Ella, l'Aigua, diu que no és mèrit seu... però el cert és que jo l'he trobat a casa seva, al seu magnífic blog :-) Li he demanat permís per copiar-lo i m'ha dit que sí...
És meravellós! L'agafo per posar-lo al meu blog. Això sí que és un mar de núvols. El jersei ha quedat molt bonic. Ara ja no tinc paciència per fer-ne, abans m'agradava. No hi havia internet.
Una vegada , a Madeira, vaig estar per sobre dels núvols, blancs i espessos, i eren tan bonics! Aquest mar de núvols me'ls ha recordat. Coneixia aquesta peça musical, però no sabia de qui era. En prenc nota per quan la necessiti.
Assumpta, fa molts anys jo vaig fer nit amb uns amics al "camí de les monges", i vaig viure personalment aquesta experiència, WANDERFOL sempre ho he recordat, mai ho oblidaré...i més ara amb tu. Moltes gràcies!
És preciós. Com diu ella, el mèrit no és seu... és la natura que s'ha engalanat amb els seus millors vestits.... clar que ella estava allà per copsar aquest gran moment, i això sí que té mèrit!
em recordes els caps de setmana que pujàvem amb els nens d'excursió. La pau de Montserrat és fantàstica. Per mi, el millor moment, però, no és aquest (reconec que sempre ens llevem més tard) sinó la posta de sol, que no es veu des del monestir. Però recordo que és quan ja no queda gent, després de les vespres. La plaça davant el monestir quedava buida. I nosaltres jugàvem a un joc de pilota que ens vam inventar allà. I només es sentia els crits i rialles dels nens. No sé com explicar-ho, però era un moment fantàstic, on semblava que tota la bondat era possible. I es feia fosc i el dia s'acabava. No sé si als monjos els agradava massa, però era fantàstic.
Tens raó, és espectacular. Que bonic!
ResponEliminaGràcies per acostar-lo fins aquí :)
M'hi afegeixo.
ResponEliminaPreciós espectacle! :)
ResponEliminaPreciós!
ResponEliminaÉs meravellós! L'agafo per posar-lo al meu blog. Això sí que és un mar de núvols.
ResponEliminaEl jersei ha quedat molt bonic. Ara ja no tinc paciència per fer-ne, abans m'agradava. No hi havia internet.
Una vegada , a Madeira, vaig estar per sobre dels núvols, blancs i espessos, i eren tan bonics!
ResponEliminaAquest mar de núvols me'ls ha recordat.
Coneixia aquesta peça musical, però no sabia de qui era. En prenc nota per quan la necessiti.
L'espectacle de la natura és insuperable! :-))
ResponEliminaMoltíssimes gràcies a tots!!
ResponEliminaLa prova que el vídeo és maquíssim és que això s'ha omplert de comentaris en un moment! ;-)
Quan l'he vist al blog de l'AIGUA m'he quedat parada... núvols que semblen onades... preciós!... i és Montserrat, és aquí a casa nostra...
M'alegra que us agradi! :-)
L'efecte dels núvols és realment espectacular. És per veure-ho de prop, però a velocitat normal segur que no fa la mateixa impressió.
ResponEliminaAi que bonito!! :) XD
ResponEliminamaco maco.....
ResponEliminaAquest m'agraden molt Assumpta! no mullen i són bonics de veure...aquest si que deuen ploure recte!!! :-))
ResponEliminaMolt bonic, una passada, una meravella.
ResponEliminaEspectacularrrrrr
Assumpta: Ja has vist com jo també l'he afegit. Molt bonic... Bon cap de setmana
ResponEliminaAssumpta, fa molts anys jo vaig fer
ResponEliminanit amb uns amics al "camí de les monges", i vaig viure personalment aquesta experiència, WANDERFOL sempre ho he recordat, mai ho oblidaré...i més ara amb tu.
Moltes gràcies!
Espectacular!
ResponEliminaTu ho has dit: Montserrat és casa nostra ... i enguany ho tornarà a ser. Jo ja vaig fent cames!
El moment que més m'agrada és quan surt el sol i hi ha un preciós canvi de color. Fins i tot enlluerna!
ResponEliminaMolt maco! :)
ResponEliminaNo veig res, res de res!!!! Hihi,ja tornaré a passar, ara em barallo amb l'Hèrcules!
ResponEliminaRealmente es precioso! Besos tía Elsa.
ResponEliminaMeravellós, fantàstic.
ResponEliminaÉs preciós. Com diu ella, el mèrit no és seu... és la natura que s'ha engalanat amb els seus millors vestits.... clar que ella estava allà per copsar aquest gran moment, i això sí que té mèrit!
ResponEliminaSí que és espectacular , sí.
ResponEliminaés espectacular!!
ResponEliminaquina peça musical és?
em recordes els caps de setmana que pujàvem amb els nens d'excursió. La pau de Montserrat és fantàstica. Per mi, el millor moment, però, no és aquest (reconec que sempre ens llevem més tard) sinó la posta de sol, que no es veu des del monestir. Però recordo que és quan ja no queda gent, després de les vespres. La plaça davant el monestir quedava buida. I nosaltres jugàvem a un joc de pilota que ens vam inventar allà. I només es sentia els crits i rialles dels nens. No sé com explicar-ho, però era un moment fantàstic, on semblava que tota la bondat era possible. I es feia fosc i el dia s'acabava. No sé si als monjos els agradava massa, però era fantàstic.
Impressionant aquest mar de núvols que avancen al compàs de la música!!
ResponEliminaUna molt bona troballa!!
Una abraçada.
Impressionant!
ResponEliminaGràcies per compartir-lo!
Per quedar-se sense paraules.
ResponEliminaRenoi, com ballen els núvols!
ResponEliminaGràcies a tots pels vostres comentaris!!
ResponEliminaImatges com aquestes les hauriem d'anar mirant de tant en tant per relaxar-nos i adonar-nos de com n'és de maca la natura!!
Una gran abraçada per a tots i cadascú!! ;-))