Autor: Josep M. EspinàsEditorial: La campana
Títol original, idioma, any: I la festa segueix, català, 2009
Número de pàgines: 175
Quan llegim un llibre, moltes vegades trobem alguns fragments que ens criden l’atenció. Potser si la lectura l’haguéssim fet un any abans, o tres mesos després, els petits trossets que ens haurien cridat l’atenció serien uns altres, però, sigui com sigui, hi ha parts que trobem especialment remarcables.
Fa poc vaig acabar el llibre d’en Josep M. Espinàs que dóna títol a aquest post. Tal com jo ho veig és com si l’Espinàs hagués obert un blog i, en forma de posts, ens anés explicant coses. És un llibre, en la meva forma de veure-ho, sense cap pretensió i que es fa molt agradable. Com si converséssim amb ell i ens anés explicant anècdotes, records, reflexions. No sé si aquest adjectiu es pot dir d’un llibre, però jo diria que és de lectura suau, no cansa gens, et deixa triar el ritme en que vols anar avançant.
Doncs bé, vaig deixar uns paperets assenyalant algunes pàgines on hi havia pensaments que em van agradar especialment, per la causa que fos. Ara en copiaré alguns:
AMICS:
"Érem amics des que érem joves (...)
Però el més important, penso, eren els moments de silenci. Després de comentar el que fos, ens quedàvem asseguts l'un al costat de l'altre, mirant el foc. De tant en tant ell removia els troncs. No dèiem res i passaven els minuts.
Només els molt amics poden estar tan a prop l'un de l'altre i compartir el silenci"
LA SORT?
"Voler allò que pots.
Això és la sort."
PERFECCIONISME
"Jo no sóc perfeccionista. No sóc, i aquesta és la definició, "la persona que pretén atènyer la perfecció en les coses que fa". Ni en el meu ofici de viure ni en el meu ofici d'escriure.
Aspirar a la perfecció és un dret que té tothom, però aquesta aspiració pot ser autodestructiva."
S'ENGANYEN
"Faig viatges a peu i no dubten que m'agrada més la natura que la ciutat.
I quan afirmo que m'agraden les ciutats és pensen que és pels monuments i per l'oferta cultural i no pas per l'excitació vital dels carrers.
Quan saben que sovint escric versos donen per fet que sóc poeta (...)
Si saben que a vegades subratllo frases d'un llibre pensen que no el respecto, quan és al revés."
M'encanten les frases de S'ENGANYEN! Respiren autenticitat i una manera de fer molt de l'Espinàs. Malgrat això, i ara m'avergonyiré, he de reconèixer que no he llegit res seu! Potser que hi posem remei, no? Si me'n fas alguna recomanació la tindré ben en compte!
ResponEliminaels fragments que has posat em creen més preguntes, més ganes de saber.
ResponEliminaquè passa quan algú amb qui has compartit silencis d'aquests, els silencis es tornen incòmodes?
què fas amb algú que vol ser perfeccionista i el veus destruir-se xq no ho pot ser?
com fas xq no s'enganyin?
carai, entre aquestes frases i la contra de La Vanguardia d'avui, tinc un dia d'allò més estrany
L'Espinàs és una de les ànimes de Catalunya, trobo. Ep, m'ho sembla.
ResponEliminaM'ha agradat molt quan dius que cada moment té els seus petits trossets: hi estic absolutament d'acord, i m'encanten!
M'agraden els fragments que has triat, i estic d'acord amb tu que segons el moment ens criden l'atenció unes coses o unes altres.
ResponEliminaM'apunto el llibre (al cap) per si mai me'l trobo...
Miro de comentar una mica els fragments escollits.
ResponEliminaSobre els amics, hi estaria força d'acord, no es comparteixen silencis amb qualsevol, ja sabem que és difícil, perquè si no hi ha confiança, són incòmodes.
La de la sort no l'acabo d'entendre, em temo.
Tots sabem que la perfecció no existeix, així que per més que ens hi esforcem, no l'aconseguirem mai. Tenint en compte això, pel que hem de lluitar és per fer-ho tan bé com sabem, sobretot, quedar convençuts del que hem fet, encara que als altres els sembli poc, per nosaltres pot ser tot un món, i en definitiva ens hem d'agradar a nosaltres mateixos. A més, quan fem una cosa a mitges, som els primers que ho sabem.
