Fa pocs dies, en aquest mateix blog que no té data de naixement, vaig explicar que sóc una Eurofan declarada i sense cap intenció de cura, així que ara explicaré una batalleta sobre el tema.
Recordo fa molts anys, molts, quan anava a la Facultat... devia fer tercer any de carrera -suposant que no m’equivoqui en la resta, que és molt suposar- va arribar l’esperat dia del Festival.
Com sempre, vaig escoltar totes les cançons amb gran interès i n’hi va haver una que em va arribar al cor. Era una balada, una cançó interpretada per una noia a la que jo vaig trobar plena de sentiment... no ho sé explicar, però em va encantar. Era la portuguesa. Evidentment, va quedar fatal... de les últimes.
Al dia següent, en arribar a classe, i parlant amb el meu grupet d’amics (on hi havia cert reusenc guapot i tímid) un company de Tarragona (que anys després va ser el meu padrí de boda) em va dir que també havia vist el festival... que li havia agradat especialment una cançó que havia quedat molt mal classificada... i jo vaig dir que a mi m’havia passat el mateix.
- Doncs quina cançó era?
- La portuguesa!!
- Siiiiiii? A mi també!! Em va encantar!!
Això era l’any 1985... si, joves amics, parlem del segle passat.
Voleu creure que maig la vaig oblidar i que, com recordava part de la lletra, la vaig voler buscar a l’ordinador de ma germana quan va tenir Internet? I em segueix agradant molt, molt, molt... No em pregunteu per què... però m’encanta.
Ah! La cançó no té la culpa de la nacionalitat de certs elements relacionats amb el món del futbol, si us plau!!
ja fa anys que no el segueixo, tot és massa previsible, i les cançons estan molt limitades a un estil massa concret.
ResponEliminaPer cert, el look dels 80 és un atemptat contra la humanitat; sembla estrany que haguem pogut sobreviure sense patir massa danys irreparables
La cançó no està malament però el pentinat de la portuguesa és espectacular. :-DD
ResponEliminaM'afegeixo als comentaris sobre el look i el pentinat. Jo a l'any 1985 ja no mirava el Festival d'Eurovisió, m'hauria de remuntar al final dels 60 o principis del 70 per explicar les meves batalletes Eurovisives, però tampoc no me'n recordo gaire, no et pensis. Finalment em van passar sense pena ni glòria, les cançons. No sé pas si en podria recordar cap, cap que m'hagi quedat.
ResponEliminaLlei de Murphy. Ahir a la nit tenia massa son i em vaig deixar el post per avui al matí. I ara que sóc a la feina, no puc veure el vídeo, nio tant sols saber què és. M'hauré d'esperar a tornar a casa. Encara que sent cançó d'Eurovisió, no sé jo... A més, al 85, jo tenia 7 anyets...
ResponEliminaCom en Jesús, jo també fa moltíssims anys que no segueixo aquets festivals. Però si em demanes, si recordo una cançó, t'en diré dues,italianes per cert. Volare dén Doménico Modugno i No no l'età de la Gigiola Cinqueti.
ResponEliminaJo crec que el que t'ha fet recordar la cançó des d'aleshores és més el fet de coincidir amb aquell xic tímid, que d'alguna manera suposava una "trencada de gel" amb ell, que la mateixa cançó. És només una teoria. ;-)
ResponEliminaA mi m'agradava més la Paloma S. Basilio.
ResponEliminaNo m'agrada ni el look de la portuguesa (seguint els patrons dels anys vuitanta) ni la cançó, però sobre gustos… :-) Bé, la cançó, més que no agradar-me, no em transmet res…
ResponEliminaM'agrada, la cançó de l'Adelaida. Me la vaig perdre, aquella edició, però només perque en aquella època vivia a l'Equador, jo, i fins allà no arribava el xou.
ResponEliminaCom passa el temps, coi. L'Adelaida va cantar amb 25 anys, i ara va camí dels 55. Respecte.
