dimarts, 3 de novembre de 2009

El meu arbre


El passat 17 de juliol, en un post, vaig posar la foto d’un arbre que creix a la vorera del davant de casa.

Recordo que vaig comentar que, al llarg dels anys, n’hi havia fet moltes i que al principi, quan era molt petitó, feia llàstima quan es quedava sense fulles a l’hivern, amb les branques primetes, desprotegit... però que després renaixia amb força i que era molt maco de veure. Fins i tot, quan el desembre de 2001 va fer una nevada molt forta a Reus (cosa molt rara) li vaig fer fotos envoltat de neu.

Llavors, en P-cfacsbc2v em va preguntar si guardava totes les fotos... Doncs bé, des de llavors que les he buscat mil vegades i no sé on son. Les guardava en un àlbum d’aquells que regalen a algunes cases de revelat, i en tenia moltes! Doncs han desaparegut. No les trobo.

Així que vaig començar a fer-ne de nou... Aquest és el meu arbre des del juliol fins ahir:


8 de juliol, 10h. 26m.



17 de setembre, 15 h. 8m.



1 d'octubre, 13h.



18 d'octubre, 9h. 11m.



22 d'octubre, 13h. 24m.



31 d'octubre, 11h. 30m.



2 de novembre, 11h. 46m.


43 comentaris:

  1. com van canviant de color les fulles, el pas del temps inevitable.

    ResponElimina
  2. fa pocs dies que m'ha començat a germinar el pinyol d'un alvocat... també podria fer-li el seguiment

    ResponElimina
  3. Realment és bonic tenir el record del pas del temps d'un ser que sembla que no ens parla, però ens fa companyia i junt a ell tenim els nostres instants alegres i potser no tant, que se'ns mostra tal com és sense cap rubor. Si nosaltres poguéssim ser arbre que no menteix mai...!!! Anton.
    Tens un joia, Assumpta...
    Un dia trobaràs les antigues fotos del teu amic, l'arbre.

    ResponElimina
  4. El seu vestuari igual que el ostre va canviant.

    ResponElimina
  5. M'agrada observar els canvis de colors de ses fulles...bon detalls!
    Salut! I bon dia!

    ResponElimina
  6. tempus fugit!!
    jajajjajajaj
    mira que fa rabia quand no troves unes fotos oi?
    pero vaja..tu ho has solucionat facil
    molts petons maca!

    ResponElimina
  7. Que maco el canvi de colors, és el procés de la tardor que tant ens agrada. Però a mi em falta una referència, deformació professional, ja veus. Em cal alguna cosa amb què comparar-lo. No sé la mida que té, sembla petit, però a jutjar per l'espai de terra on creix... a més, ja té força anys, no sé. Hauria de poder comparar-lo amb alguna cosa o algú.

    ResponElimina
  8. Si és que són com nens petits!!

    ResponElimina
  9. Depen del ordre en que es mira la imatge es torna més optimista o pesimista.

    ResponElimina
  10. Bon dia!
    Les fotos m'han recordat aquells documentals de natura on passen a càmera ràpida (que de fet és càmera lenta) l'evolució d'un paisatge durant tot un any en un minut i que a mi sempre m'impressionen i m'encanten. Tu has fet el mateix, en 7 imatges ens ensenyes gairebé mig any de la vida del teu arbre, mig any de "natura condensada". ;-))

    ResponElimina
  11. Sí, ja me'n recordo, del teu arbre! Jo el veig ben preparat per aguantar un altre hivern.

    ResponElimina
  12. Li han caigut les fulles. Per sort, a ell, tornaran a sortir-li...

    *Sànset*

    ResponElimina
  13. oh que maco i hermós que està!!! Quin arbre és? ho saps?
    Ahir el vendaval, a part d'aixecar les hamaques de fora, cadires, gespa artificial, taula... va partir un arbre que estava vellet però que s'estava recuperant, en dos trossos!!
    Jo que l'havia podat amb tanta cura, ja ho veus, ve un altre fenomen de la natura i ale!!

    Petonets!!

    ResponElimina
  14. se'l veu bona gent ;) encara una mica massa jove, però creix bé, serà un bon arbre de gran :)

    ResponElimina
  15. Observar el pas del temps és quelcom fascinant. Tot i que, per altra banda, ens faci adonar de tot allò que ens queda encara per fer o que ja ens ha passat de llarg.

    ResponElimina
  16. Genial, Assumpta! Com la seua propietària!!

    ResponElimina
  17. Bona feina, i tant que si!! Tan de bo trobis els àlbums i ens puguis mostrar com era de més petit :) Aquesta sèrie d'imatges em recorda a una peli "Smoke" del Paul Auster i que ara estic assajant en teatre.... Un home, que treballa a un estanc, cada dia del món, durant 12 anys fa una única fotografia al dia de la mateixa cantonada del carrer de l'estanc.... semblen totes iguals, les imatges, 12 àlbums, però, com tot, si et fixes en els petits detalls, te n'adones del pas del temps, tan en persones com en arbres com és el teu cas. Gràcies, m'encanta veure coses com aquestes. Un gran petó :)

    ResponElimina
  18. sembla un arbret educat i molt pencaire.
    si algun dia busca feina nova, que envii el curriculum a barcelona que ens el quedem!

    ResponElimina
  19. El temps passa i si no surt algun jardiner amb les tores de podar fent de les seves, te bona salut aquest arbre.
    Bona idea el anar retratant-lo.
    Una abraçada

    ResponElimina
  20. Ohhh, m'ha encantat, si trobes tota la serie pots fer un picassa genial!

    ResponElimina
  21. Llàstima que perdessis les fotos! :( potser encara et sortiran algun dia en algun racó o altre, segur que si!

