dimarts, 31 de gener de 2012

Tornem al tradicional correu postal?

Fa uns dies, en Garbí ens parlava de com n’estem de “vigilats” a la xarxa, la quantitat de dades nostres que els buscadors van emmagatzemant i com sembla que la nostra privacitat pot arribar a estar amenaçada. Arran d’això, ell ens anima a tornar al correu tradicional (bé, ni que sigui per fer un post) i buscar per casa alguna postal o carta escrites a mà, com es feia abans...

Tot i que no es pot dir que en col·leccioni, sí que en guardo algunes. Les he estat mirant i m’he adonat que en tinc bastantes d’Escòcia, totes enviades per la mateixa persona, la meva amiga (i profe d’anglès) Helen. Aquí en poso tres de les més maques i una “per les dues cares” ;-)



1.- Castle Stalker, Appin Argyll
2.- Loch Achray, Trossachs
3.- Dumbarton Rock and Ben Lomond, the River Clyde

23 comentaris:

  1. Alguna que altra tinc jo també d'Escòcia! Ja veig que has tingut la cura d'esborrar precisament les dades que mirem de protegir amb els nous canvis d'Internet!

    ResponElimina
  2. Oh! Però què boniques!! Mare meva, m'han agafat ganes de sortir corrents cap allà dalt... he estat només un cop a Escòcia, però vaig passar els dies a la capital, i no he visitat cap lloc com aquests de les postals. Però m'encantaria!!!

    ResponElimina
  3. Un dels viatges dels que guardo més bon record, el d'Escòcia. Algun dia hi tornaré, segur!

    Les fotos, precioses...

    ResponElimina
  4. Si més no hem despertat sentiments bons i records d'aquells que no s'esborren. Bones postals per un país fantàstic.
    Gràcies per l'aportació.

    ResponElimina
  5. Ostres quines postals més boniques! Espectaculars! Sempre he tingut ganes d'anar a Escòcia, amb el referèndum que volen fer les ganes s'han tornat en visita imprescindible i amb les teves postals gairebé que me n'hi vaig a viure!

    ResponElimina
  6. Els Trossachs són una de les zones més maques d'Escòcia (si és que n'hi ha alguna de lletja). I tots els llacs són preciosos!

    Porquet, als Trossachs hi ha un munt de rutes per fer trekking!!

    ResponElimina
  7. M'acabo d'apuntar a la iniciativa d'en GARBI24. Com li he dit allà, guardo un bon grapat de postals comprades com "record de vacances" i per tant sense fer servir. Fa anys que ni en rebo ni n'envio cap, però remenaré per casa a veure que surt. :-))
    M'agrada la primera que has triat, sembla una de les teves fotos de núvols. :-)

    ResponElimina
  8. Són molt maques les postals!

    Una iniciativa ben divertida, aquesta...

    M'ha fet un efecte molt divertit, veure la postal del revés... he pensat que potser posant Assumpta i Reus ja t'arriben les postals... ja sé que has esborrat dades, però mira m'ha vingut aquesta idea... la famosa Assumpta de Reus! :DDDD

    ResponElimina
  9. Assumpta, jo fa anys que escric correus postals, i diuen que no hi ha res que faci més goig que veure un paper amb línies escrites i pensades només per a aquella persona. Escòcia és fenomenal, jo hi viuria si no fos perquè la feina me cau molt lluny d'allà!! Petons!

    ResponElimina
  10. I saps? Si les vols reciclar sense llençar-les, les pots fer emmarcar sense text per temes: escòcia, gats, persones, paisatges...Així les tens presents i no es perden en qualsevol calaix.
    Hale, siau, que m'enrotllo massa!

    ResponElimina
  11. No estaría nada mal, pero mucho me temo que no prospere esa propuesta. Antes también se leía la correspondencia ajena, no sólo postales, también cartas, abiertas por el procedimiento del vapor, por ejemplo. Si querías que en tu pueblo algo se supiera, no tenías más que usar el correo… manual.
    Ahora dicen que el libro está sentenciado, ese que huele a papel impreso, o a piel curtida si es de lujo, porque lo digital viene arramplando con él.
    También yo tengo muchas panorámicas de monumentos naturales, artificiales, históricos, culturales… pero ahora también las veo en Internet, y mucho mejor.
    Cómo será la cosa que estoy pensando en digitalizar todas mis diapositivas, y tengo miles, porque es más cómodo que poner el proyector. Y hasta es posible que si la lámpara se funda, no encuentre repuesto.
    Así es la vida, Assumpta, un torrente incontenible.
    Saludos.

