Tot va ser gràcies a la meva germana, que sempre insisteix a convidar-nos alguns dies a casa seva. I haurien estat més, però circumstàncies que ara no venen al cas van fer hagués de ser tan curtet. També hi havia el meu nebot petit, el fill del meu germà, i la meva mare.
Ja fa uns dies vaig parlar del magnífic Viena de Terrassa. Si algun dia em perdo i no em trobeu per un Viena, busqueu-me a una Abacus... A un dels dos llocs puc ser.
Terrassa també té una Abacus preciosa, i és que l’edifici on es troba és l’antic Gran Casino (curiosament, a Reus, el Viena es troba a l’antic Casino... quines coses!). És gran, molt gran, molt ben posat, molt assortit. Allí he vist productes en una varietat molt més gran que les botigues que conec de Barcelona i Reus. Mireu què maco!! (Totes les fotos de l'Abacus les he tret de la xarxa, no són meves)
Doncs bé, quan vas a un paradís així i falten pocs dies pel teu sant i t’acompanya el marit, la mare i la germana, surts amb uns regalets...
Jo, contenta com una criatura!! Tres llibres i... veieu dues capses damunt? També, també... Dues joguines!! Hehehe
Els llibres, dos de Dickens: el que vaig ressenyar en el meu darrer post i un altre sobre la seva estada a Itàlia. A més, una obra de Wilkie Collins, gran amic de Dickens (el germà petit de Wilkie, Charles, es va casar amb una filla de Dickens) i que vaig descobrir editada per Debols!llo, cosa que em va animar molt a posar-lo a la llista de regals he, he
Però, com darrerament m’ha donat molt pels Tricotets i totes aquestes coses, i la meva amiga Vero s’està tornant una experta teixidora, em van fer molta gràcia aquests jocs (que són jocs, però són “de veritat”, és clar) que serveixen per teixir i que, quan tocar llana no sigui perillós, penso estrenar amb tota la il·lusió! ;-)
veig que el patrocinatge del viena no t'ha reportat cap benefici i et passes al Abacus, que serà el proper?
ResponEliminaDoncs sí que fa goig aquest Abacus. Solen ser bons espais, però a l'hora de comprar llibres sempre tendeixo a pensar en altres botigues. És clar que aquest lloc és ideal per tu, perquè a banda de llibres també tenen un munt de coses més que segur que et fan dentetes. De disposar d'una mica més de diners segur que sortiries d'allà amb un carretó ben ple.
ResponEliminajajajja..podriem enllaçar aquest post amb el de la paula i meu on deiem..juguem??
ResponEliminaquan mes grans..mes nenes
quin perill!!
Que xulo que n'hagis fet un post. Com et pensva dir a la resposta al comentari de casa meva, Terrassa té moltes coses maques i molt bona gent!! D'allà en son uns quants que m'estimo molt.
ResponEliminaSi que és maco aquest Abacus, en llocs així dóna gust anar-hi a veure-hi que hi ha i "passejar" entre llibres. :-))
ResponEliminaBé, llibres i joguines pel que veig. La de la capsa més grossa és una espècie de tricotet, no? :-)
Doncs m'alegro que fossin quatre dies tan bons. Si és que ja se sap que, com el Vallès, no hi ha res!
ResponEliminaMolt bo el post. Mira que en soc de fan de Terrassa, i si bé el Viena el conec per haver-hi estat dues o tres vegades, desconeixia la seva Abacus, establiment del que també en soc fan, millor dit, soci. Gràcies per descobrir-me'l.
ResponEliminaSobre Terrassa, vaig penjar, fa una mica més d'un any, un post amb motiu d'una de les visites que vaig fer a la Fira Modernista, que pretenia "guiar" a tothom que s'animés a descobrir aquesta singular ciutat. Per si llegint*lo ara, algú si enganxa, em permeto reproduir-lo. Espero que no et sàpiga greu que m'aprofiti del teu visitat bloc per reproduir aquest escrit...
"Terrassa és, sens dubte, una de les ciutats més interessants de Catalunya i ho és per moltes raons: el seu patrimoni arquitectònic modernista, el remodelat centre històric, les activitats musicals, científiques, teatrals i esportives que s'hi fan; l'ambient social vibrant i participatiu; el d'una ciutat amb una història recent molt destacada en l'àmbit industrial i que a hores d'ara ha aprofitat per desenvolupar activitats culturals de tota mena...
Situats a la Rambla d'Ègara, passeig que té més de tres segles i que ha estat recentment re inaugurat, passejarem fins arribar a l'alçada del Mercat de l'Independència; un edifici modernista molt vistós a quatre passes de l'Ajuntament, una altre joia d'aquest estil arquitectònic. Entre el mercat i l'Ajuntament hi ha un forn-pastisseria que es diu Carné, que te tauletes per prendre alguna cosa. Val la pena aturar-se aquí per provar qualsevol cosa de les moltíssimes que ofereixen. Només mirar-les ja es fa la boca aigua.
