dimecres, 1 de setembre de 2010

"El nom del vent", de Patrick Rothfuss




Fa dies que vaig acabar de llegir aquest llibre i no em decidia a fer-ne la ressenya perquè sé que serà llarguíssima, tot i que tampoc és estrany amb un llibre de 872 pàgines. La dedico a en XeXu que ahir em va donar un ultimàtum.

En primer lloc, diré que el balanç és positiu, o sigui que m’ha agradat llegir-lo, fins i tot, hi ha hagut moments en que l’he trobat magnífic. Ara bé, també li he trobat punts fluixos, alguns dels quals feien que, a estones, se’m fes pesat. Podria dir que és un bon llibre però irregular, amb alt i baixos marcats. Crec que l’autor domina determinat tipus d’escenes i es perd en altres.

Un dels mèrits més grans de l’obra és que P. Rothfuss sap crear, amb tota naturalitat, el món sencer on passa l’acció de la novel•la. Es tracta de gènere fantàstic i, per tant, inventat, però inventat és també l’escenari on el situa: Països, rius, muntanyes, tot és fruit de la seva imaginació. Així mateix ho són les diferents races d’humans que els habiten (amb els seus trets físics característics, els seus idiomes, les seves creences, supersticions, costums, forma de comptar el temps i, fins i tot, sistema monetari)... igualment fa amb els éssers no-humans... Tot això ho anem descobrint a mida que anem llegint, sense que s’expliqui de forma especial, ja que no cal. És així i així se’ns va presentant.

Tot el món del llibre em fa pensar en un món medieval. Oblideu tecnologies, televisors, ordinadors, telèfons, cotxes a motor i imagineu carros, camins polsosos, tabernes...

Però el millor de la història és el món de la màgia que inclou i que em va fascinar. Hi ha persones que tenen el do de la màgia (en el llibre anomenada “simpatia”), capacitat que no es presenta amb varetes i ritus estranys sinó que ve a ser el fruit del poder mental que permet canalitzar l’energia. El coneixement del propi cervell, la possibilitat d’escindir la ment en diverses “parts” per poder-les utilitzar simultàniament en diferents funcions encaminades a aquest control de les energies és veritablement fascinant. Per exemple, agafar un tros de fusta amb la mà, establir un vincle mental amb ella per canalitzar l’energia suficient per tombar un gran arbre.

Ara bé, allí on només poden arribar uns pocs escollits és a conèixer “el nom” de les coses. El nom ÉS l’essència de la cosa. Qui pot saber el nom del vent i dir “vent, atura’t” i aconseguir que s’aturi, “Foc, apaga’t” i que així sigui, és el millor dels mags... Diuen les rondalles i llegendes que el gran Taborlin ho feia...

I amb això entro en una part que no em va agradar tant, fins i tot en alguns moments se’m feia pesada. Aquest univers que es recrea a la novel•la dóna molta importància a llegendes i històries fantàstiques i, a vegades, explicant-ne alguna, se’n fa un gra massa en quant a extensió... a mi en algun moment em va arribar a avorrir i esperava que acabés el capítol.


No sé qui és l'autor del dibuix,
però posant Kvothe a Google surt un munt de vegades aquesta imatge


El protagonista és en Kvothe, un home molt jove (no arriba als trenta anys) però que ha passat per moltes i difícils experiències. Extraordinàriament intel•ligent i al mateix temps sensible (és simpatista i músic). D’ell s’expliquen gestes i fets excepcionals, alguns dels quals són veritat i d’altres que no. Tot i la seva joventut, és ja una llegenda... Però ningú sap si és viu o mort i que se n’ha fet.

Ell, actualment, és l’amo d’una petita posada “Roca de Guia” i es fa dir per un altre nom. De moment no sabem el per què. Un cronista (que recull històries veritables per narrar) el troba i li demana que li expliqui la seva vida, cosa que ell accepta i diu que farà durant tres dies. El que Kvothe explica al Cronista serà el que l’autor, Patrick Rothfuss, ens traslladarà en una Trilogia de la que “El nom del vent” és la primera part. Cada dia d’explicació serà un llibre.

