Ella, l'Aigua, diu que no és mèrit seu... però el cert és que jo l'he trobat a casa seva, al seu magnífic blog :-) Li he demanat permís per copiar-lo i m'ha dit que sí...
És meravellós! L'agafo per posar-lo al meu blog. Això sí que és un mar de núvols. El jersei ha quedat molt bonic. Ara ja no tinc paciència per fer-ne, abans m'agradava. No hi havia internet.
Una vegada , a Madeira, vaig estar per sobre dels núvols, blancs i espessos, i eren tan bonics! Aquest mar de núvols me'ls ha recordat. Coneixia aquesta peça musical, però no sabia de qui era. En prenc nota per quan la necessiti.
Assumpta, fa molts anys jo vaig fer nit amb uns amics al "camí de les monges", i vaig viure personalment aquesta experiència, WANDERFOL sempre ho he recordat, mai ho oblidaré...i més ara amb tu. Moltes gràcies!
És preciós. Com diu ella, el mèrit no és seu... és la natura que s'ha engalanat amb els seus millors vestits.... clar que ella estava allà per copsar aquest gran moment, i això sí que té mèrit!
em recordes els caps de setmana que pujàvem amb els nens d'excursió. La pau de Montserrat és fantàstica. Per mi, el millor moment, però, no és aquest (reconec que sempre ens llevem més tard) sinó la posta de sol, que no es veu des del monestir. Però recordo que és quan ja no queda gent, després de les vespres. La plaça davant el monestir quedava buida. I nosaltres jugàvem a un joc de pilota que ens vam inventar allà. I només es sentia els crits i rialles dels nens. No sé com explicar-ho, però era un moment fantàstic, on semblava que tota la bondat era possible. I es feia fosc i el dia s'acabava. No sé si als monjos els agradava massa, però era fantàstic.
29 opinions:
Tens raó, és espectacular. Que bonic!
Gràcies per acostar-lo fins aquí :)
M'hi afegeixo.
Preciós espectacle! :)
Preciós!
És meravellós! L'agafo per posar-lo al meu blog. Això sí que és un mar de núvols.
El jersei ha quedat molt bonic. Ara ja no tinc paciència per fer-ne, abans m'agradava. No hi havia internet.
Una vegada , a Madeira, vaig estar per sobre dels núvols, blancs i espessos, i eren tan bonics!
Aquest mar de núvols me'ls ha recordat.
Coneixia aquesta peça musical, però no sabia de qui era. En prenc nota per quan la necessiti.
L'espectacle de la natura és insuperable! :-))
Moltíssimes gràcies a tots!!
La prova que el vídeo és maquíssim és que això s'ha omplert de comentaris en un moment! ;-)
Quan l'he vist al blog de l'AIGUA m'he quedat parada... núvols que semblen onades... preciós!... i és Montserrat, és aquí a casa nostra...
M'alegra que us agradi! :-)
L'efecte dels núvols és realment espectacular. És per veure-ho de prop, però a velocitat normal segur que no fa la mateixa impressió.
Ai que bonito!! :) XD
maco maco.....
Aquest m'agraden molt Assumpta! no mullen i són bonics de veure...aquest si que deuen ploure recte!!! :-))
Molt bonic, una passada, una meravella.
Espectacularrrrrr
Assumpta: Ja has vist com jo també l'he afegit. Molt bonic... Bon cap de setmana
Assumpta, fa molts anys jo vaig fer
nit amb uns amics al "camí de les monges", i vaig viure personalment aquesta experiència, WANDERFOL sempre ho he recordat, mai ho oblidaré...i més ara amb tu.
Moltes gràcies!
Espectacular!
Tu ho has dit: Montserrat és casa nostra ... i enguany ho tornarà a ser. Jo ja vaig fent cames!
El moment que més m'agrada és quan surt el sol i hi ha un preciós canvi de color. Fins i tot enlluerna!
Molt maco! :)
No veig res, res de res!!!! Hihi,ja tornaré a passar, ara em barallo amb l'Hèrcules!
Realmente es precioso! Besos tía Elsa.
Meravellós, fantàstic.
És preciós. Com diu ella, el mèrit no és seu... és la natura que s'ha engalanat amb els seus millors vestits.... clar que ella estava allà per copsar aquest gran moment, i això sí que té mèrit!
Sí que és espectacular , sí.
és espectacular!!
quina peça musical és?
em recordes els caps de setmana que pujàvem amb els nens d'excursió. La pau de Montserrat és fantàstica. Per mi, el millor moment, però, no és aquest (reconec que sempre ens llevem més tard) sinó la posta de sol, que no es veu des del monestir. Però recordo que és quan ja no queda gent, després de les vespres. La plaça davant el monestir quedava buida. I nosaltres jugàvem a un joc de pilota que ens vam inventar allà. I només es sentia els crits i rialles dels nens. No sé com explicar-ho, però era un moment fantàstic, on semblava que tota la bondat era possible. I es feia fosc i el dia s'acabava. No sé si als monjos els agradava massa, però era fantàstic.
Impressionant aquest mar de núvols que avancen al compàs de la música!!
Una molt bona troballa!!
Una abraçada.
Impressionant!
Gràcies per compartir-lo!
Per quedar-se sense paraules.
Renoi, com ballen els núvols!
Gràcies a tots pels vostres comentaris!!
Imatges com aquestes les hauriem d'anar mirant de tant en tant per relaxar-nos i adonar-nos de com n'és de maca la natura!!
Una gran abraçada per a tots i cadascú!! ;-))
Publica un comentari