"Relatos londinenses", de Charles Dickens

Autor: Charles Dickens
Editorial, any: Gadir, 2012
Títol original, idioma: Els texts originals de Dickens són en anglès, però el llibre no és la traducció de cap obra anglesa.
Gènere: Articles, relats
Traductors: Celia Recarey Rendo, Carlos Valdés García i Pedro Tena (Paseos nocturnos).
Número de pàgines: 150
Llegit en: Castellà.




Segueixo comprovant -i prou greu que em sap!- que les editorials en castellà s’han pres molt més seriosament la importància del bicentenari del gran Charles Dickens i han tret noves traduccions, edicions commemoratives i, fins i tot, alguns reculls força interessants com aquest del que parlaré.

Relatos londinenses, no és cap obra que Dickens escrivís amb intenció de ser publicada com una unitat, sinó que és una selecció de textos de l’autor, escrits en moments molt diferents de la seva vida i que tenen en comú el fet d’estar localitzats a la ciutat de Londres, ciutat que coneixia moltíssim i que li va servir de font d’inspiració en tantíssimes ocasions.

Quan Dickens era a Londres la ciutat li cansava, la criticava per les seves grans desigualtats, per les seves injustícies, però quan se n’allunyava, l’enyorava i trobava a faltar els passeigs nocturns que hi feia, -principalment en una època en que patia molt d’insomni i sortia a caminar per cansar-se i poder dormir- i en els quals descobria personatges i racons que, després, descrivia a les seves obres.

Trobem aquí, en aquest "ordre-barrejat":

- El corazón de Londres (1841)
- Extraviado (1853)
- Scotland Yard (1836)
- Seven Dials (1837)
- Tascas (1835)
- La ciudad de los ausentes (1863)
- Las crónicas de los gigantes (1840)
- Paseos nocturnos (1860)

Reflexions d’una ciutat plena de contrastos (El corazón de Londres), sensacions d’un nen que passa tot un dia perdut per Londres (Extraviado), articles que va publicar de jove amb el pseudònim de Boz (Tascas, Seven Dials i Scotland Yard –que, per cert, no parla de la policia metropolitana londinenca sinó del barri), reflexions ambientades als cementiris (La ciudad de los ausentes), un relat que havia de ser el començament d’una sèrie sobre llegendes de la Ciutat i que després no va tenir continuïtat (Las crónicas de los gigantes) i las descripcions de zones, personatges i històries viscudes passejant per la ciutat durant tota la nit (Paseos nocturnos).

¡Corazón de Londres, hay una moraleja en cada uno de tus latidos! Mientras observo tu indomable laborar, en el que ni la muerte ni el alboroto de la vida ni la aflicción ni el regocijo de afuera influirán un ápice, me parece oír una voz dentro de ti que se hunde en mi corazón, invitándome, mientras me abro paso a codazos entre el gentío, a tener cierta consideración con el infeliz más desdichado que pasa y, siendo un hombre, a no apartarme con desprecio y orgullo de nadie que tenga sombra humana." (El corazón de Londres)

En fi, un recull força interessant per a Dickens-maníacs que és llegeix ràpid i, malgrat estar ple de descripcions, no es fa gens pesat. Me'l van regalar pel meu sant, el passat 15 d'agost. Demà, més sobre aquest mateix tema :-)