dilluns, 13 de setembre de 2010

Acció contra la Fam

Fa ja molts anys que som socis de la ONG Acció contra la Fam, organització que treballa sobre el terreny principalment en els casos de necessitat d’aigua potable i nutrició bàsica. Avui he rebut un correu on s’adjunta aquest vídeo que vull compartir amb tots vosaltres.



I el banner per si voleu col·laborar amb la vostra signatura:

17 comentaris:

  1. No sé a on anirem a parar. Cada dia hi ha més gent amb mancances i els rics més rics.

    Està molt bé que sigueu socis d’acció contra la fam. Un gra de sorra de molta gent, s’omplen sacs.

    Jo fa anys que són col•laboradora de la fundació Vicens Ferrer.

    ResponElimina
  2. Com contestar a una evidència així? Per quatre que mouen la pasta, tot un món se'n va en orris. Com sempre, els que podrien fer-hi alguna cosa de veritat, són els que els entrarà el missatge per una orella i els sortirà per l'altra. Probablement perquè la fricció del missatge a l'interior serà mínima. Dins només hi ha un pensament, fer més diners.

    ResponElimina
  3. De moment no sé què em passa que no puc signar, ja ho intentaré en un altre moment.

    ResponElimina
  4. És el que té el nostre món...Critiquem els extrems, però en matèries econòmiques, ens delatem...Els rics cada volta són més rics, i els pobres, més pobres.
    Jo també col·labore a "Metges sense fronteres".
    Ja es sap que tots els extrems són dolents

    A aquest món li fa falta un ensurt per a que s'aixeque.

    ResponElimina
  5. A la feina van tirar endavant una iniciativa pro Caritas que cada mes et treuen un tant de la nòmina. Jo m'hi vaig acollir i estic molt satisfet. S'ha d'ajudar a la resta de la gent.

    Els rics fan encara més pobres als pobres.

    ResponElimina
  6. Per cert, conec a la persona que ha estat la primera en posar el comentari!! Em sona... ;-)

    ResponElimina
  7. Poques paraules es poden dir...
    Jo sóc molt pessimista amb aquestes coses, perque com diu en Xexu, penso que a qui realment podria fer alguna cosa, els entra per una orella i els surt per l'altra, sense deixar rastre...
    Perpo sort n'hi ha de les persones que no pensen com jo.
    Vaig a signar

    ResponElimina
  8. Jo penso el mateix que en XEXU i la KUDY, un vídeo amb un missatge impactant que per desgràcia no impactarà sobre qui ho hauria de fer.
    I tant que nosaltres hi posarem el nostre petit granet de sorra, ho farem i anirem esperant, sense gaires esperances, que els que tenen el camió de la sorra es decideixin a descarregar-lo.

    ResponElimina
  9. I per que? els que realment poden fer-ho no ho fan, apart de quedar-se amb un percentatge del que passa per les seves mans. Sempre acabem pagant els mateixos, quant tots tinguem un nivell de pobresa així......que passarà?

    ResponElimina
  10. Siempre se salva a los poderosos, a los que representan intereses económicos, el resto puede esperar o morir lo mismo. Como pueden dormir tranquilos nunca lo pude entender. Besost tía Elsa.

    ResponElimina
  11. Una de les meves companyes de pis era voluntària d'Unicef i hi col·laboràvem cada mes amb 10 eurets, el que podíem unes becàries-estudiants.

    Però com diu en Garbi, els que realment podrien contribuir a la causa i acabar amb el drama no ho fan. Jo em sento molt impotent...
    Gràcies per compartir el vídeo :)

    ResponElimina
  12. Molts cops no ens n'adonem de l'afortunats que som havient viscut on ho hem fet. Et poses a veure el vídeo i et sents miserable per segons quines coses ens queixem. Val la pena col·laborar-hi!

    ResponElimina
  13. "Los bancos tuvieron su plan de rescate; ¿y ellos?"

    Amb això està tot dit. Segons com, n'hi ha per sortir corrents... però cap on??

    ResponElimina
  14. COMPLETAMENT d'acord amb el McAbeu.... quin món, eh?

    ResponElimina
  15. Un poble no es pot desenvolupar correctament mentre els seus habitants passin gana. Mentre hi hagi gana, la gent seguirà matant o cometent altres delictes per aconseguir menjar i la vida en aquests llocs serà perillosa. Per tant, crec que les ajudes han de començar per aquí, pel tema de l'alimentació.
    No obstant, sovint anem a alimentar els nens de l'altra banda del món quan aquí també n'hi ha que passen gana.
    Adéu!

    ResponElimina
  16. Us vull donar les gràcies de tot cor a tots aquells que heu donat el vostre suport a aquesta iniciativa. Ja sé que és difícil i que el més segur és que no en facin cas aquells que tindrien el poder per fer alguna cosa per lluitar contra la pobresa... però el que jo no penso fer mai és dir “com no em faran cas, callo”... No, al contrari “Si no em fan cas, ho diré una i una altre vegada”...

    Quines experiències tan maques heu explicat: el petit (però importantíssim!) pot d’ajuda a la UNICEF de l’ESTHER i les seves amigues, la magnífica iniciativa solidària d’ajuda a CÀRITAS de la feina d’en JORDI i tots aquells que manifesteu que col•laboreu d’alguna manera o altre amb qualsevol organització que ajuda.

    Fa uns anys, el lema de Càritas (que és la que conec més bé, perquè en Josep Lluís n’és voluntari), deia “Ajuda a ajudar”, doncs d’això es tracta... No pensem mai “no donaré res perquè qui sap si arribarà o no...”... Evidentment, si no donem, segur que no arribarà.

    De nou, doncs, gràcies a tots els que heu signat :-)

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!