dimarts, 30 de novembre de 2010

T'estimo, Barça!!!!



Sóc feliç!! Sóc molt, molt feliç!!

Sí, sí, potser hi haurà gent que no entendrà que un partit de futbol pugui ocasionar una sensació d’alegria desbordada com aquesta!! Han guanyat els bons, els que juguen net, els que aposten per l’espectacle, els que persisteixen, els que lluiten, els que s’entreguen.

Jo puc anar poc al camp del Barça, de fet no hi puc anar gairebé mai, però una de les vegades que vaig tenir la gran sort de ser allí va ser el dia del Gamper de l’any 2008, el dia de la presentació de l’equip, de la presentació d’en Pep Guardiola... i vaig poder sentir en directe la seva promesa de treball, d’esforç, d’entrega... aquell "persistirem" el tinc gravat al cor... sí, sí, al cor, perquè, per a mi, ser culé, ser del Barça és un sentiment, i jo sóc una radical en tot allò que estimo, i al Barça l’estimo, com deia el mosaic que avui ha lluït al Camp Nou... Ni insults ni ofenses (això ja ho fan altres), tan sols una declaració d’amor envers els nostres colors... i, després, a deixar-nos portar per la meravella del joc del millor equip del món!!

BARÇA-5 / R. MADRID-0


Podeu veure els gols clicant AQUÍ :-)


Titular del diari ARA




Golejadors: Xavi, Pedro, Villa, Villa i Jeffren.
Celebració final.


Fotos: Retallades dels diaris Ara, As i The Sun.

35 comentaris:

  1. Ja tenia ganes que sortís el teu post!

    Volia felicitar-te doblement, per ahir i per avui!

    Una abraçada ben grossa... i

    Visca el Barça i Visca Catalunya!

    ResponSuprimeix
  2. CARME.- Moltes gràcies guapíssima!! Espero que, a partir d'ara, puguem celebrar moltes coses bones!!
    Abraçaaaades!!
    VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!!!

    ResponSuprimeix
  3. Ho va dir Mourinho abans del partit: el Barça amb Iturralde és feliç, el Madrid, no.
    Doncs això, sense que l'arbitratge hagi influït, els culers som feliços.

    Si no fos perquè el Barça de Guardiola ja havia fet coses com la d'avui, encara no m'ho creuria.
    Adéu!

    ResponSuprimeix
  4. Ja m'imaginava que trobaria aquest espai amb aquesta alegria i aquesta eufòria!!
    És que aquest Barça és molt Barça!!
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  5. Assumpta, doncs, jo t'entenc!!!! ahir vaig ser al camp, va ser una explosió d'alegria immensa durant els 90'. És que no hi ha paraules per lo d'ahir.

    Quan van fer aquell rondo immens, quan el Xavi va tocar-la de tacó la gent ja estava en estat de xoc, tothom es va aixecar, no podíem ni cridar, només aplaudir i aplaudir. del bon joc, de les bones maneres, dels gols.....
    Buf, ahir molts vam carregar piles de valent!!!!

    Crec que el Mou no podrà dir res de l'àrbrite, perquè bé, sense paraules el que va permetre.

    ResponSuprimeix
  6. Ja et vaig dir que estava tranquil i que el partit em donava bones sensacions, però una cosa així no me l'esperava de cap de les maneres. :-))

    Va ser una meravella veure com el Barça jugava a futbol i els del Madrid només corrien darrere de la pilota mentre s'anaven posant més i més nerviosos. Com va dir el Puyal, llàstima que el partit només va durar 90 minuts. :-DD

    Moltes Felicitats!!!
    Visca el Barça!!!
    Visca CATALUNYA!!!

    ResponSuprimeix
  7. Visca el Barça !!!!
    i Visca Catalunya Lliure !!!!!

    ResponSuprimeix
  8. Al meu cole tenim practicants d'ed fisica i van proposar fer una porra. Jo vaig dir q quedariem 4 a 1 i he estat qui s'ha atansat més, era la predicció més agosarada. Com que ningú podia preveure un resultat tan espectacular, i no hi ha hagut guanyador, hem comprat esmorzar per tothom. Esteu convidats a esmorzar a Lleida!!!

    ResponSuprimeix
  9. Visca el Barça i Visca Catalunya! Jo no exploto pel futbol, però aquest Barça és per dir chapeau! L'estil Guardiola m'encanta!

    ResponSuprimeix
  10. Passa per casa!!!

    visca el barça!!!

    i visca la Terra!!!

