dijous, 16 de febrer de 2012

Composition X (Relats Conjunts)

- Bé, a veure si anem callant tots plegats que avui tenim molta feina. Sílvia Vidosa, faci el favor de seure bé, si cau enrere es desnucarà, les cadires tenen quatre potes per un motiu concret... Avui farem l’observació de les cèl·lules epitelials planes de la mucosa bucal.

De fons es pot sentir en Tim, com sempre, fent les seves gràcies. Fa gestos de fàstic i va dient “ecs”.

- Timoteu Ferrerons, si no es pot comportar com cal ja pot sortir de l’aula ara mateix. I no li diré dues vegades. Vostè decideix, surt o es queda?

En Tim somriu i diu, en un murmuri de veu a penes audible, que es queda.

- Amb permís del sr. Ferrerons, doncs, seguim... En l’observació d’aquestes cèl·lules, gràcies al blau de metilè, podrem distingir clarament els nuclis. A la pràctica d'avui hauran de respondre les preguntes i, al final, fer un dibuix del que han vist en cada objectiu. Entesos?

Tres quarts d’hora més tard, quan el professor recull tots els papers, es mira tot estranyat el dibuix de la Marta Puigbadosa.


La Marta Puigbadosa va suspendre la Biologia, però deu anys després era una pintora multimilionària. En Tim Ferrerons treballava a TV3 en un programa d’humor, la Sílvia Vidosa era dissenyadora de mobles.

*******

Escrit seguint la proposta de Relats Conjunts:

Composition X, Wassily Kandinsky, 1939

32 comentaris:

  1. Vinc de cal XeXu!! QUE FORT! Primer he pensat "guaita, tots dos fent post alhora, quasi". Però quan he començat a llegir el teu... hahahaha! Us heu posat d'acord?

    Bé! En tot cas, m'ha fet molta gràcia al teu relat. Com diuen per allà... "cada loco con su tema"! Ben escit!

    ResponElimina
  2. Però és que està claríssim que és una cèl·lula, si salta a la vista! La meva descripció no et pensis que està massa allunyada de les representacions que ens ensenyen. Però bé, els enfocaments són diferents, aquí està la gràcia d'escriure relats amb la mateixa imatge! Segur que algú altre pensa en una cèl·lula, ja veuràs.

    ResponElimina
  3. És boníssim, molt divertit. I la coincidència amb la cèl·lula m'ha fet molta gràcia!

    M'ha agradat molt que ens diguessis com havia acabat cadascun... m'ha fet riure i ho he trobat molt encertat... a vegades els adolescent són uns incompresos! :)

    ResponElimina
  4. YÁIZA.- Ja ho pots ben dir!! això és un cas de telepatia claríssim!! Tots dos estàvem escrivint al mateix moment el relat i tots dos hem tingut una idea semblant. Estic al·lucinant! :-))
    El que passa és que, com aquest tipus d'art a mi no em diu res, alguna cosa havia de posar, i he pensat que podria ser quelcom que es veiés pel microscopi... he googlejat una mica per trobar un vocabulari que hi quedés bé i ja està. Quina gràcia!! :-))


    XEXU.- A veure, tu per què et fiques al meu cervell? Perquè jo m'hi he estat una estoneta per retallar la imatge rodona, eh? A veure, digues, a quina hora has tingut la idea? :-))
    La veritat és que he rigut molt amb el teu, perquè dones una descripció boníssima de cada cosa! Ai, ai, l'art modern! :-DD


    CARME.- La veritat és que la cèl·lula era una excusa perquè no tenia cap idea lògica per aquest quadre... però quan he vist el d'en XEXU... quina gràcia!! :-))
    Això de posar com havia acabat cadascun se m'ha ocorregut sobre la marxa, quan ja l'estava posant (primer els escric en Word) ;-))

    ResponElimina
  5. Dona, a mi no m'ha calgut consultar res per escriure el relat, és clar. Informació bàsica que qualsevol biòleg podria donar, i suposo que estudiants d'institut també. El quadre és una bírria, però la meva deformació professional sempre ho porta tot al meu terreny. M'esperava un de teu deixant per terra l'art modern, hehehe. Encara que aquest no és especialment modern tampoc. No et sé dir quan he tingut la idea, però té gràcia que haguem coincidit. El mèrit és teu, que jo sóc un malalt i els meus ulls veuen el que volen veure!

    Com odio el nou sistema de paraules de verificació de blogger, que pesats que són!

