En aquell moment em va venir com un flaix la idea de fer un post dedicat a aquest film, però no sabia si fer una coseta ràpida al Petit Blog, un YouTube amb el vídeo de la més famosa de les seves cançons i ja està, o fer una cosa una mica més curradeta aquí, al Blog normal. Així que vaig començar a buscar coses i vaig trobar un munt de dades i, quan ja estava decidida a fer el post, vaig recordar que encara no havia fet el relat pel Joc de la Zel i vaig canviar d’idea (el meu cap sempre va així).
Avui, quan han acabat les notícies de TV3, hem posat la 1 de TVE per veure la informació esportiva (ho reconec, els dies de partits importants m’agrada saber què diuen) i, en acabar el Telediario han donat la notícia que avui, justament avui, fa cent anys del naixement del gran Gene Kelly. (Va néixer l'any del centenari de Dickens i el mateix any que en Calders i en Tísner)
O sigui que, sense saber-ho, vaig estar a punt de fer-li un post homenatge que hauria estat posat just el dia del seu centenari. Bé, això havia de ser un senyal que em deia que no podia oblidar la meva idea de dedicar un escrit a una de les pel·lícules de la història del cinema que més m’agraden així que, amb tots vostès, tres vídeos dels tres millors números de Singin’ in the rain!!
Aquesta pel·lícula és de l'any 1952. Llavors no hi havia tots els mitjans tècnics dels que disposem actualment, és clar. Però tenien els seus "trucs". Perquè les càmeres poguessin agafar ben bé la gran quantitat de pluja que queia, la van fer més visible barrejant-hi una mica de llet!!
Aquell dia Gene Kelly estava malalt, tenia febre i li van proposar de no rodar l'escena, però ell es va negar i... va quedar així de bé ;-)
Aquí qui es llueix moltíssim és en Donald O'Connor que, segons he llegit, va haver de fer repós durant uns dies després d'haver rodat aquesta escena. No m'estranya.
Per cert, tot i que a mi aquesta pel·lícula m’agrada moltíssim, s’ha de reconèixer que la cançó és un plagi descarat de “Be a clown” que podeu veure clicant aquí.
I aquí són els tres protagonistes de la pel·lícula els qui comparteixen número musical. Diuen que la pobre Debbie Reynolds va acabar amb els peus fets pols de la gran quantitat de vegades que van haver de repetir escenes. Gene Kelly era molt, molt estricte (amb els altres i amb ell mateix) i volia que quedés perfecte.
I, amb aquest post, segueixo -malgrat l'onada de calor que, aquí, resta immutable- el moviment Quick!! (Post número 15 del mes d'agost. N'he d'aconseguir 23)
Tot un clàssic aquesta pel·lícula. En recordo, és clar, el primer vídeo i també sabia això de la llet. Però no n'hauria pogut dir gaire cosa més que els musicals no han estat mai un dels meu gèneres preferits.
ResponEliminaM'ha sonat molt la cançó del segon vídeo. I ara no sé si és per la pel·lícula o perquè és igual a aquesta altra cançó que dius que plagia. :-DD
M'ha agradat el post, és molt interessant. :-))
Més casualitats: fa uns dies que li vaig ensnyar a l´hereu aquests vídeos i no parem de veure´ls. Genials.
ResponEliminanena..m'has birlat el post
ResponEliminala primera em te el cor robat i he vist el mateix programa que tu,dins meu he pensat:aixo te un post
jajajajajjaj
pero no solsament ets mes quick que jo, si no que a mes ets mes rapida
petons nina
Bueno evidentemente había conexión con esta película y salió sin pensarlo un homenaje. Felicitaciones por tan prolífica cantidad de posts, no es mi caso jaja.Besos tía Elsa.
ResponEliminaaquesta no l'he vist.
ResponEliminaSi la veig m'agradarà? contant que odio a mort els musicals, vull dir...
Refresca moltíssim aquest homenatge! A mi tb m'agradava molt en Gene Kelly de petita, sempre volia ballar les seves cançons i balls.
ResponEliminaM´encanta ballar, per tant la primera la vaig veure un munt de pics.
ResponEliminaEncara que no dubto que tots els motius que expliquis siguin veritat, crec que també t´ha mogut per fer-ho, la quantitat d´aigua que queia!! jejje
Molt maco el post!
Doncs jo et diré que no he vist la pel·lícula, per variar. Però els musicals solen tenir el seu què. La primera escena és de les més famoses de la història del cinema, i naturalment la tenia vista. Però la segona no i és espectacular, aquest home ho fa molt i molt bé. Les coses que fa amb el barret m'encanten. Sembla que el tingui enganxat amb un cordillet. No m'estranya que hagués de descansar, si fins i tot es puja per les parets!
ResponEliminaFffff, el que donaria jo ara mateix per una bona cantada sota la pluja...
ResponEliminaA mi m'encantaven les pel·lícules d'en Gene Kelly quan era petita. Totes les escenes que has posat em sonen... tot i que lluny, lluny.
ResponEliminaJo vull que plogui i fer un singing in the rain!!! Bon remember i bons vídeos.
ResponEliminaAquesta pelicula i "7 novias para 7 hermanos" els encanta a les meves netes. I a mi!