    ResponSuprimeix
  11. Ahir va començar el dia amb una patacada de 376 euros en forma de rentadora nova.
    A mig camí de l'estadi va posar-se a ploure i jo, òbviament, anava sense paraigues.
    Fotia un fred glacial i jo no suporto el fred, sigui glacial o no glacial.

    Aquest trident de pegues em convidaven a pronosticar que el dilluns acabaria com acabaven els capítols de "N'hi ha que neixen estrellats". És a dir; fatal.

    El dilluns, contra el que pronosticava, va acabar de manera alegrement gastronòmica. Dedicant cinc "sentides" butifarres: una per la rentadora, altra per la pluja, una tercera pel coi de fred, la quarta a Sergio Ramos per destraler i la cinquena pel portugués engominat.

    No li vaig dedicar cap a Mou perquè, fet i fet, no està bé ser maleducat amb algú que ha aconseguit convertir un dilluns fastigós en el millor dilluns somiat.

    ResponSuprimeix
  12. Com vam xalar ahir al bar del poble!!

    Això és futbol, això és classe, això és ser més que un club!

    Visca el Barça i Visca Catalunya!!

    ResponSuprimeix
  13. Tenen el llibre après... Saben on van... la intel·ligència la demostren... No com altres que volen ser i no son més que sers prepotens que creuen que els està bé tot fins treure l'animal que porten dins.
    el Pau i tots els dem´´es de casa et felicitem i ens felicitem per tenir un club responsable amb entrenador i jugadors que saben caminar com persones...Anton.

    ResponSuprimeix
  14. M'ha agradat molt el titular de l'ARA. Un aplaudiment per ells!

    Assumpta, això és història! Visca el Barça!!

    ResponSuprimeix
  15. Hahahahahahahaha
    Hehehehehehehehe
    Hihihihiihihihi
    Hohohohohohohoho
    Huahuahuahuahua

    Ho sento, no m'en puc estar. Encara em dura l'estat d'eufòria. 'El partido más igualado del mundo', deien.

    Hahahahahahahaha
    Hehehehehehehehe
    Hihihihiihihihi
    Hohohohohohohoho
    Huahuahuahuahua

    ResponSuprimeix
  16. Quina pallissa! Ni els més optimistes s'ho podien imaginar! Va ser un autèntic bany de joc. Semblaven un equip de regional davant de Barça, corrent com desesperats darrera la pilota i demostrant un molt mal perdre al final del partit. Una grandíssima victòria!

    ResponSuprimeix
  17. VISCA EL BARÇA GOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOL (atrasat)

    ResponSuprimeix
  18. Amb un 4-1 a la porra d'en Sànset i l'Utnoa i m'he quedat curta.
    Apa, quin regal de Nadal avançat t'han fet aquests dels Barça!

    ResponSuprimeix
  19. Espectacular el partit i espectacular aquest post teu. Si el veu algun director d'algun diari esportiu, segur que et fitxa.
    El Barça, fantàstic!.

    ResponSuprimeix
  20. HOLA GUAPA TU

    ESTIC TOTALMENT D´ACORD AMB TOT EL QUE COMENTES,

    VISCA CATALUNYA, I VISCA EL BARÇA

    A CASA AHIR TOTS ESTAVEM NERVIOSOS,VA SER TOTA UNA FESTA GROSSA, jo vaig dir 6 a 0, quasi quasi

    MIL PETONETS SUSANNA

    ResponSuprimeix
  21. encara estic passant la fregona pel pis Assumpta!! quin fart de bavejar mareta meva!!!!!!
    ahir eren quarts de dues i encara no podia dormir de lo eufòrica que estava i avui el riure em sortia amb una facilitat extraordinària!

    Saps? et trobo a faltar, sé que és culpa meva que no passo gaire per aquí... ni per enlloc.

    5 petonassos i 5 abraçades!!!!

    ooooooooooooooh que grans que són!! que bons!! que... TOT!

    ResponSuprimeix
  22. GuèiMOUver deien avui pel twitter! jejejejejejejjeje

    ResponSuprimeix
  23. Bé, Assumpta, jo no sóc gelós. Em creus, oi? I espero que tu tampoc ho siguis, per que jo també estimo al BAAAAARÇÇÇÇAAAAA! He he. :))

    ResponSuprimeix
  24. Assumpta, m'ha encantat el post i la frase "han guanyat els bons". Els bons en joc, els bons en futbol, els bons en actitud, els bons en tot, en definitiva.

