dijous, 6 de maig de 2010

El llibre que va ser oblidat...


Trobo que el títol del post m’ha quedat molt interessant i misteriós però, de fet, és tracta tan sols d’esmenar una injustícia comesa fa uns dies.

Quan vaig fer l’anterior escrit sobre 2010, l’any sense estiu (per cert, quin fred feia ahir a la nit!! Iupiiii) vaig utilitzar catorze llibres per l’experiment de ressenya imaginària però, quan vaig fer la foto, tan sols en vaig posar tretze.

Aquesta omissió, sense cap mena de mala intenció, (descoberta per en McAbeu, amo de tots els enigmes d’Escòcia i Catalunya i posseïdor d’El Llibre) va ser deguda a que un dels textos emprats, El Petit Príncep, un cop copiada la frase, el vaig tornar a deixar a la pila de carpetes, revistes i similars que viuen damunt la meva “taula-de-l’ordinador”... I per què? I quin és el secret? es preguntava tothom... Doncs resulta que a la revista de la meva Parròquia, cada mes, a la contraportada, hi posem una frase del Petit Príncep i, clar, ja no el deso (total, al mes següent l’hauria de tornar a menester, doncs així ja el tinc a mà)

Llavors, en homenatge al llibre que va ser oblidat, i també perquè em fa i·lusió, us ensenyo aquestes contraportades ;-)



I he pensat que, de passada, també us ensenyo les portades d'aquest any, perquè la foto que hi surt sempre és feta per mi ;-)



I, a més, aprofitant que el tema té relació amb llibres i amb temes parroquials, us ensenyo una coseta preciosa que em va regalar la M. una de les xiquetes del meu grup de catequesi, amb motiu de Sant Jordi, fet per ella... a que és maco? ;-) (Encara que la lletra de la tapa sembla de persona més gran, és que ella escriu molt, molt bé)

19 comentaris:

  1. quantes veritats diu el Petit Príncep! i no caduquen mai!!

    (n'hi ha un altre que també és ben maco i que parla dels somnis dels més petits: el cor damunt la sorra. Del Jordi Llompart, te'l recomano. Fa temps que el tinc, aquest cap de setmana estrenen la pel·lícula que ell mateix n'ha fet. I me n'he recordat i l'he tret de la lleixa per rellegir-lo)

    De les fotos de la revista, un parell de cosetes: quanta gent a la palma!!! i es veu una esglèsia ben senzilla i austera! això si, encara teniu escolanets a les misses? pobrets, no? no t'ofenguis, eh! és que no li acabo de veure el sentit (ja saps que sóc una mica jarrai en coses)

    ResponElimina
  2. És un llibre tan magníficament escrit, que sempre va bé repassar-lo i trobar-hi una cosa nova, oi? petons, i mira, el 13 és un número de mala estrugança que diuen, ara ja està resolt :)

    ResponElimina
  3. No m'estranya gens, això que poseu una frase del Petit príncep a cada revista; aquest llibre hauria de ser de lectura obligatòria per a tothom, especialment tothom que ja NO sigui un nen, perque torni a veure el món amb els meravellosos ulls d'un crío.

    Aitx, que m'enrollo, però és que el Petit príncep és... és... és genial!

    ResponElimina
  4. Està molt bé que desfacis la injustícia amb el Petit Príncep. Aquest McAbeu sempre està al cas. És un llibre ple de bons ensenyaments, i tots n'hauríem de fer cas.

    ResponElimina
  5. Doncs si que era una injustícia, sí!

    Jo encara més dràstica que el Ferran. De relectura obligatòria per tothom! Amb un cop no n'hi ha pas prou!

    ResponElimina
  6. El títol de l'apunt m'ha cridat l'atenció perquè t'ha quedat superbonic i després, tota la ressenya en sí és interessant i engrescadora, i a més el petit príncep queda destacat que s'ho mereix. Molt xules, les fotos.

    ResponElimina
  7. El Petit príncep es mereix ser llibre de capçalera! un apunt esgrescador i variat Assumpta! ( per cert el R.Madrid no hi ha manera que perdi...) les fotos precioses! i quina rosa més preciosa!