I arribo al que, per mi, és el pitjor... En aquest escenari magníficament recreat, regna un masclisme que no em va agradar gens, tant en fets objectius com subjacent en tot el text. El protagonista ingressa a la Universitat molt jove, als catorze anys, gràcies a la seva gran intel•ligència que pot demostrar davant del professorat reunit en una mena de Consell d’admissions: Tots són homes. La majoria dels alumnes són també nois. De fet, es diu que tan sols un deu per cent són dones. Les dones són destacades per la seva bellesa, dolcesa, bonica veu, caràcter misteriós... però poques vegades per la seva intel•ligència.

Tampoc em va agradar veure que l’autor té molta facilitat per explicar converses, anècdotes, fets que passen entre nois u homes: el protagonista amb els seus amics de la Universitat, amb el cronista, els homes que parlen a la taberna, els professors, etc. però li costa un munt elaborar una conversa mitjanament acceptable entre home-dona o noi-noia. Les converses entre els pares del protagonista, al principi del llibre, semblen repetitives, poc creïbles a vegades. Igualment quan el jove Kvothe parla amb alguna noia, després de poques frases ja se’ns diu que “van estar parlant durant hores”... “van fer una llarga passejada mentre parlaven de...” però dóna la sensació que l’autor no se’n surt.

En definitiva, un llibre que m’alegra haver llegit, i que en les millors escenes em ficava tant dins els fets que ho vaig passar francament bé “vivint” la història i passant pàgines quasi sense adonar-me’n. Suposo que llegiré la segona part. Ara bé, tampoc el compraré, miraré d’aconseguir-lo a la Biblioteca, com vaig fer amb el primer.

Petició: Fins ara, totes les ressenyes que he llegit d’aquest llibre han estat fetes per humans de gènere masculí. Hi hauria per aquí alguna bona noia/dona voluntària per llegir-lo i dir-ne la seva? Voldria saber si coincidim en la valoració. Gràcies.

Estadística: Aquest post té nou-centes noranta-nou paraules contant aquestes però no els peus de foto.


Patrick Rothfuss, tan pelroig com el protagonista de la història

26 comentaris:

  1. Una ressenya ben complet!! No coneixia l'autor, gràcies.

    ResponElimina
  2. Amb un mot més en feies 1000! jo no me'l llegiré pas aquest perquè no són dels llibres que a priori m'atrauen però a més si dius que a estones se't va fer pesat encara menys...per cert no pot ser això de tenir dos blocs...em dones una feinada! ara mateix vinc del teu petit blog a visitar el teu arbre i ara au actualitzes aquest...buf....encantada de llegir-te per partida doble!

    ResponElimina
  3. Intueixo pel que llegeixo, doncs, que Rothfuss és una mena de J.R.R. Tolkien, que també es crea el seu propi món de fantasia amb els seus països, races, homes i cultures.

    D'altra banda, el món de la màgia fa que el meu cap viatgi cap al Harry Potter.

    Per tant, Tolkien + Potter = Rothfuss. Si és que amb les matemàtiques sóc un... soc! ;-)

    El tinc pendent de llegir, perquè forma part d'una trilogia, crec. Per tant, abans de fer-ho, esperaré que surti, com a mínim, el segon, perquè després passa el que va passar amb la trilogia de Millenium, que tens el mono!

    Molt bona ressenya!

    NOTA FIANL: Veient la foto del Rothfuss, veig que té una mica cara de friki. Però només una mica!

    999 paraules, mare meva! Si es que quan t'hi poses... I la culpa és del XeXu, és clar! hahahaha

    ResponElimina
  4. Doncs jo el vaig llegir l'estiu passat i ara estic rellegint-lo (Kvothe acaba de guanyar el seu caramell acreditant-lo com bard de vàlua).^_^

    El llibre em va fascinar fa un any, i ara també. Penso en tot cas que s'ha de valorar amb cura, doncs només és el primer llibre publicat d'una esperada trilogia. S'haurà de sospesar en el seu conjunt si un dia la veiem acabada. ^_^

    ResponElimina
  5. Provaré això: "agafar un tros de fusta amb la mà, establir un vincle mental amb ella per canalitzar l’energia suficient per tombar un gran arbre". Si no surt bé, serà que no tinc el do màgic (t'imagines?)

