dijous, 24 de novembre del 2011

Jo només volia llegir...

Aquests dies estic tenint una mica de feineta (cosa que m’alegra moltíssim) per això puc bloguejar menys i entro a comentar a alguns posts quan ja fa dies que estan posats. Tot i així, miro d’anar fent i perdre’m el menys possible. El que sí que s’ha ressentit és el meu blog, pobret, que en tot el novembre només porta vuit entrades, volum baixíssim tenint en compte el meu ritme normal.

El que també ha baixat ha estat la quantitat de temps de lectura. Estic llegint un llibre que m’agrada molt, però li puc dedicar poca estona, així que vaig poc a poc. Aquesta tarda, tenint en compte els meus horaris i els d’en Josep Lluís, hem pensat en anar una estona a llegir al Viena, tot prenent un talladet amb les seves corresponents pastetes gentilesa de la casa. Jo, ben contenta, pensant que seria una tarda ben relaxada, de descansar les articulacions de retallar i enganxar i que donaria una bona empenteta a la Història de dues ciutats de Dickens...

Però res, els astres no m’han estat favorables... la meva lectura ha estat més o menys això:

Quan es va quedar sol, aquell ésser estrafolari va prendre una espelma s’acostà a un mirall penjat a la paret, la nena només vol portar texans.
Dit això, va enrotllar el punt de mitja... un curs d’informàtica, però tots teníem un nivell diferent i es va treure la rosa que duia agafada al mocador.
- Zarautz és el poble de l’Arguiñano... Això va tocar una fibra sensible del petit Jerry.
Si vas de vacances, és per estar de vacances. Al vespre, i sobre tot en aquella estació, el barri sencer es vessava al carrer i no se li ocorre altre cosa que posar-se a pentinar-la mentre menjava, i madame Defarge solia dardar d’aquí cap allà d’un grup a l’altre... a una mateixa casa, ficar la cunyada, els cosins... el punt de mitja sempre a la mà... unes hores de conversa a l’escola oficial d’idiomes a Salou.
El seu marit fumava a la porta de la taverna contemplant les seves anades i vingudes amb admiració: mitja hora explicant per telèfon un exercici a un nen!
- És una gran dona –va fer- una dona forta i admirable!
- És un ordinador bo, però per alguna cosa que té a dins, va molt lent.
De seguida va començar a caure guix i pols, que ell va esquivar apartant el cap.


En fi, això és el que passa quan a la taula del costat, a tocar estirant la mà (i mira que hi ha taules buides al Viena!!) s’asseuen a parlar dues amigues durant dues hores, sí, sí dues hores, dues llargues i eternes hores, dues hores en que no han parat ni un moment.

I el pitjor és que no em puc queixar! El Viena no és una biblioteca... i el que feien elles és més normal que el que preteníem fer nosaltres, llegir relaxadament mentre preníem un talladet amb les pastes gentilesa de la casa. Això sí, si el volum de les seves veus hagués estat una micona més baix, potser hauria pogut avançar més en la lectura. Clar que ara no tindria post!

34 comentaris:

  1. i nosaltres en hauríem perdut un post original

    ResponElimina
  2. Ja passen, aquestes coses!! Però mira, has perdut estona de lectura, però has sentit moltes xafarderies! De vegades en surten bons relats, d'aquestes coses que se senten... a mi em passa al tren, de vegades!

    ResponElimina
  3. I per més que et concentris...no pots evitar escoltar

    ResponElimina
  4. MIREIA.- Al menys n'ha sortit un post, sí ;-)
    T'imagines que alguna de les dues llegeix això per casualitat? hehehe


    YÁIZA.- Bé, la conversa tampoc era massa interessant. Vull dir que era tot molt normal, que si els reflexos del Guggenheim, que si coses dels seus fills a l'escola...
    No crec que en sortís res de bo! :-))


    GARBÍ24.- Exactament, impossible concentrar-se!!
    En diverses ocasions he mirat de recolzar el cap a les mans, de forma que, de passada, em tapava les orelles... però ni així.
    De tant en tant me les quedava mirant sense cap mena de dissimulació (a vegades, la gent, si s'adona que els mires, agafen consciència que se'ls pot escoltar i abaixen el volum de la veu) però és que ni m'han vist!! Res del que feia servia... Desesperant!!

    ResponElimina
  5. A mi això em passa al tren. A vegades llegeixo, però si trobes una conversa al costat... no hi ha manera!

