dimarts, 7 d’agost del 2012

Dickens 2012.- Dos-cents anys i mig!

Avui, dia 7 d’agost, fa exactament dos-cents anys i mig que va néixer Charles Dickens qui, sense cap mena de dubte, s’ha convertit en el meu escriptor preferit. I fa sis mesos de l’homenatge on line que li vàrem fer, un dels moments que sempre recordaré del meu pas per la catosfera.

Casualment, aquest matí en Josep Lluís ha anat a la biblioteca i, quan ha tornat, portava un petit llibre per a mi, un tresor al que penso treure tot el suc possible abans d’haver-lo de tornar, es titula “Dickens” i és la versió en castellà de “Charles Dickens and his world”, de J. B. Priestley.

Quina meravella! Està ple d’imatges que no havia vist mai, tant fotos, com il·lustracions, reproduccions de diaris, etc. El llegiré entusiasmada!


El petit Dickens treballant a la fàbrica de betum, en dibuix de Fred Barnard



Una pàgina de les notes taquigràfiques de Dickens.
Decidit a convertir-se en periodista, Charles va estudiar taquigrafia per les nits,
al temps que treballava a un bufet d'advocats.
Amb el temps va arribar a ser un dels taquígrafs més ràpids del país



Octavilla publicitaria del Bentley's Miscellany,
revista a la que va aparèixer per entregues Oliver Twist



Dickens llegint "Les campanes" als seus amics,
il·lustració de Maclise


Una altre cosa que m’ha agradat molt del llibre és que al final hi ha una cronologia i uns “testimonis” amb opinions d’altres escriptors. Us copio la de Thomas Stearns Elliot:

"Els personatges de Dickens -igual que els de Dante i Shakespeare- pertanyen a l'àmbit de la poesia, ja que una sola de les seves frases és suficient per actualitzar la seva presència entre nosaltres" ("Wilkie Collins and Charles Dickens" a Times Literary Supplement, 1927)

Estic segura que aquest llibre encara donarà per més posts ;-)

13 comentaris:

  1. I a l'Assumpta se li cau la bava. Vaja, estic segur que de llibres que parlen de Dickens n'hi ha d'haver molts. És clar, es requereix una mica de rigor, però si busques segur que en trobes com aquest que llegiràs ara, i et pot interessar. Al final seràs la més gran experta de Dickens de la nostra terra (amb permís de l'Allau).

    ResponElimina
  2. ja podeu insistir ja, que no em fareu llegir cap llibre seu...

    ResponElimina
  3. Doncs a mi em sembla que quan es compleixin els 200 anys i 3/4 hauríem de llegir-ne un altre llibre. ;-D

    ResponElimina
  4. Apaaaa, quins regals que et fa el Josep Lluís de bon matí! Així sí que es pot encarar el dia amb un somriure!

    Ja suposo que deus estar llegint àvidament aquesta nova perla Dickensiana!

    N'esperarem el post... segur que arriba!

    Per cert, sempre tindràs l'honor d'haver-me fet llegir el meu primer Dickens... jo que sempre li havia tingut certa basarda amb aquells llibrots gruixuuuuuuts! ;p

    ResponElimina
  5. Hi vaig passar de puntetes, més o menys aleshores iniciava la meva època poc blocaire. Si vas fent recordatoris cada sis mesos, però, al final aconseguiràs que m'hi enganxi ;)

    ResponElimina
  6. Que gaudeixis molt i molt d'aquest llibre!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  7. I on era l´Assumpta?
    Ara ja ho entenc perfectament. ;)

    Ja no desitjar-te una bona lectura perquè això es obvi, però si un molt bon dia !!

    Aferradeta!

    ResponElimina
  8. Fa poc he descobert que llegir no-ficció sobre alguna cosa que t'agrada és mil vegades més interessant que llegir una novel·la d'estiu. O sigui que enhorabona per haver-te trobat aquest llibre!

    ResponElimina
  9. Amb "novel·la d'estiu" vull dir novel·la d'aquelles que es llegeixen per distreure, sense massa entusiasme, a l'estiu.

