divendres, 17 de setembre de 2010

Moai (Relats Conjunts)

Moais de l'illa de Pasqua.
Escrit a partir d'una nova proposta de Relats Conjunts


- Hehehehe
- Ai Bussifac, et passes el dia rient, cada vegada que passo per l’Ull de Vigilància m’encomanes aquesta rialla burleta.
- És que són tan graciosos, Murlanec! Ara n’he sentit un que parla d’obra extraterrestre.
- Ui, es nota que només portes dues llunes a l’Ull! Aquesta història l’havia sentit en Piskolabuc moltes vegades... si que fa gràcia, si. La d’estudis que han fet els seus científics per saber com estan fets i transportats aquests “caps”! com ells els anomenen.
- Em causen tendresa, no són mala gent, admiren les nostres llars, n’agafen un munt d’imatges amb aquestes... càmeres fotogràfiques seves... però no veuen res... em sap greu que tinguin el cervell tan desaprofitat...
- Si, són molt grans, però no saben res de res d’aprofundiment i optimització neuronal... En fi, segueixo la ronda, a veure si a dalt necessiten alguna cosa... Ah, i això de que no són mala gent, tu ja saps la que se’ns ve al damunt, que no tots són tan simpàtics com aquests, Bussifac.
- Ei, no em renyis... –somriu- després torna, dona, que m’agrada xerrar amb tu... per cert, que estàs molt guapa amb aquesta túnica de color sw3, Murlanec.
- Hahahaha, què ximplet!!

La Murlanec desapareix de l’Ull de Vigilància i es materialitza dalt de tot, per conversar amb Gualradioc, el cap de la comunitat Quarta Champ. Tant les percepcions oracle-cerebrals com les dades biològiques objectives que arriben de la Unitat de Glaceres i de la d’Oceans són pèssimes i els mexassividrencs s’estan començant a plantejar una intervenció activa per aturar tanta bogeria.

Aparentment, el que es pot veure a l’Illa de Pasqua, són uns caps enormes esculpits en roca volcànica. Però, veritablement, aquestes figures són la part exterior, la sortida a la superfície, la punta d’iceberg, d’una innumerable quantitat de túnels i construccions soterrades on viu, feliç i en pau, una avançadíssima civilització, anterior i subsistent a la pluja de meteorits que va acabar amb els dinosaures. Aquests éssers eren (i són) com nosaltres, però infinitament més petits i infinitament més intel•ligents. El seu únic problema és vigilar-nos, mirar que no ens carreguem el planeta, doncs ells també hi viuen. Estan enfeinats.


Nota: Podeu seguir votant pel vostre Súperheroi preferit a l’enquesta de la barra lateral: Superman, Spiderman, Batman o Súperbanyera!!

21 comentaris:

  1. Sempre és graciós veure en què s'inspira la gent amb cada proposta, en què es fixen per crear la seva història. L'interior dels moais? Molt original, tot un món allà dintre, qui ho hauria de dir. Molt bona proposta. Les coses mai són el que semblen.

    ResponSuprimeix
  2. Pucha como para no estar ocupados con lo destructor que es la raza humana. Me gustó el relato. Besos tia Elsa.

    ResponSuprimeix
  3. M'ha agradat, un relat on la seva història et captiva fin al final per la seva originalitat.

    ResponSuprimeix
  4. Ostres!

    Són com els Fraggle-rocks!

    http://www.youtube.com/watch?v=C9rRAnP8wWs

    *Sànset*

    ResponSuprimeix
  5. Molt original! :-))

    I a veure si aquests mexassivirencs es posen d'acord per posar en marxa aquesta "intervenció activa" que si van esperant encara faran tard. ;-D

    ResponSuprimeix
  6. I faran alguna cosa abans que ja sigui massa tard? Al pas que anem, acabarem amb ells i amb nosaltres mateixos.

    ResponSuprimeix
  7. Ostres si el vaig llegir ahir aquest relat... i el meu comentari?

    Un relat genial, imaginatiu i ben explicat. Un aplaudiment per a tu Assumpta!

    ResponSuprimeix
  8. Ja ho crec que estan enfeinats! Bon relat!

