dimecres, 12 de maig del 2010

"Lejos de tí esta primavera", de Mary Westmacott


Quan en McAbeu va tenir la gran idea de celebrar el post 500 del seu blog, Xarel-10, escrivint un enigma en forma de relat de cinc capítols, a través de la lectura del qual s’havia de solucionar un assassinat, em va fer molta il•lusió poder col•laborar amb ell. Durant una setmana, les diverses parts de la història van sortir publicades a dies alterns en el seu blog i en el meu.

Així doncs, els capítols 1, 3 i 5 van sortir a cal Mac i els 2 i 4 aquí a casa meva.

I el dia que a mi no em tocava posar capítol, què feia? I què feia ell quan l’article amb el text em tocava a mi? Doncs el que fèiem era un post amb un enllaç cap al blog de l’altre i, a més, per ambientar-ho, posavem un vídeo YouTube amb la capçalera d’alguna sèrie de detectius de ficció i una petita nota amb el títol de “Sabíeu què...?” explicant alguna curiositat sobre autors de novel•les del gènere.

Una de les notes aquestes parlava sobre l’altre personalitat d’Agatha Christie com a escriptora, concretament deia això:

Per cert, SABÍEU QUÈ...?

A part de la seva extensa producció de novel•les de misteri, amb els seus protagonistes principals, el detectiu belga Hèrcules Poirot i Miss Marple, velleta soltera d'un petit poblet anglès, capaç de solucionar els més complicats crims buscant el seu paral•lelisme amb petits fets ocorreguts al seu poble, Agatha Christie també va escriure altres llibres amb el pseudònim de Mary Westmacott. Malgrat que en molts llocs aquestes obres són qualificades com de literatura romàntica, això no és exacte en absolut. Si bé és cert que hi pot haver una història d’amor dins la trama, hi ha molt més i l’escriptora demostra un profund coneixement de la naturalesa humana en moments complicats i, fins i tot, en situacions límit.


Les obres de Mary Westmacott (traduïdes, que en anglès no m’atreveixo) no sé pas on es poden trobar actualment. Editorial Grijalbo les va editar en castellà a principis dels anys 90, es van exhaurir i no es van reeditar. Però resulta que Grijalbo pertany al grup Random House Mondadori, editors de la col•lecció DeBOLS!LLO i, anys després, amb aquest segell van tornar a sortir. Sigui com sigui, la publicitat o promoció d’aquestes edicions no deu ser massa bona perquè no trobo enlloc on aconseguir l’única que em falta, Giant’s Bread, escrita l’any 1930 (traduïda com a Un amor sin nombre)... tot i que, per solucionar el problema, potser podria fer-ho d’una forma tan rudimentària i antiquada com telefonant ja que, acabo de descobrir el nom de la societat "Grijalbo Dargaud, S.A." la seva adreça postal, que és a Barcelona, i el telèfon...

En vaig poder comprar quatre quan van sortir com a Grijalbo i, fa cinc anys, la meva germana, a la Fira del llibre vell i d’ocasió de Barcelona, en va trobar un altre (ja de DeBols!llo)... no sabeu quina alegria em faria aconseguir la sisena! Que, a més, va ser la primera que va escriure.


Aquests són els que tinc


En fi... Anem al que anàvem... Aquestes sis novel•les no tenen res a veure amb les que va escriure amb el seu nom real sinó que son el que jo diria “novel•la psicològica” tot i que algú, en algun moment va cometre l’error de qualificar-les com a literatura romàntica. Aquest error es va anar estenent (perquè la gent es copia, i a la xarxa encara més) en alguna web en anglès trobem “She also used the pen name Mary Westmacott for romantic novels.” A la Viquipèdia diu: “També va escriure novel•les sentimentals sota el pseudònim de Mary Westmacott”, i a la Wikipedia en castellà: “También escribió novelas románticas bajo el seudónimo de Mary Westmacott.” Tot sembla sortit d’un mateix cervell.

A mi aquestes coses em treuen de polleguera i penso que qui ha escrit això no ha llegit els llibres i, si no ha llegit els llibres, no hauria de tenir la barra d’escriure sobre allò que desconeix.