    Si vols que et dóni la meva opinió llegint el llibre, això vol dir que de la llarga llista que en tinc per llegir (recomanacions vostres), hauria de passar a ser dels primers. I si dius que es fa pesat a estones...

    ResponElimina
  6. Home, ja era hora!

    El llibre té molts trets de Tolkien però jo el vaig trobar molt més natural, com molt bé expliques, l'autor ens fa estar dins el llibre, dins d'aquest món fantàstic, perquè dóna per sabudes moltes coses i les explica com si tothom ho sabés. I resulta que sí, que no t'estranya gens el que diu. Com qui comenta que els italians solen ser morens de pell i són força cridaners. Doncs igual els ceàldics, que els coneixem de tota la vida.

    Per mi aquest és el millor punt de la història, això i el protagonista, que és una passada. I també n'hi ha algun altre que m'agrada, com Elodin, o la prestamista aquella que no recordo com es diu, no diràs que aquella no la pinten molt intel·ligent! Potser sí que hi ha poques dones, però em temo que és la tendència d'aquesta mena de llibres, les dames se les ha de cuidar i protegir, més que esdevenir heroïnes. Ara que, Denna té uns pebrots que...

    I res, que el llibre em va agradar molt a mi, segur que té defectes, però és de les millors coses que he llegit en els darrers anys. Espero amb candeletes la segona part, que sortirà al març, i ja et dic jo ara que me'l compraré, quedarà moníssim al costat del primer. Vaig a començar a estalviar els 22 € que costarà.

    ResponElimina
  7. MIREIA.- Potser massa i tot ;-))
    Aquest és el primer llibre d'aquest autor i la veritat és que ha entrat amb bon peu ;-)


    ELVIRA FR.- La veritat és que 1.000 hagueren estat una mica massa llarg (hehehe) Jo és que sóc una fan harrypotteriana total així que aquest tipus de gènere m'agrada i la veritat és que hi ha moments en que el noi va aprenent el control mental, els vincles per dominar les energies, etc. que són molt interessants i curiosos :-)
    Estic d'acord, dos blogs són molts!! :-))


    JORDI.- És que jo no he llegit El Senyor dels Anells i, clar, no puc comparar ara bé, si et comparo amb Harry Potter (que els he llegit tots més d'una vegada i he vist les pel·lícules al cinema, a casa i a casa d'una amiga) jo em quedo amb Harry Potter, sincerament :-)
    Ara bé, aquest llibre va aconseguir que jo una tarda llegís més de cent pàgines d'una tacada i això vol dir quelcom molt bo ;-))
    Per cert... tu ja saps que en XeXu té la culpa de moltes de les coses que passen a la catosfera hehehe


    LA MEVA PERDICIÓ.- Ai, sí, és un moment molt maco aquest... em va agradar molt :-))
    De fet, estic convençuda que aquest és un llibre que tindrà molt més èxit entre el gènere masculí, per això voldria convèncer a alguna fèmina a que el llegís, però em sembla que ho tinc difícil :-))


    INSTINTS.- Si ho aconsegueixes digues-nos-ho!! Si us plau! ;-))
    És un llibre amb moltes coses bones. A mi em va agradar, però el resumiria una mica i li trauria una mica d'aquest "dona fràgil", "home valent" que té ;-)
    Bé, ja sé que sona graciós que algú que fa ressenyes de 999 paraules digui que el llibre el resumiria, ho entenc ;-))


