dimecres, 14 de setembre de 2011

"Agatha Christie. Vida y Misterio", de Gillian Gill

Aquests dies he llegit un llibre pesadíssim, però que he volgut acabar perquè alguna cosa bona tenia. Ara bé, no el recomanaria massa perquè, si no ets súper fan d’Agatha Christie, probablement el deixaràs sense acabar, així que no penso pas fer-ne una ressenya normal. Estic parlant d'una biografia, “AGATHA CHRISTIE, VIDA Y MISTERIO”, de Gillian Gill.

Per començar, diré que té 292 pàgines i he necessitat onze dies per llegir-lo. El llibre anterior que havia llegit (Temps Difícils, de Dickens) en tenia 475 i el vaig llegir en vuit. Això és perquè amb aquest no hi havia forma humana d’avançar.

Peus de pàgina, referències a altres llibres d’altres autors, a personatges d’altres autors... O ets un expert (doctorat, com a mínim) en Literatura anglesa, o et perds constantment. De totes formes m’ha estranyat que un llibre que va així una mica de pedant (ostres, no volia dir la paraula i m’ha sortit) faci algunes errades grosses al comentar alguna de les novel·les d'Agatha. Per exemple (pàgina 99):

És de señalar el hecho de que, excepto Brenda, todos los personajes femeninos de Crooked House (La casa torcida), sean extraordinariamente capaces e inteligentes. Tanto Magda, actriz de éxito...

Ep!! Magda, actriz de éxito? Però si la pobre no fa més que embarcar-se en projectes desastrosos i, fins i tot, podria tenir un mòbil per haver assassinat al seu sogre precisament perquè aquest no li volia donar diners per produir obres en les que ella sortís!!

Doncs com aquest, n’hi ha més, tant errors clars com interpretacions d’intencions que a mi em semblen absolutament equivocades.

Però bé, ja arribo on volia arribar... A la pàgina 258, l’autora ens comenta que Agatha era organitzada i assossegada (en un altre lloc ens havia dit que era desordenada, ai!...) i que havia preparat fins i tot la inscripció per la seva tomba i la música que volia que s’interpretés al seu funeral. Espero que aquesta part del llibre no estigui equivocada, perquè ho he buscat i ara, com a homenatge personal a la Reina del Misteri, ho guardaré aquí, al meu blog. Les peces triades són aquestes:

Aria en re, de la Suite núm. 3 de Johann Sebastian Bach:



I Nimrod, de les Variacions Enigma, de Sir Edward Elgar:


La primera la coneixia (tot i que no la tenia identificada pel títol), però la segona no, i la veritat és que l'he trobat molt maca. Ara la tornaré a escoltar.

16 comentaris:

  1. Ja li vaig dir jo a aquesta Gillian que et cridara a tu per consultar, però no em va fer cas. Aisss!

    ResponElimina
  2. Com et treballes els temes!!... ens ho dónes tot ben explicat, fins el mínim detall!!
    Dóna gust passar i gairebé sempre surts havent aprés alguna cosa nova.
    Gràcies.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Un llibre no gaire recomanable pel que es veu.
    En quant a les músiques he començat a escoltar-les i no et nego que són maques però també són ben adients per un funeral i jo a aquesta hora necessito alguna cosa més animada que sinó em tornaré a adormir. Ja les acabaré d'escoltar més tard! :-))

    ResponElimina
  4. Jo no és que deixés el llibre a mitges, és que no el començaria mai! Ja faig prou de llegir de tant en tant, l'autora no em desperta tanta curiositat com els assassins de les seves obres!

    ResponElimina
  5. JPMERCH.- Hahahaha és que és una dona molt tossuda, no hi ha manera de poder-la convèncer de res, és d'idees fixes :-DD


    MONTSE.- Doncs mira, tot just ara arribo de casa teva i vinc ben admirada, perquè els teus posts de la sèrie "Una mirada al passat" els trobo com una magnífica classe d'història a través de les imatges... així que penso el mateix! ;-))
    Abraçades!!