No ens hem de perdre, de cap manera, la Masia Freixa, emblema del modernisme de Terrassa. Les seves formes i el seu color blanc la fan única. Està en el Parc de Sant Jordi, en el mateix centre de la ciutat. Tampoc ens hem de perdre la visita al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, ubicat a l'interior d'un antic vapor, de més de 12.000 metres quadrats construïts per l'arquitecte Lluís Muncunill, autor de molts altres edificis modernistes magnífics de Terrassa.
Passejant anirem trobant aquests edificis. Tots tenen un panell explicatiu. El parc de Vallparadís on s'hi troben les antiquíssimes esglésies de Sant Pere és també un altre indret ineludible.
Visitar Terrassa quan es fa la Fira Modernista, a primers de Maig, és una experiència única. Aquest any hem vist un casament modernista amb els nuvis, els acompanyants i el capellà vestits com aquella època; una manifestació de dones reivindicant el dret al vot i la jornada de vuit hores; hem visitat el remodelat Teatre Principal (una altre joia modernista), l'Ajuntament, la Masia Freixa, etc. per dins, amb unes excel·lents guies; s'han fet concerts; partits de hockey (Terrassa és el bressol del hockey, com és ben sabut); ballades populars i dotzenes d'actes més. Moltíssima gent de Terrassa s'ha vestit d'època i el resultat ha estat espectacular. Si podeu, apunteu-vos-ho per l'any que bé.
Per dinar, les últimes vegades que hem estat a Terrassa, hem anat al Viena que hi ha al antic edifici de la Societat General d'Electricitat, que és mol maco. La carta es molt bàsica però tot està fet amb productes de bona qualitat.
Resumint: si us agrada el jazz, la dansa, el teatre, la ciència, la cultura, el modernisme, el hockey o les ciutats vives i amb sensibilitat, no us perdeu Terrassa."
ResponEliminaQuins establiments més macos que té Terrassa!
És una passada nina, aquí t´hi pots perdre!!
ResponEliminaM´han encantat les joguines també, i com som nenes...me les podràs deixar un dia d´aquests??
Aferradaaa!
PONS007.- Res de res, xiquet, ni un cèntim!! I això que els hi vaig enviar un correu dient que, com a mínim, em podrien convidar a un cafetó de tant en tant... doncs res, ni cas. Ara patrocinaré l'Abacus, apa!
ResponEliminaXEXU.- A en Josep Lluís li passa quelcom semblant, diu que a l'Abacus "li costa més buscar els llibres", però es refereix a l'Abacus de Barcelona (la del carrer Casp) i la de Reus... aquesta de Terrassa és tan maca!! I t'asseguro que tenen MÉS llibres o, com a mínim, com tenen més espai, els poden tenir tots més ben exposats i els "veus" millor. Una meravella ;-))
Anàvem amb el meu nebot (onze anys) i vàrem passejar també per la secció juvenil i... una passada, tan ben posat tot!!
I què dir de la papereria!! Mareta meva!! :-)) Ja tens raó, ja un carretó ben ple a cada visita!
Tenen una secció de dibuix i pintura que tenen coses que jo no he vist a cap altre establiment... I les joguines!! Quina il·lusió! Quina varietat!... Joguines de tot tipus, una quantitat de puzzles i coses així més "educatives" i després altres coses: vaig veure una rentadora petitona i una aspiradora que feien una gràcia ;-)))
SARGANTANA.- I taaaaaaant!! A mi les joguines em tornen boja! Ja ho vaig comentar als vostres posts :-)) jo m'ho hauria passat pipa en aquell museu!! Juguem, juguem :-DD
RITS.- Encara que fos curtet, va ser molt ben aprofitat... A vegades amb poc n'hi ha prou per "trencar" la rutina... I per les nits, una temperatura més bonaaaaaa ;-)))
En Xavi!! Hehehe en Xavi Hernández, ja ho he vist ;-))
MAC.- És tan maco!! A mi passejar-me per aquí em dóna una sensació de felicitat!! Agafo els llibres, els miro, els torno a deixar, vaig a un altre prestatge, miro com està tot posat... I el material!! Llibretes de taaaaaants models, llapis de colors, retoladors!!
Ja veus, als cinquanta anys i encapritxada de joguines... A vegades penso que això no hauria de ser així... altres vegades m'agrada que sigui així...