    XEXU.- Al final l'he fet, eh? :-) M'hi he passat DUES HORES, de veritat, al Viena, amb la petita Minnie... després a casa l'he passat al PC gran, l'he retocat, he buscat les imatges... En total unes tres hores de feina :-))
    En KVOTHE em cau molt bé, certament i els seus dos amics de la Universitat, estan ben definits els personatges ;-) També l'ELODIN (el profe de nominació) i la prestamista, però la DENNA és una fleuma de categoria... Quin sentit té aquest joc de "ara hi sóc, ara no"?... no em cau bé.
    En quant al masclisme d'aquest tipus de llibres et diré que això no passa gens ni mica a Harry Potter (clar que Tolkien i Rothfuss són homes i Rowling és dona) on hi ha professors i professores, bons i bones, dolents i dolentes i en Harry és un noi, però els seus millors amics són un noi i una noia, en RON, un bon jan amb un gran cor i la HERMIONE, la més llesta de la classe amb diferència (tot i ser una muggle: o sigui una noia amb poders però de família de no-mags) :-)
    Tot i així, m'ha agradat i espero llegir el segon ;-))

    ResponElimina
  8. Ja me l'han recomanat uns quant cops i jo em resisteixo una mica... potser al final acabará caient. Però sovint la fantasia desbordada em cansa... diguessim que no gaudeixo llegint Tolkien, per exemple.

    Si em decideixo prometo avisar...

    ResponElimina
  9. Jo penso que al final hi haurà una explicació de les desaparicions de la Denna. Aquest personatge està destinat a donar per molt. O això espero. A més, si no recordo malament, també hi ha diàlegs intel·ligents entre ells, la noia és espavilada. Una mica fleuma sí, no ho negarem. Però no oblidis a Fela, la Devi (prestamista), la Mola (de l'hospital) o l'Auri, la boja del terrat. De dones n'hi ha. I totes tenen el seu què.

    Per cert, la imatge de Kvothe està força ben trobada, no? Jo me l'imagino amb els cabells de punta, rotllo Rumpelstinskin.

    Ai... que Thelu ens assisteixi...

    ResponElimina
  10. CARME.- Sí, sí, si el llegeixes avisa, si us plau! ;-))
    A mi m'ha agradat. Tot i que no li estalvio la part de crítica negativa, hi havia trossos que fiusss em submergia totalment en aquest món... però el cert és que jo sóc molt fantasiosa, vull dir que un llibre així té punts d'antuvi (es diu així?) per agradar-me :-))


    XEXU.- Em fa molta gràcia veure com t'agrada... i és que és molt xulo quan ho passes tan bé amb un llibre :-)
    A mi un personatge que em va agradar molt va ser ABENTHY, l'arcanista que li fa de primer mestre... Tot el que li anava explicant, els exercicis que li feia fer ensenyant-lo a utilitzar el cervell... m'agradava i, al llarg del text, cada vegada que surten fragments així, ho passava genial.
    I que dir de l'AMBROSE i el poder dels diners? Ser capaç de comprar els llocs on ell podia treballar per deixar-lo sense feina... aquest ressentiment que no passa... M'encanta quan tots dos compareixen davant el Consell dels Professors i li toca pagar el llaüt hehehe
    Ara bé, insisteixo, la DENNA és tonta, la FELA... ostreeees!! ella podria haver parlat en favor seu perquè el deixin entrar a l'arxiu, convèncer al Mestre LORREN... i què fa? regalar-li una capa! Home, val, amb moltes butxaquetes, però el que ell vol és entrar a l'arxiu... Que li ha salvat la vida!!
    L'AURI està com una cabra en el seu sub-món :-)
    La única que té una mica de cervell és la DEVI :-)
    El dibuix no està malament, però el Llaüt aquest té massa cordes, no?

    ResponElimina
  11. La ressenya és molt bona però és un tipus de novel.la que no m'atreu gaire.

    ResponElimina
  12. Bueno sos muy buena como crítica, gracias por darnos tu valiosa opinión. Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  13. Curiosament és el llibre que tot just acabo de començar. A veure què em sembla! :)

    ResponElimina
  14. Potser se t'ha fet una mica feixuc per la pròpia llargària del llibre. No deu ser gens fàcil per a un autor mantenir una línia lògica durant tantes pàgines. Amb aquesta ressenya, ens has estalviat una llarga lectura!

