Manualitats, antiguitats i entranyables records de família

A la meva amiga Vero li agrada molt conservar coses antigues que li porten records. Ella és molt bona en tota mena de manualitats i li fa gràcia tenir estris antics, ja fossin de la seva mare o de la seva àvia.

Fa uns mesos, vaig veure una coseta al seu blog que em va agradar molt i em va recordar una altre que tenia jo i vaig pensar que en faria un post i li dedicaria. Ella ens explicava que el seu marit -que té molta traça treballant la fusta- li havia restaurat un suport pels fils antic que la seva mare li havia enviat des d’Argentina.


Va passar el temps i jo seguia pensant que havia de fer aquell post... però mai em recordava de fer les fotos que necessitava. Fa poc, un altre post seu en que ens mostra un petit aparell per fer troques de llana a partir de les madeixes i que era de la seva àvia, m’ha fet pensar que ha arribat el moment de fer l’escrit que li volia dedicar, a ella i a la meva àvia.



Doncs sí... Fa molts anys, molts, molts, prop de quaranta, quan jo en tindria onze o dotze, vaig demanar-li a la meva mare que m’ensenyés a fer mitja i ella me’n va ensenyar. El més fàcil: punt del dret, punt del revés... fer una bufandeta. Em va agradar, en vaig aprendre ràpid i al poc temps em vaig fer un jersei (imagineu el jersei... tot recta, amb agulles gruixudes i llana fina... va quedar moooooolt elàstic!!) però jo me’l posava, tota feliç... i vaig anar perfeccionant la tècnica i als setze o disset anys em feia ja jerseis ben xulos.

Ara bé, per aprendre a fer-ne vàrem buscar unes agulles de fer mitja i la meva mare em va donar una mena de “bossa” per les agulles que havia fet la meva àvia paterna. Era una roba negre amb flors de colors, amb molts departaments i plena d’agulles metàl·liques de diferents gruixos!! Un tresor!!... Algunes de les agulles estaven velles i una mica doblegades, alguna fins i tot rovellada. Tot el que no es podia aprofitar se’n va anar a les escombraries. L’estoig el vàrem rentar i les agulles més noves me les vaig quedar... i, des de llavors, aquell estoig ve amb mi. Mai m’he separat d’ell i m’encanta tenir-lo pensant que l’havia fet la meva iaia quan ja era velleta.

Si es mira de prop es veu que no està perfecte. Segur que la vista ja no l’acompanyava, però ella, endreçada i polida com era, havia de fer-se un estoig per les agulles.

La meva àvia paterna va morir quan jo encara no tenia ni dos anys, així que no la recordo. Només sé que diuen que m’estimava moltíssim (vivia amb nosaltres) i que jo -que xerrava moltíssim (no ho dubteu, oi?)- sempre volia estar amb ella, que li deia “iaieta maca”.

Doncs bé, dedicat a la Vero i a la meva iaia, aquí us presento l’estoig de roba de les agulles...




De les agulles originals no en queda ni una, però la bossa és la mateixa... no la canviaré mai!