dimarts, 7 de febrer de 2012

"Els papers pòstums del Club Pickwick", de Charles Dickens.


Autor: Charles Dickens
Editorial: Debols!llo, clásica
Títol original, idioma, any: The Posthumous Papers of the Pickwick Club, anglès, 1836 (per entregues)
Traductor al castellà: José Maria Valverde
Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 999


Després d’haver llegit uns quants llibres de Dickens sense seguir cap ordre concret en quant a cronologia, em vaig adonar que justament no havia començat pas pel primer que havia escrit sinó mes aviat al contrari (Grans esperances, la meva primera lectura seva, va ser escrita 1860-1861, Una història de dues ciutats l’any 1959 i, en general, tot el que havia llegit era més proper a la seva maduresa), així doncs vaig decidir buscar la seva primera novel·la.

Després d’una infància molt difícil en la que el seu pare va ser empresonat per deutes (cosa que el va marcar profundament i que apareix a moltes de les seves obres) trobant-se ell en la necessitat de treballar des de els dotze anys, el jove Charles va prendre la encertada decisió d’estudiar taquigrafia, cosa en la qual es veu que ben aviat va destacar essent-li fàcil trobar llocs de treball a despatxos d’advocats, procuradors, etc. La reelaboració i redacció de les notes que prenia eren molt bones i va arribar a ser reporter de la Càmera dels Comuns, escrivint els informes que se li demanaven.

L’any 1836 va començar a publicar al Monthly Magazine una sèrie de contes que signava amb el pseudònim de Boz. Aquestes narracions li van donar, amb tan sols vint-i-quatre anys, cert prestigi als diaris anglesos de l’època (que eren el planter de molts escriptors). Aquell mateix any, l’editor del diari Evening Chronicle va proposar-li la redacció d’una sèrie d’episodis, que s’anirien publicant per entregues, que havien d’explicar les aventures de diversos membres d’un imaginari club londinenc. Aquests capítols van ser el que després, l’any 1937 es va editar en forma de llibre amb el nom d’els Papers Pòstums del Club Pickwick.

Al contrari dels altres llibres que havia llegit de l’autor, amb un fil argumental clar de principi a fi, aquí el que trobem és una sèrie d’episodis protagonitzats per uns personatges molt especials, el Sr. Samuel Pickwick, i tres dels seus seguidors, un d’uns cinquanta anys i dos força més joves. El Sr. Pickwick és un home de mitjana edat, molt ric i molt bona persona, idealista, somiador i que es dedica a fer viatges (sense allunyar-se mai massa de Londres) per fer estudis de la naturalesa humana, conèixer curiositats, costums, històries, tradicions dels llocs que visita.

Ben aviat se’ls uneix un nou personatge, Sam Weller, que va ser extraordinàriament ben acollit pels lectors de l’Evenig Chronicle, fent pujar la tirada de la publicació d’una forma espectacular i és que el bo d’en Sam, que entra a treballar com a fidel criat del Sr. Pickwick, s’expressava en l’anomenat cockney, o anglès de la baixa classe urbana anglesa i això va caure molt bé als seguidors de les històries.

Els protagonistes passen per diversos episodis en que es troben en diferents embolics i coneixen els més estranys personatges. Viuen les intrigues d'un procés electoral, passen força dificultats a una cacera, un d’ells es veu embolicat en un duel, tenen problemes amb la justícia i un munt de situacions divertides i insòlites.

Diuen que Dickens havia llegit el Quijote i li havia agradat molt, inspirant-se en els dos personatges principals, Don Quijote i Sancho Panza, per crear les figures del Sr. Pickwick i Sam Weller (tot i que amb diferents descripcions físiques). És molt possible que així fos.

Enmig de la narració principal, trobem que alguns personatges expliquen algun conte, o es troben alguns papers amb alguna història interessant, o algú recorda alguna vella llegenda. D’aquestes n’hi ha de tots els tipus, de fantàstiques, de tristes, de por...