    Visca el Barça i Visca Catalunya!

    ResponSuprimeix
  25. I finalment, gràcies als ineptes de Ryanair i a les inclemències del temps, no vaig poder volar a casa, vam buscar un bon pub escocès, i vam veure el partit que ni per tot l'or del món no hagués apostat que podia acabar així. No puc dir cap adjectiu que s'acosti al que vam viure, només dir que vam acabar cantant l'himne amb els altres catalans que hi havia, també abandonats per les seves companyies aèries, i que de seguida ens vam connectar per veure què deia el Marca. Va ser una nit increïble, de sobte vaig oblidat que m'havia quedat tirat al cul del món.

    No insultaré ni diré res en contra del Madrid, només objectivitat, perquè va quedar palès. No estan a l'alçada.

    Una anècdota, quan ja marxava del pub, un senyor gran amb una gorra em va fer senyals que hi anés, i en un castellà amb molt accent britànic em va dir 'los blancos...' tot posant-se un dit a la boca fent l'acció de vomitar...

    ResponSuprimeix
  26. Sense dubte comparteixo (compartim) la teva alegria, Assumpta. El Barça és molt més que un club, foti a qui foti, i aquests cinc gols al Madrid són molt més que cinc golassos d'or: són un sentiment inenarrable!

    ResponSuprimeix
  27. VISCA EL BARÇAAAAAAAAAAAAAAAA

    VISCA CATALUNYA INDEPENDENTTTTTTTTT

    ResponSuprimeix
  28. Completament d'acord Assumpta! visca el Barça! visca Guardiola!

    ResponSuprimeix
  29. Avui encara reclamen penaltis i fores de joc. A Espanya encara se les creuen aquestes excuses però a la resta del mon, el Real Madrid ha quedat retratat.

    Visca el Barça i Vica Catalunya!!

    ResponSuprimeix
  30. Franco me dijo que "contenta debe estar Assumpta" y no se equivoco, felicitaciones querida amiga, sé lo que es un sentimiento por una camiseta. Besos tía Elsa.

    ResponSuprimeix
  31. Gràcies pels vostres comentaris!! Poc a poc aniré responent a tots... i tant! :-)

    He tingut dos dies una mica enfeinats i la veritat és que el tema "blog" se m'ha descontrolat una mica... Però aquest post l'havia de fer "SÍ" o "SÍ"... va ser un dia històric!! La sensació de justícia i de felicitat i de tot!! Uaaaau

    Ara deixeu-me fer un altre post o se m'acumularà la feina hehe
    :-))

    ResponSuprimeix
  32. Com que treballo de tardes, el dia del partit vaig plegar, com cada dia, a tres quarts de 9 del vespre. Anava, per la Gran Via, de Barcelona, camí del metro, passant pel davant de molts bars plens de gent i de bullícia, i com que m'imaginava, millor dit: SABIA que, a casa, quan arribaria -si fa o no fa al final de la primera part- només em saludaria l'Ona -la gossa-, em va agafar com un rampell i em vaig dir: "Doncs mira: intentaré entrar a un bar i jo també me'l miraré."

    Vaig encabir-me com bonament vaig poder en un raconet d'un bar i ja em tens mirant el partit amb una cervesa a la mà (sense copa perquè no hi cabia) i, saps que se'm va encomanar l'eufòria?... Tant és així que fins i tot vaig cantar el segon dels gols.

    Vaig marxar a la mitja part perquè ja era prou tard, i com que estava així de rampellut, vaig agafar un taxi. El taxista duia posat el partit, i just a l'arribar a casa, van marcar el tercer gol. Estic segur que si li dic al taxista que no duia diners per pagar-li, m'hauria dit que no em preocupés, que ja ho trabaríem un altre dia, ja que l'home estava eufòric. :))

    M'agrada veure la gent feliç... Bé, m'agrada, tot sigui dit, quan la felicitat és compartida, una sensació, aquesta, que no vaig tenir veient la cara de felicitat que feia la Sánchez Camacho l'endemà mateix (!!!) de les eleccions, a Madrid. a “rendir pleitesía a la Villa y Corte”. Llàstima que no els n'haguessin fet 10!

    ResponSuprimeix
  33. en els vam perdre, aquell dia aCosta Rica no hi havia tele. Però les notícies ens van anar arribant.. a través d'un company de viatge de Madrid... jeejejejejejeje

    ResponSuprimeix

...i moltes gràcies per la visita!!