dilluns, 6 de setembre de 2010

El so de la tempesta...

M’agrada sentir com plou si ell i jo som a casa.
No m’agrada el soroll d’un llampec que peta molt a prop.
M’agrada escoltar com descarrega un tro llunyà.
No m’agrada si cau pedra i pica contra les finestres.
M’agrada quan l’aigua refresca l’aire...


23 comentaris:

  1. Ai perdó, em sembla que m'he equivocat de blog, me'n vaig a l'altre a veure si hi ha una foto misteriosa...


    Primeeeeer!

    ResponElimina
  2. Assumpta, és aquest un so deliciós. Tu ja saps que a mi també m'agrada. Ja de ben petit, i això li hauràs sentit a dir al meu pare, m'ha agradat la pluja, la neu, la boira, el fred (el fort vent de mestral, ja no tant). És a dir tot allò que no s'identifiqui amb un avorrit anticicló. Petons.

    ResponElimina
  3. Ostres! em pensava que s'havia posat a ploure! I no ès broma, he obert lapersinban i tot... com que la imatge és fixa, pensava que el vídeo no em funcionava... je, je, ha estat un efecte màgic!

    ResponElimina
  4. A mi tampoc m'agraden els llamps, els trons ni la pedra. Tot lo altre sí.

    I aquest so és molt relaxant, els hi posava als meus alumnes de natació (adults) i els hi encantava.

    ResponElimina
  5. XEXU.- No, no... que no t'has equivocat!! ;-))
    És que fa tanta xafogor avui que estic esperant que descarregui d'un moment a l'altre i em vaig ambientant... Oi que és relaxant aquest so? ;-)
    Per la foto misteriosa hauràs d'esperar unes dues setmanetes :-))


    JOSEP LLUÍS.- Aaaai holaaaa hehehe mira'l ell com em posa comentaris sorpresa des de l'habitació del costat!! ;-)) Em fa molta gràcia això!! ;-)
    Sí, sí ja sé que si jo sóc més abans de tardor-hivern tu ets d'hivern-hivern :-)) i el Mestral "a lo bèstia" a mi em fa mooolt de canguelo ;-))
    Petonassos!!


    CARME.- Oh!! Un efecte màgic!! Això sí que és bonic!! M'has fet gràcia quan t'he imaginat obrint la persiana per veure si plovia :-))


    INSTINTS.- A mi la pedra em fa por que em trenqui els vidres... i els llamps i trons, quan sents que els tens just al damunt em fan por... però quan sonen una mica lluny, m’encanten ;-))
    Caram! Quina bona idea posar-los música relaxant als teus alumnes... Tu encara em podries ensenyar a nadar! Tot i que crec que sóc un cas perdut...


    Eeeei que ara comença a ploure de veritaaaaaaaat... Què bé!! Que refresqui, si us plau!!

    ResponElimina
  6. Això és un poema!!! A veure si canviaràs el tarannà del bloc.

    ResponElimina
  7. Doncs a mi m'agrada tooot el que dius... amb mesura, esclar. Fins i tot aquells llampecs que peten tan fort, que m'espanten una mica, sí, però alhora em fan sentir alguna cosa que em puja de l'estómac al cervell (o em baixa del cervell a l'estómac? ara no n'estic segur)

    I m'agrada quan l'aigua refresca l'aire, sí!

    ResponElimina
  8. Que plogui a la nit és fins i tot agradable. Saber-te resguardat a casa, mentre a fora plou i entra una mica d'airet... Ara bé, si continua pel matí, a l'hora d'anar a treballar és una murga!

    ResponElimina
  9. Aquest so de tempesta domesticat i tancat dins un vídeo m'agrada....quan és de veritat ja no tant...té raó kweilan molt poètiques les paraules....molt!

    ResponElimina
  10. A mi m'agrada tooot el que has posat :-) Bé, no m'agradaria si el llampec provoqués danys a casa o si la pedra em trenqués vidres, etc. Però si no és així, hi donen emoció.

    ResponElimina
  11. a mi m'agrada tot d'una tempesta si el final els que som continuem essent els que som!