JESÚS M. TIBAU.- Sí, és cert que tot és previsible i, sobre tot darrerament, està cantat qui votarà qui (hehe “xist”), però per a mi és una tradició i m’agrada seguir-ho ;-)
ResponEliminaEn quant al look, a mi m’encantaven aquestes ombreres! D’aquí quatre dies es tornaran a portar i llavors tothom dirà que són maques hehehe... la moda és així ;-)
McABEU.- Bé... un “no està malament” ja m’agrada... Ara mira d’escoltar-la i entendre una mica la lletra, a fora la pluja cau -va dient- i ella pensa en tu... i omple totes les paraules d’aquest sentiment que hi posa :-)
A mi la moda dels vuitanta m’entusiasmava! Com no... eren “els meus temps” de joveneta... imagina, en aquest festival jo tenia vint-i-tres anyets... era la meva moda ;-)
CARME.- Estic segura que recordes perfectament l’Eres tu de Mocedades o el Puppet on a string de la Sandie Shaw, de l’any 67... jo tenia cinc anyets hihi... però recordo cantar-la en castellà “aaaaaaaay si tu me quisieras lo mismo que yo, pero somos marionetaaaas bailandoooo sin fin, en la cuerda del amooooooooooooor” ;-))
Ostres, el look a mi m’agrada hehehe
XEXU.- Oh, quina emoció!! Ara estaràs pendent d’arribar a casa per escoltar aquesta balada! Tot el matí pensant en com és de bonica!! ;-))
Set anyets! L’edat màgica! (la del petit XeXu del teu blog! hehe) jo en tenia 23, ja era una “senyora gran” al teu costat :-DD
CARLES CASANOVAS.- Molt bé!! I és clar, és que si pensem una mica, probablement en la història musical de la nostra vida, alguna cançó de l’Eurovisió recordem... I aquestes dues que cites les conec!! I això que el VOLARE no havia ni nascut.. però és maca, maca... m’agrada força!
Ei cliqueu aquí i escolteu, segur que molts la reconeixereu ;-))
JPMERCH.- hehehe bon intent, però no ;-) aquell xiquet tímid, feia ja gairebé tres anys que era el meu “novio” que jo el vaig veure a primer i “flaix” vaig dir “aquest és meu!!” i res, jo sóc persistent, com en Pep Guardiola ;-)))
PILAR.- A mi també em va agradar moltíssim aquella cançó... Té, dedicada especialment per a tu!! ;-) Una cançó que, en la meva opinió, és de les mes maques que ha portat mai Espanya al Festival La fiesta terminó, Paloma San Basilio, 1985 ;-))
P-CFACSBC2V.- Hehehehe no m’estranya que no t’agradi ;-) És la cosa més distant de la música que poses al teu blog hehehe... Però ja està bé que hi hagi gustos per tot! :-DD
El look qualsevol dia torna i llavors tothom es vesteix així de nou... coses de les modes ;-)
FERRAN.- Oleeeee Visca!!! Molt bé!! Iupiiiiiii!!! Tu sí que tens bon gust!! ;-))
Sí, quan ella va cantar jo en tenia 23 i ara en tinc 49... si és que el temps passa volant, volant... volaaaaaaaaare (clica la resposta al comentari d’en CARLES CASANOVAS i la sentiràs sencera hehehe) ;-)
Doncs jo recordo aquesta, que va guanyar el Festival un any abans: http://youtu.be/dGNUco3mmk0 Aquí teniu la versió en anglès: http://youtu.be/Ybs39cu21iw I aquí els mateixos amb uns quants anys més: http://youtu.be/H0rvY3vLX5w
ResponEliminaEl meu top-3 d’Eurovisió all times seria:
ResponElimina1.- Puppet on a string –Sandie Shaw-
(és de l’any de la xata però a casa mons pares li tenien devoció)
2.- Bailemos un vals –José Velez-
(el cantant, en la seva versió arusiana em feia riure molt)
3.- Su canción –Betty Misiego-
(va ser l’únic cop que em va entristir –una mica de res- que Espanya perdés en alguna cosa)
Dona, així amb apuntadora, clar que me'n recordo! I de moltes més me'n recordaria, si me les diguessis, però amb ajuda... així en fred, no me'n surt ni una.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Assumpta!