M'agrada l'últim fragment, ja que a mi també m'agraden les ciutats per això mateix que diu. Pel que s'hi respira, el moviment. El que li diria a l'Espinàs però, és que per alguna cosa es van inventar les llibretes. Que si respecta el llibre, que no sigui dropo i escrigui les frases en una llibreta en comptes de vexar-lo d'aquesta manera. Serà possible!
El moment és essencial per com t'influirà un llibre i per tant les frases remarcables també dependran del moment.. Totalment d'acord amb tu, assumtpa
ResponEliminaPORQUET.- A l'Espinàs el que jo li trobo sempre és naturalitat, no va d'intel·lectual per la vida, sinó que es fa proper :-)
ResponEliminaUi, jo tampoc creguis que en sóc una experta, però et diré els que conec :-)
Fa molts, molts anys vaig llegir El teu nom és Olga en que parla de la seva filla, que té la síndrome de Down. A mi em va agradar molt.
També he llegit Relacions particulars, que és molt interessant. Parla d'altres escriptors que ha conegut personalment, però no des del punt de vista literari sinó com a persones, com els va conèixer, anècdotes viscudes. Aquest potser t'agradaria :-)
Fa un parell d'anys em van regalar A peu pels camins de cendra, que és un dels molts que ha escrit de les seves rutes a peu. Aquesta és pel Berguedà (mon pare era fill del Berguedà, per això una amiga em va regalar aquest)
I els dos darrers anys n'he llegit dos del mateix estil "post" que descric, de pensaments, reflexions, petits records... Desembre passat va ser Temps afegit i aquest any ha estat I la festa segueix.
Si jo n'hagués de triar un, potser trobo especialment curiós i molt, molt interessant el de "Relacions particulars"... però tots m'han agradat :-))
RITS.- Sí, probablement aquestes reflexions ens fan fer més preguntes i segur que no trobem totes les respostes.
Si els silencis es tornen incòmodes, és que potser hi ha alguna cosa que s'ha de dir: doncs dir-la :-)
El perfeccionista hauria de ser ell qui s'adonés que es fa mal... però a vegades és molt, molt difícil que ho vegi. Probablement si ho veiés ja miraria d'evitar-ho.
Ah, aquí si que l'Espinàs crec que deu pensar "si s'enganyen, doncs que s'enganyin..." ell ja sap com és i tampoc crec que estigui molt preocupat per si els demés el veuen així o aixà :-))
FERRAN.- A mi m'agrada molt com s'expressa, i tota la història que té al darrera :-)
En un punt explica com n'era de "raru" per la decisió d'escriure en català "en aquells temps" :-))
Fins i tot un llibre sencer en un moment donat et pot agradar molt més que en un altre, oi? ;-)
YÁIZA.- De veritat t'ho has apuntat al cap? (Ara és quan jo m'he imaginat la Yáiza, retolador en mà, escrivint el títol del llibre al seu cap, directament sobre el "cuir cabellut") :-DD
ResponEliminaOi que sí que passa que les mateixes coses, segons el moment, et poden agradar més o menys? ;-)
XEXU.- Crec que si l'Espinàs tingués aquest blog imaginari que jo li atribueixo, seria un "Reflexiu", com el teu... us deixaríeu molts comentaris i seríeu molt amics ;-))
- Això dels silencis és difícil, eh? Tens raó, si no hi ha confiança, el silenci es fa llaaaarg, pesat, sembla com si s'hagués de parlar necessàriament.
- La de la sort, crec que el que vol dir és que hem de mirar de no desitjar impossibles. Si mirem de desitjar coses que són al nostre abast (encara que sigui amb esforç) és més probable que ho aconseguim, així ja estarem obrint el camí a "la sort". Si jo desitjo un impossible, alguna cosa que sé que no puc fer o no sé fer, després no cal que digui que tinc "mala sort".
"Pobre de mi, volia ser astronauta i no ha pogut, és que tinc una mala sort" ;-)
- Aquesta del perfeccionisme, per mi, és la més complicada... hi ha a vegades aquest desig de fer les coses molt bé i ho vols tant, hi poses tantes ganes, que si no queda perfecte, ja no et val res més... i no et serveix que et diguin que està "bé" o "molt bé", tu ho volies "perfecte"... i perfecte, com tu dius, en aquest món no existeix. Si aconseguim agradar-nos a nosaltres mateixos ja està, ja és bo. Dir "ho he fet el millor que he pogut i ja està"... això seria genial ;-)
- Hehehe he posat aquest punt pensant en el teu comentari!! :-))
Li haurem de regalar una llibreta a l'Espinàs!! :-DD
MIREIA.- Sí, suposo que en cada moment ens crida més l'atenció allò que es pot relacionar amb alguna cosa que estem vivint, o que ens està passant... és curiós i és maco, oi? :-))
I tant: un llibre, una pel.lícula, ... Sí, sí, el propi estat anímic ho fa, això.