    ResponElimina
  6. XEXU.- Potser he estat jo que m'he ficat al teu cervell! ;-))
    En tot cas, m'ha fet una gràcia quan he vist el teu relat! :-)
    Per mi aquest quadre no significa res de res, són taques de colors... i no vull dir que el trobi lleig, potser encara el penjaria a casa perquè té la seva gràcia com a combinacions de colors i tal... ostres! m'acaba de venir una altre idea!! això acabarà com aquell quadre del jurament aquell de lleialtat de Baber (es deia així?) que me'n van sortir tres, tots tres ben ximplets, per cert :-))

    ResponElimina
  7. Assumptaaa! M'ha encantat aquesta història!! Però el que ja m'ha guanyat el cor ha estat llegir... "blau de metilè"!

    Per favor, era una paraula o concepte que tenia oblidadíssim i mira que l'havia vist i utilitzat en eternes pràctiques de laboratori durant anys i anys! M'has fet remoure records, consciències, memòries!!! Has sotragat el meu cervell! Genial!

    ResponElimina
  8. XEXU.- Potser he estat jo que m'he ficat al teu cervell! ;-))
    En tot cas, m'ha fet una gràcia quan he vist el teu relat! :-)
    Per mi aquest quadre no significa res de res, són taques de colors... i no vull dir que el trobi lleig, potser encara el penjaria a casa perquè té la seva gràcia com a combinacions de colors i tal... ostres! m'acaba de venir una altre idea!! això acabarà com aquell quadre del jurament aquell de lleialtat de Baber (es deia així?) que me'n van sortir tres, tots tres ben ximplets, per cert :-))


    PORQUET.- Moltes gràcies! ;-) Però et prometo que no tinc ni idea del què és el blau de metilè... Bé, ara sí que ho sé, vull dir que aquesta tarda no ho sabia... Tot és informació de Google :-)) Clar que si això t'ha portat bons records, jo n'estic súper encantada!! :-))

    ResponElimina
  9. Enriquidora classe de biologia.

    Ja ho diuen que això de l'art té múuuultiples interpretacions. Bon relat.

    ResponElimina
  10. Vinc de can XEXU. Una curiosa i divertida coincidència que tots dos hi vegeu la representació d'una cel·lula en aquest quadre. :-DD
    M'ha agradat molt el final, ja es veu que estaven ben predestinats aquests alumnes. :-)))

    ResponElimina
  11. Curiós....tens punts de coincidència amb el Xexu cert... m'ha agradat i m'ha fet riure molt....el començament quan diu allò de les cadires tenen quatre potes...que no es desnuqui...jijiji he visualitzat la classe com si diguéssim i m'he petat de riure!

    ResponElimina
  12. veig que tot i els suspens la gent de la classe ha fet carrera

    ResponElimina
  13. El final feliç és fantàstic! i el procés molt divertit. M'ha encantat!

    ResponElimina
  14. Hi ha nens que tot el dia s'estan balancejant amb la cadira! Les haurien de fer amb dues potes més al darrere. Diguem a la Sílvia que en dissenyi una!

    Això de la comprovació de paraules cada dia és més complicat...
    Salutacions!

    ResponElimina
  15. M'acabo de punxar la vena, m'he tret una goteta de sang i l'he posada al microscopi, és clavada a la pintura de la Marta Puigbadosa!. Amb el relat d'en Xexu queda del tot rodò! He rigut, i m'ha agradat molt!

    ResponElimina
  16. ...un encertat relat, amb un final sorprenent !!
    Molt bé !!

    ResponElimina
  17. Timoteu Farrerons, no m'estranya que es dediqui a l'humor!!

    quins records de laboratori!!!!

    ResponElimina
  18. Jo no sé si cèl.lules, hectoplasmes o què; el que sí sé és que tothom té un do, una habilitat especial per a alguna cosa. La Marta Puigbadosa potser va trigar a descobrir quina era la seva, però és clar que la va acabar descobrint :)

    ResponElimina
  19. Ja apuntaven maneres dels camins que seguirien!!! M'ho he passat molt bé llegint-te.

    ResponElimina
  20. Hi ha genis que en la seva primera etapa se'ls etiquetava amb "Cal millorar"

    ResponElimina
  21. Està clar que les ciències no eren per a mi, però ara, després del xexu i el teu, ja començo a veure la cel·lula.
    Una bona reflexió final.

    ResponElimina
  22. QUADERN DE MOTS.- Assignatura que mai vaig fer hehe si no fos per Google!! :-))
    He de confessar que la realitat és que no sabia quina interpretació donar-li ;-)


    McABEU.- Divertida coincidència si... ara bé... ehem... jo no hi vaig cap cèl·lula aquí... ehem... el problema és que no hi veig res de res (bé, a part d'una sardina, globus i confetti!! hehe) i hi vaig posar això per poder fer alguna cosa... i quan vaig veure el d'en XEXU em vaig sorprendre tant!! :-))
    El final em va sortir sobre la marxa! No ho havia pas previst... sempre em passa, quan els poso al blog els canvio ;-))