    ResponElimina
  15. KWEILAN.- M'ha quedat llarguíssima! hehehe... A tu sí que et queden xules :-))
    Si no t'agrada el gènere, doncs no hi ha res a fer... I mira que m'agradaria tenir una altre opinió femenina... Et puc subornar? ;-))


    TÍA ELSA.- Me ha quedado larguísimo jeje con eso no hace falta leer el libro... ¡pero es que era muy largo! :-))


    MA-POC.- Uaaau!! Espero ressenya amb molta, molta impaciència... no dic res més ;-))


    ALBERT B. i R..- Fa uns mesos vaig llegir "El casalot" de Dickens, i en tenia 1.118! ;-)) No sé perquè faig aquestes coses... el meu promig de llibres llegits baixarà molt!! hehe
    Ara bé, tant l'un com l'altre estic contenta d'haver-los llegit. Si t'agrada el gènere fantàstic, aquest t'agradarà :-))

    ResponElimina
  16. interessant aquest Kvothe (com m'ha costat escriure el nom!),molt interessant!!!

    També m'ha semblat una barreja de Tolkien i Potter. Fa molt de temps que no llegeixo un llibre d'aquest estil. El posaré a la llista, encara que darrerament no sé perquè no m'atrauen,potser tinc la imaginació en hores baixes. Suposo que va a temporades.

    ResponElimina
  17. buff... Després del que n'has dit, i tenint en compte que només vaig poder llegir les 10 primeres pàgines d'El senyor dels anells, em sembla que no seré pas jo la teva voluntària! :S

    ResponElimina
  18. Havia aconseguit apartar el “mono” per de segona part que tinc. Gràcies per recordar-me que –em sembla- m’hauré d’esperar fins ben entrat el novembre...

    *Sànset*

    ResponElimina
  19. Al març sortirà???
    ara ho he llegit!

    Cgon glrmsxsfdtyfgfsdgkjladfslgj94944a!

    *Sànset*

    ResponElimina
  20. Hola Assumpta.
    Que tal és per una devoradora de llibres de 12 anys, es que no li duren ni dos dies i com que veig que aquest es moooolt llarg :)

    ResponElimina
  21. RITS.- Sí, és un personatge tot enigmàtic... i això fa que quan el Cronista li demana que expliqui la seva vida, tu tens ganes de llegir-la ;-))
    Si et decideixes ja m'ho diràs :-)


    NÚR.- Va, dona, que tu te'l llegeixes en un parell de nits sense dormir!! No t'hi animes? :-))


    SÀNSET.- Doncs no és per dolenteria, eh? però em sembla que el que surt al març és en anglès, vull dir que llavors hauràs d'esperar la traducció... ara que em sembla que tu el pots llegir en anglès :-)) (o estic confosa i al març ja surt traduït?)...
    En tot cas m'agrada haver-te recordat quelcom que et va portar moments feliços hehehe


    AIGUA.- Ostres, jo sóc fatal per això... Si et sóc sincera, el que et recomanaria seria que el llegissis tu primer a veure què et sembla :-))

    ResponElimina
  22. Hola cuca,
    no tinc temps de llegir tot el post :-( però et volia dir que tinc el llibre pendent de llegir, des de fa un temps quan vaig llegir una petita ressenya que crec que en feia la Thera

    Un petonàs, guapa
    (nena, quina enveja de classes d'anglès... així jo també m'hi apuntaria!!!)
    :-*******

    ResponElimina
  23. Me'l llegeixo si m'enganxa, Assumpta! No sóc "destripadora" de qualsevol llibre, sinó dels llibres que realment m'agraden!

    ResponElimina
  24. Assumpta: doncs prometo que en faré una ressenya :)

    ResponElimina
  25. KUDIFAMILY.- Ostreeees, doncs quan l'hagis llegit fes-ne una ressenya al blog, si us plaaaau :-))
    Petons a tota la Family ;-)


    NÚR.- Dona, així mateix ho havia entès... el meu comentari era una mica en broma :-)


    MA-POC.- Moltes gràcies!! ;-))
    Passaré a llegir-la, segur, segur!!

    ResponElimina
  26. Es fantástico este libro. Estoy deseando que salga el segundo.
    Un beso, Assum!!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!