En tot cas, és un llibre ben diferent a tot el que havia llegit fins ara de Dickens, però on es veuen ja clarament algunes de les seves característiques més típiques. La crítica a algunes institucions (advocats i sistema judicial no surten massa ben parats), el seu sentit de l’humor que en alguns passatges em va fer riure de bona gana, algun record d’infantesa (les presons de deutors) i la capacitat de crear personatges de les característiques més diverses i aconseguir que el lector se’ls cregui.

En fi, llegim Dickens i gaudim-ne, val la pena!! Feliç any Dickens a tothom!!

17 comentaris:

  1. Com era d'espera, molt bona ressenya. T'ha quedat molt professional.

    ResponElimina
  2. M'ha agradat molt llegir la teva ressenya, Assumpta. Informació bàsica i en la dosi justa sobre l'escriptor anglès... que avui fa anys! I saps? Malgrat no ser a l'homenatge de "cos present" he anat seguint molts dels posts que han sortit avui, i estic molt contenta que ens hagis animat a llegir Dickens. Què coi, estic contenta d'haver llegit Grans Esperances! Ha estat el primer, i no serà l'últim. Enhorabona per l'èxit que ha tingut la teva iniciativa i... gràcies per tot!

    ResponElimina
  3. Faltava la teva ressenya, és clar! Molt ben feta, molt ben explicat aquest llibre de retalls. Però el millor és la passió que hi poses en parlar de l'escriptor, es nota que t'agrada molt. A seguir-ne gaudint, i enhorabona per l'acollida de la teva proposta, ara ja gairebé a toro passat, es pot dir que ha estat tot un èxit! Felicitats.

    ResponElimina
  4. Avui t'has posat les botes de blogs.....Molt currat tot plegat, felicitats

    ResponElimina
  5. Moltíssimes felicitats, per transmetre aquesta il·lusió a tants blogaires que hi han col·laborat, o tan sols, ho hem vist passar, com simples espectadors, veient com fruíeu d'aquest aniversari.
    Que la paraula sempre tingui aquesta força i encomani propostes tan boniques com aquesta.
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  6. Molt bona i completa ressenya! una senyora ressenya! aquest no l'he llegit! jo el primer que vaig llegir crec que era Oliver Twist!

    ResponElimina
  7. Quin apunt més complet i interessant. Feliç any Dickens! M'agrada aquesta felicitació.

    ResponElimina
  8. JPMERCH.- Hehehe els llibres hi ajuden!! El que m'he llegit porta una introducció boníssima de Jordi Llovet d'on he tret gran part de la informació biogràfica ;-))


    YÁIZA.- Deixa'm-ho dir, xiqueta, que tu sí que has estat aquí de "cos present" ;-)
    Que la traducció al francès que he posat en el post de l'homenatge és obra teva! i vull aprofitar per donar-te les gràcies aquí, que tothom que entri ho pugui veure :-))
    Endavant amb les nostres lectures, i gràcies per tot!! ;-))


    XEXU.- Em pensava que no tindria temps per fer-la!! :-))
    Tenia unes notes fetes a mà des d'ahir i l'anava a fer perquè quedés ja posada des de la nit, quan ja van començar a sortir posts i no trobava el moment per escriure-la tranquil·lament!! :-))
    Moltes gràcies per anar passant i informant!! :-))


    GARBÍ.- Crec que aquesta nit somiaré amb els blogs!! hehehe... si sumo les hores que he passat davant la pantalla, segur que... ui, més val que no ho faci que m'espanto!! :-))
    Gràcies per participar!