    ELFREELANG.- Hahahaha oi que sí que tenen la mania aquesta de tirar la cadira enrere? :-))
    Jo a catequesi sempre els hi he de dir un munt de vegades... Seu bé, que si caus et pots fer molt de mal... a vegades fins i tot ho intento dient alguna bestiesa tipus "vigila que si caus i et mates... què fem amb el teu cadàver?" però no hi ha manera, ni seriosa, ni fent broma :-))


    JOAN GASULL.- Estaven predestinats a l'èxit ;-))


    MONTSE.- Moltes gràcies!! :-))
    La veritat és que el final em va sortir sobre la marxa, em sabia greu que acabés amb un suspens ;-))


    ALBERT.- Justament el disseny de cadires estables sobre dues potes és l'especialitat de la Sílvia :-))
    La verificació aquesta és un "regalet" de Blogger, però admet un error! :-))


    MARTA.- Hahahaha donaaaaaa no calia fer la prova!!!
    Clar que, dient-te MARTA, potser sí que tens la sang així!! M'ha fet molta gràcia el teu comentari!! :-))


    ARTUR.- Moltes gràcies! La veritat és que el quadre no m'inspirava massa i al final se'm va ocórrer això del microscopi :-))


    RITS.- Tu també has fet laboratori? A veure si seré jo l'única que mai ha tocat un microscopi en la seva època estudiantil!! :-))
    Li van posar Timoteu com l'avi, però tothom el coneix per Tim :-)))


    FERRAN.- Crec que la Marta Puigbadosa aviat exposarà a Berlín, a una galeria molt important!! La pots anar a veure!! :-))


    PILAR.- Quan vaig veure el quadre pensava que no em sortiria res... La veritat és que he d'admetre que l'art abstracte no m'inspira massa... però bé, al final em va sortir una cosa molt "científica" ;-))


    MONTSE.- Imagina, si fins i tot Einstein no treia massa bones notes a l'escola!! :-))


    FERRAN.- No, no... si jo sóc de lletres pures! Tot això de les cèl·lules va sortir de Google... he de confessar que jo aquí no hi veia res de res :-))

    ResponElimina
  23. A mi tb m'ha encantat el teu relat. Felicitats!

    ResponElimina
  24. Ep! He sentit (llegit) Berlín??

    ResponElimina
  25. Tots els genis tenen variants fantàstiques del seu enginy. Molt bo!

    ResponElimina
  26. Muy bueno! sin duda nadie puede saber que llegará a ser un alumno, yo si fuera profesora tendría mucha curiosidad por saber de sus vidas, sobre todo de sus profesiones.Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  27. Hahaha jo tinc curiositat per saber d'on han sortit aquests noms d'alumne!!

    El relat m'ha fet gràcia (als pares de la Puigbadosa m'imagino que no massa. Ja veuràs quan els hi porti la biologia catejada...)

    Ara vaig a cal XeXu aviam què vol dir aquesta coincidència...

    ResponElimina
  28. és com si la cèl·lula estigués en plena rua de carnaval, quina gatzara i sarau!!!! Visca, viscaaaaaaaaaaaa, em ressona al cap!!!!

    ResponElimina
  29. Uau! Ostres, tens un bloc molt bonic i ple de continguts interessants. Ara ja et segueixo. Si vols pots fer el mateix amb el meu bloc Educació i les TIC.

    Gràcies. Moltes salutacions!

    ResponElimina
  30. Del laboratori d'art i ciència n'ha sorgit un bon resultat.

    ResponElimina
  31. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  32. KWEILAN.- Moltes gràcies!! ;-)
    La veritat és que, com no hi veia massa cosa, se'm va ocórrer això hehehe


    FERRAN.- Sí, sí, a Berlín... Demà!!! :-))


    CANTIRETA.- Hehehe m'ha fet gràcia pensar que aquests xiquets inventats són petits genis!! ;-))


    TÍA ELSA.- Muchas gracias!! :-)
    A mi también me hace mucha ilusión cuando veo a niños que estuvieron en mi grupo de catequesis hace años :-)


    MBOSCH.- Hehehe els noms deuen haver sortit d'algun racó del meu subconscient. No conec a ningú que es digui així :-)
    Els pares de la Puigbadosa són artistes, la van comprendre hehehe
    Vas veure quina telepatia amb en XEXU? ;-)


    DAFNE.- Hehehe és que és una cèl·lula molt festiva i alegre!! :-))


    JOEL ARTIGAS.- Moltes gràcies! Passaré pel teu :-)


    RAFEL.- Ui, i la resta dels alumnes també tots molt bé! Era un grup molt especial! ;-))


    ARTDEESCRIURE.- Moltes gràcies!! La veritat és que el quadre no m'inspirava massa, així que se'm va ocórrer fer-ho d'aquesta manera ;-))

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!