Però abans he tingut una alegria molt gran quan, AQUÍ, he trobat aquesta ressenya del llibre que volia comentar en aquest post: Absent In The Spring by Mary WestmacottA psychological exploration of a woman's identity crisis, which occurs during a brief period of isolation from family and friends in Mesopotamia.” (traducció meva: Exploració psicològica de la crisi d’identitat que pateix una dona durant el breu període de temps que passa aïllada de família i amics a Mesopotàmia)

La descripció és perfecta, no es podria resumir millor aquest magnífic llibre... I si algú vol editar-los posant a les portades cares de noies antigues amb expressió somiadora, títols traduïts que no reflecteixen l'original, i explicar que són novel•les romàntiques, s’equivoca de mig a mig.

Primera edició en anglès, 1944.
El títol es correspon a un vers d'un poema de Shakespeare.


Argument:

Joan Scudamore és una dona anglesa, membre de la burgesia acomodada d’una ciutat petita, d’uns 45 anys, casada, mare de tres fills tots ja fora de casa. Viu satisfeta de la seva vida i absolutament convençuda de que sempre ha fet el millor que es podia fer, que les seves decisions a la vida sempre han estat encertades, tant les que ha pres ella mateixa com les que ha aconsellat als demés.

Un dia, la seva filla petita té un problema de salut i ella va a passar uns dies a casa amb ella, el marit i el petitó de pocs mesos, però és que la noia viu a Irak on el seu marit treballa.

En el viatge de tornada, per problemes meteorològics, ha de passar uns dies totalment aïllada en un parador que hi ha al costat de l’estació on ella havia d’agafar el tren per, creuant Europa, tornar a Anglaterra. Al parador només hi és ella, un hindú que és qui ho porta (i únic que parla una mica d’anglès), un xiquet àrab que fa de criat i un cuiner que no surt mai. Cap hoste més... Allí, sense res què fer, les hores se li fan eternes... Fora del parador, només desert: sol, sorra i soledat absoluta. Llavors, amb temps per pensar, li comencen a venir una sèrie de records de la seva vida, apareixen un munt de fantasmes de la seva ment, que fan que s’adoni de la quantitat d’errors que ha comès. Passa terribles moments de crisi, d’angoixa... si surt fora sent com agorafòbia, a dins tampoc es troba bé... El final és ABSOLUTAMENT GENIAL!!

22 comentaris:

  1. Per un comentari que, ja fa temps, li feies a la Carme sobre aquesta autora, em vas fer mirar informació i vaig descobrir el misteri del nom...Quan vaig anar a la Biblioteca vaig comprovar que no tenien cap llibre a les prestatgeries d'ella.Ara que en tornes a parlar, m'anotaré els noms dels llibres i ho tornaré a mirar...Amb el teu entusiasme al parlar d'ells, m'has fet venir ganes de llegir-ne algún.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Absent in the spring... aquest títol sembla fet expressament per en Xexu i per mi :P

    Ja se sap que als humans ens agrada molt posar etiquetes perquè sí.

    ResponElimina
  3. Uitx, no havia escoltat mai el nom d'aquesta autora, alter ego de la Christie. De fet, no sabia que la Christie hagués tingut un alter ego. A la cama no te irás...

    El tema de la Wiki és que algú escriu una cosa en una llengua, i suposo que la resta de versions idiomàtiques es van fent en funció d'una primera versió. Si algú escriu una imprecisió, la resta de versions possiblement contenen la mateixa imprecisió. És una bona eina, la Wiki, però... això, imprecisa.

    Bon dimecres a tots!