    ResponElimina
  12. Ostres, quina peneta que amb el temps haguem anat perdent aquell costum tan bonic, d'enviar-nos postals quan érem de vacances. Alguna sempre cau, encara, però res comparat amb els "vells temps", oi? *sospir*

    ResponElimina
  13. Jo em sembla que en tinc una! Només una, però la tinc. Ara saber on és... ja és una altre cosa...

    ResponElimina
  14. Sempre fa molt il•lusió rebre una postal. Veure que hi ha algú que encara que sigui lluny es recorda de tu. Aquestes postals són molt maques.

    ResponElimina
  15. Molt maques les postals! saps jo abans feia col·lecció de postals, de Barcelona en tinc un munt, sense escriure, i també col·leccionava les que m'enviaven....

    ResponElimina
  16. Una bona pensada això de recordar quan feiem servir les postals per felicitar o per escriure des del lloc on estaves de vacances...Per tot el que no fos això, sempre la carta...Tot era una altra cosa, ni millor ni pitjor, diferent!!
    Molt maques las vistes d'Escòcia.No he estat mai, però és dels llocs que m'agradaria visitar.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  17. A mi m'encanta rebre postals, i reconec que ara em costa d'escriure quan marxo de vacances.... (total per tres dies!). Però crec que poc a poc (o ràpidament, com vulguem) s'anirà perdent. El temor a les dades a la xarxa.... Ja fa temps que s'en parla... (de fet ja Orwell parlava del "ojo que todo lo ve" molt abans quan els ordinadors i internet no eren vox populi). Només que nosaltres mateixos hem de ser molt més curosos en quines dades proporcionem. De fet, des de que naixem ja donem dades de nosaltres a tot i dret, i tampoc ens hem amoïnat gaire, oi?

    ResponElimina
  18. Jo hi vaig estar a Castle Stalker!! Els altres llocs no em sonen però també són molt i molt macos. És que Escòcia és molta Escòcia... Hi hauré de tornar per passar-hi una temporadeta més llarga.

    ResponElimina
  19. oh!! què xulo!!! Escòcia, no hi he estat mai, xò totes les imatges que en veig son precioses!!!
    És xulíssim rebre postals.

    ResponElimina
  20. Moltíssimes gràcies a tots pels vostres comentaris :-))

    Em va semblar que la proposta d'en GARBÍ era molt interessant, així que, com aquestes coses no tenen termini, us animo a que busqueu a veure si trobeu alguna carta, postal, felicitació o similar, la escanegeu i la poseu al blog!

    És cert que Escòcia és preciosa! Nosaltres hi vàrem anar una vegada, fa onze anys i ens va encantar. Teniem la "base" a Edimburg i, des d'allí, vàrem fer algunes excursions. Si podeu, us ho recomano! ;-)

    I a veure si, entre tots, no permetem que es perdi el bonic costum d'alegrar de tant en tant les bústies "materials" dels nostres amics i familiars amb alguna coseta escrita a mà :-)

    ResponElimina
  21. Quines postals més xules!
    Jo encara he de rebuscar, que en tinc un munt! I he de mirar a veure quina puc ensenyar per les dues cares!

    ResponElimina
  22. Jo no ho he perdut almenys amb tu. Quan faig algun viatge t’envio una postal!

    ResponElimina
  23. Jo havia estat una gran fan del correu postal... Escrivia cartes i hi posava dibuixos, coses que feia jo, papers amb il•lustracions fantàstiques, escrivia amb bolígrafs de diferents colors, etc. Ains... Hauria de mirar si tinc postals, però de cartes sí que recordo guardar-ne unes quantes! ;)

    Això dels blocs no sé pas si funcionaria, però, per correu postal!,

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!