ResponEliminaBon dia tingueu :)
Una bona tria de bons fragments. Estic d'acord amb el que li dius al PORQUET, el que m'agrada de l'estil de l'Espinàs és aquesta naturalitat que el fa proper. No he llegit gaire cosa d'ell però ara m'ha vingut al cap un llibre seu, "Els nostres objectes de cada dia", on explica com són i com ens hi relacionem amb diferents objectes ben quotidians que ens presenta d'una manera ben original, des de l'humor i el seu propi record.
ResponEliminaVeig que a tu també t'agrada llegir seleccionant fragments.Jo llegeixo amb dues llibretes al costat.Una per apuntar els fragments que m'agraden i l'altre per si,en el context de la trama hi ha menció a algun llibre i aleshores també me l'apunto per quan vagi a la biblioteca, buscar-lo.
ResponEliminaLa sensació que has sentit al llegir a l'Espinàs, també l'he experimentat jo...És com si el tinguessis al costat i t'anés explicant, ja sigui seguint un viatge (dels molts que ha fet: "A peu per.....") i com en el cas d'aquest, de les moltes reflexions que hi trobes!!...Tota una delícia!!...Gràcies per recordar-me aquesta bona sensació!!
Aprofito per desitjar-vos a tu i en Josep Lluís, un molt bon Any ple de moltes satisfaccions!!
Una abraçada.
Assumpta... mooooltes gràcies!!! Crec que començaré pel de RELACIONS PARTICULARS. Et faré cas, eh? A veure què tal! Ja te'n faré arribar novetats!
ResponEliminaFERRAN.- Les persones som complexes! ;-))
ResponEliminaA vegades, rellegint un llibre, et sorprens que la primera vegada t'hagués agradat molt i ara no et digui res... o, al contrari, un llibre que passa sense pena ni glòria, el rellegeixes per alguna causa, i li trobes un munt de coses bones que no havies vist la primera llegida! ;-))
McABEU.- Sí, a vegades pot semblar que l'Espinàs escriu d'una manera tan senzilla que "és fàcil de fer", però, quan vas avançant, t'adones que aconsegueix crear una mena de clima de complicitat, que té molt de mèrit.
No coneixia aquest que cites, doncs en prenc nota!! ;-)
A tu potser t'agradaria aquest que li he dit al PORQUET, Relacions Particulars, a mi em va semblar molt, molt interessant! :-))
MONTSE.- Molt bon any també per a tu i tots els teus!! ;-))
Oi que sí que en Josep M. Espinàs és com si fes fàcil el que és difícil (escriure bé)? No és rebuscat, no es complica la vida amb llargues llistes d'adjectius. No, ell va avançant, tu l'escoltes, i la sensació és ben agradable :-)
Està molt bé això de les dues llibretes!! Jo en tinc una que ho barrejo tot... llistes de personatges, vocabulari, cites... tot. Després no trobo res! :-DD
PORQUET.- Em farà molta il·lusió si t'agrada!! Confio en que sí! ;-))
Doncs jo de l'Espinàs no he llegit res de res però aquestes frases me'n fan venir ganes. La dels amics ja l'havia sentit abans i penso que és molt i molt certa. Poques, molt poques, vegades he estat amb algú amb qui "no cal" dir res. Les altres també m'agraden. Sobretot la del perfeccionisme. Crec que algun cop m'he comportat de manera perfeccionista i l'únic que he aconseguit són desil·lusions. Hem d'aspirar a fer les coses tan bé com sabem i punt.
ResponEliminaMBOSCH.- L'Espinàs té un estil tan proper, que a vegades es pot pensar que escriure així és molt fàcil... i, quan et poses a pensar, t'adones que no ho és gens de fàcil.
ResponEliminaEls seus llibres normalment són primets, així que potser podries provar-ne un (a la resposta que he fet pel PORQUET, dic una coseta de cadascun dels que he llegit), agafant-lo de la biblioteca, i potser t'agradaria.
Ja tens raó... voler fer una cosa perfecta, pot ser font de moltes decepcions, de fer-se mal un mateix.
Hem de mirar de fer-les bé, d'esforçar-nos, i ja està ;-))