    La sèrie de fotografies de l'arbre demostren clarament el pas del temps... i el temps que ha fet!! ;) si ho fas cada any tindràs una sèrie fenològica molt interessant :)

    ResponElimina
  22. El plantejament de la serie de fotos del mateix arbre, m'ha recordat la película "Smoke" del Paul Auster, en la que el protaginista feia cada dia una foto del que hi havia davant del seu comerç (un estanc). Algú, quan veu l'album de fotos li diu..."però si totes son iguals". La resposta del "prota" és: "Míra-les bé. Realment no ni ha cap d'igual"...Exacament com passa amb el teu arbre.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  23. Mira, en Ramón ha dit com jo :) bona peli, recomanable !!!

    ResponElimina
  24. Hola Assumpta!
    estarà decorat per Nadal? ;)
    salutacions
    sílvia

    ResponElimina
  25. Espero que trobis aviat les que havies fet temps enrere i també en puguis fer un post.
    Tot i així, fas bé de crear un "nou àlbum" per si de cas.

    Adéu!

    ResponElimina
  26. Amb les ventades d'avui ja gairebé haurà quedat com el julivert.
    Ara a esperar la propera primavera i veure'l renàixer com el fènix.
    He passat les fotografies a l'inversa i llavors és fantàstic.
    ;)

    ResponElimina
  27. Un arbre preciós...li he dat voltes al cap a veure si sabia el nom d'aquest arbre...bé vull dir l'especie i el gènere...si saps quin és ho diràs? primer pensava que era un Acer....però mirant les fulles després he pensat que no que les fulles eren diferents...és petitet i de fulla caduca...

    ResponElimina
  28. Us agraeixo moltíssim els vostres comentaris, els estic llegint tots i no deixo de somriure, però estic cansadíssima i no em veig amb cor de respondre'ls un per un...

    Porto dos dies amb moltes hores davant de l'ordinador per coses que no tenen a veure amb els blogs i ahir quasi em quedava clapada davant la pantalla :-)

    Necessito descansar la vista i els ossos ;-)

    Vaig passant pels vostres blogs i comentant, però respondre aquí ho deixaré per demà i sinó miraré de fer una resposta conjnta :-)

    Petons i abraçades a tots, de cor!

    ResponElimina
  29. Un arbre molt bonic, el teu i les fotos també.

    ResponElimina
  30. Ei, unes fotos ben maques. Ara que ja has començat, podries continuar durant un any fent-li fotos, seria un bon seguiment (i un bon pal també hihihi). Espero que estiguis més descansada, cuida't que si no et cauran les fulles com a l'arbre.

    ResponElimina
  31. Que maco veure el pas del temps i els canvis...
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  32. Bona pensada la teva!!... És molt interessant veure la evolució d'aquest arbret... Amb la teva sensibilitat, rés se t'escapa!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  33. Impresionante!!parece dos árboles distintos.
    Es bonito también incluso con pocas hojas.
    Este árbol será historia.
    Un beso

    ResponElimina
  34. Quins colors més macos l'arbre del 22 d'octubre (bé, vaja, per dir-ho més correctament: la foto del 22 d'octubre; ara sí ;-)

    Ja pot estar ben content, l'arbret, que sap que té qui se'l mira amb ulls d'estimació, com fas tu!

    Una abraçada, amiga.

    ResponElimina
  35. Espero que trobis les fotos, que fa molta ràbia perdre'n ni que sigui una!!

    aquesta idea m'agrada... hauré de buscar un arbre i fer-li fotos d'aquest tipus... ummmm... val un bonsai? jeje...

    petons!

    ResponElimina
  36. fantàstic post, tens molt bones idees. Avui he penjat al blog una foto que coneixes:
    http://jmtibau.blogspot.com/2009/11/el-vertigen-de-lassumpta.html

    ResponElimina
  37. Gràcies de nou pels vostres comentaris! ;-) M’alegra moltíssim que us agradi el meu arbre jeje
    Estic d’acord amb en Ferran en que la foto del 22 d’octubre és la més bonica :-)

    Seguiré buscant a veure si trobo les altres fotos, però ho veig difícil. Si pogués trobar la del dia nevat ja estaria contenta...

    Alguns em pregunteu si sé quin tipus d’arbre és i el cert és que no en tinc ni la menor idea. La meva cultura en quan a Naturalesa és molt limitada. Sóc una persona d’asfalt totalment. Les coses boniques de la natura m’agraden molt però no sé com es diuen :-)

    La mida real de l’arbre és encara bastant petita. Deu ser un arbre adolescent ;-)

    I m’ha fet gràcia la coincidència en recomanar aquesta pel•li “Smoke” que, si voleu que us digui la veritat, en parlar-ne vosaltres, no m’ha estat desconegut, crec que en van parlar fa temps en algun programa de la tele.

    Gràcies a tots els que l’heu trobat maco (li he dit i ha estat molt content, ell també us ho agraeix) ;-))

    Abraçades i petons generalitzats!!

    ResponElimina
  38. Espero de tot cor que trobis les fotos que vas perdre ;-)

    De moment, per animar-te et convido a un gotet de nestea.

    Petonets

    ResponElimina
  39. Mercè.- Les seguiré buscant!! ;-))
    Enlloc d'un Nestea, no podria ser un te calentó? :-))
    Petonassos!!

    ResponElimina
  40. A la reunió dels arbres màgics, proposar el teu. Que la llum del llac "Vensis" t'ompli de somriures

    ResponElimina
  41. No sera uno de los arboles que han quedado en medio de las obras que hay delante de tu casa? Si es asi, pobre de el, espero que aguante!!

    ResponElimina
  42. Com s'hi nota l'arribada de la tardor! Sembla un jovenet molt trempat! :)

    Bon començament de setmana, Assumpta!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!