ResponEliminauna d'aquelles pelis que pots mirar 100 vegades
ResponEliminaMcABEU.- He de confessar que jo tampoc sóc gaire de musicals. Normalment se'm fan pesadíssims i em sembla absurd que, a mitja escena, la gent comenci a cantar sense massa lògica :-P
ResponEliminaPerò aquesta és una excepció. No sé si pel caire festiu de tota la pel•lícula o perquè tots els números els trobo boníssims, que és una de les pel•lícules que estan dins la meva llista de "preferides" :-)
Pel que fa al "Make them laugh", jo m'inclino a pensar que la coneixes d'aquesta pel•li, que és molt més famosa :-)))
SALVADOR MACIP.- Ostres!! Doncs sí que és molta casualitat, molta... Probablement les "ones energètiques del centenari de Gene Kelly" es passejaven per la catosfera ;-))
Em fa gràcia imaginar-me l'hereu gaudint d'aquests vídeos... Els salts que pega en Gene Kelly als immens bassals d'aigua deuen ser fantàstics per a ell :-DD
SARGANTANA.- hehehe (riure maliciós) :-DD Veus el que passa per ser slow? ;-))
Jo ho he vist... i ho he fet... Fiiiiiiuuuuuu Mic, mic!!
:-DDD
TÍA ELSA.- Esto del record de posts es casi como una apuesta conmigo misma. Resulta que en verano, entre las vacaciones y el agotamiento del asqueroso calor que hay que soportar, el ritmo de publicación bloguera baja muchísimo y esto no puede ser! ;-))
PONS007.- Doncs et seré molt sincera. Jo crec que, encara que odiïs a mort els musicals, aquest podria ser una excepció, perquè té un gran component d’humor que la fa molt bona. El que jo no suporto són els musicals lacrimògens :-P
RITS.- Oi que sí? ;-))
La meva germana també n’era súper fan!! Si veia que anunciaven una pel•lícula seva per la tele, segur, segur que allí estava ella mirant! És tot un espectacle! ;-))
LLUNETA.- Jo també l’he vist un munt de vegades... És genial! ;-))
Sí, sí, és cert que l’Elur em va inspirar i em vaig posar a buscar vídeos per fer un post i tal... ara bé, la satisfacció de veure tanta aigua va venir després, no era un condicionant a priori ;-))
XEXU.- Jo no sóc massa fan de musicals, i menys si són drames, ara bé, quan es presenta tota la pel•lícula com un espectacle, amb ball i tan ben coreografiat tot, llavors sí que m’agrada. Sí, vaig llegir que, entre les parts que es van haver de repetir i tot, el rodatge de tota l’actuació li va “costar” un esgotament que el va tenir reposant una setmana, pobre. També diuen que en Gene Kelly no valorava especialment a Donald O’Connor abans de començar a rodar i que, en veure’l en aquesta part, la seva opinió va canviar totalment... La veritat és que és genial!
MARTULINA DIVINA.- A veure si diumenge la pots fer! ;-)))
MIREIA.- Em fa gràcia, veig que Gene Kelly tenia moltes admiradores a la catosfera! A mi, les pel•lícules musicals no sempre m’agraden, però aquesta m’encanta!! ;-))
SÍLVIA.- Aviat, aviat... diuen que diumenge pot ploure, a veure... No és que m’agradi molt la pluja, però si això ha de fer que baixin les temperatures, benvinguda serà ;-))
GLO.BOS.BLOG.- Siete novias para siete hermanos!! Aquella escena quan estan construint els graners i la baralla entre els germans i els altres nois també és una de les meves preferides del cinema!! Coincideixo amb vosaltres ;-))
JESÚS M. TIBAU.- Totalment d’acord ;-)) D’aquelles que fan història!!
M'encanta Gene Kelly! Quan ressuscitem li demanaré que surti amb mi :)
ResponEliminaal penjar el post d'avui, he descobert el dia que ens varem coneixer..jejejej
ResponEliminai ho celebro
una abraçada
Amb el que t'agrada treballar, fora estrany que et conformessis només posant-hi el vídeo... hehe
ResponEliminaM`encanta aquesta pel-li!!!! sempre s'aprèn alguna cosa al teu blog ...gràcies! ah per un moment he pensat que finalment havies fet màgia i havies aconseguit que plogués a Reus i t'anava a demanar la fórmula ...no és que m'entusiasm-hi la pluja que no sap ploure però amb tanta calor aniria bé...per cert quadern de mots ha estat l'encertant de la porra arrop va dir 3 a 2!
ResponEliminaCANTIRETA.- Podreu ballar damunt dels núvols enlloc de sota la pluja :-DDD
ResponEliminaSARGANTANA.- Siiiii? Ostres!! Acabo de respondre i vaig a mirar!! :-))
JOMATEIXA.- M'agrada treballar als blogs... per la resta no m'agrada tant :-DDD
ELFRI.- Jo ja m'hi esforço en intentar fer màgia, però de moment encara no me'n surto hehehe... Seguiré insistint, a veure si aconsegueixo que dissabte o diumenge plogui (però res de tempestes, eh?) :-DD
Ostres!! Ahir després del partit vaig anar al teu blog a mirar si hi havia encertants... i no vaig saber veure la QUADERN, pobreta!! :-))
El que donaria per una ruixada com la de la peli!!!!!! aissssssssssss... quin llamp d'enveja!
ResponEliminaI que bon ballarí que era Gene Kelly! a mi tots aquests (Gene Kelly, Fred Astaire...) m'agraden per "culpa" de la iaia Carmeta, a ella també li encantaven. Més l'Astaire que en Kelly. A mi al revés hehehe.
La tinc en dvd i de tant en tant la miro :))
ELUR.- Tinc tantes ganes que plogui i marxi aquesta xafogor repulsiva que, com sabem, NO és cap onada de calor, perquè l'onada de calor ja va marxar... ehem... Que, quan plogui, sóc capaç de fer un vídeo ballant i cantant sota la pluja :-))
ResponEliminaLa meva germana era molt de Kelly, jo també bastant d'Astaire... Quins dos cracks!! ;-)))