    Aquests noms tan estranys m'han recordat als Pokemon.
    Adéu!

    ResponSuprimeix
  9. Hola, lectors d’aquest blog, amables humans, sóc la Murlanec, la mexassividrenca de la història de l’Assumpta...

    Fa una estona, estava parlant amb en Bussifac, mentre preníem un cafetó, i m’ha dit:
    - Has vist, preciosa Murlaneta, com aquests humans no s’adonen de res? ho tenen tot davant de la seva vista i no ho veuen...
    - Sí, ja m’hi he fixat, ja, Bussi...
    - Els hi parlem de Gualradioc, el cap de la comunitat Quarta Champ i dels mexassividrencs i res... no s’adonen que, amb aquests noms és impossible que no aconseguim els nostres propòsits...

    Salvarem el món!! :-)))

    ResponSuprimeix
  10. És molt trist que en un apunt anterior et digui que m'agraden els jocs de paraules i que hagi necessitat aquest comentari de la Murlanec per adonar-me de que té raó, que amb aquests noms ho tenen tot guanyat (fins i tot la Quarta Champ). :-D

    Jo també em faig vell... :-))

    ResponSuprimeix
  11. McABEU.- Estava segura que respondries a la Murlanec!! ;-))
    La veritat és que suposo que el fet de que fos un "Relat Conjunt" ha despistat bastant de que pogués haver-hi alguna altre cosa :-))
    Però sí, la Quarta Champ serà nostra!! hehehe
    No diguis que ets vell que jo te'n passo alguns, criatureta ;-))

    ResponSuprimeix
  12. És difícil trobar una cosa quan no la busques però és que, ara que ho sé, es veu tan clar... :-DD

    ResponSuprimeix
  13. McABEU.- Sincerament, això dels "mexassividrencs" (amb Messi, Xavi i Andrés... i compartint una "A") tenia la seva dificultat hehe ;-))
    Però en "Gualradioc" i, sobre tot, la "Quarta Champ" pensava que ho veuríeu ben aviat :-))
    I això de "Bussifac" queda monu, eh? :-))

    ResponSuprimeix
  14. M'has fet somriure Assumpta, divertidíssims els noms dels personatges ....i m'ha agradat molt el relat! visca la imaginació!

    ResponSuprimeix
  15. Això es posar-hi imaginació...molt bon relat

    ResponSuprimeix
  16. Un bon relat de ciència-ficció. Felicitats. Vull saber més coses d'aquests mexassividrencs , i la seva societat subterrània. Ara, és veu d'una hora lluny que són una societat força avançada, amb bon gust, i intel·ligent si coneixen els fonaments del Barça. ^_^

    ResponSuprimeix
  17. Genial, Assumpta! Quin relat més original i divertit!

    ResponSuprimeix
  18. Gràcies de tot cor a tots pels vostres comentaris!!

    La veritat és que amb aquesta imatge em costava que em vingués cap idea, tot i que veia que estava donant relats boníssims, molt imaginatius... finalment es va encendre una llumeta i va sortir aquest
    :-)

    ResponSuprimeix
  19. Esta molt be el que passa que hi ha paraules molt rares!
    XD

    ResponSuprimeix
  20. Jo vull conèixer aquests éssers!!!
    Doncs tenen molt fotuda al feina de vigilar-nos, em sembla que se'ls escaparà de les mans, i hauran de fer treballar força les seves forces superiors, espero que se'n surtin.
    Ha! UN relat molt original i molt divertit, ben escrit i amb una joia de viure fantàstica. M'agraden més els teus protagonistes, que la meva senyora creguda...
    ;-)

    ResponSuprimeix
  21. BLAKWOLF.- Sí, és que la gent d'aquesta civilització tenen els noms una mica rebuscats :-))


    FERRAN.- Moltíssimes gràcies!! ;-))
    Potser perquè les nostres idees ja les coneixem, les dels altres ens sorprenen més... perquè a mi la teva "senyora creguda" m'ha fet moltíssima gràcia :-))

    ResponSuprimeix

...i moltes gràcies per la visita!!