Homenatge a les estisores

Sí, sí, he escrit ESTISORES, amb les lletres “E” i “S” al davant de “TISORES” i és que vull reivindicar aquesta pobre i maltractada paraula.

Resulta que, quan jo era petita, els catalanoparlants, per culpa de la invasió del castellà a tot arreu (escola, llocs oficials, mitjans de comunicació, etc.) i prohibició de l’ús del català en molts àmbits, fèiem bastants barbarismes i errades de diferents tipus. Per exemple, recordo que abans la gent deia “Bones tardes” enlloc de “Bona tarda”. Un dia em van dir: “Es diu Bona tarda” i jo, que era bona nena i obedient, doncs vaig dir “Bona tarda” per sempre més.

També deia “estisores” i em van dir “es diu tisores” i jo, que seguia essent bona nena i obedient no vaig dir mai més “estisores”... i han passat dies, setmanes, mesos, anys, dècades... fins que, fa un parell de dies, estava llegint un llibre que m’està agradant molt “Matar un rossinyol” de Harper Lee i em trobo amb això:



I jo aaaaaaggggh!! llum vermella!! Alerta!! Error!! Falta!! Penalti i expulsió!! “Es diu Tisores”!!

Després d’un moment de reflexió vaig pensar “ho he de buscar en el diccionari, no sigui cas que...” però no me’n vaig recordar. Avui m’ha tornat al cap, ho he buscat i he trobat això:


O sigui que he estat molts anys de la meva vida enganyada. Estisores és correcte i ara no penso dir mai més tisores.

I, per completar el meu homenatge a aquests pràctics estris, aquí unes quantes fotos:

Estisores de cuina

Estisores per tallar pizzes.

Estisores professionals de perruqueria

Estisores de perruqueria, de buidar

Estisores mèdiques per treure punts

Estisores de podar

Estisores de brodar amb estoig de la casa DMC

Antigues estisores d'esquilar

Estisores holandeses de l'any 1815, de plata, acer i llautó

Estisores de plata època victoriana, any 1884

Estisores segle II, Àsia Menor

Estisores xineses de la dinastia Han
(no semblen gaire esmolades, eh?)