divendres, 20 de gener del 2012

Chop Suey (Relats Conjunts)

Chop Suey, Edward Hopper, 1929


Aquella era la meva cafeteria preferida. L’ambient era tranquil i relaxat i, malgrat haver-hi alguns clients habituals -amb alguns dels quals ens saludàvem en la distància, des de les taules, amb una lleu inclinació de cap i un somriure- la majoria era gent a la que no havia vist mai abans, i això em donava una sensació de llibertat que m’agradava. Una barreja entre conegut i desconegut en la seva justa proporció.

A vegades, mentre feia veure que llegia una revista o que escrivia alguna cosa al meu quadern, em dedicava a escoltar les persones que seien a les taules més properes. No em guiava pas cap intenció de ficar-me a les seves vides, en absolut. Tan sols em sentia una observadora imparcial de la realitat.

Aquella tarda de gener era bastant freda, però al Chop Suey s’estava molt bé. La temperatura era agradable i agradables eren també el cafè i el tall de pastís de mores que havia demanat. Bé, el pastís de mores era més que agradable, estava absolutament deliciós.

A la taula del meu davant hi havia dues noies, una d’elles em quedava de cara i l’altra d’esquena. La que no podia veure semblava que tenia alguns paperets al davant, l’altra posava una expressió absent, com molt pensativa.

Com ja he dit, jo era una observadora imparcial dels fets del meu entorn i em vaig centrar més en elles. Des de sempre he tingut la sort de poder gaudir d’una oïda privilegiada, així que no vaig tenir cap problema per poder sentir la conversa que a continuació transcric:

- Va, dona, vaaaa, -va dir la que estava d’esquena, allargant la darrera "a" amb to fastiguejat- no t’ho pensis tant que se’ns farà tard.
- Espera, que vull recordar què van fer... No hi haurà un diari per aquí? –va respondre la d’expressió somiadora.
- Si, ara anirem a demanar un diari! –va dir la que estava d’esquena amb un to de veu que demostrava que, precisament, el que no anava a fer era demanar cap diari- Digues el primer que et passi pel cap, Marta.
- Ai, dona, que les coses no es poden dir sense meditar una mica.
- Si no l’acabem en deu minuts perdrem el ferrocarril de dos quarts.
- Ufff... va, d’acord doncs, em guiaré per la primera intuïció. Pregunta, pregunta.
- Deportivo Europa - Real Union.
- Ics...
- Arenas de Guecho - Español
- U
- Real Madrid - Barcelona
- Dos
- ...

Efectivament, aquelles dues joves eren seguidores del football, l’esport que s’estava posant tant de moda. Feia cosa d’una setmana, a aquella mateixa taula, dos homes que semblava que entenien d’aquestes coses deien que algun dia el football serà seguit per milions i milions de persones...


Nota: Tot i que l’any 29 no existien les travesses, en el món dels relats pot passar qualsevol cosa!! El que sí és segur és que l'any 29 el Barça va guanyar la primera edició que es feia de la Lliga. Visca el Barça!!

Escrit seguint la proposta de Relats Conjunts

31 comentaris:

  1. Hehehe. No m'ho esperava pas que aquestes dues noies estiguessin fent una travessa de football però... per què no? :-DDD
    Bon relat, m'has fet somriure. :-)

    ResponElimina
  2. aixo era el maig i jugaven;
    09-05-29 . LIGA

    REAL MADRID-BARCELONA 0-1

    Real Madrid: Cabo, Quesada, Urquizu, J.M.Pena, Prats, Esparza, L.Pena, Lazcano, Lozano, Rubio, Morera.

    Barcelona: Platko, Walter, Saura, Samitier, Guzman, Castillo, Piera, Sastre, Arocha, A.Garcia, Parera.

    Goles: Sastre 1

    ResponElimina
  3. Sort que he vist un 2 a la casella que pertocava posar-lo!!! Molt i molt bo! Quina sorpresa final!!! Començava la llegenda blaugrana! :D

    ResponElimina
  4. Mare de déu, qui pot pensar en el Barça veient aquesta imatge?? Doncs l'Assumpta, és clar. No es pot negar que és original, tampoc se m'hagués acudit mai. Però que ho sabien aquestes noies que, a part de milions de seguidors, els footballistas cobrarien una bona picosada, uns quants anys després??