    ResponElimina
  4. Va estar molt bé la meva festa del post 500 i la teva col·laboració va ser impagable. :-)))

    Anem al tema, jo si que sabia que Agatha Christie va escriure llibres amb el pseudònim de Mary Westmacott abans de llegir el teu "Sabieu què?" però el no sabia fins aleshores és el que també dius al post, que aquests llibres no són novel·la romàntica. Aquesta etiqueta havia fet que no m'interessés per ells, però pel que dius potser si que valdria la pena. :-)

    És ben cert que molta informació de la que corre per Internet és només copia d'altra que ja havia sortit abans simplement tornada a publicar sense contrastar. :-P

    M'apunto el títol del llibre que et falta i començo una investigació, pot ser que no n'obtingui resultats però ja et diré alguna cosa. ;-D

    ResponElimina
  5. Fa poquet em vaig aficionar a les seves novel·les detectivesques. Però, francament, me'n vaig cansar ràpid. Abans de cansar-me, però, vaig intentar saber-ne alguna cosa més de l''autora i vaig "descobrir" el que ens noticies. Em va semblar curiós. El que sí que és cert és uqe arreu posava que "eren novel·les romàntiques" i m'ha semblat interessant el contrapunt que en fas.

    I a veure si tens sort i aconsegueixes acabar "la colec"!

    *Sànset*

    ResponElimina
  6. Doncs, jo com diu la Montse, inentaré trobar-les també. M'agradaria molt, però tinc tants llibres que m'agradarien que desgraciadament els que costen de trobar sempre queden arraconats... no tinc gaire constància per això. Miro llibres, sempre per mirar i trobar però sense la dèria de "buscar" Potse r no em ve al cap en aquell moment o no ho sé. Però m'ho apunto. I tens raó en aquesta crítica que fas sobre el posa r etiquetes inadequades.

    ResponElimina
  7. Ostres, aquesta fotografia dels llibres d'Agatha Christie m'ha fet recordar una època que me'ls devorava de mala manera! M'encantaven! I no sabia això que havia escrit llibres amb un altre nom. Davant d'un dia monòtom, avui m'aniré a dormint sabent una cosa més!

    ResponElimina
  8. Ja saps que jo sóc més de llibres de futbol, però és prou interessant això que expliques.

    Quants favors ens ha fet la wikipèdia i quants errors ens ha fet cometre al mateix temps...

    Finalment, un consell: atreveix-t'hi amb anglès!
    Adéu!

    ResponElimina
  9. això de novel·les romàntiques si que fa mal, perquè s'enten com a novel·les nyonyes. És el que tothom entén.

    Però és que per llegir sobre sentiments, sobre emocions, no és tan fàcil com sembla. Tothom no està disposat a engrunar a l'ànima.

    Desconeixia completament aquestes obres. A veure si remenant, remenant apareix...

    ResponElimina
  10. Per cert que si jo tingués aquest llibre que ens dius, jo te l'enviava seguidament com un aobsequi a un a amiga que col·lecciona tantes coses que l'haurem de batejar i jo no vull ser padrí d'abans que impossaven un no. Crec que tu mateixa... gràcies per tot el que fas per mi, si jo pogués fer aquest detall,,, Anton

    ResponElimina
  11. El missatge de la història és ben real com la vida mateixa: quan una persona es troba sola amb sí mateixa, i es troba amb les seves idees-actuacions-comportaments-situacions, i es dedica el temps per ella, és quan apareixen les pors, però alhora també s'adona que aquella situació la farà més forta. S'acaba així?

    De Petita llegia Agatha Christie i m'encantava!!

    ResponElimina
  12. Quin apunt més interessant. Desconeixia el que expliques i ho he llegit amb molt d'interès.

    ResponElimina
  13. Carai Assumpta tota una experta en Westmacott i Christie !!! en saps molt...jo no en se res de novel.les de misteri ...d'intrigues ...de la novel.la anomenada negra....potser perquè no em fa gaire el pes llegir-les ( coses que passen) però reconec que m'has picat la curiositat amb el que expliques en aquesta entrada ( sobretot de la Westmacott)...Molt ben escrit, trobat, i publicat!

