar que estic malament del cap... jejeje

    molts petonets!!! :)

    ResponElimina
  36. Sin dudas serán los mejores panecillos.
    Por que estan hechos con cariño por niños.
    Y ese detalle de las envolturas.Una ternura.
    Besos

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!