 |  |  |  |
 |  |  |  |
 |  |  |  |
 |  |  |  |
 |  |  |  |
Ingredients:
- 1 iogurt de llimona (el pot ens servirà de mida pels altres ingredients)
- 1 mida del pot de iogurt d'oli
- 2 mides de sucre
- 3 mides de farina
- 3 ous
- 1 sobret de llevat
- 3 pomes
- mantega
- farina.
Elaboració:
- Pelem les tres pomes.
- En un bol barregem els tres ous amb el sucre.
- Barregem el sobret de llevat amb la farina i ho afegim al bol.
- Afegim el iogurt.
- Afegim l’oli i ho anem barrejant tot molt bé.
- Untem un motlle amb mantega i hi tirem també una miqueta de farina, una capa fina per tota la superfície.
- Aboquem la barreja dins el motlle.
- Afegim les pomes fetes a trossets.
- Ho posem al forn a 170 graus durant 30-35 minuts.
El passat dissabte, dia 7 de gener, entre la meva germana i jo vàrem fer aquest pastís. Em va dir que la recepta era de l'Arguiñano. El resultat va ser força bo. Ara bé, el tema de la temperatura del forn i el temps va ser ben bé a ull, perquè el seu forn no té graus, sinó que pot anar "fort" o "fluix". Com quan encara no portava mitja hora ja es sentia l'oloreta que estava cuit, el vàrem apagar. Lamentablement, s'havia cremat una mica de sota, però era poquet, ho vàrem treure i llestos.
Bon profit!!
Assumptaaaaa! Quina bona pinta!!!
ResponEliminaSaps què m'has recordat? Això:
http://elporquet.blogspot.com/2010/11/la-meva-avia-irlandesa.html
Gràcies per portar-me tants bons records i per fer-me afilar les dentetes!
Bon profit, en prenc nota.
ResponEliminaNo et diré que provaré de fer-lo perquè seria mentida, però m'ha fet molta gràcia la disposició de les fotos per seguir perfectament el procés!! T'ha quedat molt bé la recepta, és súper didàctica. No ho hauràs aconseguit gràcies a cert tutorial de cert enigmàtic personatge?
ResponEliminaFa bona pinta. Suposo que no en va quedar per repartir, no? :-)
ResponEliminaMe l'apunto!!! Gràcies, Assumpta.
ResponEliminaEi! Jo també el faig! Clavat!
ResponEliminaQueda a molt bo!
PORQUET.- Gràcies per haver-me enllaçat aquest post. Llavors encara no havia descobert el teu blog i no l'havia llegit. M'has emocionat, de veritat :-)
ResponEliminaAixò sí, segur, segur, que el pastís de la Margaret era millor... a nosaltres se'ns va cremar una mica de sota (per això he avisat que compte amb el temps i temperatura de cocció) i el vaig haver de rascar una mica amb un ganivet :-)
MONTSE.- Gràcies, maca!! :-)
I, sobre tot, vigila la temperatura de cocció i el temps, que a nosaltres, per poquet, se'ns va cremar una mica de sota :-)
XEXU.- Hehehe clar que ho he aconseguit gràcies a cert tutorial de cert enigmàtic personatge :-))
De fet, quan vaig veure la meravella de disposició dels llibres de la CARME, aconseguida gràcies a les bones arts d'aquest críptic personatge, li vaig demanar les instruccions, ja pensant en fer una cosa així, i vaig fer aquest post de prova al Petit Blog :-))
McABEU.- Estava molt bo! :-)) I no és difícil, de veritat. Llàstima de no tenir un forn més modern, per haver pogut controlar millor el tema de la cocció.
(M'has d'explicar com centrar les taules, que el marge dret és una micona més ample i, per la forma habitual de centrar amb la instrucció típica del codi no em fa cas, no ho accepta). Clar, podria fer les imatges un parell de punts més grans cada una i ja semblaria que està centrat, però seria un efecte, no una realitat) :-))
Ah!! Aquest no s'acaba mai, pots agafar-ne un bon tall!! :-))
PILAR.- Espero que et quedi molt bo!! :-))
Vigila amb el temps i temperatura de cocció, que a nosaltres, per poquet, se'ns va cremar una mica de sota.
Bon profit ;-))
CARME.- Eeeei, tu que ets bona cuinera!! (Hehehe ara m'aprofitaré) Com ho fas perquè no es cremi per sota? Quant de temps el tens? :-))
Quan vulguis, m'envies en format text el codi html d'aquest post i veuré que s'hi pot fer.
ResponEliminaMcABEU.- Mare meva!! :-)) El Codi d'aquest post dura més de quatre pàgines d'un Word!! T'agafaria un patatús! No, no pateixis, jo només volia saber si hi ha alguna instrucció especial, diferent, quelcom per les taules. Si no, és igual, ja es veu prou bé. Però mil gràcies de totes formes!! :-)))
ResponEliminaCaram quina presentació més ben feta!!
ResponEliminaJo el faig gairebé igual!! està boniiiisiiiim!
Ara m'has fet venir ganes de fer-ne un...
Per cert, a mi també m'aniria bé aquest tutorial. Quan vaig voler posar els dibuixos dels nens tampoc me'n sortia i van quedar una mica de qualsevol manera...
ResponEliminaAixí que si m'ho voleu explicar pel proper cop que ho necessiti...
JOMATEIXA.- Oi que sí que surt molt bo? :-))
ResponEliminaA nosaltres se'ns va cremar una mica de sota. Quant de temps ho tens tu?
