dimarts, 5 d’abril del 2011
La Seu d'Ègara (Esglésies de Sant Pere de Terrassa)
L’any 2011 el vaig començar a Terrassa. Hi vàrem anar el dia 31 i varem tornar el dia 2 per la tarda. Aquest breu període de temps comprenia dues jornades de precepte: el primer dia de l’any, festivitat de Santa Maria mare de Déu, i el dia 2 que era diumenge.
Amb la meva germana com a guia egarenca, varem poder conèixer dos temples ben diferents: El dia 31 varem anar a la missa de vigília a la Catedral i el dia 2 ens va dir que ens portaria a un lloc molt maco, que segur que ens agradaria, va ser llavors quan vaig descobrir aquest preciós conjunt monumental, únic a Europa.
En un mateix recinte, tres esglésies diferents, amb funcions diverses: Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria. De les tres, Sant Pere, la més gran és el temple Parroquial i l’única que està permès fotografiar per dins, així que totes les fotos d’interiors corresponen a aquesta. Copio de la web de l’Ajuntament de Terrassa: “L’església parroquial de Sant Pere, d’estil romànic (segle XII) però amb alguns murs del segle VI, conserva al seu interior un tresor extraordinari: el retaule preromànic de pedra (segle X), únic al món per les seves característiques.”
De les imatges superiors, les dues primeres fotografies són de Sant Pere i les altres de Sant Miquel i Santa Maria des de diferents angles.
Restes dels mosaics que hi ha dins el recinte.
Diverses fotos de l'interior de Sant Pere, les tres immediatament anteriors al text corresponen al retaule de pedra, l'explicació del qual també copio de la web de l'Ajuntament de Terrassa: "El retaule petri de l’església de Sant Pere és una peça artística singular, tant per la seva cronologia, datada entre els segles VI i VIII, com per la seva concepció com a retaule, en un període en que es pintava sobre els murs dels absis directament. La peça cobreix el lòbul central de l’absis i està decorada amb pintura mural. Presenta dos registres dividits per una biga de fusta. La part inferior arranca del paviment de mosaic i emmarca una part central rectangular, horadada per un armari d’època posterior, on es reconeixen unes figures de cos sencer d’època gòtica que semblen configurar una mateixa escena. La part superior està organitzada en dues rengleres d’arcuacions que formen dues fornícules superiors i quatre d’inferiors, on es representa el Tetramorfos o símbols dels quatre evangelistas. PIntats al mur, entre les fornícules es reconeixen diversos personatges alats, potser àngels."
I, per acabar, una altre de les meravelles que es poden veure, el retaule dels sants Abdó i Senen. Copio de la web Pobles de Catalunya.cat: "Està situat al braç esquerre del transsepte de l'església de Santa Maria. Va ser pintat per a l'església de Sant Pere l'any 1460. El seu autor, Jaume Huguet, és un dels pintors més destacats del gòtic català i aquesta és una de les seves obres més conegudes. Al plafó central podem veure les imatges dels sants i al seu voltant diverses escenes de la seva vida i del seu martiri. A la part superior hi ha un Calvari. A la part inferior estan representats els sants metges Cosme i Damià i dues escenes de la seva vida, un trasplantament miraculós de cama i l'escena del seu degollament."
Etiquetes:
Catalunya,
Cultura,
Fotografia,
La meva Fe,
Terrassa,
Vacances
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un treball molt acurat i interessant. Et felicite.
ResponEliminaPots creure que vaig estar visitant Terrasa diàriament, durant quatre anys, passant dia sí, dia també, ben arran de les esglésies i no hi vaig acabar de fer mai cap? :(
ResponEliminaEls habitants seran mala raça, però les pedres estan ben posades ;)
ResponEliminaQue n'hi ha de coses ben maques a pocs quilòmetres de casa que no coneixem. Jo no en sabia res de la Seu d'Ègara fins ahir a la tarda que vaig trobar la solució a la teva "imatge misteriosa". Vaig quedar admirat d'aquest retaule de pedra tan espectacular i aquest post teu d'avui no ha fet sinó fer-me venir més ganes de visitar-lo. :-))
ResponEliminaMolt interessants... i te'n manca una altra, i d'important: ca Xavi Hernández, centre de peregrinatio culé!
ResponElimina*Sànset*
Ara ja podré dormir tranquil, és clar, els quatre evangelistes que de fet amb Sant Pau en van ser cinc,
ResponEliminaI ara d'un racó hi sortirà l'Indiana
Jones perseguit per la Assumpta ...
Veig que haurem de visitar Terrassa en profunditat!!
ResponEliminaGràcies pel descobriment!
Me l'apunto com a futura visita. Tinc apuntat anar a Santes Creus i a Poblet de fa temps. Falta trobar el temps. Vaig anar fa temps en visita guiada al monestir de Pedralbes i em va agradar molt.
ResponEliminaUf, uf! si que arribo tard... si has anat posant les fotos poc a poc, crec que ho hagués encertat aviat. Hi he estat tot just deu fer un any i poquet per tercer cop... ho hagués reconegut. Amb els mosaics sols no se'm va acudir.
ResponEliminaQuin reportatge més complert Assumpta! com que eren d'aquí? les imatges del mosaic....molt maco! és que tenim de tot eh? romànic, gòtic ,modernista ....cinc gols del barça....de tot i ben maco
ResponEliminaBenvolguts i benvolgudes companys i companyes blogaires:
ResponEliminaMoltíssimes gràcies a tots pels vostres comentaris! M’alegra que us hagi agradat el lloc... i és que a la nostra Catalunya tenim tantes coses maques per veure!!
Tenia ganes de fer aquest post des del mes de gener però, per una cosa o altre, ho anava posposant. Ara, per fi, ja queda aquí, a l’arxiu del meu blog, com a record d’un començament d’any que va ser diferent i molt maco. Us recomano que visiteu La Seu d’Ègara... val la pena!
Em disculpareu que no respongui els comentaris de forma personalitzada, com m’agrada fer sempre però aquests dies he tingut la gran sort que la meva botigueta virtual anti crisi ha rebut una comanda de tres-cents punts de llibre!! Sí, sí, tres-cents! i els he de tenir a punt abans del dia de Sant Jordi... no són massa complicats i, a més, són tots iguals... així que també els cobro més econòmics, clar, però m’ha fet molta, molta il•lusió!! Però això fa que passi hores i més hores retallant cartolines i pintant “bases” en aquarel•la i tingui menys temps pel blog i, el poc que em queda, prefereixo dedicar-lo a visitar les vostres cases ;-)
Tot i així, aniré posant alguna coseta, que sinó us trobaria a faltar ;-)
Gràcies a tots i una gran abraçada!!