La moneda de vint cèntims
d’un país molt allunyat
ens mostra la teva imatge
i com un rei ets tractat.
Amb un ànec et confonc
quan et presentes de cara
i si em pregunten responc
que ets una bèstia ben rara.
Editat a les 18:40: Com diria en MAC (bé, com deia quan Blogger permetia els apòstrofs) “Ja l’hem solucionat” Felicitats a: “XEXU”
He triat aquesta bestiola perquè de petita tenia un llibre amb fotos d’animals, que m’encantava, es deia Maravillas del mundo animal i era de Walt Disney, però no eren dibuixos, no, eren fotos... i un dels que sortia era l’ornitorinc i a mi em tenia fascinada. També recordo que sortia el Peresós, aquell capítol es deia “¿Perezosos o lentos?”, com jo sempre era –i sóc!- molt lenta per a fer-ho tot, doncs li tenia un carinyo molt especial :-)
Editat a les 19:01: Eeeeei, mireu!! AQUÍ!! Com aquest era el meu llibre! Ostres, com el recordo! No m'estranyaria que encara es trobi a casa la mare :-) M'agradava tant!!
moltes gràcies per participar en aquesta nova etapa del sjocs literaris
ResponEliminaOstres, JESÚS, què ràpid!! :-) Poso el comentari al blog, envio el correu i quan torno ja has passat! :-)
ResponEliminaDoncs deu ser l'ornitorrinc, oi?
ResponEliminaMolt bé, XEXU!! :-))
ResponEliminaXeXu... és que sempre te m'has d'avançar? Al blog petit, ara aquí! Mira que al final aconseguiràs que em faci dels teus i comenci a trencar cames, eh? ;)
ResponEliminaMolt bona participació, Assumpta!
Ala! ja ho ha endevinat Xexu! I jo que anava a donar-me-les de posada en numismàtica i zoologia!
ResponEliminaostres, era un dels animats que tenia triats!!!
ResponEliminaSón rars, enigmàtics i molt bonics
.
Jo no jugo!
ResponElimina(enfadat, fins i tot irat, per la ràpida resposta d'en Xexu. En no res rebrà un projectil de guix al cap)
CARME.- En XEXU està en ratxa!! (ui, sembla un embarbussament! hehe) ;-))
ResponEliminaMARIA.- En XEXU ha estat tan ràpid com un llamp! ;-)
QUADERN.- Era un animal temptador perquè és tan estrany que permet més joc :-)
ÒSCAR.- Hahahaha un projectil de guix!! Tens cada cosa!! :-DD
No doneu temps ni a que un arribe a casa i s'assegue amb una cervesa a llegir els blogs tranquil·lament.
ResponEliminaA veure si endevines el meu. L'he deixat com a comentari a l'entrada de l'amic Jesús Maria Tibau (és que en fa vergonya fer públic un poema tan ripiós)
ResponElimina:)
Per cert, has sentit una cançó de Krahe que parla de l'ornitorrinc?
Un dia daquestos la pose
:)
JPMERCH.- Ui!!... hehe... ho sento...
ResponEliminaEstà bona la cerveseta? ;-)
JESÚS PÁRRAGA.- Ho he anat a provar i he fracassat estrepitosament :-)
Un ornitorrinc!!!! el vaig descobrir quan era peque i duia trenes gràcies a un album de cromos que es deia Vida y color (crec)
ResponEliminaArribo tard (s'està tornat un costum això) i ja està tota la feina feta.
ResponEliminaBé, tota no. Falta felicitar-te pel poema/endevinalla que m'ha agradat molt i falta avisar a en Xexu perquè trenqui les cames a aquest que l'encerta a la primera de canvi. ;-D
Jo! Arribo tard! El que m'estranya més d'aquest animal es que es ovovivípar!
ResponEliminaJo també arribo molt més que tard, però m'ha agradat veure les fotos de les bestioles! Que macots que són, no?
ResponEliminaI déu ni do, el llibre aquest... "té solera" que diríem!
ELFRI.- Hehehe quina gràcia!! Tu amb el teu àlbum de "Vida y color" i jo amb el meu llibre de "Maravillas del mundo animal"... i les dues amb trenes!! T'ho prometo que jo portava trenes també (un dia posaré una foto!!) però les dues interessades en aprendre coses... I com es recorda tot allò que es va aprendre així, jugant... :-)
ResponEliminaMcABEU.- No sabia quin animal fer, i vaig anar a buscar-ne un de ben exòtic ;-))
KAYRA BLACKWOLF.- Tens tota la raó, aquest animal és una barreja de característiques que, entre elles, a primera vista semblarien totes incompatibles... Sabies que és un dels pocs mamífers verinosos que hi ha? Ho vaig descobrir ahir mateix, a la Viquipèdia :-)
YÁIZA.- Oi que sí que són moníssims? ;-) La primera foto, tan petitons, semblen ninos... hehehe jo també els trobo molt bonics ;-)
La foto que he posat del llibre l'he trobat a Internet... el meu deu ser a casa la mare... però, imagina, deu tenir uns 40 anyets de res :-DD
Que mono...però encara no sé el país!
ResponEliminaEl que he triat jo no és gens exòtic però no el definiríem com animal de companyia precisament. :-))
ResponEliminaNo et dono més pistes, dissabte que ve ja llegiràs el sonet/endevinalla. ;-)
ZEL.- Sí que és bonic, oi? ;-)
ResponEliminaÉs Austràlia, la moneda és els 20 cèntims de dolar australià :-)
McABEU.- Amb tot un sonet segurament hi haurà espai per a moltes pistes... A veure si l'encerto! :-)