    ResponElimina
  6. Doncs mira, potser sóc una mica egoista però m'alegro que no t'hagin deixat llegir; gràcies a això he pogut llegir el teu post divertidíssim, però divertidíssim.
    A mi em va passar una vegada pel tren; les xerrameques eren dues dones vídues i força madures (gairebé podrides i tot), que anaven a Bacelona a ballar una tarda, i una li deia a l'altra, tot parlant del seu marit difunt: "Ves, ell està al cel descansant en pau, però jo estic a la glòria."
    Sí, noia, les històries que en poden sortir, de es converses escoltades al vol sense pretendre-ho...!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. És que en el fons som uns tafaners.;-)

    ResponElimina
  8. Ves per on el post te l'han fet una mica elles...encara és pitjor a l'autobús que se t'assegui al costat ( assegui o fins i tot abassegui) un d'aquest que parlar pel mòbil tant fort que te'n assabentes de tot sense tenir-ne ganes

    ResponElimina
  9. Dona, voler anar al Viena a llegir!!! Havieu d'haver anat a la biblioteca, que segur que deuen tenir una sala amb còmodes butaques per llegir (al menys la que vaig amb les nenes els dimecres, si.Prometo una foto per a donar-vos enveja).
    De totes maneres, si estàs més enfeinada, tot costa més.
    Apa, a seguir enfeinada.

    ResponElimina
  10. CARME.- I tant! El tren és un altre lloc on a vegades no hi ha forma de llegir tranquils... És força empipador!


    GALIONAR.- Doncs mira, ja ha valgut la pena aguantar! ;-))
    Ostres quines dones aquestes que expliques... ara puc entendre que el marit segur, segur que descansava en moltíssima pau, pobre home! :-D


    JPMERCH.- Ep!! En absolut. No tenia el menor interès en saber de què parlaven... no m'agrada gens escoltar converses alienes... a més, que m'han fet posar de molt mal humor... Jo només volia llegir una estoneta.


    ELFREELANG.- Hahaha és que si fan això -a no ser que sigui una trucada molt breu- és per agafar-los el mòbil i tirar-lo per la finestra! :-))


    MPG.- Una biblioteca amb sillonets i tooooot!! nenaaa quin luxe!! ;-))
    Clar que segur que no serveixen talladets amb pastetes gentilesa de la casa! ;-)
    Jo sóc conscient que no és massa normal això que fem, eh?... Però és que ni que hagués volgut fer una altre cosa (menjar? hehe) hagués hagut d'escoltar la seva conversa sí o sí... :-P

    ResponElimina
  11. Ara vaig a innovar. Sóc al llit contestant des del mòbil! És moooolt més lent però ho volia provar!
    El que comentes és una situació que a mi em treu de polleguera! No hagués pas aguantat dues hores jo... Està clar que el Viena no és una bibloteca però en un restaurant, al metro, a la muntanya.... on sigui, sempre molesta una conversa en un to elevat. Si s'han assegut just al costat (cosa que ja fa moooolta ràbia si hi ha més llocs) almenys podien haver estat conscients que al seu voltant hi ha gent a lq que les seves connverses no interessen gens! Clar que sí Assumpta jo estic amb tu!!!! Xxxxt potser que no cridi tant... (ara vaig a intentar penjar el comentari des del mòbil... si el llegeixes voldrà dir que he triomfat!)

    ResponElimina
  12. Resulta molt molest això, a mi sovint em passa al metro. Però de vegades penso que és més per la freqüència de la veu que perquè sigui massa forta. Hi ha veus especialment molestes o que distreuen a l'hora de llegir, a mi també se'm posa malament que tingui ganes de llegir i no em deixin. Però bé, crec que parlar alegrement amb un amic i no deixar llegir un altre, de manera involuntària, no és motiu suficient per trencar les cames a ningú, oi?

    ResponElimina
  13. EL PORQUET.- Benvolgut innovador... Has triomfat! El comentari ha arribat perfectament i sembla com si fos enviat des de l'ordinador i tot :-))
    El més estrany de tot ha estat veure que s'asseien a aquella taula. Una mini-tauleta de dos!! (clar que eren dos) però si allí ningú té manies i hi ha persones soles que seuen a una taula de sis i es queden tan amples!
    Doncs res, en lloc d'agafar una taula de quatre, que és el que fan la majoria de "dos" persones (així poden deixar carpetes i coses així damunt la taula) van i agafen just la taula de dos que estava al costat de la "nostra" taula de quatre... Si el Viena és gran i ampli!!... I au, a xerrar!!
    Si per casualitat algú es pregunta, doncs, per què són les taules de dos: doncs per les persones que van soles, clar.
    Ai, Porquet, quin stress!! :-DD