    ResponElimina
  8. RITS.- I tant!! I quan més el llegeixes, més coses vas trobant. És com un tresor ;-)
    Aquest que dius no el conec, però ja miraré de trobar-lo :-)
    En quant als comentaris de les fotos:
    - La meva Parròquia està situada a la cantonada d'un parc i la benedicció de les palmes es fa al parc i, després, en processó cap a l'església... cada any hi ha una gentada impressionant ;-)
    - La foto que veus no és l'església és la capella del Santíssim, que estrenava bancs jeje... fins llavors hi havia unes cadires i ara, per fi! s'ha pogut posar bancs :-)
    - Noooo!! ;-) Com vols que m'ofengui per aquest comentari? ;-)
    Doncs t'ho prometo: és al•lucinant perquè hi ha cua per fer d'escolanet!! (o escolaneta, clar) jo tinc una nena i un nen del meu grup que en fan i els encanta!! (ho fa qui vol, ells ho decideixen) I els dies especials (com Diumenge de Rams, per exemple) s'ha de fer una llista i només en pot ser qui s'hi apunta perquè sinó no hi hauria prou túniques... Hi ha ONZE túniques!! A algunes misses hi ha overbooking d'escolans ;-) Però com el Mossèn els hi deixa fer moltes coses (toquen campanes, fan anar l'encenser, agafen els llibres, agafen ciris, paren l'altar...) doncs els encanta... Els nostres escolans i escolanes són autèntics cracks! :-DD


    CRIS (B/N).- Sí ;-) Amb petites coses està dient, en realitat, coses molt profundes que val la pena anar interioritzant :-)


    FERRAN.- Crec que l’has encertat totalment quan has dit que hauria de ser llegit per aquells que ja NO són nens... A mi, aquest llibre, me’l volien fer llegir a l’escola quan tenia onze o dotze anys, el vaig fullejar i vaig passar d’ell totalment (bé, he de dir que jo era una mica “trasto”, em costava molt fer els deures, quasi mai els feia tots i m’escaquejava de tot el que podia). Ha estat de gran que l’he descobert ;-))


    XEXU.- Sí, és que quan en Mac (que està en tot!) ho va posar en un dels comentaris em va saber greu que hagués estat precisament aquest, tan maco que és!! I vaig pensar que li faria un post especial... i després, em va fer gràcia posar les contraportades de les revistes envoltant el llibre ;-))


    P-CFACSBC2V.- Em sabia greu que el Petit Príncep es quedés sense la seva foto, pobret... així que, com tu dius: post especial per a ell! ;-))


    CARME.- L’any passat vaig llegir (no sé si al teu blog o a un altre) que tu deies que era un llibre que llegies cada any, i em vaig proposar que jo faria el mateix ;-) I és que aprenc moltes coses al món dels blogs!! ;-))


    KWEILAN.- El títol sembla amagar una història molt especial jejeje... Ho he fet expressament, ho confesso ;-))
    I m’agrada que, encara que sigui per corregir un error, el Petit Príncep tingui el seu lloc d’honor :-)


    ELVIRA FR.- He de dir que la idea d’anar posant frases d’El Petit Príncep va ser del Mossèn... Jo em vaig quedar sorpresa, pensava que diria de posar frases evangèliques jejeje però a tot l’equip ens va encantar la proposta. Ho volem fer durant un any i, a partir de l’any que ve, canviar de llibre ;-))
    Pel Madrid no pateixis, en XeXu pot modificar el passat i anirà a Mallorca i farà que el partit d’ahir acabi amb un altre resultat... ja ho veuràs.
    Siii que es bonica la rosa!! ;-))

    ResponElimina
  9. Hola Assumpta!!
    El principito es un libro bien bello...Y es para leer y releer miles de veces.
    Un beso enorme
    Que frioooooooo que comenzó a hacer acá En bs Aires

    ResponElimina
  10. Has hecho justicia con el principito. El regalo de la niña conmovedor y tu muy buena fotografa. Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  11. L'altre dia el mestre del meu fill va fer a la pisarra el primer dibuix de l'autor del Petit Princep i va preguntar què era. El meu fill va dir que no era un barret sinò una serp que se n'havia menjat un elefant i el mestre, de broma, li va pegar una patada al cul per descobrir el secret. I és que, en ma casa, El Petit Princep es lectura i relectura obligatòria per a tothom :D

    ResponElimina
  12. Ja ho diuen que "no hay mal que por bien no venga". El teu oblit i la meva mania de fixar-me en coses que no tenen cap importància ens ha permès gaudir d'un post molt xulo.

    Realment "El Petit Príncep" es mereix un post (i més d'un) i també m'ha agradat veure la teva revista parroquial de la qual ja m'havies parlat però que encara no havia vist en persona. :-))
    I la rosa de la M és maquíssima de veritat i a més aquesta segur que no es pansirà després de dos dies. :-))

    Per cert, d'acord que que el LLIBRE és vellet i bastant antiquat, però potser no tant! :-DD

    ResponElimina
  13. No he llegit El Petit príncep, no puc parlar-ne. Però no sé, mai ha estat un llibre que em cridi massa l'atenció.

    Caram quin regal per Sant Jordi eh!! A mi no me n'han fet un de tant txulo!

    ResponElimina
  14. El Petit Príncep no es mereixia sofrir aquesta injustícia, i ho has arreglat de la millor manera possible!

    Aquest regal -que no serà l'únic de l'estil que et deuen i deuran fer- segur que val molt, més que moltes de les coses.