    ResponElimina
  5. Hehehehe... doncs també hi ha hagut sorpresa final!

    Molt bon relat, Assumpta, i molt bona la informació retrospectiva sobre la lliga de l'any 29.

    Ostres, ddriver... quina precisió!

    ResponElimina
  6. Hahahaa! Ai, Assumpta... sempre amb el Barça present, eh! Quina gràcia, em penso que ens has agafat a tots desprevinguts.

    ResponElimina
  7. McABEU.- No tenia ni idea de què fer, però com veia que alguns relats eren una mica dramàtics, he volgut fer alguna cosa més suau, res complicat ni complex. I, si us fa somriure, doncs ja estic contenta!! ;-))


    DDRIVER.- Mea culpa ;-)
    M'ha fet mandra buscar la jornada en que es va donar aquest partit... De fet, segur que tots partits que he posat corresponen a jornades diferents. Tan sols he buscat quins equips hi havia a aquella primera lliga i els he barrejat.
    A més, al maig faria massa calor per anar amb els barretets i les jaquetes ;-)
    Però moltes gràcies per la informació!! M'agrada veure que llavors ja fèiem aquestes coses :-DD


    EL PORQUET.- I, segons ens diu en DDRIVER, veritablement aquell partit -el dia que es va jugar- va ser un 2 ;-))
    Si senyor! començava la llegenda!! ;-))


    XEXU.- No sabia què escriure o, per ser més exactes, les idees que em venien no s'acabaven de concretar... i al final, de cop, he pensat en això :-)
    En quant als sous dels futbolistes, segur que llavors no s'ho esperaven pas... Ni elles ni ningú! :-DD


    CARME.- De petita, em feia gràcia quan el meu pare m'explicava que la primera Lliga de la història va ser blaugrana, i la temporada 28-29. I com cap idea més semblava voler-se desenvolupar al meu cap, quan he vist la data del quadre, doncs... res, un homenatge a aquells pioners! :-))


    YÁIZA.- M'alegra que us faci gràcia! ;-)Per cert, que després -quan ja el tenia fet- m'he adonat que al de la Boca de la veritat, també hi va sortir una travessa... Glubs... em repeteixo!! ;-))

    ResponElimina
  8. Veus amb això hem coincidit, el meu relat (com veuràs demà) tampoc és gens dramàtic. ;-))

    ResponElimina
  9. Segurament que també hi havia un Pepe que atonyinava a tort i a dret.

    ResponElimina
  10. I jo que esperava els apunts d'un munt de xafarderies...^0^

    ResponElimina
  11. Una duu un barret blau i l'altre terròs però direm que és grana. Estava claríssim.

    ResponElimina
  12. Ves per on feien una travessa i a sobre guanyava el Barça!!!! com l'altre dia....molt original Assumpta! i després del pastís de mores van predir potser que un dia hi hauria un entrenador anomenat Mou....?

    ResponElimina
  13. mira que en fa de temps que veuen el Barça com un guanyador nat....
    molt ben trobat

    ResponElimina
  14. hehehe, ben original!

    a mi tb em dóna la sensació que la noia del jersei verd està absent. què curiós!

    ResponElimina
  15. McABEU.- Doncs si dius que no és dramàtic ja tens punts a favor, què bé!! Aviat, aviat el llegiré!! ;-))


    MONTSE.- Ostres, quin tio!! Has sentit que el volen apartar de l'equip? N'haurien d'apartar uns quants! :-))


    PILAR.- Hahahaha ja veus!! Aquestes noies eren unes pioneres en el seu temps!! ;-))


    QUADERN DE MOTS.- Segur que sí!! Ja ho duien el blaugrana al cor... i al cap ;-))


    ELFRI.- Nenaaaa!! Creus que això del pastís de mores ha estat el meu subconscient? Quina gràcia m'ha fet quan he llegit el teu comentari!! :-))
    Clar que... la narradora diu que el pastís està deliciós. Llavors potser no té res a veure :-P


    GARBI24.- Ja vàrem començar amb bon peu... i, aquests darrers anys, ens donen unes alegries més grans!! :-DD