    ResponElimina
  14. MONTSE.- Quina gràcia m'ha fet pensar que per un comentari meu vas fer una petita investigació ;-))
    Els llibres estan força bé perquè no tenen res a veure amb els típics de l'Agatha Christie (que també m'agraden molt) i en ells es demostra que l'autora coneix bastant bé la ment humana. Els vas llegint i et vas adonant que té raó en tot el que diu :-))


    ELUR.- Siiiii!! ;-)) De fet, Shakespeare pensava en vosaltres quan va escriure el poema :-)
    De moment no fa massa calor, eh? A veure si tenim sort o haurem de fer un Absent in the summer :-)
    És que aquesta etiqueta és ben estranya perquè, clar, jo no nego que hi pot haver històries d'amor en la trama, però no són el fonament de la novel•la, el més important és una sèrie de reaccions com pot ser, per exemple la gelosia (en un dels llibres se'n parla bastant i precisament és d'una noieta envers els seus germans) però ja tens raó, ja, sempre posant etiquetes ;-))


    FERRAN.- Doncs, si no recordo malament, Westmacott era el cognom de soltera de la seva avia (m'agrada aquest cognom) i Mary un dels seus noms. Ella, de soltera era Agatha Mary Clarissa Miller. Christie era el cognom del seu primer marit (no massa bon marit, per cert)
    Aquests anglesos, tan avançats i que la dona perdi el cognom en casar-se...
    Després es va casar amb un arqueòleg bastant més jove que ella, Max Mallowan, o sigui que va passar a dir-se Agatha Mallowan, però els editors li van demanar que seguís publicant com a Agatha Christie perquè amb aquest nom ja era coneguda.
    El meu marit és bastant fan de la Wiki, però jo sempre me la miro amb moooooltes reserves...
    Ah!! saps què? Jo em vaig aficionar a prendre te, perquè ho feien els personatges d’Agatha Christie!! :-DD



    McABEU.- Ostres, què bé m'ho vaig passar amb tota la preparació de la teva festa!! :-))
    Veus? Tu em serviràs d'exemple:
    T'agraden els llibres d'Agatha Christie i sabies que n'havia escrit uns altres amb el pseudònim de Mary Westmacott, però no et van interessar perquè "era novel•la romàntica". Justa la fusta.
    Doncs bé, fa poc he acabat de llegir "El casalot" de Dickens, un llibre magnífic on, entre altres coses, hi ha dues històries d'amor importantíssimes... amb diferents vicissituds etc. i d'altres que, sense ser fonamentals, doncs també són dins l'argument del llibre. A ningú li passaria pel cap dir que "El Casalot" és una novel•la romàntica, per molt que, en algunes fulles, la temàtica podria ser aquesta... Però el fons de la novel•la, el missatge és molt diferent, hi ha una crítica al sistema judicial anglès, denúncia de la vida als barris marginals, denúncia dels "xanxullos" polítics... en fi, moltes més coses...
    Doncs bé, en aquests llibres, Agatha Christie podríem dir que ens mostra la psicologia humana, demostra ser bastant coneixedora de les reaccions d'algunes persones... i si, entre tot això, hi ha alguna relació de parella, doncs molt bé, però també hi ha relacions fraternes, relacions d'amistat... Un cert component romàntic? Podria respondre afirmativament però, en tot cas, NO és el component fonamental, sense dubte :-))
    Si aconsegueixes saber on el puc trobar et faré un monument!! (o un post, per exemple jajaja)

    ResponElimina
  15. SÀNSET.- Jo les devorava :-)
    Quan tenia setze anys, una molt bona amiga (i encara actualment) les llegia i me'n va començar a deixar i m'hi vaig aficionar tant que me'n vaig començar a comprar... A El Corte Inglés valien 90 pessetes!! :-DD 0,54 Eurus!! :-)
    Com son tants vaig estar anys en que en demanava per sants, aniversaris... fins que els vaig tenir tots! :-))
    El que has de fer és no llegir-los seguits. Si llegeixes un llibre molt espés, quan l'acabis, n'agafes un de l'Agatha i et distraurà... i després segueixes amb els altres... i, al cap d'un temps, un altre ;-))


    CARME.- Ai, estic començant a pensar a veure si hauré exagerat una mica jajaja... Mira que si els trobeu i no us agraden! ;-) Heu de pensar que estan escrits fa uns 70 anys i la mentalitat és molt diferent... però la naturalesa humana és la mateixa. Aquest que he rellegit ara, sobre aquesta “trobada amb un mateix” és un dels millors ;-)
    Tu que entens de la matèria, m’encantaria saber la teva opinió...