ResponEliminaUna cosa més...En la resposta que li dónes a la Carme barreges dues cançons: "Muñeca de cera" i "Marionetas en la cuerda"
Una diu: Soy tan sólo una muñeca que no sabe de amor
El corazón pongo en mi canción (poupée de cire, poupée de son)
Soy de seda, soy de trapo, pero no de salón
Mi vida es dulce como un bombón (poupée de cire, poupée de son)
I l'altra diu: Ay, si tu me quisieras lo mismo que yo
perso somos marionetas, bailando sin fin,
en la cuerda del amooooorrrrrr....
^0^
LLUÏSA.- Ostreeeeees!! Quins recoooords!! ;-)) La recordo perfectament, l'he cantat amb ells mentre sonava el vídeo!! hehehe... Quina gràcia!! Què monos que eren!! hihihi
ResponEliminaAh! I m'ha encantat l'ambient festiu familiar del vídeo més actual!! Amb la gent cantant i ballant la cançó, amb les criatures en braços... uauss Està genial!! :-DD
ÒSCAR.- Hehehe doncs la de "Marionetas en la cuerda" l'he posat en la resposta al comentari a la CARME! ;-)
A mi la de la Betty Missiego no m'agradava, la trobava... eheh... nyonya :-P
Posats a triar una d'Espanya, què dir del Bailar Pegados del Sergio Dalma? Amb la seva picada d'ull a la càmera? ;-))
CARME.- Ei, mira la que li acabo de posar a l'ÒSCAR hehehe una de les "històriques" :-))
PILAR.- Holaa!! Ah, conec la cançó que dius, la francesa, és maca també :-))... però no és tracta d'una barreja, és que la de "marionetas en la cuerda" era una cançó de Regne Unit i li he posat el títol en anglès i, casualment la paraula anglesa "PUPPET" (titella, marioneta) s'assembla moltíssim a la francesa POUPÉE (nina)... Però el títol original de "Marionetas en la cuerda" és "PUPPET on a String" :-))
Espera que et busco l'altre i també te la dedico... i també va anar a l'Eurovisió, a l'any 65 ;-)
Poupée De Cire, Poupée De Son
és el mateix any que Lady, lady... se pinta los ojos de azul?
ResponEliminano recordo qui eren, només que la cançó s'enganxava i això que era ben nyonya!!
RITS.- No, no és el mateix any, la de Lady, Lady és de l'any 84 i aquesta és del 85.
ResponEliminaLa que tu dius és de l'any que va guanyar el Diggiloo Diggiley (divertidíssima!) que ha posat la Lluïsa... no te la perdis!!
Per cert... tu havies de ser moooolt petitona! T'imagino com aquella nena preciosa del Joc de posar fotos de petits que varem fer amb en FERRAN :-))
Perdoneu que em fiqui ara aquí enmig... però no sabeu què bé m'ho estic passant amb aquest post... Serà una tonteria, però m'agrada anar buscant les cançons que dieu, anar-les enllaçant... fins i tot he decidit aprendre de memòria d'una vegada el Codi HTML per els enllaços directes, que abans sempre l'havia de mirar i a vegades, per mandra de fer-ho, posava el link tot sencer... en fi, que estic fent aquí un petit arxiu eurovisiu que em fa molta il·lusió!!
ResponEliminaPetonassos a tothom!!
Més val tard que mai! La cançó és maca, però em crida l'atenció que l'hagis portat amb tu durant tants anys! Segur que et va despertar algun sentiment important...
ResponEliminaJo no miro Eurovisió, ni crec que ho faci en un futur... però estic segura que si m'ho mirés també m'enamoraria de les cançons menys votades!