    ResponElimina
  10. XEXU.- Hehehe em va fer una gràcia! ;-)) Llàstima que sigui de Bibilioteca... però penso escanejar, copiar i plagiar tot el que pugui ;-))
    El que té de bo aquest són les imatges, no havia vist mai un llibrre així amb tant "document gràfic" ;-)
    Uuuui, l'ALLAU em porta molts anys d'avantatge :-))


    FERRAN.- Llegeix algun Dickens, home!! Estic segura que t'agradaria ,-)) Pots començar per Grans Esperances (tot i que la traducció al català és complicadíssima)... A veure si t'apuntes a la proposta d'en MAC dels 200 anys i 3/4 :-DD


    PONS007.- Millor, millor... no el sabries apreciar hehehe


    MAC.- Siiiiiiiiiii :-DDD
    Podríem fer "Bleak house", per exemple hehehe... o, sinó "David Copperfield" que ningú es pot dir bon dickensià si no l'ha llegit...


    PORQUET.- Recordo la sorpresa que em vas donar, tot dient que no tenies temps de llegir cap llibre i, en arribar el dia... Havies llegit Oliver Twist :-))
    Sí que em va fer molta il·lusió veure que en Josep Lluís m'havia portat aquest llibre sorpresa... no m'ho esperava, perquè jo a vegades li demano alguna cosa, però aquest va ser "sorpresa"... Ara estic acabant El Hobbit, però ahir no vaig poder resistir a fer una bona ullada a la biografia dickensiana ;-))


    CARME.- Gràcies maca!! :-))


    LLUNETA.- Jo, a caseta, tranquil·lament hehe... Jo tinc "bibliotecaris" aficionats a la família, en Josep Lluís i/o la meva germana els encanta anar-hi, i tornen amb mitja dotzena de llibres com a mínim :-))
    Aferradetes, guapa!! :-))


    MBOSCH.- El meu marit pensa com tu!! A ell li encanta llegir biografies de personatges històrics... Jo sempre he estat més de llegir ficció, però cada vegada us vaig comprenent més ;-))

    ResponElimina
  11. quina sort de marit que tens! t'ha regalat una petita joia en forma de llibre!

    ResponElimina
  12. Jo en vaig llegir Grans esperances, però no és pas el meu autor preferit! Per què ho és per a tu?

    ResponElimina
  13. ELFREELANG.- Hehehe, si que és una joia de marit, però no me l'ha regalat, que és de la biblioteca! :-))


    HELENA BONALS.- Doncs el vaig descobrir per pura casualitat, em van recomanar un llibre que es deia "El senyor Pip" en la que es feia referència a Grans Esperances. Jo no havia llegit res de Dickens, només coneixia La cançó de Nadal, el típic conte dels fantasmes del passat, present i futur... Llavors vaig voler llegir l'obra i em va fascinar, em va atrapar la barreja de realitat, de fantasia, els personatges tan especials, tan representatius de diferents tipus, el cunyat d'en Pip, Miss Havisham, els ambients, la pobresa, la riquesa... tot. Em va atrapar, com si em xuclés i volés llegir-ne més.
    Això sí, he de reconèixer que jo el vaig llegir en castellà. La traducció al català d'en Josep Carner complica molt el llibre i l'allunya del lector comú... i jo no sóc cap lingüista.
    Quan vaig dir que m'havia agradat tant, un blogaire, en PUIGMALET, em va recomanar "El casalot", aquesta vegada sí en català, en traducció de Xavier Pàmies... una meravella! :-)
    Després van venir "Tots els contes de Nadal", també en traducció d'en Pàmies...
    I després Notas de América (en castellà, perquè no està traduït al català), Temps Difícils (en català), Los papeles póstumos del club Pickwick (en castellà), Oliver Twist (en català), altres de contes... ;-)))
    Quan més em fico en el seu món, més m'agrada :-))
    Ara bé, suposo que fa molt el moment en que l'agafes, jo el vaig agafar amb molta il·lusió (el primer), en canvi, mai abans havia tingut cap interès per aquest autor... però es veu que vaig encertar "el moment" :-))

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!