    XEXU.- Possiblement has donat al clau! A vegades més que la intensitat és el to de veu que se't fica al cervell i no hi ha manera que et puguis abstreure. Clar que, una de les dues cridava una mica més. La que duia pantaló negre era més moderada. De la seva veu sí que m'hagués pogut abstreure... però l'altre uffff
    Clar que, com tu dius... no és pas per trencar cames... si, de fet, el que feien elles era més normal ;-))

    ResponElimina
  14. Al final, tot té el seu què: no has pogut llegir tranquil.lament, nosaltres en canvi hem pogut soriure amb la teva última aventura vienesa, hehe...

    ResponElimina
  15. Ja veus al Viena, per saborejar el talladet i les pastetes barrejat amb converses d'aquesta varietat i a alt volum!!...Heu de buscar un altre raconet per a llegir tranquils!!
    Però tu no desaprofites mai res!!...Qualsevol cosa et dona peu per crear un post ben original!!
    Quina dona!!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  16. Com que jo també he estat fa poc al "lloc dels fets" crec que sé de quina taula parles i coincideixo amb tu i amb EL PORQUET d'estranyar-me que la triessin si vosaltres ja estàveu asseguts a la vostra. El més normal, havent-hi taules buides de sobres, hauria estat escollir-ne una que permetés més intimitat per la seva conversa, almenys jo hauria actuat així.
    I si a més parlaven fort, encara pitjor. Sé que el Viena no és una biblioteca però també és veritat que els altres clients no hi van a sentir de què parlen a les altres taules, llàstima que hi ha gent que no ho entén això.
    Suposo que és una barreja d'egoisme i manca d'educació, i poc hi podem fer. Almenys n'has tret un post, no va ser del tot perduda la tarda d'ahir. :-))

    ResponElimina
  17. A mi no se m'hauria acudit anar a un bar a llegir. Sempre ho faig a casa, i si pot ser amb una música de fons. El soroll d'un bar (per molt Viena que sigui), amb la xerrameca de la gent i el soroll dels gots i de la màquina del cafè, em posaria nerviosa i no em faria concentrar en la lectura.
    També crec, com tu, que al bar no cal anar a parlar perquè tothom senti el que dius, però ja se sap que hi ha gent que no té manies.... Només cal veure els que parlen per telèfon pel carrer, a l'autobús o al tren. Sembla que vulguin que la gent els senti! I sents cada conversa, que se la podrien estalviar!!!!
    He de reconèixer, però, que som una mica tafaners i, quan no tenim una altra cosa interessant al cap, ens agrada saber dels altres.
    I saps què? gràcies a això has pogut escriure un relat que a primer cop d'ull no té ni cap ni peus, però que ens ha fet a tots para l'orella!!!
    Petons

    ResponElimina
  18. Ha quedat prou bé, aquesta conversa intercalada! :-D Ves, no hi ha mal que per bé no vingui…

    ResponElimina
  19. FERRAN.- La veritat és que pretendre silenci per llegir a una hamburgueseria pot sonar "raru", eh? hehehe però és que normalment n'hi ha... si fins i tot posen música clàssica de fons, i s'està tan bé! :-))


    MONTSE.- Fa temps anàvem a la Biblioteca, però llavors sí que m'empipava quan la gent parlava!... A més, que a la Biblioteca no et pots demanar el talladet i les pastetes ;-))
    Espero que el proper dia que hi anem ja hi hagi més calma.
    És que a les hores dels àpats sí que hi ha soroll, eh? i molt... és de 4 a 6 que hi sol haver calma... és el "moment ideal" :-))


    McABEU.- Sí, sí, justament la taula que estàs pensant!! ;-))
    Jo quan vaig veure que seien allí fins i tot em va fer gràcia (encara no sabia el que m'esperava!) i vaig pensar "mira que originals, dos que seuen a una taula de dos", perquè això no ho fa gairebé ningú, com ja vaig explicar a EL PORQUET, normalment els "dos" seuen a taules de "quatre"... En fi... però quan vaig veure que la conversa durava més de mitja hora ja em van venir tots els mals... i una hora!!... i a una que li truca el mòbil i jo que penso "ara, ara haurà de marxar!!"... doncs no... dues hores!!
    I tampoc és que cridessin escandalosament, però no parlaven fluixet. Jo no les volia sentir i les seves frases se'm ficaven al cap de mala manera. Vaig intentar tapar-me les orelles i ja no sentia ni la música de fons, ni sentia el soroll de plats i tasses: només sentia la seva veu!!!
    En fi... esperem que no es repeteixi :-DD