    ALBERT B. i R..- Saps? El meu marit es mira molts d’aquests programes del Canal 33 que parlen de llibres i fan reportatges (l’Hora del Lector i Cànon Lletres). Un dia el van dedicar a Agatha Christie. Es veu que uns experts han estudiat la seva forma d’escriure i han arribat a la conclusió que ho feia d’una forma que provoca addicció ;-)) No és broma, eh? L’ús de determinades paraules, la repetició de conceptes a llocs determinats, l’estructura dels llibres, el ritme en que feia passar les coses... Era un reportatge ben curiós ;-)
    Jo em vaig aficionar a prendre te, perquè ho feien els personatges dels seus llibres!! :-DD


    ALBERT.- Tu ets un expert total en temes de futbol :-)) però, qui sap, potser llegiries un llibre d’aquests i també el trobaries entretingut ;-)
    Jo a la Wiki no li tinc massa confiança. Sempre que hi busco alguna cosa, miro de comprovar-ho a dos o tres llocs més... just in case ;-)
    Sé que em dones molt bon consell amb això de l’anglès... ja m’ho han dit altres vegades, però sóc massa nerviosa... Quan començo a llegir “necessito” entendre tot el que llegeixo, sóc incapaç d’avançar deixant coses poc clares i pensant que “ja ho entendré després, pel context”. Tinc un amic que és filòleg anglès i sempre em diu que jo llegeixi, que assimilaré sense adonar-me’n, però jo començo i ja m’aixeco a buscar el diccionari... Sóc un desastre ;-)


    RITS.- Exactament... això és el que passa :-) I bé, en el fons no deixa de ser injust perquè podria haver alguna novel•la romàntica de veritat que fos boníssima, però amb aquesta etiqueta ja sembla que no ve massa de gust. L’esquema del que jo entenc per novel•la romàntica sempre és el mateix: Una parella que, per algun motiu (diferències familiars, econòmic, de lloc de residència, diferència de classe social, un terrible malentès, un secret del passat...) sembla ser que no podran viure el seu amor. Finalment, i després de patir molt, tot acaba bé ;-)
    M’encantaria que aparegués! Ja us ho explicaria! Jeje

    ResponElimina
  16. REBAIXES.- Estic segura de que ho faries, perquè tens molt bon cor! ;-))
    Saps? Ahir quan preparava el post em vaig adonar d’això que tu dius, que faig col•leccions sense adonar-me’n... com els fils de colors o els llàpissos... i ara els llibres. Són coses que m’agraden però, en realitat, són col•leccions ;-))
    Trobar els teus comentaris ja és un regal, i t’ho dic ben de veritat! ;-)


    INSTINTS.- Ai, ai... jejeje ja m’agradaria, ja explicar el final... ;-) Jo és la segona vegada que el llegeixo, així que ja sabia com acabava, però la primera vegada que el vaig llegir em vaig quedar absolutament al•lucinant del final... Però, el que és millor, és que em vaig adonar que, encara que, al moment, et descol•loca, si hi penses, t’adones que és el més real. Llavors és quan penses “ostres, aquesta dona -la Christie- sí que en sap” ;-))


    KWEILAN.- Caram!! Doncs si et dic la veritat, em fa moltíssima il•lusió això que em dius... Ja saps que ets una de les meves més bones referències lectores, així que m’has fet contenta!! ;-))


    ELVIRA FR.- La veritat és que la novel•la negra o de misteri, de detectius, etc. a vegades es veu una mica com un gènere inferior (igual que abans he comentat amb la Rits de la novel•la romàntica), però jo he passat moments tan entretinguts llegint-ne, que m’agrada molt. En aquest cas crec que l’autora demostra que coneix molt les reaccions reals de la gent. El pitjor és que a vegades et pots arribar a reconèixer en actituds no massa positives... i no fa massa gràcia, no ;-))
    Has de fer com la Kweilan, que divideix entre “Lectures d’estiu” i “Lectures de la resta de l’any” i a l’estiu inclou aquestes... Així que, ara que ja s’apropa aquesta estació de l’any, pots fer la prova ;-))

    ResponElimina
  17. Assumpta que interesante todo lo que comentas en tu blog de este perfil para mi desconocido de esta genial escritora, ojala puedas encontrar el libro que te falta. Yo por mi parte vere dondo los puedo conseguir, me entro un gran deseo de leerlos. Besos tia Elsa.