Per cert, t'acabo d'enviar el tutorial d'en Mac amb un intent d'explicació meva, de com jo l'aplico. Espero que et vagi bé... i sinó... ehem... llavors sí que li hauràs de preguntar a ell :-DDD
(Hola, Mac!!) ;-))
Ostres, tinc una sensació de déjà-vú molt estranya amb la tercera foto de la primera fila... Mmmmm... deixam pensar... Aquests colors, aquest blau, aquesta clara d'ou crua... en què em fan pensar?? ;-)
ResponEliminaDoncs pel que fa el resultat final, té molt bona pinta!!! Aquí no el puc fer, perquè no tinc forn, però em penso que quan en tingui un a l'abast ho provaré! Ja t'exlpicaré què tal!
Jo el faig igual, però sense la poma, i m'has donat una idea per provar-ho com tu ho has fet...Me l'imagino molt bo!!
ResponEliminaI a més m'ha semblat molt interessant la presentació pas a pas de la seva elaboració!!
Com sempre et dic, el que et proposes, ho fas i a més sempre de la millor manera!!
Una abraçada.
Nyam!
ResponElimina(el meu forn és una mica "cacós" i només escalfa per la part de dalt... llavors el tema pastissos no sol quedar gaire bé. Però jo sóc molt insistent i ho provaré!)
Ai quina bona pinta!
ResponEliminaDoncs jo penso intentar-ho! dic intentar-ho perquè no sé si em quedarà igual. No és per posar excuses, però el meu forn tampoc no és cap meravella.
Ja et diré com m'ha quedat!
Si fas un concurs i el poses com a premi ens carreguem el blogger :)
ResponEliminaMmmm que bo!
ResponEliminaJo no sóc gaire de fer pastissos, però tinc la meva filla, que de tant en tant em sorprèn amb un pastis per berenar o esmorzar ;o)
El de poma, però, encara no me l'ha fet. Ja li diré... he he
petó
PS: Per cert, Assumpta... ja has tornat a fer de les teves?
http://annaielseutemps.blogspot.com/2012/01/no-tescapis-guerrilla-crochet.html
;o)
Hmm, Assumpta, quin pastís més llaminer, per favor! Segur que no m'hi posaré, perquè em conec: tot el que tinc de bon menjador, ho tinc de pèssim cuiner. No sortiria una joia com la que tú has fet.
ResponEliminaJa m'ho crec, ja, que el devieu disfrutar. Nyam!
YÁIZA.- Ai, no sé pas que et deu passar amb aquesta sensació de la tercera foto... hehehehe
ResponEliminaPassa-li la recepta a la teva mare, així quan vagis a casa te'l farà ;-))
MONTSE.- Molt semblant a aquest, també sense la poma, en fa un la meva sogra que li queda molt bo :-))
La forma de col·locar les imatges és gràcies a un Curset Ràpid Marca McAbeu, que té un cervell on hi ha introduïda tota informació vàlida al servei del món dels blogs :-DD
TU, JO i l'OTIS.- Hahahaha un forn una mica "cacós" :-))
El meu pobre forn tampoc va gens bé, és elèctric i em fa saltar l'automàtic i ja li he agafat por. Així que per això vàrem aprofitar amb el de la meva germana :-DD
AITOR.- Em fa il·lusió que ho provis! ;-))
Pensa que a nosaltres se'ns va cremar una miqueta per sota, així que vigila molt la temperatura. I si es crema (poquet) tampoc passa res, ho rasques i ja està, també queda bo (Que no ho llegeixi cap cuinera experta!! hehe)
JORDI.- T'imagines rebre el pastís-premi per correu? :-))
M'ha fet gràcia imaginar-ho!!
FRA MIQUEL.- Quina filla tan maca que mima així al seu pare!! ;-))
Per cert, quina gràcia m'has fet amb aquest enllaç!! (he vist el comentari que hi has deixat! m'has fet riure!! hehehe) No, no ho he fet jo, però potser aniria essent hora de tornar a fer alguna trapelleria!! :-DD
FERRAN.- Doncs... saps que t'imagino de bon cuiner?... Mmmmm... hauré de buscar pastissos per fer al microones!! Si en trobo i en faig un, ho intentaràs? ;-)))
glups! se m'havia passat aquest!!! i això que el vaig veure el dia que el vas publicar!
ResponEliminammm, té molt bona pinta!!!
Em declaro fan incondicional dels pastissos de poma. I si són senzills i casolans encara més. M'encanten. El del post també té una pinta... I el procés en quadres t'ha quedat molt i molt bé. Aviam si m'acabaré apuntant a fer aquest tutorial de taules (i ja de pas a cuinar pastissos...)?
ResponEliminaRITS.- Canvio un trosset de pastís per una de les teves delicioses estrelletes ;-))
ResponEliminaMBOSCH.- Té, perquè no diguis, agafa també un trosset de pastís ;-)
El sistema de les taules no és difícil, segur que tu ho entendries perfectament -els joves d'avui ja naixeu amb port usb- ;-))
Hola Assumpta, estava aquí xafardejant pel teu blog i he trobat aquest pastís que amb el teu permís em copio. Darrerament hem fet dos pastissos de poma amb la meva filla, en el primer vaig posar sal en comptes de sucre, eeeeecs, i en el segon la massa em va quedar crua i la melmelada massa líquida, dos desastres! :-)
ResponEliminaOstres! No havia vist aquest comentari!! hehehe... Doncs han passat més de tres anys... Espero que recordis si us va quedar bé! Espero que sí !! :-))
Elimina