    DAFNE.- Gràcies a tots els que heu anat passant i donant el vostre suport!!
    M'agrada molt això de la força de la paraula!! :-))


    ELFREELANG.- Confesso que m'he ajudat del magnífic pròleg de Jordi Llovet per la part biogràfica :-))
    Jo no he llegit Oliver Twist!! És que en tinc un munt ja, a casa, pendents per llegir, fruit dels regals d'aniversari i Reis :-))


    KWEILAN.- Moltes gràcies!! Clar que, m'he ajudat una mica del pròleg de Jordi Llovet per fer-la, doncs explica totes aquestes dades biogràfiques .-)
    És un llibre molt curiós, que es nota molt que va ser escrit "per entregues", però que fa gràcia perquè ja es veu ben "dickensià" ;-))

    ResponElimina
  9. El millor post Dickens per a la millor i més fervent seguidora de la catosfera!

    Has mencionat el seu sentit de l'humor. Una de les coses que més ràpidament (i gratament) em va sorprendre a l'iniciar Oliver Twist és, precisament, aquestes gotes d'humor (àcid, tot sovint) que va deixant caure. No ho sé, no sabia com era Dickens, però no m'ho esperava i la veritat és aquests, possiblement, han estat els millors moments que he tingut llegint el llibre, quan aplicava aquestes dosis d'humor a la història.

    Bon any Dickens!!!! I enhorabona Assumpta!

    ResponElimina
  10. Es nota que t'agrada Dickens, que t'ha agradat el llibre i que hi tens la mà trencada en això de fer ressenyes. :-))
    Et felicito per això i per la feinada que vas fer ahir. T'ho vaig dir per mail però t'ho vull repetir aquí: És cert que la primera idea la vaig tenir jo però la feina grossa l'has fet tu i per això el mèrit d'aquest èxit (que ho ha estat de sobres) és tot teu. Felicitats altra vegada!! :-))

    ResponElimina
  11. Em fa molta gràcia el nom de Pickwick
    !

    I després d'aquest comentari lleuger, tornar-te a felicitar per la iniciativa, per l'èxit i per la ressenya!

    ResponElimina
  12. PORQUET.- Moooooltes gràcies!! però la veritat és que a la catosfera hi ha un dickensià que en sap moltíssim des de fa molt temps, l'ALLAU que al seu blog fins i tot té una etiqueta que diu "Dickens o res!" ;-))
    A mi em va passar com tu (és que jo fa dos anys i mig no havia llegit res de Dickens, eh?), m'esperava un estil completament diferent, més complicat, més dramàtic (i mira que de coses tristes en té!), però és com si sempre deixés oberta una porteta a l'esperança i fent crítica sense oblidar aquest punt irònic... a vegades directament divertit :-))


    McABEU.- Un escriptor que vaig descobrir fa tant poc i ha passat a ser el meu preferit! ;-))
    Ja saps que sense la teva primera idea i compromís de fer post, no hi hauria hagut "Online Tribute to Dickens by bloggers from Catalonia" ;-))
    Ni hauríem tingut el vídeo de l'Espai Internet, ni m'hauria adonat que sortíem a la web oficial...
    Ja hem quedat al teu blog que tu ets corresponsable de tot això (a veure si encara hauré de carregar amb tota la culpa!!! hahaha... assumeix la teva part!!) :-DDD


    RITS.- A mi també!! :-))
    I, per cert, dins el llibre hi ha un munt de noms així de divertits, noms que tenen segons sentits i coses així ;-))
    Gràcies a tu per participar, guapíssima! :-))

    ResponElimina
  13. Molt bona reseenya Assumpta i molta passió i entusiasme

    ResponElimina
  14. MIREIA.- Gràcies, guapa! En aquest cas m'hi volia esforçar molt... i el magnífic pròleg del llibre -de Jordi Llovet- m'hi ha ajudat molt ;-))

    ResponElimina
  15. Gran ressenya! La vaig llegir fa un parell de dies i em vas fer venir moltes ganes de llegir el Pickwick.

    Així que el llibre no només és quijotià en l'aspecte dels noms de capítols... Interessant...

    ResponElimina
  16. Molt bona ressenya i contextualització de l'obra!!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!