    MARGARIDA.- Hehehe és que a la majoria de la gent normal no se li passa pel cap això d'anar a llegir a una cafeteria, però va ser un descobriment casual :-)
    Un dia vàrem veure que, a partir de dos quarts de quatre allò s'anava buidant, que es podia sentir la música de fons, que la llum és bona, que les taules i les cadires són a una alçada correcta, i que s'hi està molt bé: a l'estiu aire condicionat i calefacció a l'hivern...
    Després, passades les sis es torna a omplir i, pels volts de les vuit allò és un xivarri de por. Però aquelles dues horetes són la glòria...
    I els diumenges encara més, la calma aguanta ben bé fins les set :-)
    Si jo hagués estat allí sense saber què fer, per exemple esperant algú, potser si que, instintivament, hagués escoltat, però ahir justament el que volia era no sentir-les!! :-))


    P-CFACSBC2V.- Hahahaha si el pobre Dickens, el meu estimat Dickens, aixequés el cap i veiés amb que se'm barrejava la seva obra!! :-)))

    ResponElimina
  20. Quan has dit que anaveu al Viena a llegir, el primer que he pensa és "ui, quin poc silenci", però de seguida he pensat que de fet jo llegeixo al tren i allí tampoc és que hi hagi silenci sempre. També em passa això que a tu, i jo acabo cotillejant del tot la conversa (si és prou interessant) mentre faig veure que llegeixo.

    Mentre llegia el teu escrit de dos colors (molt original, per cert), no sabia si era la conversa d'algú altre, eren els teus pensaments o comentaris teus amb el teu home.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  21. I com més et vols concentrar més impossible és... però mira, fruit d'aquesta experiència t'ha quedat un bon post! Va bé saber què pensa la gent... ;)

    ResponElimina
  22. Bé, però tal com ja han dit...llavors no tindries post! Així que ja se sap "no hay mal que por bien no venga".

    Bon cap de setmana!!!

    ResponElimina
  23. t'ha sortit un post molt divertit, tenies un altre tema previst per escriure???
    Tambe he vist que havies conegut a una altre blogaire, la meva experiencia amb la gent que hi ha darrera dels blogs va ser molt bona, la recomano!! a veure si la setmana que ve ens veiem!!

    ResponElimina
  24. doncs t'ha quedat un post be xulo! és cert que una cefeteria doncs no pots demanar que la gent no xerri, xò de vegades tampoc cal que la gent cridi. A mi m'incomoda molt quan hi ha tan soroll que no sento el que m'expliquen.xò tot plegat és difícil de portar.

    ResponElimina
  25. Confesso que sóc molt intolerant amb aquestes coses i és un comportament que em treu de polleguera! Per què coi he de sentir les converses de l'altra gent? Per què no es pot parlar en un to fluixet sense destorbar els altres? Al metro n'hi ha un bon grapat, d'aquests... I sí, jo sí que crec que a segons qui se li podrien trencar les cames, per això, XeXu... hihihi

    Assumpta, espero que almenys puguis gaudir d'aquest excés de feina i que no estiguis massa estressada! Un dels avantatges de la lectura és que sempre podràs trobar-li un moment, tant que t'agrada! ;)

    Ànims en la "lluita" per llegir!

    ResponElimina
  26. Hahaha Excel·lent post!!! Quina gràcia.

    La gent que xerra tan alt sempre són una tocada de ******* per als que llegim en llocs públics. A mi em passa sovint al bus.

    Em fa molta gràcia que hagis anotat la conversa hahaha.

    Sempre pensant en com convertir una situació en un post...

    ResponElimina
  27. ALBA.- Segurament tens raó ;-) Potser si jo ja hagués estat concentrada llegint quan elles van arribar ja no m'haurien molestat, però com quan jo volia llegir ja era conscient que elles parlaven, no me les podia treure del cap ;-))


    BARCE.- És veritat, xiqueta, al menys en va sortir un post ;-)
    I parlant de posts... enyoro fer-ne algun!! Però per una temporadeta que tinc alguns encàrrecs he d'aprofitar de fer aquestes feinetes ;-))
    Llàstima que bloguejar no es cobri!