    ResponElimina
  12. KWEILAN.- Hehehe que no, que no... que eren una mena de pensaments sobre el que m'agrada i el que no de quan plou... Dir-li poema!! Es nota que tens bon cor ;-))


    FERRAN.- Uuuui, ui, ui aquells llampecs que fan "catacreeec"... a mi em fan molta por!!... El millor és el so relaxant i l'efecte de refrescar l'ambient ;-))


    ALBERT B. i R..- Doncs és ben cert el que dius... que plogui per la nit, que s'endugui la calor, que el seu so faci el nostre descans ben seré i que demà al matí no ens mullem :-))


    ELVIRA FR.- Et prometo que pensava en tu mentre feia el post... sé que et fan por les tempestes, però esperava que aquesta, no gens forta, no et fos desagradable...
    El teu post d'avui sí que porta paraules poètiques! ;-))


    P-CFACSBC2V.- Homeeee... caram, caram, com esteu en Ferran i tu ;-))
    Jo, quan sento que la pedra pica el vidre la emoció que m'embarga és clarament "por" ;-))


    ESTRIP.- Glubs... què vols dir? Que no hi ha "baixes"?... Caram!
    Tu ja passes pel davant a en FERRAN i a en P-CFACSBC2V!! Veig que t'agraden moltíssim :-))

    ResponElimina
  13. Me gusta la lluvia suave e interminable, en casa todos juntos y mirar por la ventana como caen las gotas y las plantas reverdecer. Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  14. Avui nomes passo a saludar-te estic molt enfeinat.
    Salutacions, Striper.

    ResponElimina
  15. buff! M'has fet pensar en un dia d'aquestes vacances, que havíem agafat el cotxe per fer una sortideta i, tornant cap a casa, vam enganxar de ple una tempesta! La vèiem de lluny i sospitàvem que ens cauria a sobre, però no ens imaginàviem que seria tan forta... Va caure pedra i tot! I jo estava espantadíssima!!! :S

    M'agrada sentir com plou si ell i jo som a casa, però no t'imagines com pateixo si la que és a casa sóc jo, i ell és fora treballant, perquè es passa el dia amunt i avall amb el cotxe; i ja se sap que, quan plou, molts conductors es tornen rucs!

    ResponElimina
  16. Ja ho té la pluja, que una part ens atreu i l'alra ens crea "rebuig"

    ResponElimina
  17. Què vols que et digui, a mi m'agrada més quan fa sol... però estic d'acord amb que l'aigua que refresca l'aire va molt bé en aquests dies calorosos.
    Adéu!

    ResponElimina
  18. Doncs a mi m'agrada molt veure com van creixent els nuvols de tempesta, sempre que no els tingui al damunt; em relaxa el so d'aquella pluja que va fent; i, fins i tot, no em fa res mullar-me una mica, sempre que no faci fred, clar. Però les tempestes, com més lluny, millor; tan els llamps com els trons em fan por.

    ResponElimina
  19. Doncs a casa una tempesta es tot un esdeveniment i una festa ;)i quan mes trons i llampa millor :)

    ResponElimina
  20. Justament ara comença a ploure aquí a Barcelona. A mi, també m'agrada!

    ResponElimina
  21. Hi ha hagut un moment de forta tempesta, trons i vent però ja ha passat...

    ResponElimina
  22. A mi m'encanta veure com plou... I sembla que ara s'hi posa de valent, tot just quan havia de sortir... :)

    ResponElimina
  23. TÍA ELSA.- Describes una imagen bien poética... però lo más importante es ese "todos juntos" ;-))


    STRIPER.- Sí, quan es tenen tants blogs hi ha més feina :-)


    NÚR.- I us va agafar dins el cotxe? Ui, llavors sí que deu fer por!!
    Sí, sí, ser tots dos a casa fa que resulti més bonic... que sinó pateixes per l'altre, a mi em passa el mateix... però nosaltres no tenim cotxe i ell ha d'anar amb tren, autobusos... fins que arriba no estic tranquil·la :-)


    MIREIA.- Exactament... tot depèn de la intensitat :-))


    ALBERT.- A veure... en un sentit estricte, a mi també m'agrada més el sol que la pluja, però a l'hivern... Tinc autèntica tírria, fòbia i mania a l'estiu, no el suporto, no aguanto la calor...
    En canvi, un dia d'hivern, fred, però amb un sol suau, és ideal.
    Però com ara som a l'estiu, espero la pluja amb candeletes perquè farà baixar les temperatures :-))


    LLUÏSA.- Doncs aquesta pluja relaxant que dius, és la que també m'agrada a mi... però si hi ha llamps i trons i es senten de lluny també m'agrada... si són molt a prop, em fan por ;-))


    AIGUA.- No sé per què, fins i tot sospito que igual els compteu i tot els llampecs ;-))


    JORDI.- Aquí ara s'ha girat un Mestral suau que ha fet baixar les temperatures i... s'està taaaaaaant bé ;-))


    CÈLIA.- Espero que us hagi deixat un ambient més fresquet i sense xafogor ;-))


    MA-POC.- Oh!! just quan has de sortir no fa massa gràcia... al menys a mi :-))

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!