    ResponElimina
  18. Potser no són romàntiques, però sí que reconeixeràs que tenen tota la pinta de ser novel·les 'per dones'! Però potser em deixo guiar per les portades, també m'agrada explorar la naturalesa humana. Però no sé, no em crida, eh?

    Absent in the spring... ja m'agradaria. L'abril i el maig ens podríem tancar a casa a reflexionar, quina tortura de mesos! Però arriba ja el setembre o què? Wake me up, when september ends, que diuen els Green Day.

    ResponElimina
  19. El meu “iaio” també els tenia tots. Quan es va morir me’n vaig emportar uns quants. És curiós que els tenia per afany col•leccionista –col•leccionava de tot, fins i tot coses inversemblants- i molts llibres no estaven ni desprecintats. Ara, la versió en VHS de les novel•les se les havia mirat totes. Un home pràctic!

    *Sànset*

    ResponElimina
  20. Sempre m'han fascinat les exploracions psicològiques de les crisis d’identitat que pateixen les dones durant els breus períodes de temps que passen aïllades de família i amics a Mesopotàmia, Assumpta ;) Fora bromes, desconeixia aquest curiós vessant de l'Agatha.

    ResponElimina
  21. TÍA ELSA.- Lo que ocurre es que, con blogueras como vos, da gusto hablar de cualquier tema, porque todo lo mirás con buenos ojos ;-))
    Pues si podés encontrarlos, creo que te gustarían :-))


    XEXU.- Jajaja em fa molta gràcia aquesta classificació teva de "novel•les per dones" perquè, com et vaig comentar un dia al teu blog de llibres, no puc negar que és perfectament possible que determinats temes o estils, s'avinguin més amb una sensibilitat femenina o masculina, sense que això signifiqui que són millors o pitjors :-)
    Això sí, també diré que estic convençuda que aquesta "classificació" és plena d'excepcions ;-)
    Dit això, afegiré que penso que les portades d'aquests llibres són "criminals" :-DD
    En quan al contingut... No sé què dir-te, perquè no ho veig massa clar. És cert que, de tots els personatges, normalment el "més protagonista" és una dona, però les sensacions que descriu crec que poden ser exactament iguals en homes que en dones.
    En aquest cas concret es tracta d'una persona que, davant una soledat exagerada es troba a si mateixa, es veu com la veuen els demés i descobreix coses que no sabia (o, el que és pitjor, que potser sí que sabia però que s'amagava)... I el final, que jo vaig trobar fantàstic... crec que és el que més probablement passaria en un cas així (em moro de ganes d'explicar tot l'argument de pe a pa, però no sé si estaria bé) I, sincerament, crec que podria reaccionar igual un home que una dona ;-)
    Si un dia tens curiositat i en trobes i en vols llegir un, tria aquest que comento aquí, és el millor: i folra’l ;-)))
    Ostres, i tu el podries llegir en anglès i tot... Ja saps "absent in the spring"... and... "wake me up when september ends" (no ho sabia, però m'ha agradat) ;-))


    SÀNSET.- Jajaja sí que era un home pràctic, sí, el teu avi ;-))
    Jo també en tinc molts en DVD!!
    Saps? jo no ho sabia, però crec que també tinc esperit de col•leccionista. L'Anton, del blog Rebaixes, me'n va fer adonar ;-)


    PUIGMALET.- Jajaja... la meva preciosa traducció :-DD
    Jo, cada vegada que vaig a Mesopotàmia, sento com un "ai, las!" que no sé pas...
    És, veritablement, la llunyania de família i amics presentant-se en forma de crisi :-PP

    ResponElimina
  22. T'explico un secret? No descarto obrir un negoci, un dia; els detalls ja te'ls donaré, però t'avanço que un dels dos elements del local seria... el te. El primer, el tindràs pagat ;)

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!