En Jesús M. Tibau en el seu blog ens proposa un nou Joc literari creatiu. En aquest cas un poema sobre la tardor d'un mínim de cinc versos. Aquest és el meu :-)
Desprès d’un matí de pluja,
pel diari camí d’asfalt,
penso en colors de tardor,
mentre camino somiant...
Fulles grans, branques petites
i admiro els marrons del bosc
diferents ocres i grocs
de varietats infinites.
Quan, sorpresa inesperada,
no diríeu què ha passat...
En un bassal sota un arbre,
humils, sense vanitat,
els colors de la tardor
m’han vingut a saludar!
Pobretes fulles caigudes
envoltades d’aigua bruta!
Per què la gent no us fa cas
i us miren amb rostre fosc
si teniu igual color
que las germanes del bosc?
La tardor a la ciutat
representa en miniatura
un trosset de la natura
però és tardor de veritat!
Fotos 22 d'octubre de 2009, a Reus
moltes gràcies per la teva participació. L'he afegit al post del dissabte, on recullo tots els poemes
ResponEliminaMolt tendre i maco, reflexa perfectament la tardor.
ResponEliminaM'agradat molt l'ultima estrofa
ResponEliminaPobretes fulles caigudes...!bona participació és un poema molt tendre Assumpta, jo penjaré el meu també....
ResponEliminaEi! quina bona idea, la tardor a la ciutat també és tardor. T'ha quedat molt bonic, Assumpta!
ResponEliminaMolt bonic i ple de sensibilitat.
ResponEliminaMolt tardorenc! M'ha agradat especialment el fragment de la pregunta.
ResponEliminaHas recollit molt bé aquesta tardor a la ciutat, tant en les imatges com en el poema!!
ResponEliminaI a més hi has afegit un detall més pintant les lletres dels colors de la tardor...Molta sensibilitat, és això el que hi ha!!
Una abraçada.
Ooooh!! La poesia a Reus és art!
ResponEliminaEs que la natura ens envolta, només s'ha de saber observar :) felicitats a la poetessa :)
ResponEliminaBon dia!
ResponEliminaEl que jo deia: T'agrada tant la tardor que, per molt mestral que faci, la teva inspiració no podia fallar.
És molt i molt bo, i per adonar-se'n no cal esperar que cap "crític especialitzat" en digui res :-DD
M'ha agradat moltíssim!!! :-))
Molt bonic!
ResponEliminaJo sóc de les que quan pensa en els colors de la tardor, em transporto als boscos, als de la Garrotxa o els camps del Penedès..... i és ben veritat que està a tot arreu!
Molt maco el text! i tant que és cert, que en mig del bosc de formigó, podem trobar un trosset de bosc de veritat!
ResponElimina*Sànset*
Ets una veritable artista, fotografiant i escrivint.
ResponEliminaSalutacions
Ricardo
www.afondo.org/enfoque/
Hola Assumpta!
ResponEliminaUna estació esperada per algunes (o algunes :)
salutacions
sílvia
ooh! m'agrada tan poc a mi la tardor... ni els colors, ni la temperatura, ni les metàfores ni res! no m'agrada la tardor! i l'hivern, per a què explicar! snif...
ResponEliminaQue maco, dolç i tendre, ideal pel novembre.... Felicitats, m'ha encantat, un petó gran :)
ResponEliminaBaixaven llegint els ulls i veia les teves mans amb els estris del teu ganxet o punt de creu o macramé..
ResponEliminaI tenia la sensació que se'm presentaven aquells drapets exquisits
com fulles d'arbre revolant fent-se lletres, .. Quina il·lusió òptica més fina!! Realment estaves brodant el teu poema de tardor com una princesa
rere la gelosia Anton.
Quin poema més llag! Molt tendre! Jo també penso en colors de tardor ;)
ResponEliminaLa Tardor. L'estació amb què més escriptors, artistes, pintors s'han inspirat. Font constant d'inspiració i romanticisme. M'encanta!
ResponEliminaPreciós poema i molt ben ambientat !!!!!!
ResponEliminaQue bonic, admiro la facilitat que teniu per plasmar tantes coses...
ResponEliminaUna abraçada!!!
He llegit tots els vostres comentaris i us els agraeixo de tot cor. Sé que la poesia no és el meu fort i vosaltres sou molt amables jejeje però la tardor m’agrada tantíssim que no podia deixar de fer aquest poema :-)
ResponEliminaFa ja prop de tres setmanes vaig fer aquestes fotos. Anava pel carrer, havia fet vent i plogut i vaig veure com hi havia molts bassals i sots d’arbres plens de fulles de diferents colors tardorencs. Em va cridar moltíssim l’atenció perquè normalment les fulles que es solen veure són les més comuns de plàtan de to marró, però es veu que el vent n’havia arrastrat d’altres i l’efecte que feia era ben bé d’un trosset de bosc o muntanya.
Quan t’hi apropaves, veies que l’aigua de l’entorn era aigua fosca i bruta... que junt amb les fulles hi havia algun plàstic, paper o burilla de cigarreta però, tot i així, allí estava la tardor també.
Vaig treure la meva petita càmera i vaig començar a fer fotos als bassals. No sé què deuria pensar la gent, però jo vaig guardar-me el record de la meva tardor a la ciutat :-)
Quan feia les fotos ja pensava en un post, clar!! jeje
Però quan en Tibau va proposar el poema, doncs vaig pensar en fer-ho així!!
Moltes gràcies de nou pels vostres comentaris! :-)
Fantàstic poema, Assumpta!!!!
ResponEliminaMe ha gustado leerlo... y visualizarlo!!!
Un saludo!!!
Nex.
M'ha encantat Assumpta, sempre impressiona la tardor! Els seus colors, la seva pluja, el seu endolciment...
ResponEliminaHola Assumpta!!
ResponEliminaM'agrada molt el teu poema i m'agraden molt les fotos.
Es veritat que la ciutat a vegades ens ofereix imatges i postals que no sóm capaços d'apreciar perquè no estan en el seu marc "esperat".
En aquest bassal podem veure tots els colors i fulles d'arbres que de veure'ls en un rierol al mig del camp ens farien dir allò tan típic que diem els de ciutat:
"Oh!! Què maco!!"
Enhorabona!!
suau com les fulles quan cauen de l'arbre.
ResponEliminaAssumptaaaaaaaa!
ResponEliminaSi això és no saber-ne, doncs ja em diràs!
T'ha quedat molt bonica, felicitats!
;)))
Ostres... de veritat que us agraeixo moltíssim tots aquests comentaris tan macos que em deixeu.
ResponEliminaLes sensacions que vaig tenir en aquell moment són les que explico en el poema, però no pensava que us agradés tant...
Em sembla que sou uns crítics molt benèvols jeje però em fa il·lusió llegir-vos!! :-)
Abraçades i petons!!