divendres, 8 d’abril de 2011

Molt divertit ;-)

Fa uns dies, arrel d’un comentari al blog de llibres d’en XeXu, vaig recordar el personatge d’en Frank Spencer, vaig buscar aquest vídeo i el vaig enllaçar allí, amb la idea de posar-lo també aquí un cap de setmana d’aquells que et fa gràcia posar una cosa però que no tens ganes de fer res massa espès... Mireu-lo, és molt divertit! ;-)


18 comentaris:

  1. Divertidíssim! gràcies ! va bé riure ara que tot plegat són noticies de retallades i de minves constants en drets socials, sanitaris....val més riure i s'agraeix...sort que el barça va bé!

    ResponElimina
  2. Quan vaig prendre la primera classe d'esquí —ja fa uns quants anys— fiu una cosa semblant, em vaig emportar tot el grup per davant, monitora inclosa i no vaig aconseguir caure, més que res per poder aturar-me. No n'hi ha vídeo.

    ResponElimina
  3. aquest paio es un crack.....molt bo

    ResponElimina
  4. Ei!!! Quin riure m'has regalat!!!
    El començament m'ha recordat un dia a Canillo i jo al mig de la pista, i la pista que no s'estava quieta tu!!! Merciiii!!!!

    ResponElimina
  5. Ai! Me'n recordo molt del Mark Spencer... en aquell temps jo encara mirava la tele!

    Molt divertit!

    ResponElimina
  6. El pobre Frank no en feia cap a dretes. El títol que li van posar a la sèrie aquí li anava com anell al dit.

    ResponElimina
  7. Ah buenisimo, me mate de risa! jaja! genial, aqui los vimso los tres, Franco, Dami y yo. Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  8. El "N'hi ha que neixen estrellats" era una de les sèries que no em perdia mai, i és que al pobre Frank li passava de tot! :-DD

    ResponElimina
  9. Sèrie d'humor de les bones i, i quins records quan les mirava...

    Fins aviat

    ResponElimina
  10. Ara m'has fet recordar que fa mooolt temps, potser quan feia segon o tercer de bàsica, vam fer una obra de teatre a l'escola i em va tocar fer de Frank Espencer! Era molt divertit n'hi ha que néixen estrellats"!

    ResponElimina
  11. Molt divertit encara que a mi m'ha fet patir una mica.

    ResponElimina
  12. recoi...m'has refrescat la memoria, el tenia oblidat

    va be riure una mica

    graacies i petons, nina

    ResponElimina
  13. Jo també el mirava perquè tenia moments molt bons, però he de reconèixer que a vegades em posava nerviosa. Com es pot arribar a ser tan "desgraciat"?, pensava.

    ResponElimina
  14. A mi em posava nerviosa. Soc la única?

    ResponElimina
  15. Moltes gràcies a tots els que heu deixat el vostre comentari!! :-) De nou us demano que accepteu una resposta conjunta... Espero que d'aquí uns nou o deu dies ja podré estar de nou a ple rendiment :-)

    Veig que a la majoria us ha portat bons records i que us ha fet riure, tot i que alguns manifesteu que també us posava nerviosos ;-))

    Jo reconec que a vegades també m'hi posava una mica però, en general, em feia riure molt... Recordo que el meu pare li deia "l'estrellat" "A quina hora fan l'estrellat?"- preguntava :-) I a ell, que no era massa de sèries, aquesta li feia gràcia :-))

    ResponElimina
  16. Mira que he estat teleaddicte i m'he empassat sèries de vergonya ("Manos a la obra", "La casa de los lios", etc) però t'he de confessar que mai vaig aconseguir acabar un sol episodi de "N'hi ha que neixen estrellats". Em posava tant i tant nerviós el seguit de desgràcies que provocava en Frank Spencer que havia de plegar a mig capítol.

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!