    *Sànset*

    ResponElimina
  15. MARISA, el rincón de mi niñez.- Sí, sí, cuanto más lo lees, más cosas bonitas le encuentras!! ;-)
    Aaaaai, piensa que pronto tendrás que enviarme aire fresquito, que aquí vamos hacia el verano (si las cenizas del volcán no lo remedian jeje)


    TÍA ELSA.- Es que mira que olvidarme precisamente ese... ¡no podía ser! :-))
    Así, ahora, ha tenido su propio post jeje
    Esta niña es encantadora, és inteligente, dulce, cariñosa...


    JESÚS PÁRRAGA.- Jajajaja imagino la sorpresa del mestre pensant que ningú ho sabria i deixant-los dir coses per acabar explicant la història :-DD
    El teu fill té molta sort de tenir uns pares que l'animen a llegir :-)


    McABEU.- La veritat és que em va fer molta gràcia que et fixessis en un detall així, això vol dir que et mires molt bé els posts :-DD
    Eeeei, a que és xula la Revista?
    Aquesta versió amb tapes en color és nova d'aquest any... Fins ara eren fotocòpies normals i corrents, però la fotocopiadora cada dia estava més vella i les fotos sortien molt negres, fatal, no hi havia forma d'ajustar-ho... Era una mica frustrant veure-ho en pantalla, que quedava força bé, i veure el resultat fotocopiat...
    Fa vuit mesos ens van canviar el Mossèn i el nou va dir que teníem una feinada de por per acabar decebuts, així que ara ho fem, ho guardem en un llapis de memòria i ho portem a imprimir... i ens fan les tapes en color!! ;-)) (i per un preu baratíssim!!) Després, la revista es dona gratis, així que tampoc podíem gastar molt... Però m'encanta veure com queda ara! ;-))
    Jajaja vaig buscar a Google la foto del llibre més vell que vaig trobar ;-))


    JORDI.- Jo li tenia mania al llibre perquè era una lectura obligatòria al cole (però jo no el vaig llegir jeje) Va ser d'adulta que el vaig descobrir... i quan més el llegeixo, més m'agrada :-))
    Eeeei!!! Sí que és bonic el regal de la xiqueta, eh? És una nena molt especial, intel•ligentíssima i molt sensible :-))


    SÀNSET.- Sí, és que em va saber greu que fos precisament aquest, pobret, tant que el llegeixo i que el tinc sempre a prop :-))
    Ai, si us expliqués tots els regalets que em fan... són més macos!! pulseretes fetes per ells, enganxines, dibuixos... per cert que una nena em va regalar una "C" (que és la inicial del meu cognom... perquè el seu nom també comença per A, com el meu, i la "A" la volia per ella, clar jeje) que està feta com d'una mena de goma gelatinosa, que s'enganxa i desenganxa de tot arreu (no sé d'on treuen aquestes coses!!) :-))

    ResponElimina
  16. Això es un tres en u. Mira que oblidar el petit princep, hooome!
    Déu n'hi dó, fas de tot,eh? També les fotos de les portdes. Quina gràcia no el regal?

    ResponElimina
  17. Ostres, no m'havia fixat en el número de llibres que hi havia a la foto. Hi ha lectors molt observadors.

    Estan molt bé aquestes portades i contraportades, igual que el regal que et va fer la "M".
    Adéu!

    ResponElimina
  18. MIREIA.- És per aprofitar l'espai jejeje
    Sí, noia! Va ser el mateix que vaig pensar... segons quin hagués estat no li hagués fet post, però El Petit Príncep se'l mereix ;-))
    Oi que és una cucada el detallet?... És un sol de nena! :-))


    ALBERT.- Jo tampoc m'hi havia fixat! I això que la foto la feia jo! Sóc un desastre :-))
    No coneixes el blog d'en McAbeu? T'agradaria ;-) Són enigmes i endevinalles de dilluns a divendres (el caps de setmanes "tema lliure") ;-)
    M'alegra que t'agradin! Ens hi esforcem bastant... ens fa il•lusió ;-)
    I la nena, és maquíssima en tots els sentits de la paraula ;-)

    ResponElimina
  19. Mira que havia llegit aquest article i que no l'havia comentat! Assumpta, no sé si veus Casal Rock, però hi ha una de les senyores que és catequista i em va fer pensar en tu!!! No per l'edat, eh???, que ja sé que tu ets més jove que les senyores de Casal Rock, però vaig pensar «Segur que l'Assumpta és així de maca i entusiasta amb tot allò que es proposa!». És que t'ho havia de dir!! No sé si veus el programa, però és de les millors que hi ha! :D

    Pel que fa a El petit príncep el vaig descobrir de grandeta i tinc ganes de tornar a fer-ne la segona lectura. És un tresor ple de màgia i de grans frases, i és genial que en feu aquesta divulgació a la vostra revista!

    El regal és preciós! (M'encanten les roses de paper!)

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!