Sí!!! :-DD És com un Tricotet que permet anar canviant els colors... pots fer una tira amb diferents colors ;-)))
YÁIZA.- A mi Terrassa m'encanta. No em faria res viure-hi ;-))
I bé... no va arribar a quatre dies, no... però es va notar força en la sensació de "trencar" amb el que fas sempre (anar ai Viena, a l'Abacus... ai!! hehehehehe) No, bromes a part, que m'agrada molt! A més la companyia també era molt, molt bona ;-))
RAMON.- Jo també sóc sòcia de l'Abacus des de fa uns TRENTA ANYS!! ;-))
I, per descomptat que no em sap greu que reprodueixis el teu escrit sobre Terrassa, al contrari, m'agrada!! Ja veig que encara tinc moltes coses per conèixer!! ;-))
MARIA VICTÒRIA.- Oi que sí? ;-))
L'edifici en sí ja és una preciositat, però és que, a més, per dins està tot tan ben posadet que fa goig passejar-s'hi ;-))
LLUNETA.- Jo m'hi perdria de bona gana!! ;-))
Siiiii la SARGANTANETA també ha dit que podríem jugar plegades!! D'acord! Va, porteu nines que els hi farem vestidets :-DDD
Si mai tinc l'ocasió ja sé on he d'anar! a Terrassa hi falta gent! tant a Abacus com al Viena...quin abacus més xulooo! i benvinguts regals eh! bon dia i bon diumenge!
ResponEliminaPinta bé!! Jo ja no poso llibres, a la llista dels desitjos, hi poso videos i música! Els llibres em colgaran, algun dia, i per tant prefereixo la música (sense no podria viure) i les pelis, que m'agraden molt.
ResponEliminaAixò dels tricotins té lo seu. Ma filla en tenia un, de regal, però eren de plàstic i costava un... d'entendre les instruccions. El vam regalar. Ara fem polseres amb nom i
collarets. Podria posar una foto al bloc, ara que hi penso!!
I callo, que m'embalo... Petonarros!!
Per cert... a l'Abacus i a la Fnac tinc prohibit anar-hi sense haver consultat abans el saldo del compte corrent... ;))
ResponEliminaConec aquest Abacus, és preciós i el lloc és molt bonic, ara el més bonic de tot es que continues imparable Assumpta!!!, et faran promotora especial dels Viena i dels Abacus!!! ara em trec la son de les orelles i tornaré al meu bloc, no m'he apuntat a cap moviment dels quick o dels slow, el que si sé, és que encara no he fet vacances, però la mandra m'ha acompanyat tot el mes d'agost! fins aviat i contenta de retrobar-te!
ResponEliminaTants anys corrent per Terrassa (univesitat i ex-xicota) i no coneixia aquest Abacus! Déu n'hi do! És fantàstic!
ResponEliminaRespecte als regals... noia... ets Dickensiana de pedra picada, eh? Tots giren al voltant de Dickens! Brutal! Has aconseguit que cada cop que veig escrit el nom, o el sento, pensi directament en tu! Dickensumpta!
Me alegro que hayas pasado un lindos días con tu familia, que como bien dices rompen la rutina y de paso hacerte de unas buenas compras. Besos tía Elsa.
ResponEliminaSí que és maco sí, aquest abacus. Jo com a lliberia no sóc especialment fan de l'Abacus però i la papereria. Ahhhh, m'encanta!
ResponEliminaELFREELANG.- Sí, Terrassa té llocs magnífics per perdre's, i aquests dos ho son!! A més, que estan en una zona de la ciutat que m'agrada molt :-))
ResponEliminaCANTIRETA.- Al principi de casats, l'habitació que vàrem dedicar per posar llibres era una de molt petita (on sóc jo ara) però després, com no hem tingut nens, doncs ho hem traslladat tot a una més gran, així que encara em queda espai ;-))
Actualment jo no puc comprar gairebé res, molts dels llibres que llegeixo són de la biblioteca, però per sant, aniversari i reis, sempre n'arreplego algun ;-))
MARTA.- Em queden cinc dies del mes i cinc posts per fer si vull aconseguir el "repte Quick", al Petit Blog ja l'he aconseguit... la veritat és que costa, eh? i més amb aquesta calor que fa... Però m'ha agradat molt fer-ho, era com tenir un repte, saber que jo mateixa m'havia fet aquest propòsit i em feia molta gràcia fer-ho. Això sí, quan arribi el setembre, crec que necessitaré descans! :-))
Coneixes aquesta Abacus!!! :-DD
Sí que és veritablement preciosa! És la més maca que he vist mal!! ;-))
Això, això, a veure si actualitzes el teu blog hehehe
PORQUET.- Vas estudiar a Terrassa? Quina gràcia!! La trobo una ciutat molt maca!!
Eeeeeeeeei quin honor tan gran pensar que quan llegeixes alguna cosa sobre Dickens et recordes de mi!! :-)))
TÍA ELSA.- Es que el día 15 de agosto fue mi santo y, claro, aproveché para salir de ahí con unos regalitos jejeje
Eh! Aprovecho para darte de nuevo aquí mi enhorabuena por la noticia fantástica que nos has dado en tu blog! :-))
MIREIA.- La papereria d'aquesta Abacus t'encantaria!! Hi ha de tot el que es pugui somniar en aquest camp :-)) Crec que mai he vist una papereria tan ben assortida! :-))
La vida em va portar a viure 10 anys a Terrassa, i encara sento que és casa meva. Tot això que expliques es ben cert, te magnifics edificis.
ResponElimina