    McABEU.- No massa, no. Aquesta dona té una mena de teories interpretatives dels personatges d'Agatha Christie absolutament personals i que no m'han convençut gens... Crec que es deuria llegir tota l'obra de l'autora en un estiu i després no la recorda massa bé :-D
    Aaaah!! hahaha no pateixis, un altre dia posaré música ben "animada" per ajudar a començar el matí amb alegria :-))


    XEXU.- Ui, aquest llibre té història :-)
    Jo mai trec les etiquetes dels preus perquè em fa gràcia veure-les al cap del temps. Doncs aquest encara va etiquetat en pessetes! El vaig comprar, el vaig començar i el vaig deixar... no recordava el motiu... L'altre dia em vaig dir "potser ja seria hora de llegir-lo"... ostres!! ara ja entenc perquè el vaig deixar l'altre vegada!! :-D

    ResponElimina
  6. Després de molt de temps passava per casa teva a saludarte.
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. L'aria en Re és d'aquelles obres que t'agradi o no la música clàssica tothom coneix. La del segon vídeo ja no tant. Tot i així, Elgar té un concert per cello que té tela eh...

    Mira, gràcies per desrecomanar el llibre perquè quan se't fan pesats s'ha de dir.

    Jo l'única biografia que he llegit és la del senyor John Ronald Reuel Tolkien i vaig quedar encantat. Tot i així, s'havia de ser fan del senyor John Ronald Reuel Tolkien per sentir interès per la seva vida (jo és que sóc molt fan del senyor John Ronald Reuel Tolkien, vaig aprofitar la visita a Oxford per passar per davant de casa seva i tot...)

    ResponElimina
  8. A mi m'encanta l'Agatha! però, ni per casualitat, tinc tant de control sobre la seua obra com tu!! M'has deixat al·lucinada! Per no parlar de la teua velocitat de lectura...
    De tota manera pense que les biografies són massa enfarragoses. Jo tinc a la MªAntonieta de Zweig agafant pols a la tauleta de nit :)

    ResponElimina
  9. El llibre no em motiva gaire, però les dues cançons que has posat m'han agradat molt, la segona no la coneixia! I quin coneixement que tens sobre l'Agatha Christie!! A mi una biografia que em va agradar molt va ser una de la Rodoreda...

    Em fa gràcia quan sento que algú es prepara el seu enterrament o diu com li agradaria que fos tot. Amb les meves amigues quan érem petites abans de fer qualsevol bogeria dèiem si em moro vull les flors blanques o vermelles...ara ho penso i és una mica macabre i tot!

    ResponElimina
  10. GEORGE.- Hola!! :-)) Quant de temps! Espero que estiguis molt bé! :-)


    MBOSCH.- Sí, jo tampoc sóc massa de biografies... No crec que n'hagi llegit més de cinc a la meva vida... però clar, a mi amb l'Agatha em passa com a tu amb el senyor John Ronald Reuel Tolkien :-P
    He de confessar que crec que no coneixia res d'Elgar abans de fer el post (dic "crec" perquè això és una cosa de la que mai estic segura) :-)


    MARIA.- Jo m'he llegit tots els seus llibres, tant els de misteri, com a Agatha Christie, com els de Mary Westmacott... bé, no! de Mary Westmacott me'n falta un que fa anys que vull aconseguir :-)
    Però jo no llegeixo pas ràpid! La CARME ROSANAS es va llegir un llibre d'unes 600 pàgines en UN dia!! :-D
    Doncs ànim! A per la Maria Antonieta! ;-)


    BARCELONA M'ENAMORA.- Ostres m'ha fet gràcia aquest comentari que dius de quan eres petita i "si em moro..." perquè nosaltres també ho fèiem!! :-D
    Suposo que de petit veus la mort tan lluny, que en parles sense cap transcendència, com fent broma :-)
    M'alegra molt que t'hagin agradat les dues peces... jo tampoc coneixia la segona i m'ha semblat preciosa :-)

    ResponElimina
  11. Hola Assumpta!! Espero que el teu blog i tu pogueu perdonar la meva abscència dels últims dies... ja ho explicaré, però al final m'he atablat tant amb el númeret del reader pujant sense parar, que ahir a la nit el vaig posar a 0 i au, ara vaig fent a mida que torneu a publicar...