    RITS.- Oi que sí? Sembla que estigui una mica somiadora ;-)) (Qui ho havia de dir que estava pensant resultats de partits hehehe)

    ResponElimina
  16. Tu estàs segura de que no estaven al Viena i la que duia la travessa no eres tu? A mi m'ho ha semblat. No sé per què. ;-)

    ResponElimina
  17. ja t'has "desmelenat", Assumpta...!!!

    jajajajajajaja!!! que bo, que bo!
    petonet

    ResponElimina
  18. JPMERCH.- Per com s'hi està de bé, podria ser un "precedent" del Viena ;-)) i, alguna travessa he fet allí, ho he d'admetre hehehe
    És nota que l'autora (jo) ha deixat petjada a la seva obra (el relat) ;-))


    BARBOLLAIRE.- Veus que modernes les noies? Les primeres futboleres de la història!! :-)))

    ResponElimina
  19. Quina visió de futur!!! Molt bo!

    VISCA EL BARÇA!!!!!

    ResponElimina
  20. Qui ho havia de dir, que unes senyoretes tan fines eren afeccionades al futbol! O potser només volien que els toqués la "quiniela" per fer ves a saber què... Molt bon relat, Assumpta!

    ResponElimina
  21. MONTSE.- Unes noies avançades al seu temps hehehe ;-))
    Visca el Barça!! Oeee oeeeee :-))


    GALIONAR.- Hehehe és que són unes noies molt modernes!! ;-))
    Jo cada setmana ho intento, però res, amb els resultats que hi ha en aquests moments, com a molt podríem fer una de 12 encerts (els hi hauré de demanar ajut a elles! hehe)

    ResponElimina
  22. Quan era nen, si algú volia guanyar una travessa milionària li feien dir el pronòstic a dones que no en sabien un borrall de futbol. Encara que posar Real Madrid-Barça : u, els fes més mal que treure's un queixal de viu en viu. Les dones del teu relat, però van ser precussores d'un canvi imparable.
    Per cert, ja podria ser que el Mirandés fes d'Arenas de Getxo ;)

    ResponElimina
  23. Molt divertit...no em podia ni imaginar que aquestes noies parlessin de futbol.

    ResponElimina
  24. Hahaha els teus relats sempre acaben amb una travessa!!

    M'has fet riure.

    (I no sé per què però al meu cap "football" sonava amb un accent anglès molt marcat. De l'Anglaterra profunda.)

    ResponElimina
  25. Muy buena la idea, la imaginación todo lo puede, pero dónde sigue el relato? Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  26. RAFEL.- Hehehe ai, ai si et llegeix algun periquito ;-)
    Quan jo era petita a ben poques dones els agradava el futbol... imagina aquest parell que innovadores! :-))


    KWEILAN.- A veure si elles tenen sort, que jo com a molt en trec alguna de 10 encerts i cobro 2 eurets ;-))


    MBOSCH.- Estic obsessionada pel tema... Però no hi ha manera que em faci milionària :-P
    Sonava com de l'Anglaterra dickensiana? :-D


    TÍA ELSA.- Eso de "Relatos conjuntos" puede inducir a confusión ;-)
    En realidad, cada participante hace el suyo enterito, pero se llaman "Conjuntos" porque todos los hacemos en base a una misma propuesta. Hay un blog que propone una imagen concreta (un cuadro, una escultura, una estatua...) i, a partir de allí, quien quiere hace un relato :-))

    ResponElimina
  27. ja si comprendo yo me confundí con otros relatos que continuan con otros autores, gracias por la aclaración. Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  28. ja estas trigant massa!!!! que passa!!!! que no ho tenim de celebrar???
    VISCA VISCA I VISCA.
    Un petonet culé.

    ResponElimina
  29. TÍA ELSA.- Así lo entendí! ;-)
    De hecho, había antes también este tipo de propuesta i, en ocasiones puntuales, también hay quién se propone continuar algun relato anterior ;-)
    Besos, guapa!!


    M. TERESA.- Ja està, ja està!! :-DD
    VISCAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!

    ResponElimina
  30. un final sorprenent, no m'ho esperava..bé a mi no m'interessa ni gens ni mica el futbol,però m'he divertit molt je!!

    ResponElimina
  31. I tant que l'acabarien seguint milions!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!