    VERO.- Hehehe tu també coneixes el lloc i els nostres estranys costums de llegir allí ;-)
    De fet, no tenia cap altre tema previst en concret, però volant pel meu caparró sempre hi ha temes a punt de ser "postejats" ;-))
    Sí! tu també has fet coneixences ben maques gràcies als blogs! ;-)


    RITS.- A vegades penso si a ells (en aquest cas "elles") no els hi fa vergonya pensar que tothom s'assabenta de la seva vida... però ja veig que no ;-))


    NÚR.- Holaaaa!! quant de temps! ;-))
    Al tren és horrible, eh? A vegades agafen ganes de fer una cosa que un dia en XEXU va explicar al seu blog: Posar-se dret i començar a llegir en veu alta al costat dels empipadors que criden, o posen la música forta :-DD
    Més que "excés de feina" és, senzillament "feina" hehehe tota acumuladeta aquestes dates i la resta de l'any gairebé res... Però és una graaan alegria!! ;-))


    MBOSCH.- Això de pensar que "la vida és un post", és deformació blogaire total i absoluta... és un dels símptomes més coneguts de la "Bloguitis crònica aguda" ;-))
    M'ha fet gràcia que hagis rigut en llegir la barreja que es va formar al meu pobre cervellet ;-))

    ResponElimina
  28. Jo també tinc un mes enfeinat i els meus posts i visites s'han relantit molt...
    A mi no em passen aquestes coses... si anés al bar del poble i em posés a llegir un llibre, de segur que seria el centre d'atenció!
    - Mira que fa aquella boja ara!!
    Així que el talladet i la lectura els faig vora la llar de foc, cosa que seria fantàstica si ho pogués fer realment sovint, però últimament també em costa trobar una estona que sigui més llarga que uns momentets robats aquí i allà...

    ResponElimina
  29. Mala suerte otra vez no habrá gente conversadora, me has hecho reir con tu post. En cuanto al tiempo a mi me pasa que no sé porque lo he perdido y ando poco por los blgos, pero siemrpe hay un tiempito para visitar a los blogueros de siempre. Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  30. Doncs mira que és gran aquell Vienna!

    ResponElimina
  31. xDDD m'ha fet molta gràcia la reproducció de la conversa paral·lelament a la narració del llibre. M'ha recordat moltes situacions viscudes per mi en què no et pots concentrar en el que estàs llegint perquè l'atenció se't desvia cap a la conversa del costat. xD coses que passen... jo últimament tampoc tinc temps per a res, i trobo molt a faltar aquestes petites estones de tranquil·litat, però bé, hi ha èpoques de tot! :)

    ResponElimina
  32. Jajajaja, Assumpta jo podria ser perfectament una de les dues amigues, i és que amb una amiga moltes vegades quan quedem anem a un Viena a fer el talladet amb les pastes de regalet, com tu, i a xerrar, com elles! ;)

    ResponElimina
  33. A mi m'ha passat moltes vegades això, sobretot en època d'estudiant, i al final acabava agafant el diari. Però és que a la biblioteca també em desconcentro hehehe.
    Feia molt de temps que no passava per aquí i m'he trobat el bloc amb la mateixa essència d'abans. Poc a poc vaig reincorporant-me, espero que visitis casa meva. Instints.

    ResponElimina
  34. JOMATEIXA.- Hehehehe m'has fet riure amb això de que et senyalarien per ser rara si llegies al bar! :-))
    Espero que trobis bons moments de lectura! ;-)


    TÍA ELSA.- Yo, a parte de este trabajito, he tenido una especie de "crisis bloguera"... me venían ideas para escribir, pero no acababa de encontrar el momento... a ver si ya pasó! :-))


    JORDI.- Oi que sí? :-)) Doncs res, noi, al costat nostre vinga a xerrar!!


    ANNA GRIERA.- Hehehe el problema és que, quan més et vols concentrar, pitjor... llavors ja tens la seva veu al cervell i no hi pots fer res :-)
    A veure si arriba una bona època en que puguis gaudir d'instants per a tu mateixa! :-)


    FINESTRETA.- Potser eres tuuuu! :-DD
    La veritat és que he de reconèixer que el Viena és més per anar a xerrar que per anar a llegir hehehe però havent tant lloc, ja podien haver-se posat unes quantes taules "més enllà" :-))


    LES COSES COM SÓN.- Holaaaa! ostres, he hagut de clicar damunt el teu nick a veure qui hi havia al darrera... que has canviat de nom!! :-)
    Jo a les biblioteques si que no perdono el menor sorollet, sóc terrible!! :-))

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!