    Ostres, trobo molt curiós que en una bibliografia hi hagi errors com els que comentes! Potser això demostra que realment hi ha gent que es guanya la vida escrivint sobre coses que no coneix..?! Es pot fer una bibliografia d'un autor sense haver-ne llegit totes les obres?? Hmm... potser sí.

    Ah, i ara que he llegit aquest post, entenc el d'avui... la música de funeral, clar!! Apa, vaig a escoltar la més animada, que si no, avui, no faré res de profit!

    ResponElimina
  12. YÁIZA.- El meu blog i jo estem sempre molt contents amb les teves visites, però ja sabem que ara tens molta feina, així que no ens prenem pas malament si pots passar menys :-))
    Jo crec que sí que s'ha llegit els llibres, però "a tota pastilla", a corre-cuita i amb una idea fixa al cap d'interpretar tot segons el seu punt de vista, i crec que s'equivoca molt...
    Hehehe això de la música del funeral és una mica xocant :-DD

    ResponElimina
  13. Ahir se'm va passar i fins ara no he pogut escoltar els temes als que feies referència a l'altre post...

    Tu ni cas a aquesta colla de galifardeus que, els treus de Camela i ja van perduts! X¬DDDDDDDDDDDDD

    Saps què Bethoveen va dir que, per tot el que representa i el gran que va ser, Bach (rierol en alemany) s'hauria de dir März (mar)?

    I que dir de Elgar. Nimrod és una de les Variacions Enigma, que són molt belles.
    Clar que Elgar és famós per les seves Marxes de Pompa i Circumstància Op. 39, especialment la número 1

    (ara hauré sigut tant pedant com la dona aquesta del llibre de la Christie...)
    petonet ;¬)*

    ResponElimina
  14. BARBOLLAIRE.- No fotis!! hahaha ho sabia, ho sabia!! Mai m'atreveixo a dir que no conec tal o qual peça...
    Veus que li he dit a l'MBOSCH "He de confessar que crec que no coneixia res d'Elgar abans de fer el post (dic "crec" perquè això és una cosa de la que mai estic segura) :-)" i és que jo no tinc "estudis musicals", jo escolto la música que m'agrada i a casa, el meu pare, tenia molts discs de música clàssica i jo també n'he comprat en CD's. Amb això passa que hi ha moltes peces que tinc conegudes "d'oida" però que no sabria dir ni el títol ni l'autor... doncs just el que m'ha passat amb l'ELGAR, pobre... i tant que conec aquesta peça!! (ja m'imagino a la reina Elisabeth prenent el te hehehe)
    Bromes a part... fa uns mesos a "Saber y ganar" en van parlar i jo, que ja la coneixia "d'oida" la vaig buscar, la vaig escoltar bé, vaig llegir la història de la composició, tot... doncs ara no ho recordava :-)
    Ostres MOLTES, MOLTES GRÀCIES per posar-la!! M'encanta!! :-)))

    ResponElimina
  15. Ostres!!! l'enllaç de les Variacions Enigma tenen unes " al final i no funciona.
    Aquest és el bo

    perdó, perdó, perdó...

    petonet ;¬)*

    ResponElimina
  16. BARBOLLAIRE.- Perdonat! :-)
    No les havia clicat encara... Estava escoltant repetidament la Marxa de Pompa i circumstància perquè m'agrada molt ;-))
    Ara he de plegar, però al vespre les escolto (encara en coneixeré alguna altre hehehe)
    Ah!! I no ets pedant! Tu saps de què parles i a mi m'agrada aprendre sempre, sempre :-))

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!